MAGIC TeV Gamma-Ray Observations of Markarian 421 during Multiwavelength Campaigns in 2006

Wide-range spectral coverage of blazar-type active galactic nuclei is of paramount importance for understanding the particle acceleration mechanisms assumed to take place in their jets. The Major Atmospheric Gamma Imaging Cerenkov (MAGIC) telescope participated in three multiwavelength (MWL) campaigns, observing the blazar Markarian (Mkn) 421 during the nights of April 28 and 29, 2006, and June 14, 2006. Aims. We analyzed the corresponding MAGIC very-high energy observations during 9 nights from April 22 to 30, 2006 and on June 14, 2006. We inferred light curves with sub-day resolution and night-by-night energy spectra. Methods. MAGIC detects γ-rays by observing extended air showers in the atmosphere. The obtained air-shower images were analyzed using the standard MAGIC analysis chain. Results. A strong γ-ray signal was detected from Mkn 421 on all observation nights. The flux (E > 250 GeV) varied on night-by-night basis between (0.92±0.11) × 10-10 cm-2 s-1 (0.57 Crab units) and (3.21±0.15) × 10-10 cm-2 s-1 (2.0 Crab units) in April 2006. There is a clear indication for intra-night variability with a doubling time of 36± min on the night of April 29, 2006, establishing once more rapid flux variability for this object. For all individual nights γ-ray spectra could be inferred, with power-law indices ranging from 1.66 to 2.47. We did not find statistically significant correlations between the spectral index and the flux state for individual nights. During the June 2006 campaign, a flux substantially lower than the one measured by the Whipple 10-m telescope four days later was found. Using a log-parabolic power law fit we deduced for some data sets the location of the spectral peak in the very-high energy regime. Our results confirm the indications of rising peak energy with increasing flux, as expected in leptonic acceleration models.

El testamento ológrafo en derecho civil catalán

Des del punt de vista històric, la doctrina científica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament hològraf d’una forma inequívoca i sense que existeixin plantejaments teòrics distants ni contradictoris. També respecte a la seva introducció en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferències significatives en el seu plantejament i desenvolupament teòric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament hològraf neix en el Dret romà sota la forma de testament “parentum inter liberos” , la qual s’introdueix en el Dret català. Arrel del moviment compilador i amb la publicació del Codi civil , s’inicia la regulació del testament hològraf segons els postulats del Dret consuetudinari francès recollit en el “Code civil”. El Tribunal Suprem va estimà aplicables a Catalunya els articles 688 y següents del Codi civil. En la Compilació del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament hològraf: La general del Codi civil, i l’especial del testament “parentum inter liberos”, que no estava sotmesa a termini per la seva protocol•lització. S’ha de reconèixer que aquest forma especial de testament hològraf era vista amb recel por la doctrina científica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de “inclussio unius exclusio alterius”, el testament “parentum inter liberos” no podia aplicar-se en altres supòsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament hològraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del “parentum inter liberos”, por raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol•lització . Per això, podem dir, que el testament hològraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a través del Dret comparat) . Finalment, esdevé la publicació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament hològraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveració) y 421-19 (caducitat del testament). El testament hològraf, en dret civil català, és un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si bé els seus requisits són indispensables i la absència de qualsevol d’ells el converteix en un testament nul. Per altre banda, és un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar d’assessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Cataluña (llibre IV), no només a la seva forma, sinó també al seu contingut, amb la nul•litat conseqüent. Per altre banda, al no fer-se menció a la capacitat del testador, pot donar-se la situació en que els hereus l’impugnin al qüestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament d’aquesta índole és indispensable ser major d’edat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a més a més d’haver estat firmat amb expressió de la data i el lloc en que s’ha atorgat. La falta de qualsevol d’aquests requisits convertiria el testament hològraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingués “paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies” que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjançant la seva firma. És a dir, que serà precís que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. És evident que el que es pretén evitar és que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament és molt simple d’atorgar i no requereix cap tipus de formalitat més enllà d’atendre els requisits ja exposats. Ara bé, el problema arriba a l’hora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocol•litzat davant de Notari, si bé anteriorment el testament ha d’estar validat davant del Jutge de Primera Instància de l’últim domicili del testador. El document firmat pel finat haurà de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que s’hagi produït la mort i haurà de ser presentat per qui l’hagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre interès. És important ressenyar que el testament hològraf no és vàlid si no l’adversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament hològraf és considerat por la majoria d’autors la forma més senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opinió és del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que s’han pogut analitzar a través de la jurisprudència. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretació de la voluntat del mateix o la omissió de formalitats són només alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva última voluntat sense la presència d’un Notari que l’assessoris. Existeix un altre risc, potser el més evident, que és el de la custòdia del document ja que, si és dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les d’un Jutge per la seva interpretació.

D'alumnes a mestres: explorant records escolars de noves generacions de mestres. Una mirada qualitativa i de gènere

Aquest treball de recerca té la finalitat de conèixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a l’inici del seu pas per la formació inicial, el que es pretén analitzar són les concepcions i l’experiència prèvies que han tingut amb el món docent durant la seva trajectòria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la professió des de la vivència personal de ser testimonis d’una professió que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigació de caràcter exploratori i descriptiu i el mètode d’investigació s’ha basat en l’anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en el context d’una assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informació s’ha analitzat amb el programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti.

Eines E-Learning UOC : Detecció de plagi en documents OpenOffice.org

En aquest treball primer s'estudia en què consisteix el plagi i de quines maneres es pot cometre i detectar. Posteriorment, s'aplica tot aquest coneixement a la implementació d'una utilitat que poden utilitzar els consultors de la UOC per detectar plagi en els documents en format OpenOffice.org presentats pels alumnes. El resultat d'aquest treball serà, per tant, aquesta memòria així com l'aplicació desenvolupada.

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

A general class of adaptative strategies

We exhibit and characterize an entire class of simple adaptive strategies,in the repeated play of a game, having the Hannan-consistency property: In the long-run, the player is guaranteed an average payoff as large as the best-reply payoff to the empirical distribution of play of the otherplayers; i.e., there is no "regret." Smooth fictitious play (Fudenberg and Levine [1995]) and regret-matching (Hart and Mas-Colell [1998]) areparticular cases. The motivation and application of this work come from the study of procedures whose empirical distribution of play is, in thelong-run, (almost) a correlated equilibrium. The basic tool for the analysis is a generalization of Blackwell's [1956a] approachability strategy for games with vector payoffs.

Informational matching

This paper analyzes the problem of matching heterogeneous agents in aBayesian learning model. One agent gives a noisy signal to another agent,who is responsible for learning. If production has a strong informationalcomponent, a phase of cross-matching occurs, so that agents of low knowledgecatch up with those of higher one. It is shown that:(i) a greater informational component in production makes cross-matchingmore likely;(ii) as the new technology is mastered, production becomes relatively morephysical and less informational;(iii) a greater dispersion of the ability to learn and transfer informationmakes self-matching more likely; and(iv) self-matching leads to more self-matching, whereas cross-matching canmake less productive agents overtake more productive ones.

180 viviendas de protección oficial en La Bolueta en Bilbao

Projecte presentat a 108 viviendas de protección oficial, 63 viviendas sociales y 190 viviendas tasadas, anejos y urbanización vinculada, en las parcelas RE-1-A-1, RE-1-A-2 Y RE-1-B, del PERI AR-421 de BOLUETA en BILBAO

Smed454 dataset: unravelling the transcriptome of Schmidtea mediterranea

Background: Freshwater planarians are an attractive model for regeneration and stem cell research and have become a promising tool in the field of regenerative medicine. With the availability of a sequenced planarian genome, the recent application of modern genetic and high-throughput tools has resulted in revitalized interest in these animals, long known for their amazing regenerative capabilities, which enable them to regrow even a new head after decapitation. However, a detailed description of the planarian transcriptome is essential for future investigation into regenerative processes using planarians as a model system. Results: In order to complement and improve existing gene annotations, we used a 454 pyrosequencing approach to analyze the transcriptome of the planarian species Schmidtea mediterranea Altogether, 598,435 454-sequencing reads, with an average length of 327 bp, were assembled together with the ~10,000 sequences of the S. mediterranea UniGene set using different similarity cutoffs. The assembly was then mapped onto the current genome data. Remarkably, our Smed454 dataset contains more than 3 million novel transcribed nucleotides sequenced for the first time. A descriptive analysis of planarian splice sites was conducted on those Smed454 contigs that mapped univocally to the current genome assembly. Sequence analysis allowed us to identify genes encoding putative proteins with defined structural properties, such as transmembrane domains. Moreover, we annotated the Smed454 dataset using Gene Ontology, and identified putative homologues of several gene families that may play a key role during regeneration, such as neurotransmitter and hormone receptors, homeobox-containing genes, and genes related to eye function. Conclusions: We report the first planarian transcript dataset, Smed454, as an open resource tool that can be accessed via a web interface. Smed454 contains significant novel sequence information about most expressed genes of S. mediterranea. Analysis of the annotated data promises to contribute to identification of gene families poorly characterized at a functional level. The Smed454 transcriptome data will assist in the molecular characterization of S. mediterranea as a model organism, which will be useful to a broad scientific community.

Smed454 dataset: unravelling the transcriptome of Schmidtea mediterranea

Background Freshwater planarians are an attractive model for regeneration and stem cell research and have become a promising tool in the field of regenerative medicine. With the availability of a sequenced planarian genome, the recent application of modern genetic and high-throughput tools has resulted in revitalized interest in these animals, long known for their amazing regenerative capabilities, which enable them to regrow even a new head after decapitation. However, a detailed description of the planarian transcriptome is essential for future investigation into regenerative processes using planarians as a model system. Results In order to complement and improve existing gene annotations, we used a 454 pyrosequencing approach to analyze the transcriptome of the planarian species Schmidtea mediterranea Altogether, 598,435 454-sequencing reads, with an average length of 327 bp, were assembled together with the ~10,000 sequences of the S. mediterranea UniGene set using different similarity cutoffs. The assembly was then mapped onto the current genome data. Remarkably, our Smed454 dataset contains more than 3 million novel transcribed nucleotides sequenced for the first time. A descriptive analysis of planarian splice sites was conducted on those Smed454 contigs that mapped univocally to the current genome assembly. Sequence analysis allowed us to identify genes encoding putative proteins with defined structural properties, such as transmembrane domains. Moreover, we annotated the Smed454 dataset using Gene Ontology, and identified putative homologues of several gene families that may play a key role during regeneration, such as neurotransmitter and hormone receptors, homeobox-containing genes, and genes related to eye function. Conclusions We report the first planarian transcript dataset, Smed454, as an open resource tool that can be accessed via a web interface. Smed454 contains significant novel sequence information about most expressed genes of S. mediterranea. Analysis of the annotated data promises to contribute to identification of gene families poorly characterized at a functional level. The Smed454 transcriptome data will assist in the molecular characterization of S. mediterranea as a model organism, which will be useful to a broad scientific community.

Generation and nonlinear evolution of shore-oblique/transverse sand bars

The coupling between topography, waves and currents in the surf zone may selforganize to produce the formation of shore-transverse or shore-oblique sand bars on an otherwise alongshore uniform beach. In the absence of shore-parallel bars, this has been shown by previous studies of linear stability analysis, but is now extended to the finite-amplitude regime. To this end, a nonlinear model coupling wave transformation and breaking, a shallow-water equations solver, sediment transport and bed updating is developed. The sediment flux consists of a stirring factor multiplied by the depthaveraged current plus a downslope correction. It is found that the cross-shore profile of the ratio of stirring factor to water depth together with the wave incidence angle primarily determine the shape and the type of bars, either transverse or oblique to the shore. In the latter case, they can open an acute angle against the current (upcurrent oriented) or with the current (down-current oriented). At the initial stages of development, both the intensity of the instability which is responsible for the formation of the bars and the damping due to downslope transport grow at a similar rate with bar amplitude, the former being somewhat stronger. As bars keep on growing, their finite-amplitude shape either enhances downslope transport or weakens the instability mechanism so that an equilibrium between both opposing tendencies occurs, leading to a final saturated amplitude. The overall shape of the saturated bars in plan view is similar to that of the small-amplitude ones. However, the final spacings may be up to a factor of 2 larger and final celerities can also be about a factor of 2 smaller or larger. In the case of alongshore migrating bars, the asymmetry of the longshore sections, the lee being steeper than the stoss, is well reproduced. Complex dynamics with merging and splitting of individual bars sometimes occur. Finally, in the case of shore-normal incidence the rip currents in the troughs between the bars are jet-like while the onshore return flow is wider and weaker as is observed in nature.

The genome of the recently domesticated crop plant sugar beet (Beta vulgaris)

Sugar beet (Beta vulgaris ssp. vulgaris) is an important crop of temperate climates which provides nearly 30% of the world's annual sugar production and is a source for bioethanol and animal feed. The species belongs to the order of Caryophylalles, is diploid with 2n = 18 chromosomes, has an estimated genome size of 714-758 megabases and shares an ancient genome triplication with other eudicot plants. Leafy beets have been cultivated since Roman times, but sugar beet is one of the most recently domesticated crops. It arose in the late eighteenth century when lines accumulating sugar in the storage root were selected from crosses made with chard and fodder beet. Here we present a reference genome sequence for sugar beet as the first non-rosid, non-asterid eudicot genome, advancing comparative genomics and phylogenetic reconstructions. The genome sequence comprises 567 megabases, of which 85% could be assigned to chromosomes. The assembly covers a large proportion of the repetitive sequence content that was estimated to be 63%. We predicted 27,421 protein-coding genes supported by transcript data and annotated them on the basis of sequence homology. Phylogenetic analyses provided evidence for the separation of Caryophyllales before the split of asterids and rosids, and revealed lineage-specific gene family expansions and losses. We sequenced spinach (Spinacia oleracea), another Caryophyllales species, and validated features that separate this clade from rosids and asterids. Intraspecific genomic variation was analysed based on the genome sequences of sea beet (Beta vulgaris ssp. maritima; progenitor of all beet crops) and four additional sugar beet accessions. We identified seven million variant positions in the reference genome, and also large regions of low variability, indicating artificial selection. The sugar beet genome sequence enables the identification of genes affecting agronomically relevant traits, supports molecular breeding and maximizes the plant's potential in energy biotechnology.

Concentració parcel·lària de la zona regable del canal Segarra-Garrigues afectada per la xarxa Natura 2000 al nucli de La Figuerosa, terme municipal de Tàrrega (Urgell)

Aquest projecte final de carrera pretén realitzar la concentració parcel·lària d’una zona de 1.421,4476 hectàrees afectada per una zepa (zona especial de protecció d’aus) i que alhora és regable pel canal segarra-garrigues, al terme municipal de Tàrrega (Urgell), i més concretamente als voltants del nucli de la Figuerosa. La concentración parcel·lària és un procediment de reorganització de la propietat jurídica i pretén millorar la viabilitat económica de les explotacions, ja que moltes d’elles presenten nombroses parcel·les distribuïdes pel territorio. Alhora, la CP puposa ajustar l’estructura i dimensión de les finques i per tant els costos d’explotació dels propietaris beneficiats.