Anàlisi. Disseny i implementació d'una utilitat de Workflow aplicat a una web de gestió d'un centre de Reclamacions i Queixes mitjançant J2EE : una solució amb Struts i EJBs

El treball final de carrera està compost de l¿anàlisi, disseny i implementació d'una utilitat de Workflow que dóna servei a una web per gestionar les reclamacions i queixes d'una empresa. La part del Workflow s'ha pensat per ser totalment configurable a les particularitats d'un determinat aplicatiu i per donar servei a tantes aplicacions com faci falta simultàniament.L'anàlisi i el disseny s'han basat en la metodologia UML dins el paradigma de l'Orientació a Objectes juntament amb diversos patrons de disseny com pot ser el MVC que ha permès separar completament la lògica de negoci (Workflow) de la presentació (Web). Per les 2 parts: Workflow i web s¿ha fet ús d'una arquitectura distribuïda.

GWT RAD Base : desenvolupament d'un framework JEE.Aplicació pràctica : Registre E/S de la policia local

Aquest treball consta de 2 parts, la primera consisteix en desenvolupar el framework JEE amb arquitectura MVC que he denominat GWT RAD Base (qualsevol altre nom haguésvalgut també), i la segona és una aplicació pràctica de registre de entrada i sortida de la policialocal implementada mitjançant aquest framework.

Estudi de les construccions que expressen estats patològics en mandinga: anàlisi dels substantius que designen parts del cos

Estudi realitzat a partir d’una estada al departament de Sciences du langage de la Université Lumière Lyon 2, França, des de setembre fins desembre del 2006. Els predicats que expressen estats morbosos (amb ser, estar, tenir i fer, en català) presenten molta variació, tant entre diferents llengües com dins d’una mateixa llengua. La comparació del comportament gramatical dels enunciats que expressen estats morbosos en català i en altres llengües pot ajudar a entendre i a explicar el seu funcionament. Per fer la comparació interlingüística, s’ha escollit la llengua mandinga perquè és una llengua tipològicament, genèticament i geogràficament molt diferent del català: de la família nigerocongolesa i del grup mandé que es parla sobretot a Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau i, des de fa uns anys, també a Catalunya. Es presenta un estudi de transcripció i anàlisi d’enunciats que expressen estats patològics (com tinc una ferida al braç o em fan mal les cames) en mandinga.

La mediació penal juvenil: Què n’opinen les parts implicades?

L’estudi pretén millorar les bones pràctiques del col·lectiu de mediació penal juvenil, reflexionar sobre el que suposa l’atenció diària a joves infractors, víctimes i perjudicats que participen en un procés de mediació. Els primers estudis de recerca que es van dur a terme sobre el programa de mediació daten de l’any 1992-1994, per professionals del Departament i recollits en el llibre Mediació i justícia juvenil, dirigit per Jaume Funes i editat l’any 1994 pel CEJFE. Aquestes primeres investigacions estaven centrades en un marc legal marcat per la Llei 4/92 i on la població atesa comprèn les edats entre 12 i 16 anys. L’any 2000 va entrar en vigor un nou marc legal i una nova franja d’edat en la població, de 14 a 18 anys. La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en la qual preveu en els articles 19, 27.3 i 51.2, la conciliació i la reparació entre el menor o jove infractor i la víctima i/o perjudicat pel delicte, a fi de possibilitar la solució extrajudicial del conflicte. El Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LO 5/2000, desenvolupa en els articles 5 i 15 la forma de dur a terme les solucions extrajudicials que estableix la llei. Es va regular el procediment i els efectes jurídics de la conciliació i la reparació, així com d’altres solucions extrajudicials, i es va assignar la funció de mediació entre el menor i la víctima a l’equip tècnic, així com també la de proposar les activitats reparadores i socioeducatives més adequades per a l’interès del menor. A més del marc legal que ens marca els límits de la nostra intervenció, i aquells primers estudis, també hem volgut situar-nos en el marc contextual (la xarxa), conceptual i metodològic amb el qual treballem habitualment, per tal de donar coherència als resultats de les enquestes que en surtin.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versió 2)

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versió 2)

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.