La influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es realitza una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per tal d’avaluar la seva incidència en relació a la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre i post intervenció per tal d’identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis a nivell de cohesió de grup ni d’estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació a l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

Impacte educatiu de l'escolta del paisatge sonor en infants

Aquest treball d’investigació pretén aprofundir en les nocions relatives al paisatge sonor; un tema poc treballat en l’àrea curricular d’Educació Musical. Primerament amb la fonamentació, s’han extret les principals idees dels diferents autors que han treballat i investigat el tema del paisatge sonor. Posteriorment, analitzant aquest marc teòric s’ha intentat aprofundir en el tema i, per escollir i dissenyar activitats que hem realitzat a l’aula. A fi de poder analitzar i observar in situ aquest procés s’ha aplicat durant dos mesos a dues aules de música amb alumnes d’entre 7 i 8 anys i, pel que fa resultats, no hi ha dubte que amb aquest enfocament del fenomen de l’escolta –buscant una centralització en allò essencial i elemental del fet perceptiu-, podem constatar que es produeix un increment quantitatiu i qualitatiu del reconeixement dels sons de l’entorn, i una millora en la percepció de les qualitats del so i la capacitat de reflexió i descripció.

Ciutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"

Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.

L'Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX: Producció agrària i usos del sòl

El paisatge agrari -entès en termes físics- és una construcció humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptació dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari són múltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcel•les, passant pel sistema hidrogràfic, el mode d'apropiació dels espais, les característiques de l'explotació ramadera i les formes d'aprofitament del sòl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empordà, concretament dels usos del d l i de les principals línies productives que caracteritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qüestió que tractarem serà la de la paralització del procés d'expansió de l'àrea conreada just després de les dècades centrals del segle, aspecte de gran interès tant per la seva precocitat en el context català i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evolució del sector estretament relacionat amb una remarcable disminució de la pressió demogràfica. En segon lloc, a partir de la contrastació de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadístiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribució geogràfica. I, finalment, plantejarem la qüestió de la intensificació de l'ús del sòl a través del retrocés del guaret blanc i la difusió de rotacions complexes, qüestió clau en l'avaluació de l'eficiència econòmica del sistema agrari baixempordanès

"Als estudiants. Recepta" o la vitalitat de la poesia satírica de tema estudiantil al seminari de Vic a mitjans segle XIX

Sobre la poesia juvenil de clar to satíric, de Jacint Verdaguer i que va escriure al seminari

Les relacions de suport i el component emocional com a aspectes clau per al desenvolupament del procés resilient i el benestar dels infants al sistema de protecció

La present comunicació mostra el potencial que pot tenir l’establiment de certes relacionsque ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promociódel benestar emocional i del procés resilient. La recerca es contextualitza al sistema de proteccióa la infància, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situació de desproteccióhan hagut d’abandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecció a la infància.L’afrontament d’aquesta situació afegit a l’entorn advers del qual provenen, comporta que elsadolescents hagin de lidiar amb unes necessitats específiques de l’àrea emocional i relacional.Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional,promocionant un desenvolupament del procés resilient, així com millorant el seu benestarpersonal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements característicsd’aquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent elsaspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions...

An active zone characterized by slow normal faults, the northwestern margin of the València trough (NE Iberia): a review

The northwestern margin of the Valencia trough is an area of low strain characterized by slow normal faults and low to moderate seismicity. Since the mid 1990s this area has been the subject of a number of studies on active tectonic which have proposed different approaches to the location of active faults and to the calculation of the parameters that describe their seismic cycle. Fifty-six active faults have been found and a classification has been made in accordance with their characteristics: a) faults with clear evidence of large paleo-, historic or instrumental earthquakes (2/56); b) faults with evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary and with associated instrumental seismicity (7/56); c) faults with evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary and without associated instrumental seismicity (17/56); d) faults with associated instrumental seismicity and without evidence of accumulated activity during the Plio-Quaternary (30/56), and e) faults without evidence of activity or inactive faults. The parameters that describe the seismic cycle of these faults have been evaluated by different methods that use the geological data obtained for each fault except when paleoseismological studies were available. This classification can be applied to other areas with low slip faults because of the simplicity of the approaches adopted. This study reviews the different approaches proposed and describes the active faults located, highlighting the need a) to better understand active faults in slow strain zones through paleoseismological studies, and b) to include them in seismic hazard studies.

Visual performance in preterm infants with brain injuries compared with low-risk preterm infants

Background: Neonatal brain injuries are the main cause of visual deficit produced by damage to posterior visual pathways.While there are several studies of visual function in low-risk preterm infants or older children with brain injuries, research in children of early age is lacking. Aim: To assess several aspects of visual function in preterm infants with brain injuries and to compare them with another group of low-risk preterm infants of the same age. Study design and subjects: Forty-eight preterm infants with brain injuries and 56 low-risk preterm infants. Outcome measures: The ML Leonhardt Battery of Optotypes was used to assess visual functions. This test was previously validated at a post-menstrual age of 40 weeks in newborns and at 30-plus weeks in preterm infants. Results: The group of preterminfants with brain lesions showed a delayed pattern of visual functions in alertness, fixation, visual attention and tracking behavior compared to infants in the healthy preterm group. The differences between both groups, in the visual behaviors analyzed were around 30%. These visual functions could be identified from the first weeks of life. Conclusion: Our results confirm the importance of using a straightforward screening test with preterminfants in order to assess altered visual function, especially in infants with brain injuries. The findings also highlight the need to provide visual stimulation very early on in life.

La música i la multiculturalitat a l'aula. Com la pràctica de les diferents expressions musicals dels infants a l'aula pot ajudar al coneixement mutu en el grup- classe

Actualment, vivim en una societat on hi conviuen diferents cultures i la música és un llenguatge que s’utilitza en totes elles. Aquest treball tractarà el tema de la música i la multiculturalitat a l’aula per investigar si és possible, a partir de la música dels diferents països d’origen dels infants, conèixer-se millor i conèixer millor als companys. Com a mestres hem de tenir en compte totes les cultures de la nostra aula per tal d’ajudar als infants a respectar i valorar cada una d’elles. En aquesta investigació trobarem quina ha estat la metodologia d’estudi, quina ha estat la intervenció a l’aula i quins són els resultats que hem obtingut.

El Grafisme al parvulari. Observació i anàlisi de l’espai en els dibuixos dels infants.

Els dibuixos dels infants són petites marques de la personalitat i del caràcter de cadascú. Cada infant tendeix a representar i a dibuixar d’una determinada manera i és això el que fa que els seus dibuixos siguin únics. Aquest treball és un estudi qualitatiu sobre l’evolució de la percepció de l’espai en els dibuixos dels infants d’entre tres i cinc anys. L’estudi està format a partir de la recerca i comparació de teories de diferents autors sobre el dibuix i d’un mostreig de 61 dibuixos de diferents infants. Els instruments que s’utilitzen són l’observació directe, a partir de graelles d’observació, notes de camp, fotografies i gravacions. Un cop fetes les intervencions convenients s’extreuen uns resultats, analitzant dibuix per dibuix, per més tard, fer una comparació del que s’ha vist amb el mostreig obtingut i amb el que deien els autors.

La veu dels infants

Aquest treball pretén donar a conèixer els principis bàsics de la pedagogia de Reggio Emilia (Itàlia), amb la seva idea d'infant capaç, "intel·ligent" i biològicament predisposat a comunicar, a viure en relació; la idea d'un mestre amb interès, curiositat i disposat a escoltar, observar, documentar, interpretar, reflexionar i confrontar per poder oferir als infants contextos i experiències riques i adequades a cada un d'ells, on es puguin expressar a través de tots els llenguatges possibles. També es mostra com s'han realitzat els dos principals objectius pràctics del treball. Per una banda, l'observació de com es du a terme l'escolta, l'observació, la documentació i la seva interpretació i reflexió a les escoles de Castelnovo di Sotto (Reggio Emilia). I per altra banda, l'elaboració de dues documentacions, una referent a la vida escolar i una referent a la vida personal a Itàlia.

La selecció del fons documental a la biblioteca escolar: com, qui i per què triar els llibres per a infants

L’infant ha de tenir l’oportunitat d’estar envoltat per una col·lecció de llibres que el permeti escollir les lectures que necessita a cada moment. L’escola, concretament la biblioteca escolar, ha de possibilitar aquesta trobada mitjançant un fons documental seleccionat a partir de les necessitats i els interessos d’infants i mestres. El present treball pretén recollir algunes recomanacions bàsiques per a la selecció de documents a la biblioteca escolar en un marc teòric inicial. En la segona part del projecte, s’intenta analitzar com es porta a la pràctica aquest procés en el nostre territori a partir de l’anàlisi de tres realitats concretes: la biblioteca escolar, la biblioteca pública i el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Com conceben els infants els fenòmens meteorològics

En aquest projecte es reflexiona sobre la capacitat dels infants per aprendre ciències des del parvulari, i la possibilitat de l’escola d’iniciar-los en temes complexos com són els fenòmens meteorològics. És positiu que els docents s’interessin per conèixer les teories intuïtives dels seus alumnes abans d’introduir nous temes de ciències, d’aquesta manera aquests es podran abordar més efectivament i per tant serà més senzill fer-ne evolucionar les seves idees inicials, acostant-los a un model més aproximat amb la ciència. L’estudi, que es basa en les idees d’infants de 4 a 7 anys, es fonamenta amb un recull de dades reals a través d’entrevistes relacionades amb els fenòmens de la pluja, la neu i la boira. D’aquesta manera, s’analitzen les teories dels infants que expressen a través dels conceptes intuïtius que han anat creant i dels conceptes introduïts durant la seva estada a l’escola. La recerca finalitza amb unes conclusions en què es reflexiona sobre la possibilitat d’aprenentatge dels infants en relació als fenòmens meteorològics que els envolten.

Elements apresos i/o retinguts per infants de dos centres de contextos diferents a partir d'una comunicació generada entre ells amb les TIC

La comunicació com a mètode per aprendre no és nou, tot i així les noves tecnologies obren la porta a noves oportunitats i nous projectes entorn aquest concepte. No només es tracta de treballar elements curriculars, sinó també actitudinals a través de la opció de connexió entre contextos. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar quina és l’actitud i els aprenentatges i/o retencions dels infants a partir d’una connexió generada entre dos contextos. Per tal de donar resposta a aquest plantejament de la investigació es crea una intervenció entre les aules i s’utilitzen com a instruments de recollida de dades les observacions, els dibuixos i els grups de discussió. Els resultats mostren una actitud oberta i d’interès per part dels infants davant de la metodologia de comunicació a l’aula, però un aprenentatge i/o retenció relacionat amb els continguts dels elements de l’altre context per sobre dels elements TIC. Es conclou doncs que dins l’aula treballant amb les noves tecnologies es genera un incentiu pels infants fent evident que hi ha hagut un aprenentatge compartit.

Anàlisi de l'experiència dels infants, entre 3 i 6 anys, de l'escola Verntallat, amb les TIC

Vivim immersos en l’era digital i els infants, des del moment que neixen i formen part d’aquest món, entren en contacte amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquesta recerca pretén descriure i analitzar l’experiència que tenen, els infants entre tres i sis anys, d’una escola que aglutina poblacions de diferents nuclis, amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Els resultats, fruït d’un estudi de cas, ajuden a entendre quins usos informals i formals fan els infants amb les TIC, quina actitud mostren vers aquestes i altres aspectes relacionats. L’estudi serveix de punt de partida per als mestres que es dediquen a l’Educació Infantil i desitgen incorporar les TIC a les escoles.