613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Les taxes de reincidncia dels delinqents sexuals son, en general ms baixes que les de la resta de delinqents. No obstant, hi ha una part que tenen una major probabilitat de tornar a delinquir i que tenen unes caracterstiques de risc que els diferencien dels altres. Sha dut a terme un estudi retrospectiu amb la totalitat dels delinqents sexuals que van sortir de les presons de Catalunya entre l1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2001. El perode de seguiment promig s de sis anys i nou mesos. Shan avaluat les taxes de reincidncia en delictes sexuals, delictes no sexuals (generals) i en qualsevol tipus de delicte. Un 5,7 % va tornar a delinquir en delictes sexuals, el 13,2 dels subjectes va reincidir en delictes no sexuals i el 18,8 % va tornar a cometre qualsevol tipus de delicte. Entre les variables de risc, el nombre de delictes sexuals pels que compleixen condemna abans de sortir en llibertat i el tipus de vctima influeixen en la reincidncia sexual, encara que respecte a la segona no es va poder calcular la significaci estadstica. Tamb van tenir un pes significatiu ledat del primer ingrs i la versatilitat delictiva. Pel que fa a la reincidncia general, les variables relacionades amb la carrera delictiva i trets antisocials, a ms de les condicions de la condemna, van ser les variables de ms influencia. No sha trobat relaci entre el tractament i la reincidncia. Posteriorment a lestudi daquestes variables van ser entrevistats vuit dels 11 subjectes que havien reincidit en delictes sexuals. A partir de lanlisi de les entrevistes es va elaborar un sistema de classificaci dels principals components del procs del delicte. De la revisi del procs de cada subjecte apareixen dos perfils diferenciats.
Resumo:
Con esta investigacin se pretende llegar a concretar aquellos factores que pueden tener relacin con la reincidencia de los delincuentes sexuales que salen de los centros penitenciarios de Catalunya. Estas conclusiones han de permitir en el futuro enriquecer los programas de tratamiento mediante la inclusin de contenidos y el establecimiento de criterios de individualizacin de la intervencin.
Resumo:
Lestudi vol fer una prospecci quantitativa i qualitativa en relaci a limpacte en el sistema penal i penitenciari catal de laplicaci de la Llei Orgnica 1/2004 de Mesures de Protecci Integral contra la violncia de gnere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en lmbit de Catalunya. A lestudi es recull lopini de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximaci a limpacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximaci s una radiografia actualitzada del que est suposant la posada en marxa de la legislaci vigent i labast de labordatge penal i penitenciari de la violncia domstica / de gnere. La recerca recull tamb lopini de les vctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violncia contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 vctimes i 28 agressors. Daquests, la meitat ingressats a pres i laltra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar latenci efectiva i integral a la vctima de violncia de gnere.
Resumo:
El rgim econmic matrimonial catal i el de lestat de Nova York presenten un parallelisme estructural important ja que tots dos territoris han adoptat el mateix rgim econmic matrimonial, el de separaci de bns. No obstant, la seva implementaci i la conseqent prctica jurisprudencial difereix significativament. El dret de famlia de lestat de Nova York, se situa en un context de common law, s a dir, en un sistema judicial que evoluciona rpidament i sadapta relativament rpid a les necessitats duna realitat social que est en constant evoluci. El legislador catal, tot i que ha fet esforos a nivell de donar respostes als nous reptes plantejat per la realitat familiar catalana, encara est lluny de fer front a problemes daplicaci que sovint planteja el rgim econmic matrimonial dels cnjuges catalans. Daltra banda, la realitat social catalana no s significativament diferent a la realitat nord-americana ateses les noves composicions familiars amb famlies monoparentals, fills de diferents matrimonis i una alta proporci de divorcis per matrimoni. Daltra banda, lestructura patrimonial de les famlies, tant les catalanes com les novaiorqueses tamb presenten una estructura patrimonial similar formada no noms per la residncia habitual sin per patrimoni intangible i per inversions que comencen a meritar durant el matrimoni per que vencen una vegada aquest vincle sha dissolt. Ha resultat constructiu, doncs, comparar els rgims i extreure llions del rgim novaiorqus que shan revelat molt tils per a la nostra prctica catalana. Aix doncs, lobjectiu daquest projecte de recerca ha estat estudiar el rgim econmic matrimonial catal i el novaiorqus que ha culminat amb la formulaci de propostes normatives i de prctica jurisprudencial que permetran modernitzar i actualitzar laplicaci del rgim econmic matrimonial catal i daquesta manera adaptar-lo a la nova realitat social i econmica de les famlies catalanes.
Resumo:
Lobjecte de lestudi s conixer la problemtica social i policial que genera larribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a lrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions pbliques i en concret en lmbit policial davant aquesta nova realitat. Aix com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.
Resumo:
Es proposa que el legislador catal reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent s o considerant els models de regulaci uniforme que sest proposant en el context de la revisi de lacquis comunitari. s aquesta mateixa regulaci comunitria la que avala una configuraci del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara b, aquesta configuraci no hauria de privar al legislador catal de loportunitat de considerar altres possibilitats: aix, la darticular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien ms duna les tcniques que faciliten la reflexi abans de latorgament del contracte, en comptes de permetre-la desprs. Convertida en mecanisme post-contractual, haur danar acompanyada de les disposicions que estableixin el rgim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqncies de leventual prdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits dexercici de la facultat i la liquidaci de la situaci possessria, en el seu cas. Els comentaris i suggerncies que es proposen a lestudi es formulen a propsit dels preceptes que, relatius al desistiment, sincorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sis del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)
Resumo:
El objetivo principal de esta investigacin es analizar la forma cmo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emocin, aparece como una codificacin cultural que responde a la canalizacin de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de sta, definindose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemnicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emocin en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia emprica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construccin social que responde a las necesidades del sistema social en cuestin. Actualmente los discursos tradicionales que contenan y definan la concepcin de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pblica; el logro de igualdad jurdica entre gneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificacin de los flujos migratorios; la creciente urbanizacin; la expansin de los servicios pblicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los mtodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposicin con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinicin a otros que lo cuestionan, y a prcticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra direccin la construccin de esta emocin. Esta nueva situacin, an en fase de conformacin, reclama una explicacin que pasa por conocer las causas, las formas y la definicin del amor materno, en nuestro actual contexto.
Resumo:
Objectiu. Analitzar limpacte de la immunoquimioterpia antilimfomatosa en lestat immunolgic i virolgic a llarg termini dels pacients amb leucmia/limfoma de Burkitt i infecci pel virus de la immunodeficincia humana (VIH). Pacients y mtode. Dels 25 pacients VIH positius inclosos en lassaig clnic BURKIMAB del grup cooperatiu PETHEMA entre juliol de 2003 i febrer de 2009, 14 van tenir un seguiment superior a un any. Tots ells van rebre terpia antirretroviral de gran activitat durant i desprs de la immunoquimioterpia. En aquests pacients es va avaluar la resposta virolgica (CV & 50 cpies/mL) i immunolgica (limfcits CD4 & 200/L), aix com els events tardans relacionats amb el VIH. Resultats. Tretze pacients (93%) eren homes, amb una mediana dedat de 37 (extrems 31-54) anys. El seguiment medi dels 14 pacients va ser de 37 mesos, (extrems 13-43). Tres (21%) presentaven una resposta immunolgica i virolgica al TARGA en el moment del diagnstic de la LB i tots ells van romandre en aquesta situaci desprs de completar la immunoquimioterpia i durant el seguiment a llarg termini. Quatre (29%) pacients en resposta immunolgica per amb crrega viral detectable en el moment del diagnstic van assolir la resposta virolgica i la van mantenir. Finalment, 5/7 (71%) pacients amb infecci pel VIH no controlada en el moment del diagnstic van assolir i mantenir la resposta immunolgica i virolgica desprs de la immunoquimioterpia. Desprs dun seguiment de 496 pacients-any no sha reportat cap prdua de resposta al tractament amb TARGA. Shan diagnosticat 4 infeccions associades al VIH: infeccions por micobactries (2), gastroenteritis de repetici per Blastocystis hominis i sfilis. Un pacient va desenvolupar un sarcoma de Kaposi. Fins la data no sha produt cap mort en aquests pacients. Conclusions: La immunoquimioterpia en els pacients afectes de LB i infecci pel VIH no ha afectat negativament a la resposta virolgica ni immunolgica obtinguda amb el TARGA y sha associat a una baixa incidncia devents relacionats amb el VIH.
Resumo:
Lestudi elaborat t per objecte aprofundir en lnlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivncia sense matrimoni per tal de conixer millor la seva realitat en lmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realitzaci dentrevistes), aix com relacionar aquests aspectes amb la seva regulaci legal a Catalunya (analitzant la tramitaci parlamentria de la Llei dunions estables de parella, aprovada pel Parlament de Catalua, aix com la seva aplicaci per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que sha pogut constatar en la recerca s que, per una banda, la institucionalitzaci de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no s daplicaci una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivncia efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes sha demostrat un clar desconeixement de la regulaci legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un inters perqu existeixi una cobertura jurdica en les situaciones de convivncia afectiva en parella. A ms, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicaci substancial, ja que no responen a una tcnica jurdica acurada amb la realitat social que t per objectiu regular. Precisament amb laprovaci daltres lleis autonmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualitzaci de la Llei catalana en qestions molt diverses (curatela, mediaci familiar, funci pblica, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca dinformaci general sobre els requisits de constituci de les unions estables de parella, aix com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificaci de la Llei dunions estables de parella fos ms mplia, savanaria en la consideraci daquest model familiar com a opci real de configuraci familiar, dins la llibertat personal delecci en la forma de convivncia.
Resumo:
Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicntric (4 centres datenci primria) on es van monitoritzar i comparar les incidncies de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificaci basada en el seu origen biogeogrfic. Les taxes dincidncia obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holortics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holortics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asitics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etipics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferncies obtingudes en relaci a la poblaci autctona es van centrar en los immigrants dorigen neotropical (ra dincidncia estandaritzada = 2,07; o un excs de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asitica =3,24; o un excs de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusi, la poblaci dorigen indostnic i, en menor grau, la dorigen sud-americ poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la poblaci autctona.
Resumo:
S'hi estudia el paper dels mitjans de comunicaci en el sistema democrtic i la manera com la deontologia pot ajudar a palliar alguns dels abusos o desviacions de l'tica que hauria de presidir el comportament de periodistes i mitjans. Tamb s'hi analitza el control que cal establir sobre aquests protagonistes davant l'actual concentraci d'empreses de comunicaci.
Resumo:
s un fet que la globalitzaci defineix i articula les nostres societats. El present treball neix amb la voluntat de cercar com i qu la fa avanar en l'mbit cultural, per tamb amb el desig d'aprofundir en aquests elements tradicionals que defineixen les particulars identitats culturals regionals, fruit d'una diversitat que tamb participa en el procs global de construcci cultural europeu.
Resumo:
Treball que s'engloba en l'ampli camp de les Humanidades i vol contribuir al coneixement empric sobre l'experincia emocional implicada en els processos d'aprenentatge virtual des de la perspectiva dels estudiants.
Resumo:
El TFC est pensat per a emmarcar en l'actualitat una tradici centenria portada a terme pels ocellaires de la Catalunya Central, concretament a les comarques d'Osona i el Ripolls.
Resumo:
Les biblioteques han deixat de ser simples dipsits de llibres per complir funcions molt diverses en la societat actual. L'objectiu d'aquest treball no s fer un reps histric sin centrar-nos en la situaci actual fortament influenciada per les noves tecnologies, les noves necessitats dels usuaris i altres factors com sn el nou paradigma docent, la multiculturalitat, la situaci econmica, els fluxos migratoris, etc. Veurem els canvis que aquestes institucions han hagut d'adoptar, tant a nivell de personal, com d'installacions i recursos, per adequar-se a aquesta nova realitat.
