Percussió historiquè? : proposta interpretativa i de notació de la pandereta històrica

Aquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la percussió, i més concretament amb la pandereta, recursos tècnics i interpretatius per abordar la interpretació de la música antiga. Com a punt de partida he analitzat iconografia i algunes fonts literàries per tal d’entendre i poder explicar que s’entén quan parlem de la percussió històrica. Posteriorment s’observen algunes pràctiques encara existents en les tradicions musicals italianes i àrabs i com aquestes poden ser el punt de partida per a configurar una maner pròpia i moderna d’ interpretar i anotar la música històrica.

Incubadores d'empreses: un instrument de suport a l'emprenedoria amb bona salut a Catalunya

The business incubators were newness in Catalonia during the last decade. They proliferated throughout all catalan geography, although during the last three years there have appeared some stabilization signals in the sector. Actually, it has only been created two new business incubators and the existing ones have not increased their supply, neither in physical available space nor in new services. It is observed that the profile of the existing incubators explains the strong presence of service companies. Thus, a clear attempt of specialization of the incubators is detected. At the same time, the virtual incubators and incubators linked to universities are arising new models that could be the paradigm of business incubators from now on

Sistema de indicadores para la gestión sostenible de un destino turístico: aplicación a la Costa Brava centro

Strategic management is based upon a performance measurement system that allows gearing decision making towards accomplishing the established objectives.In a changing economic situation, the measurement of the effects of tourism is fundamental in order to know the efficiency and sustainability of that industry and of the territory in which takes place its activity. We propose a performance measurement system for the sustainable management of a tourism destination, so it will support the adoption of public policies and their follow-up, and as an instrument that will promote the responsible participation of the stakeholders with stakes in the destination. In accordance with the guidelines of the Agenda for a sustainable and competitive European tourism, we design a system based on the identification of the axes over which hinges the success of the management of tourism destinations, taking into account the long-term sustainability of this activity. We position the performance measurement system, and especially the balanced scorecard, as a support tool for the strategic planning of destinations. To the extent that this is possible, the performance measures are selected and structured according to the patterns of the balanced scorecard. Finally, we apply the conceptual model to the central Costa Brava

El crowdfunding: Claves para la financiación colectiva de un álbum musical en la plataforma de internet ‘Verkami’

El estudio tiene por objeto, la comprensión de la forma en que los artistas llevan a cabo sus proyectos, el conocimiento de las razones del uso del crowdfunding y la importancia de dicha práctica en la viabilidad del proyecto. La obtención de una visión amplia del desarrollo del fenómeno en el ámbito musical de España, atendiendo a las tendencias existentes y a qué tipo de artistas recurren a dicha práctica y el entendimiento del modelo de funcionamiento de ‘Verkami’: sus características, requisitos y los motivos de su elección frente a otras plataformas.

FOSS issues in technology transfers from the University to the Industry

FOSS has always been particularly welcome in Universities. Its spirit corresponds generally with the academic state of mind, and royalty-free technologies are particularly appreciated where money is usually lacking.But at the opposite side of the spectrum, the universities¿ TTO¿s (Technology Transfer Officers) are supposed to ¿valorize¿ the production of research departments and to enable profit making cooperations with the industry. How should FOSS licensing be tackled in such context?

Un instrument per a la política de recerca i innovació a Catalunya en l'Europa del coneixement: el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008

El 25 de gener d’enguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008. El PRI és un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovació en els sectors públic i privat, i per poder assolir l’objectiu d’inversió d’un 2,1% en recerca respecte al producte interior brut català l’any 2008. El PRI ha estat elaborat durant l’any 2004 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el Departament de Treball i Indústria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, n’ha coordinat l’elaboració, alhora que ha facilitat la col·laboració dels altres departaments de la Generalitat. L’article descriu la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovació per al progrés econòmic, social i cultural, en el que ja s’anomena societat o economia del coneixement. Es fa un repàs dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, així com una anàlisi de la situació de la ciència, la innovació i la transferència de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuació els principals trets d’aquest pla: missió, objectius, programes transversals i complementaris, línies prioritàries, estratègia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genèrics de recerca i innovació que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a l’execució del PRI

Semantic Web applications: a framework for industry and business exploitation – What is needed for the adoption of the Semantic Web from the market and industry

In recent years, Semantic Web (SW) research has resulted in significant outcomes. Various industries have adopted SW technologies, while the ‘deep web’ is still pursuing the critical transformation point, in which the majority of data found on the deep web will be exploited through SW value layers. In this article we analyse the SW applications from a ‘market’ perspective. We are setting the key requirements for real-world information systems that are SW-enabled and we discuss the major difficulties for the SW uptake that has been delayed. This article contributes to the literature of SW and knowledge management providing a context for discourse towards best practices on SW-based information systems.

Poden ser els pactes successoris un instrument al servei de la continuïtat de l'Empresa Familiar?

En aquest treball es pretén indicar l'existència d'alguns instruments, com són els Pactes Successoris, en aquest cas a Catalunya, que poden ser utilitzats per proporcionar un plus d'estabilitat a un dels reptes fonamentals de les EF, la successió. També es posa l'accent en la introducció de la poda de l'arbre familiar com una opció poc a tenir en compte en la dinàmica pròpia de l'Empresa Familiar.

L'ensenyament musical: presentació (monografia)

Quan es parla d'estudiar música, sovint ens ve al cap la paraula conservatori; hi estem tan acostumats que ni ens adonem del caracter conservador que anomenem al principal centre on s'estudia la nostra materia. En aquest context, vèncer aquest immobilisme i infondre un esperit més actual en l'ensenyament de la música, no ha estat gens fàcil, ja que les institucions sempre han procurat evitar ficar-se en terrenys incerts. Sia per desconeixement, sia per falta d'infraestructures adequades, de suficients medis o de personal qualificat, hem hagut d'esperar a l'aplicació de la LOGSE per assistir a una veritable normalització de la música en l'ensenyament obligatori, a la vegada que s'aconseguia actualitzar els ensenyaments artisticomusicals impartits en els «conservatoris» esmentats.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

El Portafoli de l'alumne com instrument d'autoaprenentatge

Presentem el Projecte d'Innovació Docent que es porta a terme des de la Unitat d'Infermeria de Salut Mental de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona dins de la formació especialitzada d'Infermeria de Salut Mental. Aquesta especialitat es desenvolupa en règim de residència clínica on el EIR (Enfermero Interno Residente) rep formació des de l'àmbit assistencial i docent. El portafoli de l'alumne es planteja com un instrument d'autoaprenentatge reflexiu que ha de contribuir a facilitar l'adaptació de la formació global del EIR als criteris del Espai Europeu de Formació Superior on el treball de l'alumne (concretat en el crèdit ECTS) és l'eix central de les metodologies docents.

Beyond pure public and pure private management models: Partial privatization in the European airport industry

The use of private funding and management is enjoying an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed public-private companies, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports, we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables, and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in partially privatized airports. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.

Beyond pure public and pure private management models: Mixed firms in the European Airport Industry

The use of private funding and management enjoys an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed firms or Institutional PPP, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in PPPs. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.

Recovery Risk and Labor Costs in Public-Private Partnerships : Contractual Choice in the US Water industry

We use an ordered logistic model to empirically examine the factors that explain varying degrees of private involvement in the U.S. water sector through public-private partnerships. Our estimates suggest that a variety of factors help explain greater private participation in this sector. We find that the risk to private participants regarding cost recovery is an important driver of private participation. The relative cost of labor is also a key factor in determining the degree of private involvement in the contract choice. When public wages are high relative to private wages, private participation is viewed as a source of cost savings. We thus find two main drivers of greater private involvement: one encouraging private participation by reducing risk, and another encouraging government to seek out private participation in lowering costs.