179 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
Hi ha diferents estratgies per apropar la histria als escolars. La utilitzaci de les fonts primries (objectes, documents, etc.) esdev una estratgia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca histrica. Una de les estratgies utilitzades en el mn anglosax s el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a travs de la representaci de fets, estil de vida i personatges propis d'una poca determinada. Aquesta estratgia s'empra en espais de presentaci del patrimoni, especialment en museus i assentaments histrics i arqueolgics. Dos elements sn fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparaci del context de presentaci del patrimoni i els mediadors entre la instituci o espai patrimonial i els visitants. A continuaci, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, instituci dels EUA pionera en la utilitzaci d'aquesta estratgia de presentaci i interpretaci del patrimoni histric i arqueolgic.
Resumo:
D'en que l'autor d'aquest article era estudiant de Pedagogia ha sentit parlar a bastament (i ell mateix tamb ho ha fet) de la necessitat de reestructurar els estudis d'aquesta carrera universitria. Era una necessitat que es podia justificar tant des de perspectives cientfiques i epistemolgiques, com socials i professionals. Calia que la universitat fes una oferta d'unes titulacions relacionades amb el camp educatiu que respongus coherentment a les demandes de la realitat social quant a nous camps de professionalitzaci i que reflects l'estat actual del desenvolupament de les cincies de l'educaci.
Resumo:
El treball est estructurat en tres blocs. El primer s una petita sntesi de la historia lescola; el segon s un apartat on es descriuen els trets singulars del centre i que han forjat la seva idiosincrsia i el tercer bloc pretn fer un reps sobre les mesures que es van aplicar o encara es duen a terme a lescola per a la correcta integraci dels nens nouvinguts. Al final daquest treball sinclou un apartat on sexposen els problemes i els reptes que t lescola en un futur immediat i les conclusions que serveixen per a valorar lassoliment o no dels objectius del treball aix com la formulaci dalgunes possibles propostes de millora
Resumo:
Breu assaig de carcter hermenutic on l'autor es proposa una lectura d'un esdeveniment histric particular. L'autor pren com a excusa per a la seva interpretaci dels esdeveniments els fets que tingueren lloc el 750 al bell mig del regne franc quan els merovingis reconeixen explcitament la figura d'autoritat del papa en la comunitat cristiana occidental i com el papa l'assumeix prpiament.
Resumo:
En aquest article revisem la Historia de l'actual Escola Universitaria de Ciencies de la Salut (EUCS), de la Universitat de Vic. s a dir, repassem els seus 3 1 anys de vida institucional al servei de la formaci professional de la Infermeria, primer i posteriorment, de les altres professions sanitaries: Nutrici Humana i Dietktica, Fisioterapia i Terapia Ocupacional. Desprs de fer una breu referencia a alguns antecedents instructius del segle XIX i XX, ens endinsem a la Histbria de I'EUCS prbpiament dita. Aquesta s'ha dividit en 4 etapes. La primera etapa s la de 1'Escola Femenina d'Ajudants Tecnics Sanitaris (ATS); la segona, 1'Escola Universitaria d'lnfermeria Osona (EUIO); la tercera, la dels Estudis Universitaris de Vic (EUIO-EUV); i, la quarta, la de la Universitat de Vic (EUCS-Wic). Hem procurat alternar-hi il-lustracions i experiencies viscudes per alguns testimonis, a fi de fer-ho ms ame. Aixb ha estat possible gdcies a la col.laboraci de les persones que es ressenyen al final (vegeu fonts consultades). 1, molt especialment, gracies al cornitl: organitzador d'aquesta Jornada. No obstant, cal advertir que aquesta nota s ms aviat una pinzellada. La veritable reconstrucci de la vida de la nostra instituci requeriria un treball molt rns aprofundit, fet amb ms temps, ms testimonis, rns estudi documental, ... En definitiva, ms profunditat (currculum, professorat, estudiants, assignatures, llocs de practiques, metodologia docent, avaluaci, inserci laboral, abandonaments, recursos, etc.). Deixo, doncs, la porta oberta per a qui s'anirni a continuar.
Resumo:
Aquest informe t per objecte analitzar com s'interpreta i aplica la normativa comptable europea (el Sistema Europeu de Comptes SEC-95) en el sector sanitari pblic, des d'una perspectiva de Dret comparat. Concretament, l'estudi es centra en l'aplicaci del SEC-95 als centres sanitaris del Regne Unit, Frana i Alemanya, amb la finalitat de poder extreure conclusions que resultin d'utilitat en l'mbit de les Empreses Pbliques i Consorcis (EPIC) del Sistema Sanitari Catal.
Resumo:
[cat] Aquest article vol refutar la hiptesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen tamb mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posici a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals sn la conseqncia del multipartidisme, en el qual cap partit t opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valenci, per, confirma noms parcialment la hiptesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perqu les eleccions dels parlaments autonmics eren considerades secundries, no noms pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, s que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutria mant, de moment, l"status quo per no alterar la formaci de majories parlamentries. Encara queda pendent, per, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depn quin mnim de vots per entrar a les Corts s"establir.
Resumo:
Amb aquest projecte es pretn documentar tres dcades d'influncia jamaicana en la cultura britnica, a partir de larribada del vaixell Empire Windrush al 1948, de la independncia de Jamaica al 1962 i fins a finals dels anys setanta, coincidint amb larribada del rastafarisme. Es tracta de posar de manifest la contribuci cultural i social dels jamaicans que, en gran part, ha ajudat al desenvolupament del Regne Unit.Els sound systems, els segells discogrfics i les seves subsidiries, les gires i concerts dartistes jamaicans... sn una clara mostra de les aportacions de la comunitat jamaicana al pas i que molts cops es posen de manifest amb celebracions tan populars com el fams Carnaval de Notting Hill. I s que la msica i la cultura jamaicana s quelcom ms del que molts es pensen, no noms s Bob Marley i el consum de marihuana.
Resumo:
El herbario de la Instituci Catalana d"Histria Natural En este trabajo presentamos un estudio sobre el herbario de la Instituci Catalana d"Histria Natural. Mostramos estadsticas sobre los recolectores, los aos y las localidades de recoleccin, las familias y los grupos taxonmicos representados, as como un listado de pliegos tipo y otros ejemplares de inters taxonmico. El herbario consta, actualmente, de 1.202 pliegos. Est constituido, casi en su totalidad, por plantas cedidas por la familia de Frederic Trmols y por parte de la exsiccata Plantes d"Espagne del hermano Sennen. Los materiales proceden principalmente de Catalua (532 pliegos, un 44 %), del resto del Estado Espaol (218, un 18 %) y del continente europeo (125, un 10 %), e incluyen una proporcin de crucferas poco habitual en nuestros herbarios (253, un 21 %). Por otra parte, de los 112 pliegos tipos presentes en el herbario, muy pocos taxones son reconocidos en floras actuales, como la Achillea millefolium L. subsp. ceretanica (Sennen) O. Bols & Vigo o el Eryngium chevalieri Sennen. Sin embargo, el inters cientfico de esta coleccin resulta limitado, dado que una gran parte de los pliegos son duplicados de otras colecciones depositadas tambin en el Instituto Botnico de Barcelona.
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la histria a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la histria es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
En el presente proyecto La Trompeta en la C. Valenciana se pretende dar la visin global de la Trompeta dentro de la historia de la msica y ms especficamente dentro de Valencia. El trabajo incluye un apartado explicativo de los mejores maestros y pedagogos del instrumento, la ascendente historia de las Bandas en esta Comunidad, el repertorio e influencia que tienen los compositores de esta tierra para la Trompeta y el anlisis de las obras escogidas.
Resumo:
Estratgies dordenaci: Lordenaci proposada vol recollir la hibridesa i complexitat despais tpica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermdia a cavall entre els dels teixits i els del eixamples i per la riquesa en les seves articulacions (mitjanant passatges, a travs dedificis,) ; per la permeabilitat cap a linterior de lilla: la connexi dels buits interiors amb els carrers i espais pblics annexes o per la variabilitat del gra edificat.s per aix que ledificaci no sentn com una srie de blocs allats sin que est concebuda com una gran pea articulada, amb una alada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumtrica en altura en els diferents volums interiors de igual mdul i de gra menor, homleg al del seu context urb ms prxim.s essencial al projecte la definici de lespai buit interior de lilla en relaci als habitatges, i la seva relaci a una escala major- amb els espais lliures de lentorn. Lordenaci proposada configura dos paisatges diferents: un pati ms urb, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que shi aboquen els habitatges per a joves i un altre ms tranquil i ms tou, un jard per als ms grans, accessible des del carrer i des de lespai pblic contiguEl volum ms llarg afegeix una nova inflexi a les que ja t el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funci de vestbul i recuperant aix, a partir duna traa parcellaria histrica, la direcci de lEixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjanant corredors i espais collectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relaci, de dimensi variable, en diferents situacions relatives respecte al ple, al sl- i amb distints carcters, que van del privat al pblic...passant pel collectiu.Les galeries i els corredors d'accs als habitatges, protagonistes d'aquests espais hbrids (privats-semiprivats-collectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen grcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitaci en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l's permet diferents apropiacions de l'espai collectiu.La superposici en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la faana, s una epidermis complexa amb aparena de bastida.Ledificaci t la voluntat de tancar-se a carrer amb una faana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i dobrir-se a linterior de lilla, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...
Resumo:
Hom tracta de dilucidar el context de creaci i lestructura dun fons policial generat arran de la creaci, el 1824, de la Policia General del Regne, fet que sol considerar-se el moment fundacional de la policia estatal en Espanya. A tal fi es combinen tcniques arxivstiques i historiogrfiques, coincidents en lanlisi institucional. Els fons de les subdelegacions de policia ens han arribat escadussers i desestructurats al si dels antics corregiments borbnics i solen trobar-se avui en arxius locals i comarcals. No obstant aix, shi proposa un quadre de classificaci.
Resumo:
El objetivo de esta comunicacin es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-ria de la Farmacia en la aplicacin de las competencias transversales de capacidad de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2 simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa terica en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactan a clase en base a cuestiones que formulan en funcin del que se ha explicado previamente, aplicando el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboracin en la adquisicin del conocimiento farmacohistrico.
