Overeducation, skills and wage penalty: Evidence for Spain using PIAAC data

The literature on educational mismatches finds that overeducated workers suffer a wage penalty compared with properly educated workers with the same level of education. Recent literature also suggests that individuals’ skill heterogeneity could explain wage differences between overeducated and properly matched workers. The hypothesis is that overeducated workers earn less due to their lower competences and skills in relative terms. However, that hypothesis has been rarely tested due to data limitations on individuals’ skills. The aim of this paper is to test the individuals’ skill heterogeneity theory in Spain using microdata from PIAAC, because it is one of the developed countries supporting the highest overeducation rates and where its adult population holds the lowest level of skills among a set of developed countries. Our hypothesis is that the wage penalty of overeducation in Spain is explained by the lower skill level of overeducated workers. The obtained evidence confirms this hypothesis but only to a certain extent as skills only explain partially the wage penalty of overeducation.

The regional distribution of unemployment. What do micro-data tell us?

Regional disparities in unemployment rates are large and persistent. The literature provides evidence of their magnitude and evolution, as well as evidence of the role of certain economic, demographic and environmental factors in explaining the gap between regions of low and high unemployment. Most of these studies, however, adopt an aggregate approach and so do not account for the individual characteristics of the unemployed and employed in each region. This paper, by drawing on micro-data from the Spanish wave of the Labour Force Survey, seeks to remedy this shortcoming by analysing regional differentials in unemployment rates. An appropriate decomposition of the regional gap in the average probability of being unemployed enables us to distinguish between the contribution of differences in the regional distribution of individual characteristics from that attributable to a different impact of these characteristics on the probability of unemployment. Our results suggest that the well-documented disparities in regional unemployment are not just the result of regional heterogeneity in the distribution of individual characteristics. Non-negligible differences in the probability of unemployment remain after controlling for this type of heterogeneity, as a result of differences across regions in the impact of the observed characteristics. Among the factors considered in our analysis, regional differences in the endowment and impact of an individual’s education are shown to play a major role.

El género en el corazón de la crisis: hacia los cuidados como bien común

La presente comunicación parte de la premisa que la actual crisis económica en el Estado español, así como su gestión política, se ven configuradas por el género, adoptando para ello como eje analítico el concepto de acumulación por desposesión. El aumento de la carga total de trabajo de las mujeres, así como la intensificación de sus responsabilidades reproductivas responden a una estrategia político-económica de privatización y re-hogarización de la reproducción en aras de la supervivencia de la economía considerada real o lo que también llamamos cercamiento de la reproducción. Éste toma la forma de un reforzamiento actualizado de la división sexual del trabajo sin por ello reducir el rol económico de las mujeres sino, en realidad, fortaleciéndolo. Un análisis a la crisis actual adoptando la desposesión de la reproducción como punto de partida no sólo nos permite ubicar las desigualdades de género en el centro de los debates en torno a la crisis sino que a su vez abre el camino para pensar en alternativas a la actual organización social de la reproducción teniendo en cuenta, de manera simultánea, las esferas de la familia, de las administraciones públicas y de lo que se viene llamando el ámbito de “lo común”. Es a partir de esta conceptualización que se avanza una categorización de las diferentes tipologías de bienes en que se pueden concebir y convertir los cuidados y se reflexiona sobre la posibilidad, las oportunidades y los riesgos de una nueva organización social del cuidado en tanto que bien común.

Anàlisi de la incidència del sistema de joc en la creació de situacions de superioritat numèrica en el futbol amb el juvenil “A” del Futbol Club Barcelona

El present treball es centra en l’estudi de les situacions de superioritat numèrica generades al llarg de la temporada 2013-2014 de l’equip Juvenil A del Futbol Club Barcelona. L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quina incidència té el sistema de joc 1-4-3-3 en la creació d’aquestes situacions ofensives en el joc de l’equip. Per tal d’enregistrar múltiples situacions de joc i diferenciar la seva complexitat, s’han establert tres variables d’estudi: la zona del camp on es crea la superioritat numèrica (dividint el camp en 12 zones), el tipus de superioritat produïda (2 contra 1, 3 contra 1, 3 contra 2, 4 contra 2 i 4 contra 3), i la freqüència d’interacció dels jugadors en les situacions de superioritat en relació al networking (jugadors que intervenen en les situacions de superioritat per tal de poder establir relacions entre posicions del sistema de joc 1-4-3-3). El mètode utilitzat és notacional (ja que s’enregistra la freqüència en què succeeix un fenomen a partir d’unes taules creades especialment per l’enregistrament de dades), on fent ús de la proposta de Gréhaigne (2001) s’analitzen 8 partits al llarg de la temporada 2013-2014. Els resultats obtinguts mostren que es produeixen més superioritats a les zones 4 i 6 (20,37% respectivament), seguides de les zones 7 (14,81%) i 5 (13,89%). El major tipus de superioritat ha estat el 2 contra 1 (48,15%) seguit del 3 contra 2 (39,81%). La interacció més freqüent entre jugadors en les situacions de 2 contra 1 ha estat: lateral dret i central dret (26,92%) i lateral esquerre i central esquerre (21,15%). En les situacions de tres jugadors (3 contra 1) ha estat: entre el central dret, central esquerre i el pivot (28,57%) i entre el central dret, el lateral dret i el pivot (28,75%). En les situacions de 3 contra 2: lateral dret, l’interior dret i l’extrem dret (18,60%) i entre el central esquerre, el lateral esquerre i l’interior esquerre (18,60%). Pel que fa a les situacions de 4 contra 2 no se n’ha produït cap, i les de 4 contra 3 hi ha una igualtat entre diverses posicions(16,67%), però no s’observen dades molt significatives en quan a la intervenció, excepte la posició del pivot que intervé en gairebé totes. Aquestes dades, s’assimilen al que diuen Sans i Frattarola (2009) sobre el fet que en la zona d’inici es creen més situacions de superioritat que en la zona de progressió i finalització. També Castelo (1999) aporta un estudi sobre els percentatges d’aportacions ofensives dels jugadors en funció de l’espai i la demarcació, però tot i que en aquest cas no ho compara amb situacions de superioritat numèrica, les dades extretes son interessants per la comparativa amb l’estudi que es presenta.

Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l'alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària

El domini de la llengua escolar apareix en totes les polítiques educatives com el tema central a través del qual s’ha d’incidir per garantir la igualtat i la cohesió social, ja que l’èxit escolar passa per desenvolupar una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforços destinats, els resultats lingüístics de l’alumnat estranger continuen essent molt més baixos que els de l’alumnat nacional (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2009). No obstant això, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que s’amaguen darrere dels resultats lingüístics de l’alumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, l’article presenta les dades d’una recerca que pretén aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de català i castellà escrit de l’alumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primària repartides pel territori de Catalunya

Sticky income inequality in the Spanish transition (1973-1990)

This paper investigates the evolution of income inequality in Spain during its transition to democracy, suggesting a method for the correction of under-reporting of earnings and profits in the Household Budget Surveys’ data. The contribution is twofold: the methodological proposal, based on income expenditure discrepancy and scaling-up to National Accounts, improves on previous work, and can be convenient for similar historical sources in other countries. Secondly, its application results in an alternative history of the distribution of income in this case, changing the levels and also the observed trend. Previous literature asserted a substantial equalization, related to the democratization process, while after the adjustment inequality in disposable income is shown to have been quite persistent.

Regional heterogeneity in wage distributions. Evidence from Spain.

Regional differences in real wages have been shown to be both large and persistent in the U.S. and the U.K., as well as in the economies of other countries. Empirical evidence suggests that wage differentials adjusted for the cost of living cannot only be explained by the unequal spatial distribution of characteristics determining earnings. Rather, average wage gap decomposition reveals the important contribution made by regional heterogeneity in the price assigned to these characteristics. This paper proposes a method for assessing regional disparities in the entire wage distribution and for decomposing the effect of differences across regions in the endowments and prices of the characteristics. The hypothesis forwarded is that the results from previous studies obtained by comparing average regional wages may be partial and nonrobust. Empirical evidence from a matched employer-employee dataset for Spain confirms marked differences in wage distributions between regions, which do not result from worker and firm characteristics but from the increasing role of regional differences in the return to human capital.

Human Capital and Regional Wage Gaps

This paper uses micro-level data to analyse the effect of human capital on regional wage differentials. The results for the set of Spanish regions confirm that they differ in the endowment of human capital, but also that the return that individuals obtain from it varies sharply across regions. Regional heterogeneity in returns is especially intense in the case of education, particularly when considering its effect on the employability of individuals. These differences in endowment and, especially, in returns to human capital, account for a significant proportion of regional wage gaps.

Rationing problems with payoff thresholds

An extension of the standard rationing model is introduced. Agents are not only identi fied by their respective claims over some amount of a scarce resource, but also by some payoff thresholds. These thresholds introduce exogenous differences among agents (full or partial priority, past allocations, past debts, ...) that may influence the final distribution. Within this framework we provide generalizations of the constrained equal awards rule and the constrained equal losses rule. We show that these generalized rules are dual from each other. We characterize the generalization of the equal awards rule by using the properties of consistency, path-independence and compensated exemption. Finally, we use the duality between rules to characterize the generalization of the equal losses solution.

El projecte de convivència de centre. una manera de treballar l'autonomia i la convivència de l'alumnat

L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.

La crisis o nuevos mecanismos de acumulación por desposesión de la reproducción

Desde que empezó la crisis hemos presenciado un doble proceso político que amenaza con socavar algunos de los avances más importantes en materia de igualdad de género realizados en época reciente. Por un lado, hemos asistido a un inmenso recorte del gasto público social y, por el otro, al ascenso por doquier de la derecha, la cual desempolva obcecada sus recetas de auxilio a la familia tradicional para salvarla de los supuestamente crecientes y virulentos ataques perpetrados sobre esta durante los últimos años. Estos dos procesos se encuentran profundamente relacionados y contribuyen a provocar nuevos y actualizados mecanismos de acumulación por desposesión del trabajo reproductivo no remunerado de las mujeres.

Revisió del model inclusiu en l’àmbit de l’educació no formal del futbol base a partir del criteri d’agrupació

Recerca centrada en l’anàlisi de característiques concretes de l’educació inclusiva en un entorn d’educació no formal, com és el futbol base. El criteri que s’ha utilitzat per realitzar l’anàlisi són els agrupaments. Des de l’educació inclusiva es promouen els agrupaments heterogenis, una forma d’agrupar a l’alumnat tenint en compte les seves diferències, per tal d’enriquir-se entre tot l’alumnat i treure profit d’elles. A la vegada aquest agrupament es caracteritza per fomentar la igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge dels alumnes. En canvi, al futbol base predominen els agrupaments homogenis, distribuint als jugadors segons el seu nivell en diferents equips. A la recerca es fa una comparació entre l’opinió de diferents membres involucrats en el món del futbol base de dues entitats esportives, un club de futbol, on es fan els grups de forma homogènia, i una escola de futbol, on es fan els agrupaments de forma heterogènia. Els resultats mostren que realitzant agrupaments homogenis no s’assegura que tots els jugadors tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge i que el nivell competencial dels jugadors en edat de formació pot ser un element que fomenti desigualtats en el seu procés d’aprenentatge esportiu.

La garantia jurídica de la democràcia com a dret fonamental. Una anàlisi de la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la participació política

L'art. 23 de la CE consagra el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics, preveient-ne dues grans modalitats, la participació directa i la representativa. La doctrina jurisprudencial elaborada pel Tribunal Constitucional durant quasi trenta anys ha atorgat a aquest dret una configuració especial: el seu abast es veu reduït a l'estricta participació política (aspecte que tindrà conseqüències en el vessant de la participació directa reduïda a la iniciativa legislativa popular i el referèndum, deixant fora del seu abast altres possibles institucions participatives); però, per altra banda, amplia el nucli de protecció del dret, garantint no només l'accés dels ciutadans als càrrecs públics (un ius ad officium) en condicions d'igualtat; sinó també el dret dels representants a romandre en el seu càrrec lliures de qualsevol pertorbació i el tercer contingut, el dret dels representants a exercir les facultats inherents a la funció que desenvolupen tot atorgant-los un status constitucionalment garantit. Aquesta construcció jurisprudencial del dret esdevé així la garantia jurídica de la democràcia. Certament, aquest enteniment del dret fonamental de participació té conseqüències prou rellevants en l'àmbit dels partits polítics com a instruments fonamentals per a la participació política. L'abundància de resolucions per part del Tribunal Constitucional, majoritàriament a través de recursos d'empara, ha fet possible l'entrada del dret de participació en dos àmbits singularment rellevants del procés polític, com són el sistema electoral i el dret parlamentari, i ha permès al Tribunal construir tota una teoria de la representació política en seu de drets fonamentals.

Cambios en la distribución salarial en españa, 1995-2002. efectos a través del tipo de contrato

En este trabajo analizamos los cambios en la distribución salarial en España entre 1995 y 2002, utilizando la información contenida en la Encuesta de Estructura Salarial. El análisis revela un notable cambio en la distribución salarial que afecta, básicamente, a los niveles salariales bajos y medios, mientras que los correspondientes a los elevados permanecen inalterados entre ambos años. El análisis detallado de las distribuciones salariales para trabajadores con contrato indefinido y temporal muestra como estos últimos son los protagonistas de las mejoras salariales, mientras que los cambios en los niveles salariales intermedios son causados principalmente por los cambios producidos en la distribución de los trabajadores indefinidos. Empleando una técnica semi-paramétrica que permite considerar los efectos en el conjunto de la distribución salarial, encontramos que las variaciones observadas en las distribuciones salariales son consecuencia de cambios en la estructura retributiva, que han afectado de forma distinta a los trabajadores temporales (mejoras salariales homogéneas) y a los indefinidos, (reducción de los salarios intermedios).