Canvis ambientals i modelació antròpica del territori entre l'època ibèrica i l'alt medieval a Catalunya: aportacions de la palinologia

[spa] En los últimos años ha aumentado el interés arqueológico por los cambios territoriales de época histórica. Asimismo, el número de registros polínicos ha aumentado sensiblemente. A pesar de que la falta de marcos cronológicos fiables impone límites a las interpretaciones sobre antropización, el presente artículo pretende realizar una síntesis de los cambios paleoambientales documentados entre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especial referencia a las transformaciones humanas del entorno. Este conjunto de datos polínicos hace evidente una intervención humana al inicio del periodo ibérico, presión que se intensifica durante el iberismo Pleno con la expansión de actividades agrícolas. El mundo romano significa una explotación del espacio menos extensiva, si bien el el siglo VII dC se produce una extensión de los pastos tanto en sectores elevados del Pirineo como de litoral catalán que modifica profundamente el paisaje. [eng] The archaeological interest on the environmental changes during historical times has increased during the last decades. In accordance, a number of palynological from NE Spain records has been recently published. Despite chronological frame works are not yet enough reliable, this paper proposes a synthesis of landscape changes from VIIIth century BC to XIIth century AD. Palynological data suggest the presence of human impacts at ghe beginning of iberic times. Humans pressure, mainly farmning activities, intensified during iberian times. Roman times record a less extensive land use but at the IVth century AD, grazing expanded at regional scale. Pastures expanded again at VIIth century AD, reaching high altitudes in the Pyrenees while at littoral plains, meadows were used for grazing. This period resulted in a deep change of the Catalan lansacapes.

Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)

The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that thesources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th century

La Comissió Jurídica Assessora i l'autonomia de Catalunya durant la Segona República: la creació del sistema polític i institucional d'autogovern

[cat] La tesi que es defensa en aquest article és la posició de centralitat que va tenir la Comissió Jurídica Assessora durant el període de la Generalitat republicana en la creació i la configuració del sistema polític i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest període la Comissió Jurídica Assessora: la Constitució o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassació de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anàlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest període es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democràcia i de l'autonomia local, com també es va crear una jurisdicció contenciosa administrativa pròpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa serà un precedent rellevant, però oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicció contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema polític i institucional català que hi ha en l'actualitat no podria entendre's sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimació històrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d'un sistema adaptat a les necessitats de la societat contemporània.

Frederic Godàs i l"educació social: les intuïcions d"un precursor de la normalització

Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s"anomenarà com la"normalització" tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del"Grup Benèfic" de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de"segregació", a oferir"una formació professional" que potenciés l"autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu"respecte per la capacitat d"autoorganització" dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l"època: les repúbliques infantils) o l"aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

La competència intercultural com a recurs per a contemplar una dimensió global i inclusiva del col·lectiu amazic. En relació amb les competències bàsiques i l'àrea d'educació física de primària

Des que es va iniciar el segle, i a causa dels grans fluxos migratoris de procedències diverses, la població de Catalunya s’ha incrementat en més d’1 milió d’habitants. Diferents actors socials reivindiquen que un dels reptes presents en la societat catalana és reduir les diferències i en alguns casos les desigualtats que es detecten entre la població autòctona i la població d’origen estranger. Amb tot això, diversos autors afirmen que l’espai d’Educació Física de Primària és un espai òptim per atendre a la diversitat cultural, promoure els valors humans, la no discriminació entre l'alumnat i la cohesió i inclusió social. Amb tot aquest marc, apareix el professorat d’Educació Física de Primària i la competència intercultural com a agents de canvi per tal de promocionar la inclusió social en les seves sessions i de retruc en societat. En aquest Treball de Fi de Grau, s’intentarà analitzar i aportar solucions sobre algunes de les qüestions que afecten tant als Mestres d’Educació Física de Primària com a la competència intercultural a l’hora de promocionar la inclusió social del col•lectiu Marroquí, ja que aquest és més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya.

Estratègies psicològiques de màrqueting : Supermercat Mercadona i l'estratègia de posicionament

Aquest treball presenta una investigació realitzada sobre les estratègies psicològiques de màrqueting que utilitzen les grans empreses que gestionen els supermercats per atraure als consumidors i augmentar les seves vendes. L’objectiu de la investigació es centra en conèixer més a fons com es dóna, en particular, una estratègia de màrqueting - l’estratègia de posicionament- a la cadena de supermercats Mercadona, i esbrinar el comportament i el grau de consciència dels consumidors davant aquesta estratègia. L’estudi s’ha realitzat al Mercadona de Montcada i Reixac al mes de Gener del 2014. Per tal de realitzar aquesta investigació, s’ha enquestat a 180 consumidors de Mercadona i s’ha realitzat una entrevista en profunditat al responsable de màrqueting d’aquest supermercat. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi indiquen que les estratègies de màrqueting que empra Mercadona – concretament l’estratègia de posicionament- condicionen la compra dels consumidors i les seves actituds, no obstant, els consumidors coneixen l’estratègia i els missatges que emet Mercadona per modificar el comportament dels clients i augmentar les seves ventes.

Jane Eyre: del text a la pantalla : Un estudi comparatiu entre l'obra de Charlotte Brontë i l'adaptació cinematogràfica de Cary Fukunaga

Treball de fi de màster que estudia comparativament les relacions entre la novel·la "Jane Eyre" de Charlotte Brontë i l'adaptació cinematogràfica de la mateixa realitzada pel director Cary Fukunaga.

Tastets d'economia número 4:el paradigma dels diamants i l'aigua

Peer-reviewed

Tastets d'economia número 4:el paradigma dels diamants i l'aigua

Article tastets d'economia número 4, que explica el paradigma dels diamants i l'aigua, adreçat al target de les ciències socials.

El neolític antic i l"inici de l"edat del bronze a les excavacions del nou conservatori del Liceu

[cat] En aquest article es presenta l"estudi interdisciplinari de les ocupacions prehistòriques recents (neolític i inici de l"edat del bronze) localitzades durant la construcció del Conservatori del Gran Liceu de Barcelona, al barri del Raval de la mateixa ciutat. Les restes ocupacionals corresponen a un assentament amb evidències d"estructures de combustió i diversos elements de suport. Hi destaca la conservació d"alguns magnífics fogars, així com un conjunt de materials abiòtics i biòtics que permeten augmentar el coneixement de les primeres comunitats agrícoles del Pla de Barcelona. [spa] En este artículo se presenta el estudio interdisciplinar de las ocupaciones prehistóricas recientes (Neolítico e inicio de la Edad del Bronce) localizadas durante la construcción del Conservatorio del Gran Liceo de Barcelona, en el barrio del Raval de la misma ciudad. Los restos de ocupación corresponden a un asentamiento con evidencias de estructuras de combustión y otros elementos de soporte. Entre ellos destaca la conservación de algunos magníficos hogares así como un conjunto de materiales abióticos y bióticos que permiten aumentar el conocimiento sobre las primeras comunidades agrícolas del llano de Barcelona. [eng] This paper presents the interdisciplinary study of the recent prehistoric occupations (Neolithic and Early Bronze Age) found during the construction of El Liceu Conservatoire in Barcelona"s El Raval district. Occupational remains correspond to a settlement with traces of combustion structures and several supporting elements. It emphasises the preservation of some magnificent fireplaces and a set of archaeological abitoic and biotic materials that can increase knowledge of the first farming communities in the Barcelona plain. [fra] Cet article présente l"étude interdisciplinaire des occupations préhistoriques récentes (néolithique et début de l"âge du bronze) localisées lors de la construction du Conservatoire du Grand Théâtre du Liceu (opéra) de Barcelone, dans le quartier du Raval. Les vestiges d"occupation correspondent à un établissement présentant des structures de combustion et différents éléments de support. On y remarque la conservation de quelques magnifiques foyers ainsi qu"un ensemble de matériaux abiotiques et biotiques qui peuvent enrichir les connaissances sur les premières communautés agricoles de la plaine de Barcelone.

La universitat i l'empresa

Llegia fa uns dies, i no és la primera vegada, que la universitat ha de dirigir-se més com una empresa que no pas amb els criteris polítics amb què es regeix. A mi això em sembla bastant absurd. No estic defensant, ni de bon tros, l'actual gestió de la universitat, però la universitat no és una empresa, ni ho ha de ser. Que jo sàpiga, no és ni actua com una empresa en cap lloc del món. Dir que la universitat ha de dirigir-se com una empresa és com dir que l'Església, o un equip de futbol, o un museu, o un hospital, o un... ha de regir-se com una empresa. No! Les universitats més prestigioses del món es governen de maneres diferents segons el país on són i les seves lleis, però cap ho fa com una empresa

La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

L'aplicació de l'art teràpia amb nens hospitalitzats amb càncer, per tal de millorar el seu estat d'ànim, disminuir l'ansietat i l'estrès

Amb aquest projecte d'intervenció ens agradaria poder posar sobre la taula que l'art teràpia és una disciplina, una tècnica dins de la psicologia, que aporta beneficis psico-emocionals als usuaris que la reben; en el cas d'aquest projecte amb nens i adolescents amb càncer a l'Hospital Sant Joan de Déu.