103 resultados para Sujeito (Filosofia) na literatura Séc. XVII
Resumo:
Recepci del teatre dAugust Strindberg (1849-1912) a Barcelona tant de la representaci de les seves obres com de la publicaci dels seus textos des de la darrera dcada del segle XIX fins a lesclat de la Guerra Civil. El treball sestructura en dues parts clarament diferenciades i desiguals quant a lextensi. En la primera part, sofereix una aproximaci sumria a lobra de Strindberg en el marc del teatre europeu, a cavall del Naturalisme i la seva possible identificaci com a precedent de lExpressionisme sorgit a Alemanya en el perode dentreguerres. En aquest bloc es realitza tamb un recorregut per lobra dramtica de lautor suec, tot destacant-ne algunes de les seves aportacions ms significatives. El gruix de la investigaci es concentra en la segona part sobre la recepci de Strindberg a Barcelona. Es tracta de plantejar-se si les obres de Strindberg van ser representades amb certa regularitat a la capital catalana entre finals del XIX i el primer ter de segle XX.
Resumo:
El proyecto, desarrollado bajo los auspicios del grupo Cos i Textualitat, aborda las relaciones entre las categoras de sujeto potico y sujeto epistolar, en la literatura romntica escrita por mujeres, que abarca corpus textuales del siglo XIX y principios del siglo XX. Haciendo uso de las herramientas del comparatismo, de la teora de la literatura y de los estudios de gnero y sexualidad, el proyecto en una primera instancia se detuvo a estudiar la obra de aquellas escritoras (en el mbito de la literatura norteamericana, espaola e hispanomericana) que desarrollaron e impulsaron el subgnero de la cartapoema, y cmo dicho subgnero les permita velar su espacio ntimo, enmascarar su identidad literaria y social, al tiempo que obtenan legitimacin social en esta estrategia de escritura. De este modo, el proyecto insiste en las estrategias de lectura de este tipo de textos, marginados por la crtica literaria, y de un tratamiento clasificatorio ciertamente ambiguo, y al mismo tiempo contaminado por la lectura autobiogrfica de los textos. Cabe destacar que el punto de partida de este proceso de investigacin fue la obra de la escritora norteamericana Emily Dickinson (1830-1886), pero se extendi con posterioridad desde autoras del romanticismo hispanoamericano, incluso hasta llegar a autoras espaolas que escapan al movimiento romntico, bien entrado ya el siglo XX.
La red literaria de Pars no se acaba nunca de Enrique Vila-Matas: un acto de lectura e interpretacin
Resumo:
Este trabajo pretende realizar un acto de lectura e interpretacin del texto de Enrique Vila-Matas Pars no se acaba nunca (2003). La lectura se sita desde la perspectiva concreta y delimitada de la red literaria que se teje en el novela. La metfora de la red, atendiendo a sus tres acepciones: red como tejido, red como ardid y red como conexin, da las directrices del trabajo que intenta responder a estas cuestiones: a) qu hilos forman su tejido narrativo, b) cmo se configura la red, c) qu posibles mecanismos establecen la red como conexin. La lectura se inscribe en el doble marco de la intertextualidad y de la irona. A travs de las citas, alusiones y referencias literarias se destacan algunos procedimientos e intencionalidades en la configuracin de la novelstica de Enrique Vila-Matas, en su Manifiesto esttico
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
Aquest treball consisteix en l'estudi de Titayna, drama lric d'ngel Guimer amb msica d'Enric Morera, editat el 1910 per La Renaixena i estrenat en itali al Liceu el 17 de gener de 1912. Recull la recepci de la premsa de Barcelona i de Madrid, a ms de la d'una revista especialitzada de Bilbao i una altra de Frana. Explicita les dificultats en la dataci de l'estrena de l'obra, comenta la collaboraci entre Guimer i Morera i recorda la figura del gitano en la producci potica i dramtica de Guimer
Resumo:
Este trabajo de investigacin pretende ser una gua de lectura e interpretacin del volumen de cuentos Suicidios ejemplares (1991), de Enrique Vila-Matas, delimitando en su contexto histrico y literario la trayectoria del gnero, para extraer la calidad y significacin de la obra y del autor. El anlisis se enlaza a la produccin total de sus escritos, dotados de una visin ldica de la vida y la literatura, que acaban confluyendo en un mismo plano. Algunos de los conceptos vertebradores son las vanguardias, el posmodernismo, el absurdo o la irona. Y sobre todo la ficcin como elemento liberador por excelencia
Resumo:
Edici crtica del Pars e Viana catal que t com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball cont una anlisi comparativa de les variants de l'edici de Girona i de les de l'edici de Barcelona. Es desmenteix la hiptesi de Ctedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Gelfa podria dependre del Pars e Viana i s'argumenta la inconvenincia de classificar aquesta novella cavalleresca com a ficci sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el relat
Resumo:
Translation during the noucentisme was a very important resource for standardising the modern Catalan language and for filling in the historical gaps of Catalan Literature. The literati of the noucentisme looked to Europe to find works that had similar ideals to their own and that could be presented in Catalonia to educate and instruct its new generations. The translation of children and young adults literature, therefore, formed a major part of the project. Together with the best writers and illustrators of the period and the support of the publishing industry, the golden era in the history of children and young adults literature emerged. In this project our aim is to study the reception of British children and young adults literature during the noucentisme. This will be done by using Treasure Island and two of its translations, the first of which is from 1926 by Joan Ars and the second from 2008 by Joan Sellent. Cultural references and the illustrations will be analysed, and we shall ascertain whether the two translators and illustrators used domesticating or foreignising strategies and whether they followed the tendencies of translation of children and young adults literature.
Resumo:
Este trabajo tiene como objetivo el adentrarse en algunos de los cuentos infantiles de una reconocida autora de Costa Rica, los Cuentos de mi ta Panchita de Carmen Lyra, y descubrir, mediante un anlisis de ciertos de sus personajes femeninos desde un marco relacionado con teora literaria feminista, elementos del discurso que permitan entrever o evidenciar la presencia de roles tradicionales de las mujeres o transgresiones a esos patrones, con mayor atencin a la Costa Rica de principios del siglo XX
Resumo:
El presente trabajo se propone analizar el influjo de la cultura islmica y, muy especialmente, de su vertiente mstica, en tres relatos de la serie rabe de Jorge Luis Borges: El Zahir, La busca de Averroes y El acercamiento a Almotsim, analizados en torno a los conceptos bsicos de metfora, metafsica y misticismo, respectivamente. El objeto de este estudio es clarificar las fuentes empleadas en dichos textos para desentraar las actitudes ideolgicas de raigambre rabe que comprenden y la particular interpretacin que el autor hace de stas, dando as una idea ms completa y global de la potica borgesiana
Resumo:
S'ha evidenciat l'existncia d'una nova tendncia artstica batejada com a gastrodramatrgia, en la que s'hi insereixen dos tipus de teatre: el teatre culinari, que incorpora en els seus espectacles les tres instncies del menjar: preparar, servir i consumir un menjar real que ser mastegat, empassat i/o digerit, i el teatre gastronmic, que podrem definir-lo com aquell teatre que es pot classificar "selon la franchise de leur allusion alimentaire" i, per extensi, "de ce que mangent les personnages" (Barthes 1971: 128). La seva aparici ha coincidit amb el fenomen gastronmic de l'actualitat i n'ha perms la qualificaci d'epifenomen de la postmodernitat
