¿Cultura como último recurso para el servicio público? : Uso del término “cultura” en los documentos legislativos e institucionales de la CCMA y la RTVA

En una coyuntura en la que la pervivencia de los servicios públicos (de radiodifusión) es cuestionada a diario, la función cultural de éstos es presentada como elemento diferenciador fundamental con respecto a los medios públicos y por ende, razón para su supervivencia. Esta circunstancia ha propiciado que se haya extendido el uso del término cultura en todo lo relativo a los medios públicos, aunque no se haga explícita su definición. Con este trabajo nos proponemos aproximarnos al uso de “cultura” que presentan los textos legislativos e institucionales de dos corporaciones públicas autonómicas: la CCMA y la RTVA.

Canvis neuropsicològics en el procés d’envelliment en les persones amb Síndrome de Down

La millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l'augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb síndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta raó, és important descriure les característiques que presenta el seu procés d'envelliment. Per tant, és molt important aconseguir una major precisió en la detecció inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenció i/o intervenció ajustada a les necessitats de cada persona. És per tant, fonamental una bona prevenció i detecció de l’inici del deteriorament per així, millorar la intervenció en la seva qualitat de vida durant el procés d’envelliment. En aquest sentit i degut a què hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en l’envelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realització d’estudis que permetin un millor coneixement del seu procés d’envelliment. Per aquest motiu, s’ha iniciat un estudi multicèntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patró de deteriorament i l’evolució dels canvis cognitius i emocionals en el procés d’envelliment en les persones amb SD.

Diagnostic and prognostic value of antibodies against chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides in rheumatoid arthritis

Introduction: Evidence suggests that citrullinated fibrin(ogen) may be a potential in vivo target of anticitrullinated protein/peptide antibodies (ACPA) in rheumatoid arthritis (RA). We compared the diagnostic yield of three enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) tests by using chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides (CFFCP1, CFFCP2, CFFCP3) with a commercial CCP2-based test in RA and analyzed their prognostic values in early RA. Methods: Samples from 307 blood donors and patients with RA (322), psoriatic arthritis (133), systemic lupus erythematosus (119), and hepatitis C infection (84) were assayed by using CFFCP- and CCP2-based tests. Autoantibodies also were analyzed at baseline and during a 2-year follow-up in 98 early RA patients to determine their prognostic value. Results: With cutoffs giving 98% specificity for RA versus blood donors, the sensitivity was 72.1% for CFFCP1, 78.0% for CFFCP2, 71.4% for CFFCP3, and 73.9% for CCP2, with positive predictive values greater than 97% in all cases. CFFCP sensitivity in RA increased to 80.4% without losing specificity when positivity was considered as any positive anti-CFFCP status. Specificity of the three CFFCP tests versus other rheumatic populations was high (> 90%) and similar to those for the CCP2. In early RA, CFFCP1 best identified patients with a poor radiographic outcome. Radiographic progression was faster in the small subgroup of CCP2-negative and CFFCP1-positive patients than in those negative for both autoantibodies. CFFCP antibodies decreased after 1 year, but without any correlation with changes in disease activity. Conclusions: CFFCP-based assays are highly sensitive and specific for RA. Early RA patients with anti-CFFCP1 antibodies, including CCP2-negative patients, show greater radiographic progression.

Els límits del progrés segons Kant

Sens dubte la 'idea de progés', tot i els precedents més o menys llunyans que puguin assenyalar-se, té la seva formulació filosòfica definitiva en el marc del projecte reformador, educador i culturitzador del segle XVIII i, per tant, constituieix una idea genuïnament i tòpicament 'il·lustrada'. En aquest punt, com en altres, Kant ocupa una posició peculiar en l'època: la seva assumpicó radical del principi crític de sotmetre tot fet o creença al 'tribunal de la raó' per tal de mostrar els límits de les nostres facultats, el portà no sols a qüestionar molts dels supòsits i tòpics metafísics del pensament tradicional, sino també dels seus mateixos contemporànis.

De la racionalitat a l'emoció

Per què la ciència no arriba a la societat? Les matriculacions en ciències disminueixen, el periodisme científic és una rara avis, els ajuts públics a la divulgació científica cauen en picat. És possible fer atractiva la ciència als joves com a referent professional de futur o fins i tot, com passa ara amb l"esport, protagonista del lleure familiar?

La dissolució de l'educand. Assaig d'arqueologia de la novel·la alemanya de formació

Des de la Poètica d'Aristotil (segle IV a. C .. ), que assimila la creació artística a la mímesi, acostumem a oposar els termes de 'ficció' i de 'realitat' com s'oposen la simulació d'aparences (múltiples) a la identitat d'allò que és ver ( i per tant, u). Aquesta aproximació lògica a la relació existent entre l'escriptura i l'ordre de representació de les coses, o entre les dimensions simbòliques de la raó estètica i els seus referents reals, vincula, ho sabem, les paraules i les coses d'una manera molt complexa .

Determinants of science-based cooperation: evidence in a sample of small and micro firms

We study the determining factors of cience-based cooperation in the case of small and micro firms. In this research, we propose an analytical framework based on the resource-based view of the firm and we identify a set of organisational characteristics, which we classify as internal, external and structural factors. Each factor can be linked to at least one reason, from the firm¿s point of view, to cooperate with universities and public research centres. Each reason can, in turn, be used as an indicator of a firm¿s organisational needs or organisational capacities. In order to validate the theoretical model, we estimate a logistic regression that models the propensity to participate in science-based cooperation activities within a sample of 285 small and micro firms located in Barcelona. The results show the key role played by the absorptive capacity of new and small companies.

A Security Framework for JXTA-Overlay

En l'actualitat, la maduresa del camp de la investigació P2P empès a través de nous problemes, relacionats amb la seguretat. Per aquesta raó, la seguretat comença a convertir-se en una de les qüestions clau en l'avaluació d'un sistema P2P, i és important proporcionar mecanismes de seguretat per a sistemes P2P. El projecte JXTAOverlay fa un esforç per utilitzar la tecnologia JXTA per proporcionar un conjunt genèric de funcions que poden ser utilitzades pels desenvolupadors per desplegar aplicacions P2P. No obstant això, encara que el seu disseny es va centrar en qüestions com ara l'escalabilitat o el rendiment general, no va tenir en compte la seguretat. Aquest treball proposa un marc de seguretat, adaptat específicament a la idiosincràsia del JXTAOverlay.

Notas del primer seminario de integrabilidad de la Universitat Politècnica de Catalunya

Estas notas corresponden a las exposiciones presentadas en el \emph{Primer Seminario de Integrabilidad}, dentro de lo que se denomina \emph{Aula de Sistemas Din\'amicos}. Durante este evento se realizaron seis conferencias, todas presentadas por miembros del grupo de Sistemas Din\'amicos de la UPC. El programa desarrollado fue el siguiente:\\\begin{center}AULA DE SISTEMAS DIN\'AMICOS\end{center}\begin{center}\texttt{http://www.ma1.upc.es/recerca/seminaris/aulasd-cat.html}\end{center}\begin{center}SEMINARIO DE INTEGRABILIDAD\end{center}\begin{center}Martes 29 y Mi\'ercoles 30 de marzo de 2005\\Facultad de Matem\'aticas y Estad\'{\i}stica, UPC\\Aula: Seminario 1\end{center}\bigskip\begin{center}PROGRAMA Y RES\'UMENES\end{center}{\bf Martes 29 de marzo}\begin{itemize}\item15:30. Juan J. Morales-Ruiz. \emph{El problema de laintegrabilidad en Sistemas Din\'amicos}\medskip {\bf Resumen.} En esta presentaci\'on se pretende dar unaidea de conjunto, pero sin entrar en detalles, sobre las diversasnociones de integrabilidad, asociadas a nombres de matem\'aticostan ilustres como Liouville, Galois-Picard-Vessiot, Lie, Darboux,Kowalevskaya, Painlev\'e, Poincar\'e, Kolchin, Lax, etc. Adem\'astambi\'en mencionaremos la revoluci\'on que supuso en los a\~nossesenta del siglo pasado el descubrimiento de Gardner, Green,Kruskal y Miura sobre un nuevo m\'etodo para resolver en algunoscasos determinadas ecuaciones en derivadas parciales. \medskip\item16:00. David G\'omez-Ullate. \emph{Superintegrabilidad, pares deLax y modelos de $N-$cuerpos en el plano}\medskip{\bf Resumen.} Introduciremos algunas t\'ecnicas cl\'asicas paraconstruir modelos de N-cuerpos integrables, como los pares de Laxo la din\'amica de los ceros de un polinomio. Revisaremos lanoci\'on de integrabilidad Liouville y superintegrabilidad, ydiscutiremos un nuevo m\'etodo debido a F. Calogero para contruirmodelos de N-cuerpos en el plano con muchas \'orbitasperi\'odicas. La exposici\'on se acompa\~nar\'a de animaciones delmovimiento de los cuerpos, y se plantear\'an algunos problemasabiertos.\medskip\item17:00. Pausa\medskip\item17:30. Yuri Fedorov. \emph{An\'alisis de Kovalevskaya--Painlev\'ey Sistemas Algebraicamente Integrables}\medskip{\bf Resumen.} Muchos sistemas integrables poseen una propiedadremarcable: todas sus soluciones son funciones meromorfas deltiempo como una variable compleja. Tal comportamiento, que serefiere como propiedad de Kovalevskaya-Painleve (KP) y que se usafrecuentemente como una ensayo de integrabilidad, no es accidentaly tiene unas ra\'{\i}ces geom\'etricas profundas. En esta charladescribiremos una clase de tales sistemas (conocidos como lossistemas algebraicamente integrables) y subrayaremos suspropiedades geom\'etricas principales que permiten predecir laestructura de las soluciones complejas y adem\'as encontrarlasexpl\'{\i}citamente. Eso lo ilustraremos con algunos sistemas dela mec\'anica cl\'asica. Tambi\'en mencionaremos unasgeneralizaciones \'utiles de la noci\'on de integrabilidadalgebraica y de la propiedad KP.\end{itemize}\medskip{\bf Mi\'ercoles 30 de marzo}\begin{itemize}\item 15:30. Rafael Ram\'{\i}rez-Ros. \emph{El m\'etodo de Poincar\'e}\medskip{\bf Resumen.} Dado un sistema Hamiltoniano aut\'onomo cercano acompletamente integrable Poincar\'e prob\'o que, en general, noexiste ninguna integral primera adicional uniforme en elpar\'ametro de perturbaci\'on salvo el propio Hamiltoniano.Esbozaremos las ideas principales del m\'etodo de prueba ycomentaremos algunas extensiones y generalizaciones.\newpage\item16:30. Chara Pantazi. \emph{El M\'etodo de Darboux}\medskip{\bf Resumen.} Darboux, en 1878, present\'o su m\'etodo paraconstruir integrales primeras de campos vectoriales polinomialesutilizando sus curvas invariantes algebraicas. En estaexposici\'on presentaremos algunas extensiones del m\'etodocl\'asico de Darboux y tambi\'en algunas aplicaciones.\medskip\item17:30. Pausa\medskip\item18:00. Juan J. Morales-Ruiz. \emph{M\'etodos recientes paradetectar la no integrabilidad}\medskip{\bf Resumen.} En 1982 Ziglin utiliza la estructura de laecuaci\'on en variaciones de Poincar\'e (sobre una curva integralparticular) como una herramienta fundamental para detectar la nointegrabilidad de un sistema Hamiltoniano. En esta charla sepretende dar una idea de esta aproximaci\'on a la nointegrabilidad, junto con t\'ecnicas m\'as recientes queinvolucran la teor\'{\i}a de Galois de ecuaciones diferencialeslineales, haciendo \'enfasis en los ejemplos m\'as que en lateor\'{\i}a general. Ilustraremos estos m\'etodos con resultadossobre la no integrabilidad de algunos problemas de $N$ cuerpos enMec\'anica Celeste.\end{itemize}

Un método para sacar raíces cuadradas exactas

En este art\'\i culo se presenta, con una gran variedad de ejemplos, unm\'etodo para sacar ra\'\i ces cuadradas exactas. Este m\'etodo se present\'opor primera vez hace 15 a\~nos con el nombre de ley Costeana, pero adiferencia de ahora se enfatiza en el hecho que puede ser implementadoen el curso de cuarto de primaria, al cual asiste la autora (primer autor)de este articulo.

Establiment dels objectius prioritaris i dels criteris de selecció de projectes per a l'aplicació del programa Leader Plus de la Unió Europea a l'Alt Urgell

Els programes Leader de la Unió Europea tenen com a objectiu el desenvolupament de territoris rurals.La comarca catalana de l’Alt Urgell es va beneficiar anteriorment de l’aplicació del programa Leader 2en set municipis del sud de la comarca. L’actual convocatòria anomenada Leader Plus té en canvi unàmbit d’aplicació que afecta a la totalitat del territori de l’Alt Urgell.A més de l’àmbit territorial, també els objectius estratègics són diferents. Leader 2 pretenia corregir lesconseqüències negatives de la crisi industrial de Taurus. Per aquest motiu, el seu objectiu fonamentalconsistia en aturar la pèrdua de població del territori i va donar molta importància a la creaciód’ocupació i les inversions en la indústria. En canvi, el programa Leader Plus té com a objectiu bàsicestabilitzar la població i millorar el benestar econòmic en els nuclis rurals. Per aquesta raó prioritza lesinversions en sectors con el turisme o altres serveis que ajudin a millorar la qualitat de vida de les zonesrurals.Les conclusions d’aquest treball han servit com a referència per a la redacció de les bases que hauran deservir per a la determinació de quins tipus d’inversions es poden acollir a la iniciativa Leader Plus al’Alt Urgell i quines subvencions es poden concedir.

Comparative genomics of emerging pathogens in the Candida glabrata clade

BACKGROUND: Candida glabrata follows C. albicans as the second or third most prevalent cause of candidemia worldwide. These two pathogenic yeasts are distantly related, C. glabrata being part of the Nakaseomyces, a group more closely related to Saccharomyces cerevisiae. Although C. glabrata was thought to be the only pathogenic Nakaseomyces, two new pathogens have recently been described within this group: C. nivariensis and C. bracarensis. To gain insight into the genomic changes underlying the emergence of virulence, we sequenced the genomes of these two, and three other non-pathogenic Nakaseomyces, and compared them to other sequenced yeasts. RESULTS: Our results indicate that the two new pathogens are more closely related to the non-pathogenic N. delphensis than to C. glabrata. We uncover duplications and accelerated evolution that specifically affected genes in the lineage preceding the group containing N. delphensis and the three pathogens, which may provide clues to the higher propensity of this group to infect humans. Finally, the number of Epa-like adhesins is specifically enriched in the pathogens, particularly in C. glabrata. CONCLUSIONS: Remarkably, some features thought to be the result of adaptation of C. glabrata to a pathogenic lifestyle, are present throughout the Nakaseomyces, indicating these are rather ancient adaptations to other environments. Phylogeny suggests that human pathogenesis evolved several times, independently within the clade. The expansion of the EPA gene family in pathogens establishes an evolutionary link between adhesion and virulence phenotypes. Our analyses thus shed light onto the relationships between virulence and the recent genomic changes that occurred within the Nakaseomyces.

Freud, un clàssic del pensament contemporani : commemoració del 150 aniversari del naixement

La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.

Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.

Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.