Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan

Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.

Ensayos sobre nuevas metodologías para la limpieza y consolidación de documento gráfico

Desde el año 2012, en el grupo Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona (Grup de Recerca Consolidat 2014- 16 SGR 459G reconocido porla Generalitat de Catalunya), se está desa rrollando un proyecto de investigación sobre el uso de nuevos procedimientos de limpieza mecánica y consolidación de documento gráfico mediante fibrasde celulosa. La limpieza mecánica más extendida en documento gráfico se realiza con gomas. El procedimiento, apesar de habitual, comporta riesgos potenciales para el soporte y para los elementos sustentados albasarse en mecanismos de fricción y/o abrasión que pueden ultrapasar la suciedad. Así, modificaciónde textura y/o brillo (Pearlstein et al., 1982; Sterlini, 1995), cambios en las propiedades físicas(James & Cohn, 1997; Mclnnis, 1980) y alteraciones químicas y/o mecánicas a largo plazo (DaudinSchotteet al., 2010; Moffatt & Laver, 1981; Moy, 2007; Silverman & Irwin, 2009) son los riesgos habitualmente referidos en la literatura. Para minimizar estos inconvenientes y como posible alternativa, se está eva luando la limpieza conmicroproyección de fibras de celulosa como alternativa a las gomas. Una de las principales ventajasprincipales de este procedimiento radica en el hecho de que el agente de limpieza es altamente compatible con la obra ya que tiene una composición muy similar. Por lo tanto, su empleo podríareducir la posibilidad de afectar negativamente la estabilidad química de la pieza a corto o largo plazo.Hasta el momento se han realizado ensayos comparativos entre gomas y microproyección para la limpieza de grabados calcográficos con resultados satisfactorios en eficacia y preservación de la obra a corto y medio plazo (Iglesias-Campos et al., 2014a; Iglesias-Campos & Ruiz-Recasens, 2014 enprensa; Iglesias-Campos, et al., 2014 en prensa). Paralelamente se realizan ensayos de envejecimiento artificial con los que comparar los posibles efectos en el tiempo entre ambas técnicas.

Estudio sobre la conservación de las bandas sismográficas ahumadas del Observatorio Fabra

El objetivo de este trabajo es el estudio y la elaboración de una propuesta de conservación de las bandassismográficas en papel ahumado de los primeros sismógrafos que se conservan en el Observatorio Fabra. Las bandas sismográficas son registros gráficosen soporte de papel en los que los sismógrafos dejan grabados los movimientos terrestres. Existen tres métodos para obtener las gráficas de los seísmos: el llamado mecánico, el magneto-fotográfico y el fotográfico. En todos estos sistemas, el registro se realiza sobre una banda de papel que se coloca sobre un cilindro giratorio que da como resultadoun trazado. Si se produce un sismo, quedarepresentado en una gráfica de intensidades.Normalmente en los registros mecánicos labanda es de papel blanco y se emplean tintas de anilinas; pero también pueden ser de papel blanco recubierto por una fina capa de negro de humo que se arranca al paso de un sensor muy fino en forma de punta, normalmente de vidrio, que deja una marca en blanco (Figura 1). En cambio, en los registros ópticos o fotográficos, los trazos quedan reflejados en papel fotográfico ordinario...

Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUM

L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que esconserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM)de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquestafesta i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007.El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per ala real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració ambI'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit derecomanacions practiques per a la seva preservació futura.L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en lescaracterístiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·leccióde cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixerI'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells.En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informaciósobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionarels diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest sirealment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera endiferents exemplars.

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

Evaluación de la Conservación de la Colección Sabater Pi en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

El objetivo de la evaluación de la Colección Sabater Pi, deriva del hecho de que este fondo se encuentre depositado en estos momento en el edificio de la Biblioteca de Bellas Artes, ocupando dos salas y un pequeño almacén, compartiendo un espacio que consideramos no es el más adecuado para una conservación ideal: entorno urbano, enclave, situación, espacio, almacenaje, clasificación, etc. La colección está dividida en varias tipologías: libros, dibujos, manuscritos, revistas, fotografías, diapositivas, videos, objetos etnológico, objetos de zoología, todas ellas reunidas en un espacio que consideramos no cumplen las normas establecidas para la exposición o exhibición y el almacenaje ideal de los fondos. Abría que añadir el hecho de que este mismo lugar se llevan a cabo tareas de clasificación, administración y consulta de los fondos por investigadores. También acoge de vez en cuando vistas guiadas de grupos de escolares, atraídos por el hecho de que el fundador de esta colección, el Sr. Jordi Sabater Pi, fuese el descubridor del gorila albino, “Copito de Nieve” que durante muchos años fue considerado como un icono de la ciudad de Barcelona. El interés radicaría el estar formado por un conjunto diverso, guardado en un espacio común y en unas condiciones poco apropiadas. Debido a que recientemente se han presentado algunos problemas en los fondos en cuanto a su conservación, consideramos la ocasión muy propicia para realizar esta Evaluación del Estado de Conservación aplicado a un caso real y en este momento de especial interés.

Frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys. Estudi del suport de fusta: tècnica de construcció i estat de conservació

Estudi preliminar realitzat a partir de la inspecció visual d’un frontal d’altar a les sales de reserva del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, lloc on es custodien les restes del que fou aquesta magnífica obra policromada de tombants del segle XIII executada en l’àmbit del bisbat d’Urgell. Avui en dia, la capa pictòrica ofereix un precari estat de conservació, però encara es conserven els estats preparatoris i una gran part del suport ligni. Les dades per a l’elaboració d’aquest estudi han estat recollides en diferents visites al museu durant els anys 2008-09. El suport del frontal de Sant Llorenç, de fusta de conífera, està constituït per quatre llargues posts disposades en sentit horitzontal que formen un plafó perfectament encaixat dins un marc que, en origen, tancava el conjunt. Actualment, les parts superior i inferior d’aquest marc no existeixen, degut a les nombroses vicissituds sofertes per l’obra al llarg del temps.L’encadellat de totes les peces es resolgué mitjançant espigues o clavilles de fusta, no detectant-se cap unió amb elements metàl·lics. Observant el revers del frontal amb llum rasant, s’aprecien les marques de l’eina que va desgruixar la superfície del suport, l’aixa. Pel sentit dels senyals deixats en la fusta, sembla que cada post va ser desbastada per separat. Després s’uniformaren els gruixos de cadascuna, tot passant un ribot per la zona que toca els cantells i es rebaixà la fusta tocant al perímetre del plafó per a facilitar l’encadellat del marc. Les labors de rebaix i allisat es durien a terme un cop el panell ja estava muntat. L’estat de conservació del suport ligni no és bo. La mancança de les peces superior i inferior del marc afecten l’estabilitat del conjunt que, al no quedar ben travat, acusa certs moviments de les peces amb les manipulacions i els trasllats, moviments que es transmeten també als estrats superiors, portadors de l’escassa policromia. Pel revers de l’obra es poden observar diverses pèrdues, de més o menys entitat, ocasionades per un antic i agressiu atac de xilòfags, de greus conseqüències per l’estructura lígnia, ja que ha debilitat molt les zones perimetrals del frontal, fent-les esdevenir poroses i fràgils.

La Conservació dels murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Quan l'abadessa del monestir de Pedralbes estableix en el contracte de Ferrer Bassa que els murals de la capella de Sant Miquel es facin a l'oli segurament fa referència a una tècnica pictòrica consistent a aglutinar els pigments amb oli i a la seva aplicació damunt d'una capa prèvia feta a base de blanc de plom. Però la tècnica que ens trobem no és aquesta: si bé s'utilitza l'oli, s'empren altres aglutinants proteics i resines terpèniques, essent la fase prèvia una pintura al fresc. Els murals estan pintats al fresc i al sec gairabé en la mateixa proporció,i la distribució dels dos procediments està perfectament planificada abans de començar a pintar. També està previst fer la profusa decoració amb daurats i platejats. Els principals problemes de conservació són es inherents a la utilització d'aglutinants orgànics. La tècnica executiva és l'element que més ha condicionat la conservació dels murals, mentre que l'ambient estable de la capella i la seva ubicació han permès que aquest cicle pictòric hagi superat prop de set-cents anys d'història en un estat molt intacte i complet.

Xarxa RESTAURO. Projecte d'una plataforma per a la comunicació en I'ambit de la Conservació-Restauració a Catalunya

La restauració és una disciplina que moltes vegades es caracteritza per saber incorporar noves tècniquesi solucions basades en les innovacions que es produeixen en altres sectors més o menys afins, des dela medicina, fins a les ciències experimentals, la informàtica o I'enginyeria, entre tantes d'altres.Aquesta capacitat desacomplexada de treballar de manera interdisciplinar amb altres professionalssol ser pal de palier de I'ideari de la restauració, contribuint en gran mesura al seu creixement i a larecerca de noves tècniques i solucions.Tot i això, potser la comunicació i difusió de les intervencions de restauració sigui un dels àmbitsen els quals tinguem més camp per recórrer, per tal d'aconseguir obrir la restauració i els seusconeixements al públic general. Un treball costós que s'ha d'abordar transversalment però que ens pot oferir la complicitat i el recolzament social que requereix una professió que treballa amb el patrimoni col·lectiu . Ja que com a custodis de I'art, potser també tinguem un deure envers el retorn d'aquest a la societat.Amb aquest projecte s'analitza aquesta situació específica i es pretén oferir una proposta de plataforma on-line per difondre i promoure les intervencions de restauració en tot l'àmbit català, segons el context i les oportunitats actuals.D'aquesta manera, la xarxa RESTAURO busca promoure I'accés i la difusió de les intervencions de conservació i restauració que es realitzen sobre el patrimoni moble català per tal d'aprofundir en lavivència i el coneixement del mate ix per part del públic general.No satisfà donar una imatge estàtica i finalitzada del patrimoni, sinó que es vol que el ciutadà puguiconèixer la importància de les tasques de restauració i conservació en I'apreciació dels monuments o obres d'art i la seva imatge actual.

Looking beneath Dalí's paint: non-destructive canvas analysis

A new analytical method was developed to non-destructively determine pH and degree of polymerisation (DP) of cellulose in fibres in 19th 20th century painting canvases, and to identify the fibre type: cotton, linen, hemp, ramie or jute. The method is based on NIR spectroscopy and multivariate data analysis, while for calibration and validation a reference collection of 199 historical canvas samples was used. The reference collection was analysed destructively using microscopy and chemical analytical methods. Partial least squares regression was used to build quantitative methods to determine pH and DP, and linear discriminant analysis was used to determine the fibre type. To interpret the obtained chemical information, an expert assessment panel developed a categorisation system to discriminate between canvases that may not be fit to withstand excessive mechanical stress, e.g. transportation. The limiting DP for this category was found to be 600. With the new method and categorisation system, canvases of 12 Dalí paintings from the Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres, Spain) were non-destructively analysed for pH, DP and fibre type, and their fitness determined, which informs conservation recommendations. The study demonstrates that collection-wide canvas condition surveys can be performed efficiently and non-destructively, which could significantly improve collection management.