'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

Sediments antics del litoral del Baix Empodà entre es Forn (Begur) i Vall-presona (Santa Cristina d'Aro)

A la Costa Brava hi ha, en comparació amb altres àrees mediterrànies, pocs testimonis de sediments litorals antics. El domini manifest dels processosd'erosió n'és la causa principal. Tanmateix, hi ha alguns dipòsits litorals fòssils, que se situen uns decimetres per sobre i per sota del nivell del mar actual. L'estudi detallat dels diferents nivells localitzats fins ara ha permès caracteritzar-los des d'un punt de vista estratigràfic. Així, s'ha pogut constatar que es tracta d'acumulacions de blocs aplegats al peu de penya-segats, de platges emergides sense cimentar, i de platges submergides que han patit un procés de cimentació. La seva edat és molt recent, en termes geològics, i es remunta a començaments de l'era cristiana

La participació dels alumnes a les aules: Com es pot augmentar?

Aquest és un treball que té com a rerefons el Màster de Professorat de Secundària i està vertebrat entorn d’una proposta didàctica que pretén innovar sobre el tema de la participació a les aules, tant d’ESO com de Batxillerat. La seva estructura i elaboració segueixen un patró típic en aquest tipus de treballs: elecció del tema i justificació, recopilació d’informació teòrica sobre aquest, establiment d’una metodologia, execució d’aquesta durant les pràctiques al centre educatiu i posterior anàlisi i conclusions. El treball contextualitza la participació a les aules dins les teories actuals de la psicologia de la instrucció, per després descriure l’anàlisi que es fa, a través de l’observació participant, dels resultats de la introducció de noves activitats per fomentar les intervencions orals i actives dels alumnes.

Anàlisi científic d'una escena de pel·lícula on no es verifiquin les lleis de la física

Es pretén que l'alumne sàpiga aplicar els conceptes apresos a classe en un context diferent a l’habitual. L’alumne ha de saber discernir entre els conceptes físics ben aplicats i els que no ho estan, ha de ser prou crític com per detectar errors en l’aplicació dels conceptes físics estudiats a classe i saber extreure la informació adequada de les diferents situacions a que s’han d’enfrontar.

Consentimiento informado en endoscopias digestivas: ¿es necesaria una consulta preendoscópica?

Tanto el Convenio Europeo relativo a los Derechos Humanos y la Biomedicina, como la Ley 41/2002 del 14 de noviembre, recogenlas ideas centrales de la teoría del consentimiento informado: el consentimiento como reflejo y ejercicio básico de la autonomía del paciente y la información como requisito indispensable para ese ejercicio. Al consentimiento informado en endoscopia se refiere Benigno Acea, cirujano y miembro del Comité de Ética Asistencial del Complejo Hospitalario Universitario de A Coruña envarios artículos. En ellos defiende la tesis de que el endoscopista está ética y legalmente obligado a informar al paciente y a recabar su consentimiento informado por escrito y que, por tanto, es necesario organizar en los centros sanitarios una consulta previa a la realización de la endoscopia similar a la instaurada para la anestesia. Se trata aquí de analizar esta propuesta al hilo de la clara distinción que la Ley 41/2002 establece entre el derecho de información sanitaria, que regula en el capítulo II, y el derecho al consentimientoinformado, que regula en el capítulo IV bajo el epígrafe del respeto a la autonomía delpaciente, similar a la instaurada para la anestesia. Se trata aquí de analizar esta propuesta al hilo de la clara distinción que la Ley 41/2002 establece entre el derecho de información sanitaria, que regula en el capítulo II, y el derecho al consentimientoinformado, que regula en el capítuloIV bajo el epígrafe del respeto a la autonomía del paciente.

"¿Es necesario un Código Ético de la Comunidad Universitaria?"

Voy a plantear una serie de preguntas sencillas y claras, e intentaré proporcionar las respuestas que considero que pueden sernos útiles en este momento. No voy a navegar por lugares muy altos de la ética, ni de la filosofía, porque en este caso entiendo que mi aportación consiste en proporcionar una posible manera de abordar un conflicto, es decir una pauta.Voy a tratar de analizar las cuestiones que seplantean y cómo podemos enfocarlas.

"¿Es necesario un Código Ético de la Comunidad Universitaria?"

Voy a plantear una serie de preguntas sencillas y claras, e intentaré proporcionar las respuestas que considero que pueden sernos útiles en este momento. No voy a navegar por lugares muy altos de la ética, ni de la filosofía, porque en este caso entiendo que mi aportación consiste en proporcionar una posible manera de abordar un conflicto, es decir una pauta.Voy a tratar de analizar las cuestiones que seplantean y cómo podemos enfocarlas.

"¿Es necesario un Código Ético de la Comunidad Universitaria?"

Voy a plantear una serie de preguntas sencillas y claras, e intentaré proporcionar las respuestas que considero que pueden sernos útiles en este momento. No voy a navegar por lugares muy altos de la ética, ni de la filosofía, porque en este caso entiendo que mi aportación consiste en proporcionar una posible manera de abordar un conflicto, es decir una pauta.Voy a tratar de analizar las cuestiones que seplantean y cómo podemos enfocarlas.

Les pintures murals de la basílica de "Es Cap des Port" (Fornells, Menorca): materials i tècniques

El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueometrica deIs materials i tecniques per microscopia optica, tant amb lupa binocular com amb micro scopi petrografic mitjanliant ¡¡lmina prima, difracció de raigs X i microscopia electronica de rastreig. Els resultats han permes identificar els pigments emprats, així com la seva tecnica d'aplicació. Igua!ment, han permes caracteritzar els morters i han desvelat l' existencia de dos tipus diferents de suporto Malgrat aquestes diferencies en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictorics caracteritzats.

La mujer que no es sólo metáfora de la nación

En este artículo se ofrece una lectura de las viudas de vivos de Rosalía de Castro como una metáfora compleja de la nación y nada complaciente con los relatos nacionales estereotipados del XIX. Frente a lecturas que han confinado a la viuda en el estereotipo de nación sufriente por la emigración, siguiendo la lectura del libro completo la viuda de vivo se muestra una representación femenina no prevista ni en los discursos de la nación ni de la vindicación del XIX.