255 resultados para Muestreo (Estadística )
Resumo:
Abstract. Given a model that can be simulated, conditional moments at a trial parameter value can be calculated with high accuracy by applying kernel smoothing methods to a long simulation. With such conditional moments in hand, standard method of moments techniques can be used to estimate the parameter. Because conditional moments are calculated using kernel smoothing rather than simple averaging, it is not necessary that the model be simulable subject to the conditioning information that is used to define the moment conditions. For this reason, the proposed estimator is applicable to general dynamic latent variable models. It is shown that as the number of simulations diverges, the estimator is consistent and a higher-order expansion reveals the stochastic difference between the infeasible GMM estimator based on the same moment conditions and the simulated version. In particular, we show how to adjust standard errors to account for the simulations. Monte Carlo results show how the estimator may be applied to a range of dynamic latent variable (DLV) models, and that it performs well in comparison to several other estimators that have been proposed for DLV models.
Resumo:
This is a guide that explains how to use software that implements the simulated nonparametric moments (SNM) estimator proposed by Creel and Kristensen (2009). The guide shows how results of that paper may easily be replicated, and explains how to install and use the software for estimation of simulable econometric models.
Resumo:
Pensions together with savings and investments during active life are key elements of retirement planning. Motivation for personal choices about the standard of living, bequest and the replacement ratio of pension with respect to last salary income must be considered. This research contributes to the financial planning by helping to quantify long-term care economic needs. We estimate life expectancy from retirement age onwards. The economic cost of care per unit of service is linked to the expected time of needed care and the intensity of required services. The expected individual cost of long-term care from an onset of dependence is estimated separately for men and women. Assumptions on the mortality of the dependent people compared to the general population are introduced. Parameters defining eligibility for various forms of coverage by the universal public social care of the welfare system are addressed. The impact of the intensity of social services on individual predictions is assessed, and a partial coverage by standard private insurance products is also explored. Data were collected by the Spanish Institute of Statistics in two surveys conducted on the general Spanish population in 1999 and in 2008. Official mortality records and life table trends were used to create realistic scenarios for longevity. We find empirical evidence that the public long-term care system in Spain effectively mitigates the risk of incurring huge lifetime costs. We also find that the most vulnerable categories are citizens with moderate disabilities that do not qualify to obtain public social care support. In the Spanish case, the trends between 1999 and 2008 need to be further explored.
Resumo:
Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinmicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensin social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una va de socializacin e interaccin.
Resumo:
PADICAT is the web archive created in 2005 in Catalonia (Spain ) by the Library of Catalonia (BC ) , the National Library of Catalonia , with the aim of collecting , processing and providing permanent access to the digital heritage of Catalonia . Its harvesting strategy is based on the hybrid model ( of massive harvesting . SPA top level domain ; selective compilation of the web site output of Catalan organizations; focused harvesting of public events) . The system provides open access to the whole collection , on the Internet . We consider necessary to complement the current search for new and visualization software with open source software tool, CAT ( Curator Archiving Tool) , composed by three modules aimed to effectively managing the processes of human cataloguing ; to publish directories where the digital resources and special collections ; and to offer statistical information of added value to end users. Within the framework of the International Internet Preservation Consortium meeting ( Vienna 2010) , the progress in the development of this new tool, and the philosophy that has motivated his design, are presented to the international community.
Resumo:
This paper studies optimal monetary policy in a framework that explicitly accounts for policymakers' uncertainty about the channels of transmission of oil prices into the economy. More specfically, I examine the robust response to the real price of oil that US monetary authorities would have been recommended to implement in the period 1970 2009; had they used the approach proposed by Cogley and Sargent (2005b) to incorporate model uncertainty and learning into policy decisions. In this context, I investigate the extent to which regulator' changing beliefs over different models of the economy play a role in the policy selection process. The main conclusion of this work is that, in the specific environment under analysis, one of the underlying models dominates the optimal interest rate response to oil prices. This result persists even when alternative assumptions on the model's priors change the pattern of the relative posterior probabilities, and can thus be attributed to the presence of model uncertainty itself.
Resumo:
De lexperincia professional de lequip del SATAF al llarg dels anys, sha constatat que un dels conflictes ms recurrents, existents en els procediments contenciosos, s el rebuig filial envers un dels progenitors, habitualment, el no-custodi. Un tipus de rebuig filial s la Sndrome dAlienaci Parental (SAP), descrita per Gardner, inicialment, lany 1985. A partir dels estudis realitzats den lany 2004, aquest grup dinvestigaci pretn centrar la present recerca en el perfil de competncies parentals del progenitor alienat. Parallelament, sha elaborat una entrevista semiestructurada dexploraci de la SAP. Altrament, tamb sha creat una guia dobservadors per tal daconseguir certa operativitat diagnstica. Els resultats obtinguts han partit duna anlisis estadística no-paramtrica, considerant el petit tamany de la mostra. Amb lanlisi, es constata que la gravetat de la SAP no mant relaci quant a presncia dhabilitats parentals en el progenitor alienat. D'altra banda, lactitud daquests progenitors incideix en el manteniment de la Sndrome. Disposar deines especfiques per a lavaluaci daquests casos optimitza i operatitvitza les intervencions amb aquestes famlies.
Resumo:
A partir de la recerca pilot "Estudi descriptiu de famlies amb dinmiques de violncia domstica en un context judicial d'ordre civil" es constat que la valoraci tcnica prioritza de forma clara la consideraci de les competncies i habilitats parentals d'ambds progenitors quant a formular propostes relacionals. Tenint en compte l'escassa literatura especialitzada quant a les competncies parentals de les famlies sotmeses a dinmiques de violncia a la llar, aquest estudi pretn establir una comparativa entre les competncies parentals de les famlies ateses al SATAF de Barcelona durant l'any 2008, que presenten dinmiques amb continguts violents, vs. d'altres famlies que no queden contextualitzades en la violncia relacional. Aix respon a l'objectiu de constatar l'existncia o no de diferncies en els estils de criana d'ambds tipus de famlies, aix com si existeixen divergncies associades al gnere. A tal fi s'han emprat el test CUIDA i una graella tcnica heteroaplicada per obtenir una mesura de les competncies d'aquestes famlies. Els principals resultats obtinguts han partit d'una anlisi estadística no-paramtrica, considerant el petit tamany de la mostra. A partir d'aquesta anlisi es copsen diferncies entre ambds tipus de famlies quant a llurs capacitats parentals, aix com s'observen dficits en les mares i pares provinents de dinmiques violentes. Aix mateix, es conclou la dificultat de mesura de les competncies parentals a partir de proves d'autoinforme. Finalment, es suggereix el desenvolupament de programes de recuperaci i/o millora especfics de la parentalitat orientats a aquests progenitors, per tal d'augmentar els nivells de benestar dels seus fills.
Resumo:
El desequilibri 238U/234Th sutilitza per traar el cicle de les partcules a la part ms superficial dels oceans. Aix s possible degut a les diferncies entre els seus perodes de semidesintegraci (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 anys) i a les seves caracterstiques biogeoqumiques: el Th presenta una gran afinitat per les partcules mentre que lU s conservatiu en aigua de mar. En absncia de partcules sesperaria tenir equilibri secular entre ambds radionclids, per com que loce no est lliure de partcules, el 234Th s exportat des de les capes ms superficials produint-se un dficit respecte el seu pare, l238U. El perode de semidesintegraci del 234Th s molt adequat per traar processos descales temporals de dies a setmanes, del mateix ordre que el desenvolupament de la floraci del fitoplncton i a la posterior exportaci de partcules. En aquest treball es presenten dades obtingudes durant dues campanyes oceanogrfiques realitzades en el marc del Projecte FAMOSO (2009) en el Mediterrani nordoccidental, abans i desprs de la floraci de fitoplncton de primavera a la zona. Una de les peculiaritats daquesta regi s el procs de convecci profunda dhivern, el qual suposa un important mecanisme de fertilitzaci. A partir dels fluxos de 234Th obtinguts a la columna daigua es poden establir les pautes temporals que ha seguit el fitoplncton en les setmanes prvies al mostreig. Aquesta informaci es compara amb els fluxos obtinguts utilitzant trampes de sediment a la deriva installades durant ambdues campanyes.
Resumo:
En este trabajo se exploran los condicionantes sociolgicos e institucionales del mercado del servicio domstico en Europa. Para ello se trabaj, bsicamente, en tres lneas de investigacin que aun estn en curso. La primera, consiste en una exploracin filosfica republicana, histrica y jurdica de la familia y la empresa capitalistas como instituciones que tienen una raigambre histrica comn la antigua domus, donde se desarrollaban todas las actividades productivas y reproductivas y que se caracterizaba constitutivamente por relaciones de dominacin entre el propietario de los medios de produccin y todos aqullos que dependan de ste para subsistir-. Bajo el capitalismo, la familia entendida ya como el hombre, su mujer e hijos legtimos- se constituy en una institucin eminentemente privada y las actividades desarrolladas en su seno quedaron fuera de lo que se consider trabajo susceptible de reconocimiento econmico. En este sentido, la normativa que regula al servicio domstico como una relacin laboral de carcter especial es un reflejo de la desvalorizacin socioeconmica de que ha sido objeto el trabajo reproductivo y la asociacin conceptual entre la improductividad del ama de casa y la empleada domstica. En la segunda lnea del trabajo se exploraron las variaciones cuantitativas del mercado del servicio domstico en Europa, cuya trayectoria presenta una forma de U entre la dcada de 1880 y mediados de la dcada de 1990. Tambin mediante el anlisis de fuentes secundarias de datos se pudieron establecer las profundas diferencias regionales que ha comportado este resurgimiento del empleo en servicios domsticos y su peso dentro de la estructura de empleo de cada sociedad. Por ltimo, en la tercera se indag la fluctuacin histrica y geogrfica de la oferta de trabajadoras domsticas en Europa, que pas de las migraciones internas a las internacionales, coincidiendo con periodos de fuerte desigualdad econmica entre las zonas expulsoras y receptoras.
Resumo:
El projecte Aula Matemtica consta de dues parts. 1. Elaborar un material d'autoaprenentatge en suport digital que cobreixi tots els temes de Matemtiques de 1r. curs de les carreres de Cincies (Biologia, Qumica, etc.) i les Enginyeries. Aquest material, accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet, s una base de dades de problemes que els alumnes poden utilitzar per a treballar el temes explicats a classe, o be per cobrir deficincies a la seva formaci pre-universitria. Al mateix temps, es poden realitzar exmens, i els alumnes poden practicar amb els problemes d'examen. 2. Durant unes hores cada dia, oferir una (o diverses) aules d'informtica al campus de la UAB amb presncia de personal de suport (professors, o becaris de darrers cursos de matemtiques o doctorat) per tal que els alumnes que vulguin (o necessitin) puguin practicar amb ajuda, i consultat els dubtes que tinguin. En la fase actual del projecte shan fet les segents actuacions: 1. Sha obert una aula dinformtica amb suport de becaris a la facultat de Cincies, on a ms de practicar els alumnes, shan efectuat exmens. 2. Sha treballat en el programa per tal de fer-lo ms amigable. 3. Sha ampliat la base de problemes fins a 1450, i cobrir totes les assignatures de Matemtiques i Estadística de 1r. curs de la facultat de Cincies i lEscola Tcnica Superior dEnginyeries. 4. Sha comenat a treballar per a la utilitzaci del programa a Secundria. 5. Shan fet avanos molt importants per tal dincorporar problemes amb resposta oberta. 6. El programa s accessible des de qualsevol ordenador amb Internet.
Resumo:
La ra dsser daquesta investigaci s respondre a una pregunta tan suggeridora com contorbadora: es troba en decadncia la nostra civilitzaci, el mn occidental? A aquest efecte, recorrerem a una de les principals obres que han analitzat la temtica de l origen i la fi de les civilitzacions, l Estudi de la Histria d Arnold J. Toynbee. En base a la teoria que cont, complementada amb els pensaments de diversos autors respecte de la mateixa matria o d elements que li son connexos, aix com de l anlisi dels diferents esdeveniments i circumstncies que han anat configurant la nostra realitat, intentarem donar una resposta a aquesta qesti i aix realitzar la nostra particular previsi de quin pot ser el nostre dest.
Resumo:
Amb la finalitat de conixer lestat de qualitat de les aiges de les basses i pous del Parc del Garraf, sanalitzen una srie de parmetres fisico-qumics en 17 estacions de mostreig prviament seleccionades, distribudes en zones amb diferents tipologies ds del sl. La base de lanlisi ha estat la integraci dinformaci provinent de diferents fonts. Mitjanant lelaboraci de taules i grfics, la generaci de cartografia i el tractament estadstic de les dades, sha procedit a la tria de punts de mostreig i sha obtingut un inventari que ha perms la interpretaci global dels resultats, facilitant la diagnosi. El procs de tractament de dades inclou la confecci dun ndex de qualitat de les aiges (ICA) propi, no vinculant, a partir de frmules genriques de normalitzaci i ponderaci de valors. Durant la realitzaci de la diagnosi shan detectat pertorbacions puntuals en determinats parmetres corresponents a contaminacions locals, en diferents estacions de mostreig. Aquestes pertorbacions shan relacionat amb la situaci dels pous i les basses al Garraf i les tipologies ds del sl de cada zona. El diagnstic de pertorbacions ha orientat les propostes de millora aplicables que shan dividit en tres classes segons el nivell dactuaci. Aquestes incideixen principalment, en la millora de la informaci disponible, laplicaci de lagricultura ecolgica, lexplotaci sostenible dels aqfers i la realitzaci destudis globals i/o locals, ms complets i exhaustius.
Resumo:
This paper addresses the issue of policy evaluation in a context in which policymakers are uncertain about the effects of oil prices on economic performance. I consider models of the economy inspired by Solow (1980), Blanchard and Gali (2007), Kim and Loungani (1992) and Hamilton (1983, 2005), which incorporate different assumptions on the channels through which oil prices have an impact on economic activity. I first study the characteristics of the model space and I analyze the likelihood of the different specifications. I show that the existence of plausible alternative representations of the economy forces the policymaker to face the problem of model uncertainty. Then, I use the Bayesian approach proposed by Brock, Durlauf and West (2003, 2007) and the minimax approach developed by Hansen and Sargent (2008) to integrate this form of uncertainty into policy evaluation. I find that, in the environment under analysis, the standard Taylor rule is outperformed under a number of criteria by alternative simple rules in which policymakers introduce persistence in the policy instrument and respond to changes in the real price of oil.
Resumo:
Resultats duna enquesta de victimitzaci a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca Sistema de justcia penal, amb el finanament de lInstitut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constataci de lescs coneixement existent sobre la victimitzaci de la poblaci migrant. Aquesta no s una singularitat del nostre pas, sin que s una deficincia universal, que t molt a veure amb la posici social de les persones migrants i amb les caracterstiques de les fonts de coneixement de la delinqncia, tant les de carcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqncia soportada per la poblaci migrant estava infrarepresentada a les enquestes de victimitzaci, fet que explicava per la tendncia daquests instruments de recerca a centrar-se en la vctima ideal. Sigui o no certa lafirmaci, pot constatar-se fcilment com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la poblaci general. Un fet no menyspreable s que les persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en menor mesura de telfon fix al seu domicili. A banda, sha de comptar amb els obstacles que poden dificultar laccs dels entrevistadors o la confiana en aquests, i que les enquestes de victimitzaci no acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de poblaci prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimitzaci realitzades a Catalunya i, en general, a Espanya, no han estat una excepci en aquests punts i per tant s pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimitzaci que pateixen aquests col-lectius.
