Stress, coping and personal strengths and difficulties in internationally adopted children in spain

This study analyses the types of coping strategies used by internationally adopted children, and explores the relation between these strategies and personal strengths and difficulties. The Kidcope checklist (Spirito, Stark, & Williams, 1998) and the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ; Goodman, 1997) were administered to a sample of 35 Spanish adoptees (25.7% boys and 74.3% girls, aged 8-12 years) and their parents. Self-reported problems were categorised and their relation with coping strategies and psychological adjustment was explored. Results indicated that adopted children report problems of interpersonal nature. The content of the problems mainly refers to relationships and health, illness, or accidents. Parents reported that children were generally well-adjusted and they had no problems outside the normal range. International adoptees used mainly control-oriented coping strategies. Escape-oriented coping was linked to parents' ratings of total difficulties, with self-criticism accounting for the highest percentage of the variance.

La síndrome de Burnout en els treballadors socials a Catalunya

Aquest treball de fi de grau constitueix una proposta d’investigació sobre el fenomen del burnout o síndrome d’esgotament professional que pateixen molts treballadors socials. Concretament, es pretenen analitzar els factors causants d’aquesta síndrome així com les seves conseqüències en termes estructurals i organitzatius, de qualitat en l’atenció a les persones i personals per part dels professionals del treball social. La necessitat i interès d'abordar el tema es deu a les evidències científiques, realitzades en d’altres països, que confirmen que l'exposició als factors de risc psicosocials afecten la salut del professional i a tota l'organització. Més encara en un moment de crisi econòmica en la qual els treballadors socials han d’atendre a una major quantitat d’usuaris amb diversitat de dificultats i en situacions més complexes. En el nostre país, la investigació sobre la síndrome del burnout en l’àmbit dels treballadors socials és pràcticament inexistent, raó per la qual es fa més necessari potenciar recerques que es focalitzin en aquesta realitat.Aquest document és el resultat d’un treball continuat que comprèn tant la cerca i lectura de la bibliografia existent i rellevant sobre el fenomen del esgotament professional, com una primera fase exploratòria per contrastar el marc teòric amb la realitat catalana, concretament la de la comarca del Gironès. Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts, es presenta el disseny d’una investigació que ha de cobrir tot l’àmbit català. En aquest cas, s’ha optat per fer una recerca amb una metodologia qualitativa (entrevistes i grups de discussió), ja que l’objectiu és copsar les vivències, percepcions i opinions dels treballadors socials sobre les causes del burnout i les seves conseqüències. Els resultats d'aquesta investigació són considerats una oportunitat per identificar àrees de millora en l'organització de la feina i altres aspectes rellevants com el disseny del lloc de treball, les relacions interpersonals i a nivell personal

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Estudi de les distàncies interpersonals: El rol del sexe com a factor regulador

Partint de la base teòrica de la proxèmica i l’espai personal, l’objectiu d’aquest treball era investigar la influència que té el sexe de l’individu i el de la persona amb la qual s’interactua en referència a la distància interpersonal. Així mateix, es pretenia esbrinar si hi ha una connexió entre el sexe i la conducta compensatòria que es realitzarà quan l’espai personal és envaït. L’estudi s’ha realitzat amb 60 joves de la Universitat de Barcelona, estudiants entre 1r i 4t de Grau en diversos estudis socials mitjançant un experiment de camp. Els resultats mostren que ambdues variables tenen una influència significativa en la regulació de l’espai personal d’un individu.

Elders and the ITCs use to communicate with children and grandchildren

Past research in using ICTs (Information and Communication Technologies) in interpersonal communication showed that age plays an important role. There is a general assumption that the elderly are left behind regarding the adoption and the use of ICTs. Furthermore, elders tend to use ICTs mainly for instrumental purposes and the use is rather non-sophisticated. When elders are using ICTs to maintain their social network, similar patterns could be found: They start using internet, or intensify its use, when their children move abroad while they might decrease using the tool if the motivation ends. In this research we explore elders' incentives to go online and use internet services to communicate; the type of agencies they use to communicate with children and grandchildren abroad; and the situations that make them stop using the ICTs or even reject internet mediated communications. We base our discussion on the empirical evidence the two authors gathered in different cities and countries: Barcelona, Romania, Toronto, Los Angeles, Montevideo and Lima, through semi-structured interviews and observation, with people aged 60 years old and over. The results show that the ability for using ICT tools in an autonomous way is a better explanation than age. In this, we distinguish between assisted users and autonomous users. We found that oldest seniors and those seniors who are less socially active are more likely to be assisted users than those who are socially or professionally active. For them communication with their children and grandchildren abroad follows no agency or it is mediated by significant others from their local social network, who are able to use ICTs and select specific information to share, in the second step, with the elder. For some younger participants the use of ICTs is rather situational and imposed by their children or grandchildren, who installed the tool in the first place and assisted them in using it. Finally, other elders describe a proficient and independent use of ICTs so they use the devices and services the way they want to.We discuss the implications of the patterns in using ICTs, for elders' social life and their relationships with children and grandchildren. First, we emphasis the fact that those elders rejecting the ICTs or being unskilled in using them to communicate might be left out from their family circle, particularly when children are abroad -they would experience more isolation. Second, we underline the fact that when children and grandchildren are the ones that control the ICTs used by their parents and grandparents, they are controlling also the information flow and this will redefine the power relations between elders and their younger relatives.

Gestión para una empresa saludable: ganamos todos

Peer-reviewed

Asertividad y fomento de la salud mental

La asertividad es un modelo de relación interpersonal que permite la obtención de relaciones más satisfactorias, tanto socialmente como con uno mismo. El entrenamiento asertivo intenta modificar la falta de capacidad autoafirmativa, entendida como una excesiva sumisión o como una incapacidad de expresar emociones positivas. La utilización de un estilo de conducta asertiva capacita al individuo para influir en su entorno de forma tal que le permita conseguir sus objetivos básicos proporcionándole satisfacción y fomentando, por lo tanto, su salud mental

Aportaciones de la Técnica de Rejilla en la comprensión de los trastornos alimentarios

El objetivo de investigación fue identificar características estructurales y de contenido del sistema de constructos de hijas diagnosticadas con trastornos de conducta alimentaria y de sus madres. En este estudio descriptivo, se aplicó a 14 hijas, de 18 a 29 años, y madres, técnica de rejilla interpersonal y entrevista focalizada. En los resultados destaca que el 70% de hijas y la totalidad de madres presentan rigidez cognitiva. En el contenido de los constructos de autodefinición de las hijas destacan aspectos emocionales y en las madres, aspectos personales. Los contenidos de los constructos discrepantes de ambas, se agrupan en aspectos emocionales. En los dilemas implicativos se presenta con mayor frecuencia la búsqueda de autonomía/autoafimación que implica abandono de los demás.

Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación. Hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje

The study of the communicative implications related to landscapes opens a wide range of possibilities concerning the treatment of the communication and landscape relationship. Issues such as the effects of the landscape on the processes of human communication (intrapersonal and interpersonal communication), the follow-up of the communicative processes by means of which the landscape becomes an object of trade (mass communication), the construction of individual and collective imaginaries arising from the citizenship and landscape exchange and, recently, the construction of territorial identities through the production of a brand image of a city or country (i. e., tourist promotion, city marketing and branding). All of them have important implications in the contemporary societies. For that reason, it appears almost essential to progress towards a communicative landscape model, a target which becomes possible if we interrelate geography and communication studies, two fields apparently unrelated one another concerning their origins and practice, although they are very close if we look at the recent evolution of their paradigms and the approach to certain concepts, such as space and landscape.

Brain dynamics sustaining rapid rule extraction from speech

Language acquisition is a complex process that requires the synergic involvement of different cognitive functions, which include extracting and storing the words of the language and their embedded rules for progressive acquisition of grammatical information. As has been shown in other fields that study learning processes, synchronization mechanisms between neuronal assemblies might have a key role during language learning. In particular, studying these dynamics may help uncover whether different oscillatory patterns sustain more item-based learning of words and rule-based learning from speech input. Therefore, we tracked the modulation of oscillatory neural activity during the initial exposure to an artificial language, which contained embedded rules. We analyzed both spectral power variations, as a measure of local neuronal ensemble synchronization, as well as phase coherence patterns, as an index of the long-range coordination of these local groups of neurons. Synchronized activity in the gamma band (2040 Hz), previously reported to be related to the engagement of selective attention, showed a clear dissociation of local power and phase coherence between distant regions. In this frequency range, local synchrony characterized the subjects who were focused on word identification and was accompanied by increased coherence in the theta band (48 Hz). Only those subjects who were able to learn the embedded rules showed increased gamma band phase coherence between frontal, temporal, and parietal regions.

La relación educativa con mujeres en contextos de prostitución: la dimensión pedagógica de la intervención

El objetivo de este artículo es dar a conocer la intervención socioeducativa con mujeres en contextos de prostitución desde la acepción de educación como relación. Deriva de una investigación ya concluida de tipo cualitativo, etnográfico y socio-crítico en la que se han recogido las voces de mujeres inmigrantes que están en contextos de prostitución, profesionales de la intervención y especialistas teóricas en el tema. Este nivel micro, interpersonal, de la acción educativa recogido como relación 'cara a cara' o relación de proximidad- está presente, aunque bajo formas e intensidades diferentes-, en todos y cada uno de los ámbitos y tipologías de la intervención: la ya citada relación 'cara a cara', de grupo, el trabajo de y en equipo, con la comunidad y con las administraciones. A partir de esta relación de proximidad se producen las condiciones necesarias para que se vivencie el reconocimiento posibilitador de logros en lo que respecta a autonomía, responsabilidad, toma de conciencia y autoestima de las mujeres en contextos de prostitución.

La técnica de la rejilla en la orientación personal: Estudio de un caso

La Técnica de Rejilla (TR) se origina en el seno de la Psicología de los Constructos Personales de Kelly, y ha mostrado su utilidad en el campo de la psicología clínica. En este trabajo se ilustra el uso de esta técnica, tanto en lo que respecta a administración como a análisis e interpretación psicológica, aplicada a un caso sin rasgos patológicos. Sin embargo, la TR resulta también útil a la hora de mostrar su capacidad para darnos una imagen amplia y detallada acerca de la forma como la persona se construye a sí misma y su mundo interpersonal. A pesar de su complejidad, la TR es una técnica útil para la comprensión de problemas no clínicos pero que requieran orientación.

Análisis multisistémico de la comunicación humana

En aquest article es presenta el mètode multisistèmic per a l'anàlisi de la comunicació humana. En primer lloc, es fa una revisió del concepte comunicació humana multisistèmica que s'entén com l'intercanvi de missatges complexos que es transmeten mitjançant una modalitat combinatòria de canals físics i somàtics. Aquests missatges són codificats i descodificats per sistemes semiòtics semblants, però alhora distints, que es coestructuren internament i s'interrelacionen els uns amb els altres amb l'únic objectiu de comunicar. Així doncs, la comunicació humana multisistèmica no només és possible a través del sistema lingüístic que ens caracteritza y diferencia com a espècie, sinó que, a més a més, hi intervenen altres sistemes semiòtics que es coestructuren internament, s'interrelacionen els uns amb els altres i són coexpressius amb el llenguatge verbal. En segon lloc, es descriuen les investigacions més rellevants en aquest camp que examinen la correlació que es produeix entre els diferents sistemes semiòtics de la comunicació humana -principalment, llenguatge, parallenguatge i kinèsica-. Per tant, l'anàlisi de la comunicació humana multisistèmica estudia no només la diversitat de sistemes semiòtics que interactuen i s'interrelacionen, sinó també els mecanismes que regulen la relació que s'hi estableix. És per això que es considera el concepte de 'sistema' fonamentat en la Teoria General de Sistemes, i es justifica la selecció del mot 'multisistèmic' com l'alternativa més clara i inequívoca. Finalment, s'exposa el procés d'anàlisi multisistèmic, la descripció de les fases analítiques i els mètodes emprats, així com també la selecció dels instruments d'anàlisi que s'hi fan servir.

Facebook i societats humanes

Fa un parell de setmanes vaig rebre un e-mail d'un amic d'adolescència. Érem una colla que ens unia el desig, entre molts altres anhels propis de l'edat, de sortir plegats a la muntanya, una afecció que conservo i practico amb la meva família. Em deia que uns quants s'havien posat en contacte a través del Facebook, per retrobar-nos. Just dos dies abans, a mitjans de març, els mèdia s'havien fet ressò que aquesta xarxa social havia superat Google quant a nombre de visites. De fet, quasi nou-cents milions de persones d'arreu del planeta utilitzen les xarxes socials[...].

Comunicar la ciudad desde el paisaje: hacia una teoría del landscape branding

The need to decode landscape meanings, the society- landscape interaction (intra- and inter-personal communication) and, more recently, the uses of landscape as a territorial sight linked to advertising communication, citymarketing or place branding (mass communication) highlights the study of landscape persuasion, which includes clear emotional, symbolic and, therefore, communicative aspects. The landscape, as a territory image or face, gathers the essence of the implicit message in the space, thus working as a great metaphor for city communication. Regarding the foregoing, specific communication research with intangible landscapes —together with the recent emergence of emotional geographies— suggests a new territorial message theory based on the union of geographical, landscape, emotional and communicational variables. Landscape has historically been studied by geographers, architects, historians or sociologists, among others researchers, but it has not been analysed from communicational viewpoints. In this sense, the proliferation of analyses highlighting the role played by the territory as a communication mediator in the interaction process between society and its spaces (cognition and/or perception) is also remarkable. Current sales of territorial identities lead to increases in the production of territory brands, which have gathered a noticeable relevance within the last years.