Forma Tarraconis: GIS aplicado a la arqueología urbana

Desde aquel incipiente interés renacentista del siglo XVI hasta la profesionalización de la arqueología en la actualidad, la ingente actividad realizada en Tarragona ha necesitado de formas de registrarla y organizarla, a fin de ser estudiada en el contexto diacrónico general de la ciudad. Esta tarea se ha visto favorecida en el último decenio del siglo pasado por la aparición y adopción de una herramienta informática que no fue diseñada específicamente para la Arqueología. El GIS o SIG, se ha convertido en un instrumento básico e indispensable para cualquier ciudad que tenga un mínimo bagaje patrimonial. Prueba de ello son las publicaciones de Cartas Arqueológicas obtenidas a partir de este software, o sin ir mucho más lejos, los trabajos presentados en este simposio. Presentamos a continuación la experiencia de Tarragona en la creación de un programa, bajo soporte GIS, para la gestión de la actividad arqueológica. Previamente contextualizaremos esta experiencia ya que es justa heredera de iniciativas individuales y de equipos y proyectos previos que trataron, con mucha menor suerte que no éxito, de organizar y poner orden en la maltrecha documentación arqueológica de nuestra ciudad. Describiremos posteriormente las funcionalidades básicas de este programa, su arquitectura y las aplicaciones realizadas en el desarrollo de sendos proyectos de estudio de la ciudad. En este último caso nos centraremos, principalmente, en el proyecto Planimetria Arqueològica de Tàrraco, impulsado por el Museu d’Història del Ayuntamiento de Tarragona y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica, y que ha contado con la colaboración de la Generalitat de Catalunya para su edición. Seguidamente veremos como el uso de la información en capas registrada en el GIS combinada con la inclusión de la cartografía histórica de una ciudad permiten el análisis de problemas arqueológicos irresolubles sólo con los datos estrictamente arqueológicos. En este caso se aplicará sobre la validación de la morfología urbana de Tarraco propuesta por Macias (2000a). Por último se hará una reflexión sobre cuales podrían ser las mejoras aplicables sobre el programa, en previsión de futuras revisiones del mismo.

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : 1era Mostra d'arquitectura de les terres de Lleida 2005

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Torre Diagonal 682 : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Renovació integral d’un edifici existent conservant solament la seva estructura, per a la seva adequació als requeriments i prestacions propis dels actuals edificis d’oficines.Data Projecte: 1998Data Obra: 1999Emplaçament: Avgda. Diagonal 682 BarcelonaS. Construïda: 12.000 m2.Pressupost: 6.200.000 €

Passarel·la per a vianants al Parc de Vallparadís. Terrassa : Premis FAD 2004 d'Arquitectura i Urbanisme

Per conèixer més dades sobre el projecte podeu adreçar-vos a la pàgina web següent: www.rga.es

Passarel·la per a vianants al Parc de Vallparadís. Terrassa : 3a Biennal d'Arquitectura del Vallès 2005

Per conèixer més dades sobre el projecte guardonat podeu adreçar-vos a la pàgina web següent: www.rga.es

Fachada solar como pieza singular de arquitectura sostenible

Articulo sobre la importancia de las energias renovables y su integración arquitectónica en el camino hacia una arquitectura sostenible. Descripción y evaluación del proyecto Fachada Solar SCHOTT Iberica.

Arquitectura, construcció i ciutat en la Història d'Occident, 1 El món antic

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'occident és un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el món antic posa de manifest, des de Grècia fins a Bizanci, els fets més rellevants i els edificis més característics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrànies.

L'arquitectura que es trepitja

Peer reviewed

Sobre un modelo constructivo de la arquitectura ibérica en territorio Ausetano

En este trabajo presentamos el estudio arquitectónico de un tipo de construcción identifi cado en el territorio ibérico ausetano. A partir del análisis constructivo de tres obras defensivas militares identifi cadas como murallas de compartimentos (Turó del Montgròs, Casol de Puigcastellet y l’Esquerda), planteamos una propuesta de restitución del diseño arquitectónico de estas construcciones basadas en el uso de formas geométricas simples y en la adición de módulos cuadrangulares.

Sobre pedres i mestres. Una aportació documental a la història de l"arquitectura setcentista de la ciutat de Tortosa.

Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis històrics, entre els quals cal incloure els d"història de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escàs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcció com dels mestres que van construir en aquest territori durant les èpoques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un únic document,2 pretén ser, simplement, una petita aportació a la història de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretén serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcció i el dels mestres.

Adaptació metrològica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: Puig de Sant Andreu d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós

En el presente artículo se analiza la adopción en el contexto ibérico catalán de los patrones métricos característicos de las colonias griegas del Mediterráneo occidental. La determinación de la unidad de medida constructiva empleada, así como de su aplicación, ha sido posible mediante la identificación de los principios geométricos estructurales de las torres defensivas ibéricas.

Elements i estructures auxiliars en la construcció de l'absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa

El present document es centra en un dels edificis més emblemàtics i de més valor patrimonial de la ciutat de Tortosa, la Catedral de Santa Maria, i dintre d'aquest, en la capçalera de la nau central, l'absis, tot durant la seva construcció entre els segles XIV i XV. L'objectiu principal és aconseguir un recull suficient de dades que expliquin diverses idees d'autors, arquitectes, enginyers, etc. que tractin aquests temes, i extraure al final, una idea general que ens permeti realitzar una hipòtesi sobre la metodologia constructiva aplicada, i sobre els elements auxiliars que es van utilitzar en aquell moment.

El crèdit a la Catalunya dels segles XVI i XVII ; un estat de qüestió

Aquest treball és un recull de les principals aportacions que diferents autors realitzen en torn del crèdit durant l’alta edat moderna a Catalunya, en especial al món agrari. Aquests són dos segles d’endeutament creixent on diferents despeses que durant els segles anteriors estaven previstes per l’economia familiar esdevenen motiu de crisis. Una característica clau d’aquest període també és la creixent diferenciació social i els canvis en el model productiu pagès que aquest procés va comportar.