132 resultados para -monoidal categories
Resumo:
El trabajo de investigacin realizado durante los tres ltimos aos de beca se centra en las teoras crticas y en las prcticas artsticas contemporneas que utilizan la traduccin como mediacin cultural en los procesos de transmisin y recepcin de las obras de arte contemporneo. En el contexto artistico contemporneo la traduccin es entendida como intercambio, adaptacin, traslado o transaccin. Tomando como referentes conceptuales las teoras nacidas en el marco interdisciplinar de los Estudios Visuales y de los Estudios de Traduccin, dicha investigacin se ha centrado en el anlisis del fenmeno de la traduccin en la produccin artstica. A partir de este anlisis se han investigado las conexiones entre estas disciplinas humansticas y la prctica artstica, as como la problemtica que stas conllevan en la formulacin de nuevos criterios y nuevas categoras de la Historia del Arte actual. En la prctica artstica cuestiones relativas a la traduccin se han podido integrar al arte visual: por un lado como prctica indispensable para la comprensin e interpretacin de la obra de arte entre diferentes contextos geogrficos o culturales, y por otro, como elemento formal indispensable para la realizacin de los artefactos artsticos que, a su vez, quieren interpretar diferentes realidades sociales, antropolgicas o polticas. Sobretodo a partir de la serie On Translation del artista cataln Antoni Muntadas, as como de otros artistas de varios contextos geogrficos y culturales, se han analizado las dinmicas prcticas y tericas de la traduccin que acompaan el proceso de la realizacin de los artefactos artsticos. Muchas de estas obras de arte contemporneo asimilando los significantes propios del contexto cultural, social, poltico, econmico, y utilizando elementos formales variados (sobretodo tecnolgicos) necesitan de un anlisis interdisciplinar.
Resumo:
El projecte que es presenta es basa en la creaci duna pgina web per a una entitat esportiva, a partir dun gestor de continguts de nom Joomla, basat en llenguatges PHP, SQL, HTML, Javascript i CSS, amb servidors Apache i base de dades MySQL. Aquesta web permet consultar informaci general de lequip i de lentitat, dades actualitzades de totes les categories del club, inscripcions al club, i tot aix mitjanant un registre a la web, el qual pot ser ms o menys restrictiu segons la categoria.
Resumo:
The aim of this paper is to construct a "super" version of a tensor triangulated category, and to show that super-schemes can be reconstructed from its category of perfect complexes in a way similar to Balmer [Bal05] provided we consider this extra structure.
Resumo:
En aquest article s'ha realitzat un anlisi de la promoci de l'activitat fsica que es fa emprant les xarxes social. Per dur-lo a terme s'han seleccionat catorze dels millors hospitals dels EEUU i s'ha realitzat un exhaustiu examen de la interacci aix com un registre de les diferents formes que han adoptat les propostes relacionades amb la promoci directe de l'activitat fsica. A partir dels resultats i les categories escollides s'ha detectat un marc cognitiu que ens permet fer-nos una idea del tipus de regal que permet crear una comunitat, quines estratgies han estat les ms vlides alhora de crear un veritable sentiment d'afiliaci a la promoci de l'activitat fsica saludable.
Resumo:
El terme paisatge i les seves aplicacions sn cada dia ms utilitzats per les administracions i altres entitats com a eina de gesti del territori. Aprofitant la gran quantitat de dades en bases compatibles amb SIG (Sistemes dInformaci Geogrfica) existents a Catalunya sha desenvolupat una sntesi cartogrfica on sidentifiquen els Paisatges Funcionals (PF) de Catalunya, concepte que fa referncia al comportament fisico-ecolgic del terreny a partir de variables topogrfiques i climtiques convenientment transformades i agregades. Sha utilitzat un mtode semiautomtic i iteratiu de classificaci no supervisada (clustering) que permet la creaci duna llegenda jerrquica o nivells de generalitzaci. Sha obtingut com a resultat el Mapa de Paisatges Funcionals de Catalunya (MPFC) amb una llegenda de 26 categories de paisatges i 5 nivells de generalitzaci amb una resoluci espacial de 180 m. Parallelament, shan realitzat validacions indirectes sobre el mapa obtingut a partir dels coneixements naturalistes i la cartografia existent, aix com tamb dun mapa dincertesa (aplicant lgica difusa) que aporten informaci de la fiabilitat de la classificaci realitzada. Els Paisatges Funcionals obtinguts permeten relacionar zones de condicions topo-climtiques homognies i dividir el territori en zones caracteritzades ambientalment i no polticament amb la intenci que sigui dutilitat a lhora de millorar la gesti dels recursos naturals i la planificaci dactuacions humanes.
Resumo:
LAnlisi de Cicle de Vida (ACV) s una eina emprada per gestionar els impactes ambientals i els recursos usats al llarg del cicle de vida dun b o servei. Existeixen reptes de futur en el desenvolupament de lACV, tals com la introducci de noves categories dimpacte ambiental, que permetin una anlisi ms especfica dels impactes sobre determinats elements del medi, com ara el paisatge. En el present estudi sanalitza la dimensi natural del paisatge per tal de proposar la creaci dun ndex de paisatge. Aix doncs, shan revisat les noves propostes de categories dimpacte en ACV que inclouen directament o indirecta el paisatge i sha analitzat una mostra de 33 estudis dindicadors de paisatge. Aquesta cerca deriva en lelecci de 6 indicadors: els usos del sl, la diversitat paisatgstica, la fragmentaci, la connectivitat, la riquesa despcies i la densitat de carreteres. En la determinaci dels seus respectius mtodes de clcul sha detectat la importncia de ls dels SIG, lelecci duna base de dades dusos del sl comuna (CORINE) i les interrelacions que existeixen entre indicadors. La proposta de lndex hauria de poder sser un punt de partida per a futurs estudis en aquest mbit i derivar en una nova categoria dimpacte de paisatge, donat que caldr estudiar alguns elements, com la interrelaci entre indicadors.
Resumo:
El DGQA per a Equipaments Culturals s un distintiu per a la certificaci ambiental de biblioteques i museus. Lobjectiu del projecte s avaluar el distintiu mitjanant una aplicaci pilot en 26 biblioteques de la provncia de Barcelona, i proposar millores tant per al distintiu com per a les biblioteques. Tamb es pretn fer recerca sobre lecoetiquetatge de serveis, ja que s un mbit poc desenvolupat, i sobre el sistema destudi, les biblioteques. Una anlisi de les ecoetiquetes a nivell mundial, considerant 4 macroregions, ha perms caracteritzar les ecoetiquetes i determinar la situaci actual dels serveis en lecoetiquetatge. Hi han variacions en el nombre de categories entre ecoetiquetes, i el percentatge de categories de serveis s, en general, redut (8% de mitjana). Els subsectors serveis dominants sn els dHosteleria, serveis de neteja i comer. No hi ha cap experincia de certificaci ambiental de serveis culturals, per tant, lecoetiquetatge de serveis culturals s un mbit nou. El sistema destudi sn 26 biblioteques de la provncia de Barcelona. Laplicaci del distintiu a aquestes sha dut a terme realitzant treball de camp a cadascuna per tal de determinar el seu estat ambiental. Posteriorment, shan analitzat les dades per establir el grau de compliment de cadascuna. La majoria de les biblioteques (85%) compleixen ms de la meitat dels criteris bsics, i un 60% superen la puntuaci mnima de compliment dels criteris opcionals. Els resultats obtinguts han perms avaluar la viabilitat de la implantaci del distintiu, a travs de lanlisi de cadascun dels seus criteris. Per tal de millorar les possibilitats dxit en la implantaci del distintiu, shan aportat un seguit de propostes a nivell individual i collectiu. Sha realitzat una fitxa per a cadascuna de les 26 biblioteques, per tal dorientar els gestors de les biblioteques en ladopci de mesures per a lacompliment dels criteris. Tamb shan incls propostes a lavaluaci dels criteris, dirigides als gestors del distintiu.
Resumo:
El projecte COIM-BEST ha investigat com, per mitj de la formaci, es pot millorar la coordinaci entre mltiples agncies per fer front a les situacions crtiques que es produeixen en les grans emergncies. Entre les conclusions de lestudi COIM-BEST, que ja ha rebut bones valoracions per part de la comissi europea, es destaca la necessitat duna bona coordinaci entre els cossos i agents que participen en la gesti de les grans crisis, generar una confiana entre aquests actors, harmonitzar la formaci i una bona articulaci de les categories de comandament que es fan crrec de la direcci de la gesti de lemergncia. El projecte COIM-BEST s'emmarca en el Programa per a la prevenci, preparaci i gesti de les conseqncies del terrorisme i altres riscos relacionats amb la seguretat (CIPS) de la Direcci General de Justcia, Llibertat i Seguretat de la Comissi Europea i compta amb la collaboraci de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya, la Fondazione per la Ricerca sulle Migrazione e Integrazione delle Tecnologie (FORMIT), el Global Law Enforcement Institute i la Universitat Politcnica de Catalunya
Resumo:
Aplicaci web en J2EE que permet inserir receptes i consultar-les mitjanant cerques per categories, nacionalitat i/o ingredients. L'aplicaci tamb permet la gesti de favorits i la planificaci d'una setmana de menjars.
Resumo:
L'objectiu s el disseny i la implementaci d'una aplicaci web gestora de continguts de vdeo sota demanda, per poder gestionar-los i visualitzar-los.S'han analitzat diferents tecnologies i eines relacionades amb aplicacions web dinmiques i el vdeo sota demanda: servidos VoD, arquitectura, protocols, etc. El perfil administratiu permet la gesti dels continguts disponibles en el servidor VoD, mitjanant la pujada, eliminaci i modificaci de vdeos i categories.
Resumo:
Given a set of images of scenes containing different object categories (e.g. grass, roads) our objective is to discover these objects in each image, and to use this object occurrences to perform a scene classification (e.g. beach scene, mountain scene). We achieve this by using a supervised learning algorithm able to learn with few images to facilitate the user task. We use a probabilistic model to recognise the objects and further we classify the scene based on their object occurrences. Experimental results are shown and evaluated to prove the validity of our proposal. Object recognition performance is compared to the approaches of He et al. (2004) and Marti et al. (2001) using their own datasets. Furthermore an unsupervised method is implemented in order to evaluate the advantages and disadvantages of our supervised classification approach versus an unsupervised one
Resumo:
In this technical report, we approach one of the practical aspects when it comes to represent users' interests from their tagging activity, namely the categorization of tags into high-level categories of interest. The reason is that the representation of user profiles on the basis of the myriad of tags available on the Web is certainly unfeasible from various practical perspectives; mainly concerningthe unavailability of data to reliably, accurately measure interests across such fine-grained categorization, and, should the data be available, its overwhelming computational intractability. Motivated by this, our study presents the results of a categorization process whereby a collection of tags posted at BibSonomy #http://www.bibsonomy.org# are classified into 5 categories of interest. The methodology used to conduct such categorization is in line with other works in the field.
Resumo:
In the scenario of social bookmarking, a user browsing the Web bookmarks web pages and assigns free-text labels (i.e., tags) to them according to their personal preferences. In this technical report, we approach one of the practical aspects when it comes to represent users' interests from their tagging activity, namely the categorization of tags into high-level categories of interest. The reason is that the representation of user profiles on the basis of the myriad of tags available on the Web is certainly unfeasible from various practical perspectives; mainly concerning the unavailability of data to reliably, accurately measure interests across such fine-grained categorisation, and, should the data be available, its overwhelming computational intractability. Motivated by this, our study presents the results of a categorization process whereby a collection of tags posted at Delicious #http://delicious.com# are classified into 200 subcategories of interest.
Resumo:
Las categoras del espacio introvertido y extrovertido definen por excelencia la estructura espacial, que ordena el mbito de lo privado y lo pblico en la ciudad. La dualidad del espacio abierto y cerrado, vinculado a la estructura espacial de la ciudad clsica China, quedaba ordenado, justificado y vinculado mediante una estructura espacial muy definida. Sin embargo en el modelo de ciudad contempornea, aflora la cuestin de la integracin de estas categoras espaciales y su articulacin dentro de una estructura urbana heterognea y fuertemente alterada. Cules sern los factores de cambio de la transicin de un espacio comunitario introvertido a un espacio cvico abierto? Este proceso es un proceso que debe discurrir a un doble nivel espacial y poltico. Debe discurrir en paralelo a la transicin de las categoras espaciales que ordenan identitariamente el mbito urbano y la progresiva transicin socio-cultural y poltica de una sociedad que debe gradualmente identificar y adoptar como propias las instituciones de gobierno local y su escenario, la ciudad.
Resumo:
Avui en dia lart de lanimaci ens envolta per tot arreu; es mostra, a ms, com una eina efica, prctica i expressiva dins del procs comunicatiu, ja sigui a travs de la pura expressi artstica o com una eina comunicativa en un mn dominat per les telecomunicacions. La proposta daquest taller es basa a apropar els alumnes inscrits al mn de lanimaci amb un fi prctic per tal que el puguin transformar en una eina ms que complementi els tallers que ells mateixos imparteixen, tant a travs dun reps sobre levoluci daquest art com duna explicaci de les seves normes i la seva tcnica. Cal entendre en aquest cas lanimaci no com un art ali sin com una eina que pot agrupar i fcilment aplicable a diferents disciplines, com ara el dibuix, la pintura, el disseny, la fotografia, el cinema o la msica, que la converteix, per tant, en un art que senriqueix quan agrupa no solament diferents categories artstiques sin tamb a persones de diferents bagatges. Es tracta dun taller adreat a persones que ja hagin adquirit un nivell artstic mnim i un coneixement dusuari de lentorn informtic, s a dir, professionals que vulguin desenvolupar aquests coneixements en altres mbits presents en lactualitat de les comunicacions, com sn les animacions per Internet, sries animades, la publicitat, els llibres electrnics, etctera. Aquest projecte sorgeix del taller desenvolupat per lexperta en animaci Slvia Ortega, que es va impartir al nostre collectiu en demanda a una necessitat que sorgeix de les aules dels tallers artstics dels centres peni tenciaris, tant per donar un ensenyament de qualitat com per apropar-nos a una realitat tecnolgica dels nostres temps de la qual no podem quedar fora. El treball que us presentem sha fet prenent com a base la sessi que vam tenir amb Slvia Ortega, Sergi del Rio i Cstor Bordes.
