Who are Cerverí's worst enemies?

Those who heard the piece sung at the royal court of Aragon, where it was composed, were more than likely familiar with its author, the troubadour Cerverí de Girona, one of the most significant poets of the time. If later readers knew the poem from a compilation similar to the only chansonnier that has preserved it until present times, they would have had access to at least one hundred and three other pieces by the same troubadour, which give useful clues to understand this self-referential piece

Marta Pessarrodona, traductora

Marta Pessarrodona és una de les traductores més representatives del segle XX en llengua catalana i castellana, juntament amb altres noms femenins que han cultivat l’art de la traducció com Maria Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Maria Àngels Anglada, HelenaValentí, Maria Antònia Oliver, Maria Mercè-Marçal, entre d’altres. Tanmateix, per a la majoria, la tasca de torsimanys correspon a una activitat secundària per aquestes autores, en tant que prioritzen la seva faceta com a escriptores i l'ofici de la traducció sovint respon a una voluntat econòmica. De la mateixa manera, Marta Pessarrodona també ha destacat en altres camps de la literatura, concretament en la poesia, però també en l’assaig i la narració curta. Malgrat això, en tota la seva obra té intrínseca la traducció tant pel recurs d’usar paraules d’altres idiomes com també per la temàtica de les seves obres. La seva passió per les diferents llengües i cultures la porten a voler donar-les a conèixer a la nostra llengua i cultura, i per aquest motiu, té una prolífica activitat traductora, que ha restat sempre en la penombra, eclipsada per la seva activitat com a autora, principalment poeta, però també assagista, dramaturga, prologuista i articulista. L’activitat traductològica de Pessarrodona l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera com a autora i ha publicat un llarg llistat d’obres, majoritàriament d’autores de parla anglesa, en llengua catalana i castellana. Tanmateix, tot i l’aportació tan important que ha realitzat a la nostra cultura a través de la traducció, la faceta de Marta Pessarrodona com a traductora no ha estat gaire estudiada enfront a la seva activitat com a escriptora, que gaudeix de més rellevància. És per aquest motiu que volem donar reconeixement a aquesta activitat en la qual Pessarrodona hi ha dedicat tant temps i esforç i que ens ha apropat obres cabdals de la literatura universal. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer la faceta traductora de Marta Pessarrodona amb la finalitat de recuperar les veus traductològiques de la nostra història literària. Cal entendre aquesta traductora en relació amb el conjunt de la tradició literària alhora que en el context d’una geneologia femenina de la literatura que ha començat a esbossar-se d’un temps ençà.

Mitologia i literatura a "Suddenly Last Summer" de Tennessee Williams: tot lluitant contra Venus i Èdip

The aim of this article is to analyze accurately the role played by two classical references, Venus and Oedipus, in Tennessee Williams¿s Suddenly Last Summer, in accordance with the usual nature of studies on Classical Tradition ¿Greek and Roman- and focusing in this case on the relationship between literature and mythology. It is thanks to Venus and Oedipus that the playwright succeeds in showing the magnitude of men¿s and women¿s tragedy, which from his point of view is simply that they have failed to see either kindness in the face of God or to feel his loving and fatherly providence.

Muerte en Venecia de Thomas Mann o la via plutarquea hacia Eros

En Muerte en Venecia Thomas Mann se refiere explícitamente al Simposio y al Fedro de Platón para explicar la relación entre Gustav von Aschenbach y Tadzio, pero oculta que su novela se inspira también en el Erótico de Plutarco. ¿Por qué? El objetivo de este artículo es justamente revelar las razones de este proceder. En efecto, Plutarco elogia el amor matrimonial en el Erótico y éste no es el camino que sigue Mann, pero, al mismo tiempo, el escritor alemán halla en el diálogo plutarqueo todo lo necesario para construir su historia de amor masculino y decide no prescindir de él.

Thomas Mann's Death in Venice or Plutarch's way towards Eros

In Death in Venice Thomas Mann refers explicitly to Plato's Symposium and Phaedrus in order to explain the relationship between Gustav von Aschenbach and Tadzio but he hides that his novel also depends on Plutarch's Eroticus. Why? The aim of this article is precisely to reveal the different reasons for such an attitude. Indeed, Plutarch speaks highly of conjugal love in his Eroticus and this way is not followed by Mann in Death in Venice but, at the same, the German writer finds in this Plutarch's philosophical dialogue all the necessary elements to build his story of masculine love and decides not to manage without it.

Philo of Alexandria's De opificio mundi (LIII-LXI): discovering the essential features of Greek and Western Misogyny in a Platonising Jewish Text

The aim of this article is to show the Western centuries-old misogynist tradition from its origins in Greece by analysing a text by the allegorical interpreter of the Bible Philo of Alexandria, his De opifico mundi, which on many occasions is read by him from a Platonic point of view. The accurate analysis of the chapters devoted to the creation of the woman by God proves to what extent it is not possible to understand this text if one does not take into account a Greek philosophical tradition which was already centuries-old.

S. Pau. I Corintis 12: 12-31: El cos humà i l'Església. Paràmetres clàssics d'un símil útil i veritablement significatiu.

L'objectiu d'aquest article és presentar un seguit de textos clàssics d'autors i escoles filosòfiques diferents que poden estar en la base subconscient de la primera carta de Sant Pau als Corintis. L'apòstol es mostra molt hàbil en l'ús de la imatge del cos humà i de la necessària coordinació de tots els seus membres per fer veure a la comunitat cristiana de Corint la urgència d¿aparcar tota dissensió interna en ares de la unitat. Tanmateix, aquesta imatge no és una creació original stricto sensu de l'apòstol, sinó que ja la medicina, la filosofia i la historiografia gregues l'havien emprada amb finalitats diverses.

S. Pablo. I Corintios 12: 12-31: El cuerpo humano y la Iglesia. Parámetros clásicos de un símil útil y verdaderamente significativo

El objetivo de este artículo es presentar un conjunto de textos clásicos de autores i escuelas filosóficas diferentes que pueden estar en la base subconsciente de la primera carta de San Pablo a los Corintios. El apóstol se muestra muy hábil en el uso de la imagen del cuerpo humano y de la necesaria coordinación de todos sus miembros para convencer a la comunidad cristiana de Corinto de la urgencia de aparcar toda disensión interna en aras de la unidad. Sin embargo, esta imagen no es una creación original stricto sensu del apóstol, sino que ya la medicina, la filosofía y la historiografía griegas la habían usado con finalidades diversas.

¿Merecen los males del hombre contemporáneo un tratamiento "acrítico" basado en la sabiduría antigua?

El objetivo de esta artículo es presentar un análisis crítico del ensayo de Giovane Reale, Saggezza antica. Terapia per i mali dll'uomo d'oggi, complementando la adhesión del autor italiano al pensamiento griego más metafísico con el recordatorio de otras muchas sabidurías griegas de índole diferente que habría que tener en cuenta para aplicar, utilizando sus mismas palabras, una terapia correcta a los males del hombre contemporáneo.

¿Mereixen els mals de l'home contemporani un tractament "acrític" basat en la Saviesa Antiga?

L'objectiu d'aquest article és presentar una análisi crítica de l'assaig de Giovane Reale, Saggezza antica. Terapia per i mali dll'uomo d'oggi, complementant l'adhesió de l'autor italià al pensament grec més metafísic amb el recordatori de moltes més savieses gregues d'índole diferent que paga la pena de tenir en compte per aplicar, emprant les seves paraules, una teràpia correcta als mals de l'home contemporani.

Miquel Àngel Riera's The Unattainable Gods (Els déus inaccessibles), or why can Platonic Western world not restore Paganism?

The aim of this article is to read accurately the novel by M. A. Riera from the point of view of the Classical Tradition and, specifically, from the perspective of the evident Platonic tradition ¿the most metaphysical Platonic love- upon which it is based. In the author¿s opinion, only this accurate reading makes us understand why certain values coming from Paganism and which were considered as such cannot be restored by the Platonic Western world.

Els Déus inaccessibles de Miquel Àngel Riera, o per què l'Occident Platònic no pot restaurar el Paganisme?

L'objectiu d'aquest article és fer una lectura acurada de la novel·la de M. A. Riera des de la perspectiva de la Tradició Clàssica i, específicament, des de l¿'vident tradició platònica -l'amor platònic més metafísic- en la qual recolza. En opinió de l'autor, només aquesta lectura acurada amb una referència constant als textos de Plató permet entendre per què alguns valors considerats com a tals pel Paganisme no poden ser restaurats per l'Occident Platònic.

Antihelenismo y anticlasicismo en la obra de Oscar Wilde. El polo opuesto de una mente paradójica.

Gracias a una poderosa arma intelectual, la paradoja, Oscar Wilde descubre también los déficits del Clasicismo y del Helenismo. Un análisis riguroso del conjunto de su obra desde la perspectiva de la Tradición Clásica, nos revela también un Oscar Wilde diferente del usual Wilde filohelénico y, sobre todo, platónico. El objetivo de este artículo es abordar un tema muy poco estudiado por los filólogos clásicos cual es el anticlasicismo y el antihelenismo como necesidades intelectuales.

Literature and Mythology in Tennessee Williams's "Suddenly Last Summer": Fighting against Venus and Oedipus

The aim of this article is to analyze accurately the role played by two classical references, Venus and Oedipus, in Tennessee Williams Suddenly Last Summer, in accordance with the usual nature of studies on Classical Tradition a Greek and Roman- and focusing in this case on the relationship between literature and mythology. It is thanks to Venus and Oedipus that the playwright succeeds in showing the magnitude of mens and womens tragedy, which from his point of view is simply that they have failed to see either kindness in the face of God or to feel his loving and fatherly providence.

Antihel·lenisme i anticlassicisme en l'obra d'Oscar Wilde. L'altre pol d'una ment paradoxal.

Gràcies a una poderosa arma intel·lectual, la paradoxa, Oscar Wilde descobreix tambè els dèficits del Classicisme i l'Hel·lenisme. Una anàlisi acurada del conjunt de les seves obres des de la perspectiva de la Tradició Clàssica, ens revela també un Oscar Wilde diferent de l'usual Wilde filohel·lènic i, sobretot, platònic. L'objectiu d'aquest article és abordar un tema molt poc estudiat pels filòlegs clàssics, l'anticlassicisme i l'antihel·lenisme com a necessitats intel·lectuals