De la bellesa ornamental a la bellesa comercial : De les relacions entre art i publicitat en l'obra cartellista d'Alphonse Mucha

En aquest treball s'investiga, a través de l'obra d'Alphonse Mucha com autor paradigmàtic de l'Art Nouveau en el context geogràfic del París de finals del segle XIX i principis del XX, la possible influència de la publicitat en la difusió i consolidació de les creences i valors dels grups socials més ben posicionats, i molt especialment en el cas de la dona, ja que l'obra de Mucha està centrada bàsicament en la figura femenina. Així mateix, també es busca esbrinar la intervenció d'aquests grups en la creació d'un camp artístic que alhora faria possible la contemplació estètica de l'anunci comercial, i que esdevindria un element més d'aquesta moderna cultura, capitalista i urbana, de grans transformacions i avenços tecnològics, i que des d'una òptica crítica com la de l'Escola de Frankfurt, estaria 'cosificant' l'individu en nom de la ciència i el progrés, des del moment en què aquest quedaria condemnat al consum il·limitat per tal de satisfer un desig insaciable: l'afany d'emulació de la classe ociosa, o dit d'altra manera, d'aquella que el domina.

En el destierro del arte

En los años 30 del siglo XX, mientras las primeras vanguardias artísticas recorren Europa, María Zambrano y Martin Heidegger denuncian la pérdida del lugar del arte. El arte, para Zambrano, ya no da a ver, sólo se ve como arte. Por ello, perdió la tierra, está desterrado. Para Heidegger, por su parte, muchas de las obras de arte del siglo XX no pueden establecer un mundo y producir la tierra. En ese destierro del arte nos situaremos para interrogar el papel de la música en el pensamiento de ambos filósofos

Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat

En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.

Norbert Elias : una proposta d’intellectual portrait vint anys després de la seva mort

L’estiu de 1990 moria a Amsterdam un dels sociòlegs més preeminents del segle XX, l’alemany Norbert Elias. La seva vida i la seva obra, profundament imbricades, són un reflex de la complexitat, de les llums i les ombres del segle passat. Amb aquesta proposta de retrat intel·lectual pretenem per una banda commemorar l’efemèride dels 20 anys de la mort d’un sociòleg poc reconegut i poc emprat. I d’altra banda, oferir una introducció a un personatge i una obra que, per la seva magnitud i originalitat, mereixen estar entre les més rellevants de la sociologia. Com a fil conductor de l’article proposem una combinació de llocs físics i simbòlics que van marcar la seva trajectòria.

Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L’article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l’autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L’article acaba amb una bibliografia escollida d’obres clau.

Anna Senyé : Notes biogràfiques i recorregut poètic

Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle xx, com a poeta, periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i a Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada.

Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

Els canvis territorials a l'àrea de Vic: una interpretació a partir de l'anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. De l'equilibri rural-urbà a la ciutat difusa

Agafant com a premissa l’elevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelació entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza l’actual model urbà dispers de la conurbació vigatana (Osona). L’estudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa

Decadencia i pervivencia d'una classe rendista: historia oral dels hisendats gironins (1930-2000)

Sobre les transformacions viscudes en els darrers cinquanta anys en el món rural a les comarques gironines

Competing risks to breast cancer mortality in Catalonia

Background: Breast cancer mortality has experienced important changes over the last century. Breast cancer occurs in the presence of other competing risks which can influence breast cancer incidence and mortality trends. The aim of the present work is: 1) to assess the impact of breast cancer deaths among mortality from all causes in Catalonia (Spain), by age and birth cohort and 2) to estimate the risk of death from other causes than breast cancer, one of the inputs needed to model breast cancer mortality reduction due to screening or therapeutic interventions. Methods: The multi-decrement life table methodology was used. First, all-cause mortality probabilities were obtained by age and cohort. Then mortality probability for breast cancer was subtracted from the all-cause mortality probabilities to obtain cohort life tables for causes other than breast cancer. These life tables, on one hand, provide an estimate of the risk of dying from competing risks, and on the other hand, permit to assess the impact of breast cancer deaths on all-cause mortality using the ratio of the probability of death for causes other than breast cancer by the all-cause probability of death. Results: There was an increasing impact of breast cancer on mortality in the first part of the 20th century, with a peak for cohorts born in 1945–54 in the 40–49 age groups (for which approximately 24% of mortality was due to breast cancer). Even though for cohorts born after 1955 there was only information for women under 50, it is also important to note that the impact of breast cancer on all-cause mortality decreased for those cohorts. Conclusion: We have quantified the effect of removing breast cancer mortality in different age groups and birth cohorts. Our results are consistent with US findings. We also have obtained an estimate of the risk of dying from competing-causes mortality, which will be used in the assessment of the effect of mammography screening on breast cancer mortality in Catalonia.

Cambios y permanencias en las dinámicas sociodemográficas de los Pirineos españoles. El papel de los movimientos migratorios

En este trabajo pretendemos ofrecer una visión de conjunto de la demografía de los municipios y comarcas que conforman el espacio que convencionalmente definimos como los Pirineos. Un territorio que, con mayor o menor intensidad según las coyunturas, ha vislumbrado cómo sus efectivos poblacionales han ido disminuyendo dramáticamente a lo largo de todo el siglo XX. Sin embargo, en la última década y en estos primeros años de la nueva centuria, se están detectando cambios en sus negativas dinámicas demográficas, que reflejan a su vez modificaciones de las funciones socioeconómicas que una parte de los municipios pirenaicos desempeñan en la sociedad española. Los motores que vehiculan estas nuevas tendencias son, principalmente, la combinación de las funciones turística y residencial que ahora van a desarrollar una parte de estos municipios.

El sistema verbal español según Samuel Gili Gaya

En este artículo nos centramos en uno de los temas de la gramática española más complejos: la conjugación verbal. A partir de la obra de Samuel Gili Gaya (1961), Curso superior de sintaxis española, analizamos en obras gramaticales representativas de la segunda mitad del siglo XX el estudio de este tema considerando la presencia de las teorías de Gili Gaya. Con ello, pretendemos comprobar nuestra hipótesis inicial: las ideas lingüísticas de este autor suponen, en gran medida, la unión de la Gramática tradicional con enfoques posteriores.

Propietarios, aparceros y expedientes judiciales. La lucha por la tierra en Lleida durante el primer franquismo

El objetivo del trabajo es el de analizar las posibilidades que ofrecen las actas de conciliación de los juzgados de paz municipales como fuente privilegiada para el estudio de la conflictividad rural durante el siglo XX. Pretende mostrar cómo las actas permiten (todo y siendo muy difícil una aproximación cuantitativa exhaustiva) un análisis cualitativo que proporciona una imagen distinta y complementaria del impacto de las coyunturas económicas y las políticas agrarias sobre las unidades de producción domésticas: una imagen donde la lucha cotidiana por la propiedad y tenencia de la tierra, el endeudamiento y el incumplimiento de las obligaciones hereditarias, entre otros muchos, son aspectos que emergen a la superficie. En la medida en que, además, dicho análisis empírico se inscribe en un contexto (el de las tierras de Lleida durante los años de la autarquía económica) que ya empezamos a conocer con bastante minuciosidad, los resultados obtenidos adquieren una nueva dimensión y permiten calibrar de un modo más preciso los costos sociales que supuso, para la mayor parte de la población rural de la Cataluña interior, la puesta en funcionamiento del programa económico del régimen del general Franco. PALABRAS CLAVE: Conflictividad, franquismo, juicios, Cataluña, Lleida.

Growth variability of Scots pine (Pinus sylvestris) along a West-East gradient across northern Fennoscandia: a dendroclimatic approach

We performed a spatiotemporal analysis of a network of 21 Scots pine (Pinus sylvestris) ring-width chronologies in northern Fennoscandia by means of chronology statistics and multivariate analyses. Chronologies are located on both sides (western and eastern) of the Scandes Mountains (67°N-70°N, 15°E-29°E). Growth relationships with temperature, precipitation, and North Atlantic Oscillation (NAO) indices were calculated for the period 1880-1991. We also assessed their temporal stability. Current July temperature and, to a lesser degree, May precipitation are the main growth limiting factors in the whole area of study. However, Principal Component Analysis (PCA) and mean interseries correlation revealed differences in radial growth between both sides of the Scandes Mountains, attributed to the Oceanic-Continental climatic gradient in the area. The gradient signal is temporally variable and has strengthened during the second half of the 20th century. Northern Fennoscandia Scots pine growth is positively related to early winter NAO indices previous to the growth season and to late spring NAO. NAO/growth relationships are unstable and have dropped in the second half of the 20th century. Moreover, they are noncontinuous through the range of NAO values: for early winter, only positive NAO indices enhance tree growth in the next growing season, while negative NAO does not. For spring, only negative NAO is correlated with radial growth.

Fantasmas insurrectos

Aquí se verá cómo la senda marcada por la heterología de Bataille, nueva ciencia de los fantasmas nacida de las ruinas del racionalismo ilustrado y del monoteísmo religioso, permite trazar el mapa de otras sendas, ocultas y secretas, que también buscaron la insurrección contra la razón dominante en el cuerpo social y en el cuerpo individual; y se verá sobre todo, finalmente, paseando por el viejo París en compañía de Desnos, cómo las cruentas victorias sobre nuestros fantasmas, así como los monumentos que las celebran, se han erigido siempre a costa de los inocentes