La participació de les províncies a la Unió Europea. Estudi comparat dels casos de Barcelona, Estocolm, Hannover, Lódz i Roma

L’actual context de crisi econòmica en què es troben molts dels països europeus sembla haver accelerat el debat territorial. Per una banda, alguns governs dels Estats membres han proposat unes reformes en la direcció de racionalitzar (i/o suprimir) els nombrosos nivells de govern que existeixen al llarg de la geografia europea. Per l’altra, la Unió Europea (UE) segueix apostant per una major participació dels ens territorials en les diferents fases del procés de presa de decisions comunitari. El present treball tracta de descriure i observar el paper dels governs locals intermedis en el procés de presa de decisions europeu amb l’objectiu de d’analitzar l’impacte del procés d’integració europea sobre el context territorial. La pregunta de recerca s'ha centrat en entendre com i de quina manera els ens locals intermedis poden participar e influir a la presa de decisions europea. La metodologia de l’estudi es basa en una anàlisi comparativa que inclou cinc autoritats locals intermèdies de cinc Estats membres: la Diputació de Barcelona (Espanya), el Landkreis d’Hannover (Alemanya), el powiat de Łódź (Polònia), la provincia de Roma (Itàlia) i el lan d’Estocolm (Suècia).

Curso básico de prevención de riesgos laborales. Marco normativo

Este capítulo tiene como objetivo acercar al trabajador a los conceptos básicos que definen la seguridad y la salud en el trabajo. Con esta finalidad, se establece la relación existente entre trabajo y salud, se definen las condiciones de trabajo y se analiza la aparición de factores de riesgo, así como el modo en el que éstos pueden traducirse en daños para la salud de los trabajadores. Además, se introducirá al trabajador en el marco normativo básico de referencia en materia de prevención de riesgos laborales, que intenta garantizar la seguridad y salud en el trabajo

Guercino (1591-1666). Capolavori da Cento e da Roma

Un dels molts actes amb què la ciutat de Roma ha celebrat els 150 anys de la unificació d"Itàlia (1861˗2011) ha estat la presentació oficial del complex i acurat procés de restauració del Palazzo Barberini (1625˗1633). Restauració de l"edifici i, alhora, reestructuració de l"espai expositiu i del discurs museogràfic de la Galleria Nazionale di Arte Antica, dirigit tot per Rossella Vodret, reconeguda historiadora de l"art i Soprintendente per il Patrimonio Storico Artistico e del Polo Museale di Roma.

Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630

Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Ideade’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge versun fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent enl’obra, dos anys més tardana, que inaugura la mostra: La verge de Loreto, tambéconeguda com la Verge del peregrins. Davant el procés creatiu de Zuccari basat en laIdea, es a dir el disegno interno de bellesa, Caravaggio pren la realitat com a modeltrencant així amb el manierisme reformat que, a la Roma papal, te la seva plasmació al’Oratori dels Gonfalone on el citat tractadista hi va participar. D’altra banda la novamanera caravaggesca es contraria a la proposada per Annibale Carracci al programa dela Galeria Farnese i, alhora, per la defensada per tota la tractadística italiana del segleXVII, des de Giovanni Battista Agucchi, en el seu Tractat de la pintura(1607-1615),fins a Giovan Pietro Bellori en el seu discurs L’Idea del pittore, dello scultore edell’architetto, scelta dalle bellezze naturali superiore alla natura que seguint els vellsprincipis de la Poètica defensen que l’obra d’art ha de tenir versemblança, ha d’imitar els millors i pot corregir la realitat. No es estrany, doncs, que Agucchi posi comexemple a seguir l’art d’Annibale Carracci i que compari a Caravaggio amb l’escultorgrec Demetri, que va seguir tant al peu de la lletra la semblança que no va tenirconsideració per la bellesa.

Acerca de la fecha del martirio de Genesio de Roma

Con seguridad , Genesio de Roma es el más célebre de los actores mártires que, según una extendida leyenda hagiográfica, murieron a causa de una conversión milagrosa mientras actuaban sobre el escenario. Su figura rozó de gran fortuna en Occidente y su historia aparece recogida en numerosos pasionarios y martirologios. En este trabajo estudiamos todas estas fuentes, presentándolas en orden cronológico y estableciendo las diversas relaciones entre ellas.

El portafolios en el marco de asignaturas de lenguas extranjeras en la universidad: la percepción de los estudiantes

Se ha escrito y reflexionado mucho en los últimos diez años sobre el uso de portafolios en las clases de lengua. Sin embargo, no se ha estudiado aún suficientemente cómo perciben los estudiantes el uso de estos portafolios. En este artículo se presentan una parte de los resultados del proyecto Diseño y estudio de la incidencia de instrumentos para el desarrollo de la competencia estratégica en el aprendizaje de lenguas extranjeras en contexto universitario (DEICOMECU).Concretamente se focaliza sobre la percepción de los estudiantes por lo que se refiere al uso del portafolios. Se describe el contexto y el tipo de portafolios que se utilizó y además se añaden reflexiones de la autora a raíz de una relectura posterior de las interpretaciones de los datos.

De Francisco a Marco Antonio Aldana pasando por Gaspar

It is traditionally considered that the «Aldana», whom Gaspar Gil Polo praises at the end of his «Canto de Turia» (1564), was Francisco de Aldana, the «divino». It is nonetheless more probable that it was in fact rather the Valencian poet, Marco Antonio Aldana, almost forgotten today, but very much in the public eye within the cultivated circles of the end of the sixteenth century Valencia

El currículo escolar en el marco de la nueva ecología del aprendizaje

Este artículo presenta una reflexión sobre el currículo y el aprendizaje escolar en el marco de la nueva ecología del aprendizaje, propia de la sociedad de la información. Se presentan, en primer lugar, sus rasgos principales. Contrasta fuertemente con la de creación de los sistemas educativos actuales, que se sustenta en el modelo de escolarización universal. En la segunda parte, se platean los retos y desafíos de la educaciónescolar y los procesos de revisión curricular para afrontarlos y superarlos.

Programació del Parc de Malafede (Roma)

L’exercici proposa la creació del Parc de Malafede a l’espai lliure que separa els barris de Bernocchi i Malafede, dos barris de la perifèria de Roma en creixement però amb manca d’equipaments i serveis.El parc inclou diferents serveis relacionats amb els equipament existents als barris, així com un nou equipament cultural-esportiu de 4.000 m2 que inclou biblioteca, sala d’actes i gimnàs, i que esdevindrà el punt central del projecte.

Col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari La democràcia igualitària i la violència contra les dones / La democracia igualitaria y la violencia contra las mujeres

Transcripció del col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari 'La democràcia igualitària i la violència contra les dones'

Programació del Parc de Malafede (Roma)

L'exercici proposa la creació del Parc de Malafede a l'espai lliure que separa els barris de Bernocchi i Malafede, dos barris de la perifèria de Roma en creixement però amb manca d'equipaments i serveis. El parc inclou diferents serveis relacionats amb els equipament existents als barris, així com un nou equipament cultural-esportiu de 4.000 m2 que inclou biblioteca, sala d'actes i gimnàs, i que esdevindrà el punt central del projecte

Rescatando a Baiter: a propósito de la origo de Marco Celio Rufo (CIC. CAEL. 5)

El objetivo del texto es recuperar la intuición de Johan Georg Baiter (1801-­‐‑1877) que propuso Tusculum (Lacio, Italia) como patria de origen de Marco Celio Rufo enmendando una corruptela en la edición orelliana del Pro Caelio ciceroniano. Esta conjetura, desestimada en todas las ediciones posteriores del texto, ha sido recientemente confirmada gracias al hallazgo de un epígrafe que documenta por vez primera en la ciudad lacial un magistrado M. Caelius de época tardorepublicana.