Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres

Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.

Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

Spanning tests in return and stochastic discount factor mean-variance frontiers: A unifying approach

We propose new spanning tests that assess if the initial and additional assets share theeconomically meaningful cost and mean representing portfolios. We prove their asymptoticequivalence to existing tests under local alternatives. We also show that unlike two-step oriterated procedures, single-step methods such as continuously updated GMM yield numericallyidentical overidentifyng restrictions tests, so there is arguably a single spanning test.To prove these results, we extend optimal GMM inference to deal with singularities in thelong run second moment matrix of the influence functions. Finally, we test for spanningusing size and book-to-market sorted US stock portfolios.

Factor prices and productivity growth during the British Industrial Revolution

This paper presents new estimates of total factor productivity growth in Britain for the period1770 1860. We use the dual technique and argue that the estimates we derive from factorprices are of similar quality to quantity-based calculations. Our results provide further evidence,calculated on the basis of an independent set of sources, that productivity growth duringthe British Industrial Revolution was relatively slow. The Crafts Harley view of theIndustrial Revolution is thus reinforced. Our preferred estimates suggest a modest accelerationafter 1800.

Risk management under a two-factor model of the term structure of interest rates

This paper presents several applications to interest rate risk managementbased on a two-factor continuous-time model of the term structure of interestrates previously presented in Moreno (1996). This model assumes that defaultfree discount bond prices are determined by the time to maturity and twofactors, the long-term interest rate and the spread (difference between thelong-term rate and the short-term (instantaneous) riskless rate). Several newmeasures of ``generalized duration" are presented and applied in differentsituations in order to manage market risk and yield curve risk. By means ofthese measures, we are able to compute the hedging ratios that allows us toimmunize a bond portfolio by means of options on bonds. Focusing on thehedging problem, it is shown that these new measures allow us to immunize abond portfolio against changes (parallel and/or in the slope) in the yieldcurve. Finally, a proposal of solution of the limitations of conventionalduration by means of these new measures is presented and illustratednumerically.

Asset pricing implications of benchmarking: A two-factor CAPM

In this paper we consider the equilibrium effects of an institutionalinvestor whose performance is benchmarked to an index. In a partialequilibrium setting, the objective of the institutional investor is modeledas the maximization of expected utility (an increasing and concave function,in order to accommodate risk aversion) of final wealth minus a benchmark.In equilibrium this optimal strategy gives rise to the two-beta CAPM inBrennan (1993): together with the market beta a new risk-factor (that wecall active management risk) is brought into the analysis. This new betais deffined as the normalized (to the benchmark's variance) covariancebetween the asset excess return and the excess return of the market overthe benchmark index. Different to Brennan, the empirical test supports themodel's predictions. The cross-section return on the active management riskis positive and signifficant especially after 1990, when institutionalinvestors have become the representative agent of the market.

Increasing returns, imperfect competition and factor prices

We show how, in general equilibrium models featuring increasing returns, imperfectcompetition and endogenous markups, changes in the scale of economic activity affectincome distribution across factors. Whenever final goods are gross-substitutes (gross-complements), a scale expansion raises (lowers) the relative reward of the scarce factoror the factor used intensively in the sector characterized by a higher degree of product differentiation and higher fixed costs. Under very reasonable hypothesis, our theory suggests that scale is skill-biased. This result provides a microfoundation for the secular increase in the relative demand for skilled labor. Moreover, it constitutes an important link among major explanations for the rise in wage inequality: skill-biased technical change, capital-skill complementarities and international trade. We provide new evidence on the mechanism underlying the skill bias of scale.

A two-mean reverting-factor model of the term structure of interest rates

This paper presents a two--factor model of the term structure ofinterest rates. We assume that default free discount bond prices aredetermined by the time to maturity and two factors, the long--term interestrate and the spread (difference between the long--term rate and theshort--term (instantaneous) riskless rate). Assuming that both factorsfollow a joint Ornstein--Uhlenbeck process, a general bond pricing equationis derived. We obtain a closed--form expression for bond prices andexamine its implications for the term structure of interest rates. We alsoderive a closed--form solution for interest rate derivatives prices. Thisexpression is applied to price European options on discount bonds andmore complex types of options. Finally, empirical evidence of the model'sperformance is presented.

The social value of health programs: Is age a relevant factor?

In cost-effectiveness analysis (CEA) it is usually assumed that a QALY is of equal value to everybody, irrespective of the patient's age. However, it is possible that society assigns different social values to a QALY according to who gets it. In this paper we discuss the possibility of weighting health benefits for age in CEA. We also examinethe possibility that age-related preferences depend on the size of the health gain. An experiment was performedto test these hypotheses. The results assessing suggest that the patient's age is a relevant factor when assessing health gains.

Oportunidades de negocio para empresas españolas en Brasil, India y China

Brasil, Índia i Xina són algunes de les economies anomenades a ser potències mundials en els propers anys. Són països que estan experimentant un creixement *inigualable per altres nacions i que posseeixen molts recursos naturals, amplis territoris i una recent classe mitjana que demanda nous productes i serveis. Aquest fet, en un panorama de crisi global com l'actual, convida voler invertir immediatament en aquests països. Com a conseqüència de les grans extensions territorials, les àrees de negoci han de ser detectades de forma efectiva com a factor clau per augmentar les possibilitats d'èxit empresarial, juntament amb la bona pràctica dels protocols i normes esteses a Brasil, Índia i Xina. L'estudi de les formes d'establiment més adequades a l'empresa de l'inversor en potència i l'estudi dels sectors més competitius en cada economia són també aspectes determinants, entre molts altres que es desenvolupen en aquest treball. Brasil, Índia i Xina són nacions molt complexes, amb característiques semblants i unes altres totalment diferents. Moltes d'elles seran analitzades en aquest treball per tal proporcionar una resposta ferma a la pregunta de molts inversors: Existeixen realment oportunitats empresarials en països com Brasil, Xina o Índia?

Improving electricity market price scenarios by means of forecasting factor models

In liberalized electricity markets, generation Companies must build an hourly bidthat is sent to the market operator. The price at which the energy will be paid is unknown during the bidding process and has to be forecast. In this work we apply forecasting factor models to this framework and study its suitability.

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Dipòsits: un factor psicològic de desconfiança

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/16864