A characterization of cooperative TU-games with large monotonic core

[cat] El concepte de joc cooperatiu amb large core és introduït per Sharkey (1982) i el de Population Monotonic Allocation Scheme és definit per Sprumont (1990). Inspirat en aquests conceptes, Moulin (1990) introdueix la noció de large monotonic core donant una caracterització per a jocs de tres jugadors. En aquest document provem que tots els jocs amb large monotonic core són convexes. A més, donem un criteri efectiu per determinar si un joc té large monotonic core o no, i daquí obtenim una caracterització pel cas de quatre jugadors.

Viewpoint-Based Ambient Occlusion

We've developed a new ambient occlusion technique based on an information-theoretic framework. Essentially, our method computes a weighted visibility from each object polygon to all viewpoints; we then use these visibility values to obtain the information associated with each polygon. So, just as a viewpoint has information about the model's polygons, the polygons gather information on the viewpoints. We therefore have two measures associated with an information channel defined by the set of viewpoints as input and the object's polygons as output, or vice versa. From this polygonal information, we obtain an occlusion map that serves as a classic ambient occlusion technique. Our approach also offers additional applications, including an importance-based viewpoint-selection guide, and a means of enhancing object features and producing nonphotorealistic object visualizations

Bifurcation of relative equilibria of the (1+3)-body problem

We study the relative equilibria of the limit case of the pla- nar Newtonian 4{body problem when three masses tend to zero, the so-called (1 + 3){body problem. Depending on the values of the in- nitesimal masses the number of relative equilibria varies from ten to fourteen. Always six of these relative equilibria are convex and the oth- ers are concave. Each convex relative equilibrium of the (1 + 3){body problem can be continued to a unique family of relative equilibria of the general 4{body problem when three of the masses are su ciently small and every convex relative equilibrium for these masses belongs to one of these six families.

Reconeixement de gestos de la mà amb el sensor Kinect

El reconeixement dels gestos de la mà (HGR, Hand Gesture Recognition) és actualment un camp important de recerca degut a la varietat de situacions en les quals és necessari comunicar-se mitjançant signes, com pot ser la comunicació entre persones que utilitzen la llengua de signes i les que no. En aquest projecte es presenta un mètode de reconeixement de gestos de la mà a temps real utilitzant el sensor Kinect per Microsoft Xbox, implementat en un entorn Linux (Ubuntu) amb llenguatge de programació Python i utilitzant la llibreria de visió artifical OpenCV per a processar les dades sobre un ordinador portàtil convencional. Gràcies a la capacitat del sensor Kinect de capturar dades de profunditat d’una escena es poden determinar les posicions i trajectòries dels objectes en 3 dimensions, el que implica poder realitzar una anàlisi complerta a temps real d’una imatge o d’una seqüencia d’imatges. El procediment de reconeixement que es planteja es basa en la segmentació de la imatge per poder treballar únicament amb la mà, en la detecció dels contorns, per després obtenir l’envolupant convexa i els defectes convexos, que finalment han de servir per determinar el nombre de dits i concloure en la interpretació del gest; el resultat final és la transcripció del seu significat en una finestra que serveix d’interfície amb l’interlocutor. L’aplicació permet reconèixer els números del 0 al 5, ja que s’analitza únicament una mà, alguns gestos populars i algunes de les lletres de l’alfabet dactilològic de la llengua de signes catalana. El projecte és doncs, la porta d’entrada al camp del reconeixement de gestos i la base d’un futur sistema de reconeixement de la llengua de signes capaç de transcriure tant els signes dinàmics com l’alfabet dactilològic.