258 resultados para Comerç exterior -- Espanya -- 1975-1993
Resumo:
El proyecto abarca el estudio para la implantacin de un ERP en una empresa textil. En concreto, una empresa dedicada a la venta al por menor de ropa en el Valls Occidental. Utiliza la metodologa de Planificacn de Sistemas de Informacin (PSI) promovida por el Ministerio de Administraciones Pblicas del Gobierno de Espaa. El estudio se centra en tres ERP's que son Microsoft Dynamics NAV de Microsoft, SAP Business One de SAP y Ekon Moda de CSS Agresso y su adaptabilidad a la empresa estudiada.
Resumo:
Entry regulations affecting professional services such as pharmacies are common practice in many European countries. We assess the impact of entry regulations on profits estimating a structural model of entry using the information provided by a policy experiment. We use the case of different regional policies governing the opening of new pharmacies in Spain to show that structural models of entry ought to be estimated with data from policy experiments to pin down how entry regulations change payoffs functions of the incumbents. Contrary to the public interest rationales, regulations are not boosting only small town pharmacies payoffs nor increasing all pharmacies payoffs alike. The gains from regulations are very unevenly distributed,suggesting that private interests are shaping the current mix of entry and markup regulations.
Resumo:
El treball final de carrera Comparativa de la publicitat radiofnica entre Espanya i Itlia. Estudi de les emissores Els 40 Principals i Radio Deejay, s un anlisi que pretn, mitjanant un estudi de cas de dues emissores de radiofrmula privades i nacionals, una espanyola i una italiana, comparar la publicitat radiofnica entre Espanya i Itlia en cadenes musicals. Lestudi analitza la histria, el target, la programaci, la publicitat i les tarifes en cada una de les dues emissores per tal de trobar les semblances i diferncies entre elles. La recerca es centra amb lanlisi dels tipus danunciants, lestructura dels espais i formats publicitaris i lanlisi de la publicitat emesa en cada emissora en la franja horria del mat. Se nextreuen conclusions que utilitzem com a referncia per veure si a Espanya i a Itlia aquest tipus demissores de rdio usen les mateixes estratgies organitzatives i creatives, veure si en el passat i el present han seguit i segueixen un mateix cam o no.
Resumo:
El objetivo del trabajo es plantear preguntas sobre la situacin general de las mujeres en el franquismo. Para ver cmo se ha estudiado el trabajo y los niveles de vida de las mujeres en el franquismo es til distinguir tres grandes temas o niveles de anlisis: (a) el Estado franquista, (b) la construccin ideolgica y jurdica de "la mujer" y "el varn" como grupos sociales con distintos derechos y funciones, y (c) la divisin del trabajo entre mujeres y hombres.
Resumo:
Durante la dcada de los 60 Espaa vivi su particular edad de oro y uno de los periodos de transformaciones ms radicales de toda su historia en su economa y su sociedad. La dcada que empez con el Plan de Estabilizacin acab con una pas ya plenamente industrial, atravesado por el movimiento interior y exterior ms grande de personas de su historia, con un campo que se fue vaciando rpidamente y, consecuentemente, se fueron imponiendo transformaciones de su agricultura que la alejaron definitivamente del modelo de la agricultura tradicional; fue esta la dcada de mayor crecimiento econmico del siglo XX (y por extensin de la historia). Lo nico que se mantena intacto era el sistema poltico, que haca del tardo-fascismo y del nacional-catolicismo espaol la gran anomala del concierto europeo, junto a su vecino ibrico. De manera que en Espaa los aos gloriosos del capitalismo keynesiano, amn de empezar con notable retraso respecto al resto del mundo capitalista avanzado, se caracterizaron por una particular cojera en la aplicacin del modelo occidental de la poca; una cojera consolidada de la mano de los intereses militares y geopolticos estadounidenses y acentuada por las transformaciones a que obligaba una desastrosa crisis de balanza de pagos. Es decir, se asisti a una indita aceleracin del crecimiento pero sin paralela construccin del Estado de Bienestar. Cmo influy esta circunstancia sobre los niveles de bienestar de los espaoles y las espaolas? De qu magnitud eran durante este perodo las desigualdades y cmo evolucionaron? Responder a estas preguntas desde la perspectiva de los ingresos y de la alimentacin es el objetivo de esta investigacin.
Resumo:
Apartirde1940elInstitutoNacionalde Colonizacin(INC)desarrollenlaantiguazonamartimoterrestredelhemideltaderechodelEbrounproyectodecolonizacinquetuvocomo objetivotransformarunastierras, mayoritariamenteyermasysaladas,enarrozalesyconstruirunospobladosde colonizacinparainstalaraunapartede loscolonosencargadosdesutransformaciyexplotacin.Estaactuacinsejustifica partirdelasideasdejusticiasocialparaelcampo,deinspiracinfalangista,ydelosprincipioseconmicosdelaautarqua propiosdelprimerfranquismo.Sepretendabeneficiarajornalerosyagricultoresconpocatierraalosqueselescederaen propiedadunasparcelassuficintescomoparapermitirquecadafamiliaobtuviesedesu explotacinunosingresossuficientesquelespermitiesentenerunascndicionesdevidaaceptablesy,almismotiempo,aumentarla produccinnacional.Sinembrago,elresultadofinalfuelacreacindeunaseriede explotacionesbasadasenlaproduccinde arroz,delaqueEspaaeraexcedentaria, queproducanaunpreciosuperioraldelmercadointernacional,dedifcilviabilidad econmicayporsureducidasuperficie (inferiorala4ha),dedifcil mecanizacin. Enestetrabajo,despusderepasar brevementeelprocesocolonizador, intentaremosvalorarapartirdelanlisis delascaractersticasdelasexplotacionescreadasporelINC,delasuperficie repartidaaloscolonosylacedidaalas grandespropiedadesdelazona,ydelas necesidadesdetrabajoydelcalendario laboralpropiodeunazonademonocultivo arrocero,aquienbeneficirealmentela actuacindelINC,sialosjornaleroso pequeosagricultoresqueobtuvieronunas pocastierrasy,enalgncaso,unavivienda,oalasgrandespropiedades,alasquesecedipartedelasuperficiesobrelacual inicialmentedeplantelaactuacin.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. L'estudi parla de la censura literria durant l'poca franquista (1939-1975). Est estructurat en dues parts: marc teric i prctic. La primera est formada pels antecendents histrics. A travs de l'anlisi del context histric del moment s'expliquen els motius pels quals el rgim crea un organisme encarregat de controlar tota la informaci que es projecta a les masses populars en tots els mbits. La segona s l'eix vertebrador del treball i analitza qu s la censura literria com a tal, els tipus, on s'aplicava, qui la feia efectiva, qu era censurable i qu no i el ms important: el perqu. Entendre qu va suposar la llei de Premsa, creada l'any 1966 i la conseqent obertura del rgim pocs anys abans de la mort del dictador. Tamb hi consta un estudi dels llibres prohibits durant el rgim i el seguiment de la conflictiva publicaci d'Incerta Glria de Joan Sales. Retracta tamb el mn dels censors, fent-se una reconstrucci dels passos que havien de seguir els censors a l'hora de sotmetre a examen una obra i emetre el seu veredicte. Finalment, inclou una entrevista amb Estanislau Torres que va patir la censura literria i constata a partir del seu relat com era la realitat dels escriptors catalans.
Resumo:
Protocol per autenticar a persones que solliciten un servei o producte en un web mitjanant un provedor d'identitats amb el DNI-E. El provedor d'identitats garanteix als provedors de serveis que les persones amb qui tracten sn qui diuen ser i proporciona a ms una reputaci associada a cada persona. Aquesta comunicaci es fa amb un servei web que prvia autenticaci del provedor de servei podr realitzar les diferents peticions d'autenticitat i de reputaci dels seus clients. Donat que es tracten amb dades personals, durant el protocol es protegeix en tot moment l'autntica identitat de cada persona per tal de que pugui mantenir el seu anonimat.
Resumo:
Esta investigacin trata de esclarecer qu opinin merece y cmo repercute la existencia de gobiernos regionales en las organizaciones empresariales de mbito regional. Ello lo observamos mediante el anlisis de dos organizaciones empresariales catalanas: Foment del Treball Nacional y la Cambra de Comerç, Indstria i Navegaci de Barcelona. Desafortunadamente, como sucede para el caso espaol, tras ms de veinticinco aos de experiencia regional existe un vaco en la literatura acadmica, tan slo unos pocos estudios referenciados, tanto de organizaciones empresariales regionales como de su opinin sobre el Estado de las Autonomas y sus implicaciones para un determinado modelo econmico y proyecto poltico.
Resumo:
La comunicaci interna s una eina de transmissi de les noves creences i valors organitzatius i per aix constitueix un instrument essencial en la gesti del canvi i en la modernitzaci de les organitzacions. L'objectiu dels departaments de comunicaci interna s que totes les persones que treballen en una organitzaci coneguin quines sn les seves funcions i els seus resultats, aconseguir un clima d'integraci i implicaci en els projectes i incrementar la motivaci i participaci de tot el personal. Pot considerar-se, a ms, el suport i la base de la comunicaci externa de l'organitzaci cap als seus clients i altres pblics (destinataris), ja que mitjanant aquesta s'aconsegueix transmetre una imatge positiva cap a l'exterior. En el segent escrit s'analitza la situaci actual de les empreses espanyoles i el seu entorn, es detecten certes mancances comunicacionals en els membres de les organitzacions, que dificulten l'optimitzaci de les accions dels departaments de comunicaci, i es proposen millores concretes, per a fer de la comunicaci interna una realitat integrada en el nucli de les organitzacions.
Resumo:
L'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978 habilit la projecci internacional de les Comunitats Autonmiques. Inicialment el Tribunal Constitucional es posicion en contra de les esmentades actuacions, situaci que vari en 1984, arrel duna sentncia relacionada amb el Pas Basc i que supos el inici duna nova era expansiva de les relacions internacionals dels ens subestatals. Diverses Comunitats Autonmiques han aprofitat aquesta concessi competencial per iniciar un procs de modificaci dels seus estatuts dautonomia, amb lobjectiu dincloure disposicions relatives a les relacions internacionals. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya aprov en 2006 un nou Estatut dAutonomia que contenia una srie darticles relacionats amb lacci exterior i les relacions de la Generalitat amb la Uni Europea.
Resumo:
Network airlines have been increasingly focusing their operations on hub airports through the exploitation of connecting traffic, allowing them to take advantage of economies of traffic density, which are unequivocal in the airline industry. Less attention has been devoted to airlines? decisions on point-to-point thin routes, which could be served using different aircraft technologies and different business models. This paper examines, both theoretically and empirically, the impact on airlines ?networks of the two major innovations in the airline industry in the last two decades: the regional jet technology and the low-cost business model. We show that, under certain circumstances, direct services on point-to-point thin routes can be viable and thus airlines may be interested in deviating passengers out of the hub.
Resumo:
Internet s, probablement, la via de comunicaci que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evoluci que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A ms, Internet ha perms al periodisme crixer ms enll de les fronteres del paper i la tinta. Grcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent aix el naixement de nous mitjans de comunicaci amb unes caracterstiques, un llenguatge i uns gneres periodstics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i la posterior interpretaci dun dels principals smptomes de maduresa del periodisme digital: la utilitzaci dels recursos hipertextuals. Daquesta manera i durant un mes, shan analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb lobjectiu de determinar la utilitzaci i levoluci de ls de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A travs de totes les dades obtingudes grcies a lanlisi realitzada es podr conixer quin tipus denlla s el ms utilitzat, quins mitjans sn els que utilitzen ms la hipertextualitat o quina s la mitjana denllaos per notcia, entre daltres aspectes. A ms, tota la informaci resultant permetr validar o refutar les hiptesis plantejades durant la elaboraci daquest treball.
