441 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
Tota implementaci dun nou sistema de treball ha de ser revisada, avaluada i millorada perqu compleixi amb els seus objectius. Des que al curs 2004 (Ajut AGAUR 2004) varem dur a terme la implantaci de la plataforma a les assignatures de la Facultat de Psicologia, estem treballant en les assignatures de lmbit de Psicologia social i, ms concretament, Psicologia de les Organitzacions, amb uns materials originals, creatius i innovadors que no solament sn fcils dutilitzar pel professor sin que permeten la interacci entre docents de diferents facultats i estudiants, amb lobjectiu daprendre conjuntament. Laplicaci telemtica per analitzar casos complexos va ser introduda en una assignatura amb resultats significatius i s, a partir daquest projecte, que sha pogut treballar en altres assignatures amb iguals resultats dxit. L'informe que es presenta recull les millores establertes a partir de lavaluaci efectuada de lexperincia anterior i els resultats analitzats de la primera experincia. Les millores introdudes no solament fan referncia als materials (imatges, textos, relacions entre ells) sin tamb a lavaluaci dels estudiants. Tenir uns criteris clars de qu se li est demanant a lestudiant que faci quan interactua amb la plataforma, lamplitud del ventall de comportaments esperats (plantilla davaluaci), i el feedback que ha de donar-se a cada estudiant, s una eina necessria per a poder avaluar amb garanties de qualitat. Daltra banda que el professor tingui un material elaborat en forma de graella, li facilita aquesta avaluaci. Podem concloure amb aquest informe que la plataforma s capa davaluar les competncies que ens havem proposat i, alhora, ser una bona eina per a treballar lautonomia de lestudiant i motivar-lo per a seguir aprofundint en lmbit dels RRHH en les organitzacions, objectiu que, des del principi, ens havem proposat.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
La finalitat general del projecte s la millora de la formaci dels estudiants de magisteri i de professorat, pel que fa a la seva visi i els seus coneixements sobre l'ensenyament i aprenentatge de les matemtiques, a partir d'una redefinici de les diferents assignatures de didctica de les matemtiques. Es pren l'aprenentatge de l'ensenyament de la resoluci de problemes com a eix vertebrador de les assignatures, introduint la realitat de l'aula per mitj de la interpretaci de casos professionals gravats en videoclips. El projecte pretn elaborar materials docents aix com dissenyar i experimentar noves metodologies, tant en l'mbit presencial com virtual, i al mateix temps fomentar la coordinaci del professorat que imparteix les assignatures de didctica. Tot el material es recollir en una base de dades en l'ADRE, que permetr la consulta tant presencial com virtual dels materials docents i casos professionals recollits per parts de l'alumnat i professorat. Els objectius a assolits responen a la finalitat del projecte i estan relacionats amb moltes de les prioritats de la convocatria, ja que impliquen, entre altres coses, la producci de material docent, lexperimentaci de noves metodologies i la interrelaci entre teoria i prctica professional.
Resumo:
La validaci de mtodes s un dels pilars fonamentals de lassegurament de la qualitat en els laboratoris danlisi, tal i com queda reflectit en la norma ISO/IEC 17025. s, per tant, un aspecte que cal abordar en els plans destudis dels presents i dels futurs graus en Qumica. Existeix molta bibliografia relativa a la validaci de mtodes, per molt sovint aquesta sutilitza poc, degut a la dificultat manifesta de processar tota la informaci disponible i aplicar-la al laboratori i als problemes concrets. Una altra de les limitacions en aquest camps s la manca de programaris adaptats a les necessitats del laboratori. Moltes de les rutines estadstiques que es fan servir en la validaci de mtodes sn adaptacions fetes amb Microsoft Excel o venen incorporades en paquets estadstics gegants, amb un alt grau de complexitat. s per aquest motiu que lobjectiu del projecte ha estat generar un programari per la validaci de mtodes i lassegurament de la qualitat dels resultats analtics, que incorpors nicament les rutines necessries. Especficament, el programari incorpora les funcions estadstiques necessries per a verificar lexactitud i avaluar la precisi dun mtode analtic. El llenguatge de programaci triat ha estat el Java en la seva versi 6. La part de creaci del programari ha constat de les segents etapes: recollida de requisits, anlisi dels requisits, disseny del programari en mduls, programaci d les funcions del programa i de la interfcie grfica, creaci de tests dintegraci i prova amb usuaris reals, i, finalment, la posada en funcionament del programari (creaci de linstallador i distribuci del programari).
Resumo:
Sha dissenyat un Laboratori Virtual dEquips Electrnics per mltiples aplicacions especfiques com a refor docent en lrea de lelectrnica VERiLAB (Virtual ElectRonic LABoratory) i, a ms, shan dissenyat un conjunt de 9 prctiques guiades per treure el mxim rendiment al laboratori virtual. El laboratori Virtual s una potent eina de treball per aplicacions docents com a programari diniciaci a la utilitzaci dequips electrnics bsics que podem trobar a qualsevol laboratori delectrnica. Aquesta eina permet augmentar el nombre dhores de treball prctic fora del laboratori. La primera versi daquest programari es va dissenyar a lany 2004 a la Universitat de Barcelona amb el software LabVIEW_7, el qual permet obtenir un fitxer executable amb el qual els alumnes poden treballar fora del laboratori. Daquesta forma els alumnes nicament necessiten un ordinador per a poder fer les prctiques. La primera versi del laboratori disposava dun generador de funcions, un oscilloscopi i un analitzador despectres com a equips electrnics, i a ms a ms incorporava un mdul de filtres i un motor DC per treballar amb els equips. La versi 2 del Laboratori Virtual es va desenvolupar amb aquest projecte MQD i es va introduir una font dalimentaci, un multmetre de sobre taula i un porttil com a equips electrnics. Es van crear tamb diferents mduls de sistemes electrnics: filtres analgics, configuracions bsiques basades en lamplificador operacional, lamplificador operacional no ideal i un circuit de rectificaci dona completa. Aquests mduls han prems ampliar el camp daplicaci del Laboratori Virtual a diferents assignatures de lrea de lelectrnica.
Resumo:
La finalitat del projecte ha estat desenvolupar un espai virtual teric-prctic per a laprenentatge de la Microbiologia. Aquest espai virtual, basat en l'aprenentatge a travs de problemes, sha anomenat Microbiologia Interactiva i proposa a lalumne les segents rees temtiques: Introducci a les tcniques de la Microbiologia; Estructura i funci de la cl.lula microbiana; Creixement i control microbi; Microbiologia molecular; Fisiologia i metabolisme microbians; Virologia; Ecologia Microbiana; Diversitat microbiana. Per a cada temtica shan definit unes competncies a assolir a travs de la resoluci de problemes terics o prctics. En aquest darrer cas, se li proposa a lalumne que entri en el laboratori virtual per a la resoluci dels casos prctics plantejats. A ms, per a la resoluci dels problemes, lalumne disposa dun seguit de recursos per a cada temtica. Finalment, tamb sinclouen activitats de relaci i dampliaci per tal destimular la discussi, lesperit crtic, el treball en grup i la recerca bibliogrfica. A ms, per tal de facilitar el seu s, el web disposa tamb d'un tutorial. El web Microbiologia Interactiva es va introduir de forma pilat en lensenyament de l'assignatura de Microbiologia de la Llicenciatura de Biologia i de la de Microbiologia I de la llicenciatura de Biotecnologia de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) durant el curs 2007-08. Al llarg d'aquest curs es va valorar la seva utilitat i acceptaci per part dels alumnes mitjanant enquestes. Els bons resultats obtinguts van aconsellar que aquesta eina fora ja utilitzada en totes les assignatures generals de Microbiologia de les llicenciatures de Biologia, Biotecnologia, Bioqumica, Qumica, Enginyeria Qumica, Cincies Ambientals i Cincia i Tecnologia dels Aliments de la UAB. Actualment el web sest tamb utilitzant amb molt bons resultats a les assignatures de Microbiologia dels nous graus que ofereix la Facultat de Biocincies de la UAB. Aix doncs, en aquest projecte shan assolit amb escreix els objectius previstos. Es pot consultar el web desenvolupat a ladrea http://microbiologia.uab.cat//Microbiologia_Interactiva_Web/.
Resumo:
El Laboratori Virtual de Psicologia Bsica (LVPB) s una eina que acompanya a lestudiant en un recorregut a travs dexperiments que shan convertit en clssics de la Psicologia Cognitiva. La plataforma reprodueix experiments provinents de lestudi de latenci, lemoci, el llenguatge, la memria, la motivaci, el pensament i la percepci. En cada experiment, el LVPB presenta un text introductori amb alguns articles de referncia on es van proposar per primera vegada aquests experiments. El LVPB es basa en la plataforma de-learning Moodle, el que permet que cada estudiant tingui el seu propi espai en el qual guardar les dades, els resultats i les anlisis que hagi realitzat. Tota la interacci amb el sistema queda enregistrada i pot sser consultada tant per lestudiant com pel seu professor en qualsevol moment. Aix permet que el LVPB pugui ser utilitzat tamb com a eina davaluaci per part del professor. La plataforma es troba disponible en la segent adrea: http://psicovirtual.uab.es/lvpb
Resumo:
La adaptacin de los estudios universitarios al Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) pretende conseguir un nuevo modelo educativo basado en el aprendizaje activo del estudiante. En este sentido, las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin (TICs) pueden desempear un papel importante en la renovacin de la metodologa docente, y muy especialmente en asignaturas donde la carga iconogrfica es fundamental, tal como ocurre en las Ciencias morfolgicas y en algunas materias clnicas. En la Licenciatura en Veterinria de la UAB la carga presencial del alumno es muy elevada, lo que deja poco tiempo para el autoaprendizaje activo y el estudio autnomo. Para intentar paliar este problema, en nuestra Titulacin se han elaborado en los ltimos aos diversos atlas y otros documentos virtuales cuyos contenidos didcticos estn relacionados con materias como la Anatoma, Parasitologa, Radiologa y Anatoma Patolgica. Estos materiales, algunos de los cuales ya estn publicados on line en la plataforma Veterinria Virtual (http://quiro.uab.es), y que estn a disposicin de los estudiantes, posibilitan reducir en parte la carga presencial, sirven de ayuda en el proceso de enseanza y aprendizaje, facilitan el aprendizaje no presencial, autnomo y activo y permiten la evaluacin continuada, consiguiendo en definitiva un aumento del protagonismo del alumno en el proceso educativo, lo que constituye una de las metas de la adaptacin al EEES. Los alumnos valoran muy positivamente la publicacin on line de material educativo, ya que representa un recurso didctico fcilmente disponible, de acceso permanente y de bajo coste econmico. La duracin del proyecto ha sido de dos aos.
Resumo:
El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya dins del programa dajuts MQD-2006 convocades per lAGAUR, sha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de lEscola de Turisme i Direcci Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadmic 2006-2007, comptant amb la participaci de lequip docent aix com amb la collaboraci i implicaci directa de la direcci de lescola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de lesperit emprenedor entre els estudiants s un pilar fonamental en la seva educaci i preparaci tant personal com professional per lentrada amb xit al mercat laboral. Aix doncs, el fet que els estudiants mostrin ms iniciativa individual aix com ms capacitat per buscar solucions als problemes duna manera creativa i diferent, sn aspectes bsics daquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones ms emprenedores que aportin valor econmic i social al sector turstic. Amb la finalitat dassolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una srie daccions adreades tant al professorat com a lalumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la metodologia docent tradicional. En aquest sentit, shan revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competncies transversals relacionades amb el foment de lesperit emprenedor. Tot i que aquests canvis sn lents i difcils de mesurar, en general, sha pogut constatar com lalumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonoma i independncia i ms capacitat per buscar solucions alternatives als problemes duna manera creativa aix com una actitud ms favorable cap a la creaci dempreses que la que tenia al comenament.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
OdACAV s un banc electrnic dobjectes daprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicaci Audiovisual (CAV) de la UB (obert tamb a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovaci docent i pretn facilitar i potenciar la documentaci per a la investigaci i la recerca a lentorn del paper innovador dels OdA digitals; aix com la patrimonialitzaci dels mateixos. Qu s i que no s un OdA de CAV? s tot all que serveix en un procs d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formaci - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una collecci d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermdia, un vdeo, etc.-, i la missi dels quals s suscitar linters i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicaci Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgnica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicaci Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no sn encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisi i dels mitjans en general sn la base sobre la que shan bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb lesperana que resultin adequats a la innovaci en els Estudis de Comunicaci Audiovisual. s, doncs, un repositori de condici cooperativa, dinmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual sn: la creaci d'un sistema de dipositaci dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperaci dels mateixos; la implantaci de fluxos d'entrada i sortida; la consolidaci d'un observatori d'investigaci i de recerca sobre la innovaci dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; larticulaci de possibles accions patrimonials al voltant de la creaci i preservaci daquests.
Resumo:
El projecte ha destablir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors dart medieval de la UB i la URV sha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificaci sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformaci que han de patir els actuals plans destudis enfront dels nous ttols de grau. Els lligams plantejats en funci dunes determinades assignatures sha vist alterat quan la seva definici i durada ha variat dins els nous plans destudis, en la preparaci dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell destudis com des de la Comissi promotora del grau dhistria de lart. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials especfics per a la docncia de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matries implicades. A ms de les classes i prctiques prpies de cada assignatura, vrem dur a terme el cicle de conferncies Imatges Indiscretes. Art i devoci a lEdat Mitjana, per tal daproximar lalumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents daltres universitats), ampliant loferta formativa ms enll dels formats ms predeterminats. s en curs la publicaci del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat sorientava vers els continguts relatius a lart medieval, tamb hem promogut una reflexi adreada vers una problemtica general especficament docent amb un Seminari de docncia sobre a histria de lart en el qual han participat, a ms del grup, un ampli ventall de professors del Departament dHistria de lArt de la UB, aix com docents daltres universitats i professionals vinculats a lexercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferncies sn propostes a les quals s previst donar continutat en futures convocatries.
Resumo:
Aquest projecte de dos anys de durada, ha tingut com a objectius: el disseny i la creaci de recursos multimdia, aix com, loptimitzaci de metodologies d'aplicaci de sistemes telemtics interactius per a la millora de la docncia universitria. Com a entorn telemtic sha utilitzat la plataforma de treball cooperatiu BSCW (Basic Support for Cooperative Work). S'ha dissenyat i produt un recurs multimdia enfocat a l'alumnat de l'assignatura troncal Cincies naturals i la seva didctica de la diplomatura de Mestre d'Educaci Primria, que porta per ttol 'Alimentaci i nutrici humanes i la seva didctica i es pot consultar a: http://www.ub.edu/didactica_ciencies/mqd06/. Aquest material est format per dues unitats: a) Alimentaci i nutrici; b) L'ensenyament-aprenentatge de la digesti humana des d'una perspectiva constructivista. Les unitats s'han orientat a la millora de la formaci inicial dels futurs mestres i tenen un enfocament de clar caire constructivista, amb exercicis interactius de detecci de concepcions alternatives, aix com organitzadors previs, posteriors nodes expositius i d'obtenci d'informaci, exercicis interactius destinats al canvi conceptual i una interactivitat d'avaluaci final amb un cert carcter sumatiu. Cada unitat es tanca amb un mapa conceptual dels continguts tractats. La metodologia emprada en la seva elaboraci s una evoluci de la que l'equip de la Universitat Pompeu Fabra va encetar en la web Aracn. Cincia en xarxa: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/ (usuari i contrasenya: guest100), i va perfeccionar a 'Idees i vincles en el segle XX. La cincia': http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/ (cal permetre que s'obrin finestres emergents), en ambds casos hi ha collaborat professorat del nostre grup d'innovaci docent de la UB.
Resumo:
El projecte s'ha dut a terme a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona durant el curs 2006-2007 (setembre a juliol). La finalitat principal del projecte ha estat impulsar la coordinaci entre docents d'un mateix grup i iniciar la transici cap a l'Espai Europeu dEnsenyament Superior. En aquest context, les accions desenvolupades han estat la creaci de 6 grups pilot (tres a primer, dos a segon i un a tercer) adaptats a l'EEES i la formaci d'equips docents dels professors implicats en aquests grups. Des de la Facultat de Dret, es van determinar les caracterstiques i els criteris metodolgics que definirien aquests grups i que els docents implicats havien de seguir. Per altra banda, els professors que formaven part dun mateix grup es constituen com a equip docent amb la funci de coordinar-se pel bon desenvolupament del grup. Cada equip docent comptava amb la figura del coordinador que era un docent del grup escollit pel conjunt de professors i que tenia com a funcions la de convocar les reunions, redactar les actes amb els acords establerts i fer denlla entre els alumnes i els docents dun mateix grup. El desenvolupament del projecte sha efectuat en tres fases: planificaci i definici dels grups pilot i equips docents, lexecuci del curs en els criteris metodolgics establerts i la de valoraci de lexperincia.
