923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
Lobjectiu s fer una proposta alternativa en la gesti dels estanys urbans artificials a la provncia de Barcelona per tal de disminuir lalt cost de manteniment actual. Els tractaments habituals en la gesti destanys urbans sn insostenibles tant ecolgicament com econmicament. Concretament es fa un estudi de naturalitzaci destanys urbans de Barcelona mitjanant ls de les plantes macrfites aqutiques de la regi, per tal de substituir els tractaments habituals que es fan a piscines pbliques per tractaments similars als de les piscines naturals
Resumo:
El cultiu de plantes medicinals i aromtiques (PAM) a Catalunya s un cultiu minoritari, per podria ser una alternativa a cultius que cada vegada ms sn menys rendibles. La finca estudiada, situada al terme municipal dArenys de Mar, al Maresme, s'ha emprat per al cultiu de plantes hortcoles. Ara ja fa anys que la finca est inactiva, i el nou propietari sha interessat en el cultiu de PAM com a possibilitat de tornar a activar la finca, escollint com a sistema de producci, el cultiu ecolgic . El projecte presenta el cultiu de quatre espcies de PAM ((Thymus vulgaris, Tim, Lavandula angustifolia, Lavanda, Mentha x piperita, Menta pebrera i Slvia comuna, Slvia), tenint en compte les seves necessitats i les caracterstiques edafoclimtiques de la zona, aix com el mercat de les PAM, la normativa de producci ecolgica i procurant utilitzar tot els mitjans existents a la finca per tal de minimitzar la inversi
Resumo:
Estudi del medi abitic i bitic dels estanys de Basturs (Conca del riu Tremp) a partir del qual s'han elaborat diverses propostes de gesti dirigides a una millora de la conservaci les zones humides
Resumo:
Estudi de les plantes ornamentals conreades al sector esquerra de les ribes del Ter al seu pas per Girona, incidint en les espcies no autctones i elaboraci duna cartografia digital dels arbres i arbusts de la zona de Sant Pon (Girona)
Resumo:
El projecte se centra en lestudi i valoraci de les despeses i beneficis derivats del desenvolupament dun pla parcial, per tal de poder escollir entre dues opcions, la venda de solars o b la venda dhabitatges. Sha elaborat eines de clcul per fer un estudi urbanstic i de viabilitat per a la venda dels solars o habitatges. I shan estudiat els aspectes legals i normatius que envolten lactivitat urbanstica, i la seva aplicaci
Resumo:
La finalitat d'aquest projecte s aprofundir en el procs d'integraci socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, especficament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte fora tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptaci, favorable a la convivncia intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visi de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistncia, sense el reconeixement que suposaria un pas ms cap a la convivncia. La immigraci s vista com un collectiu vulnerable, amb un baix nivell econmic i cultural i que tamb s percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensi i actuaci davant dels problemes i assumptes pblics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutad t una especial importncia la llengua. Eis joves que fa ms de 10 anys que viuen a Catalunya sn els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinena cvica amb el lloc de residncia. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc dacollida, perden importncia elements didentificaci cultural del pas dorigen, per la religi, les celebracions populars, lart i la tendncia a formar parella sn elements identitaris del lloc dorigen, ms estables. Es demana una intervenci urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importncia duna acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar leducaci intercultural; potenciaci de laprenentatge de la llengua catalana; formaci del professorat en competncies interculturals.
Resumo:
El projecte ha assolit la majoria dobjectius, ajustats a la reducci d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformaci del paisatge agro-forestal i urb a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figar-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d's del sl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecci de cobertes les matrius dels canvis d's; i 2) avaluar amb lndex de connectivitat ecolgica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resilincia del paisatges, amb un especial mfasi en la reforestaci induda per l'abandonament rural i la prdua de paisatges en mosaic, en un mbit ms gran pel perode 1956-1993-2005. Aquests resultats han perms preparar varis articles per publicar en co-autora a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja s a punt de poder-se lliurar el primer amb el ttol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sl amb les formes d'ordenaci del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econmico-socials i el paper jugat per la protecci del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bert. Els resultats tamb permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energtic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperaci duna ramaderia extensiva i una agricultura ecolgica que facin possible la restauraci dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orqudies mediterrnies a Figar-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.
Resumo:
El projecte ha assolit la majoria dobjectius, ajustats a la reducci d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformaci del paisatge agro-forestal i urb a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figar-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d's del sl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecci de cobertes les matrius dels canvis d's; i 2) avaluar amb lndex de connectivitat ecolgica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resilincia del paisatges, amb un especial mfasi en la reforestaci induda per l'abandonament rural i la prdua de paisatges en mosaic, en un mbit ms gran pel perode 1956-1993-2005. Aquests resultats han perms preparar varis articles per publicar en co-autora a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja s a punt de poder-se lliurar el primer amb el ttol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sl amb les formes d'ordenaci del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econmico-socials i el paper jugat per la protecci del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bert. Els resultats tamb permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energtic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperaci duna ramaderia extensiva i una agricultura ecolgica que facin possible la restauraci dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orqudies mediterrnies a Figar-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox
Resumo:
El projecte Microscpia d'alta resoluci aplicada a anlisis traceolgiques, tafonmiques y zooarqueolgiques ha perms donar continutat i ampliar la xarxa cientfica posada en marxa grcies a dos projectes PBR anteriors entre lIPHES i quatre centres anglesos: lInstitute of Archaeology del University College of London, el Dept of Prehistory and Europe del British Museum, el Dept of Palaeontology del Natural History Museum, i el Lithic Microwear Research Laboratory de la University of Bradford. El tema tractat ha estat lavaluaci de la resoluci i de la possible complementarietat de diferents tcniques avanades de microscpia per a lanlisi de les superfcies dossos i eines de pedra prehistriques: microscpia ptica, electrnica (SEM i ESEM), microscpia lser confocal (LSCM) i el sistema Alicona 3D Infinite Imaging. Les diverses accions de mobilitat entre Catalunya i el Regne Unit realitzades han perms satisfactriament posar en com els procediments emprats pels diferents especialistes de cada centre. Les proves realitzades sobre materials de jaciments arqueolgics clau tant britnics com de lestat espanyol han perms avaluar els avantatges i limitacions que cada tcnica presentava segons la mostra estudiada (eines de pedra, ossos, dents...) i segons els requeriments especfics de lestudi plantejat. En termes generals, sha posat en evidncia que les diferents tcniques explorades sn fora complementries. s a dir, la gran capacitat daugments i de resoluci dimatge dels microscopis electrnics es complementa amb unes meravelloses prestacions quant anlisi de textures, de perfils i de reconstrucci 3D dels altres aparells. La principal conclusi que podem extreure, doncs, s que lestudi daquest tipus dobjectes arqueolgics requereix de ls combinat de diferents aparells de microscpia. Tant els treballs realitzats com els contactes entre especialistes establerts al llarg del projecte shan plasmat ja en treballs concrets, alguns dells ja publicats o en fase final de publicaci.
Resumo:
El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalitzaci poltica de la immigraci per part de partits poltics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevncia a gran part dels pasos europeus, est adquirint una creixent rellevncia en els casos britnic i catal a partir de, entre altres coses, l'emergncia electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produs un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen nou en el context catal i que, fins al moment, ha rebut escassa atenci per part del mn acadmic. Dins daquest objectiu cal destacar el fet que la mplia experincia de lequip investigador britnic en lanlisi de la nova extrema dreta ha perms que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britnica. Els resultats de la recerca sn certament novedosos i representaran una important contribuci al coneixement daquest fenomen. Aix, en el marc de la recerca shan desenvolupat una srie dentrevistes a membres i a votants de PxC, aix com una enquesta a votants i una anlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que s la primera vegada que saconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que est fent, i far, que la seva explotaci i divulgaci adquireixi una gran rellevncia tant en el mn acadmic com en el de les administracions pbliques. Finalment, conv ressaltar que el projecte tamb ha servit per consolidar la relaci entre els equips dinvestigaci britnic i catal i per impulsar la inserci de lequip catal en les xarxes europees dinvestigaci sobre aquesta matria.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Centro de Estudos Geograficos de la Universidade de Lisboa, Portugal, entre 2011 i 2012. En aquest grup he desenvolupat la meva recerca focalitzada en ambients polars en presncia de permafrost, concretament centrada en lextrem nord-occidental de la Pennsula Antrtica (Shetland del Sud) i a lAlt rtic (Svalvard). Ambds rees han registrat un augment de temperatura molt significatiu les darreres dcades. La meva recerca ha contemplat lanlisi de registres sedimentaris (lacustres, elics, vessant) i la monitoritzaci de processos geomorfolgics actuals a fi efecte dentendre la dinmica ambiental present i passada (i.e. clima). Amb aquesta finalitat he realitzat tres campanyes de treball de camp a lAntrtida i dues a lrtic. El posterior treball de laboratori i doficina est propiciant nombroses publicacions que donen fe dels xits assolits. A ms, cal enfatitzar altres activitats desenvolupades durant la BP-A: coneixement de com organitzar i gestionar una campanya antrtica, docncia universitria, participaci en comits, associacions i tribunals de tesis doctorals, organitzaci i participaci en nombroses conferncies, treball de camp en noves rees destudi, referee per revistes internacionals, etc. Tanmateix, la concessi del projecte de recerca HOLOANTAR, del qual en sc lInvestigador Responsable, ha estat lxit ms important daquesta estada. Aquest projecte mest conferint la capacitat de gestionar i integrar la recerca de 16 investigadors de diferents nacionalitats des duna perspectiva multidisciplinar. Tothora, cal remarcar que no sha assolit un dels xits que pretenia el meu projecte de BP-A: la transferncia del bagatge i coneixement adquirit al sistema de recerca catal. Malgrat haver presentat la meva candidatura per un contracte BP-B per tal que aquest background aprs a lestranger reverts a Catalunya, el procs de selecci emprat en la convocatria ho ha impedit i mobliga a continuar la meva recerca a lestranger.
Resumo:
El present projecte s'ha dut a terme a l'American Museum of Natural History (AMNH, New York) entre el 31 de Desembre de 2010 i el 30 de Desembre de 2012. L'objectiu del projecte era elucidar la histria evolutiva de la m humana: traar els canvis evolutius en la seva forma i proporcions que van propiciar la seva estructura moderna que permet als humans manipular amb precisi. El treball realitzat ha incls recollecci de dades i anlisis, redacci de resultats i formaci en mtodes analtics especfics. Durant aquest temps, l'autor a completat la seva de base de dades existent en mesures lineals de la m a hominoides. Tamb s'han agafat dades del peu; d'aquesta forma ara mateix es compta amb una base de dades amb ms de 500 individus, amb ms de 200 mesures per cada un. Tamb s'han agafat dades en tres imensions utilitzant un lser escner. S'han aprs tcniques de morfometria geomtrica 3D directament dels pioners al camp a l'AMNH. Com a resultat d'aquesta feina s'han produt 10 resums (publicats a congressos internacionals) i 9 manuscrits (molts d'ells ja publicats a revistes internacionals) amb resultats de gran rellevncia: La m humana posseeix unes proporcions relativament primitives, que sn ms similars a les proporciones que tenien els hominoides fòssils del Mioc que no pas a la dels grans antropomorfs actuals. Els darrers tenen unes mans allargades amb un polzes molt curts que reflexen l's de la m com a eina de suspensi sota les branques. En canvi, els hominoides del Mioc tenien unes mans relativament curtes amb un polze llarg que feien servir per estabilitzar el seu pes quan caminaven per sobre de les branques. Una vegada els primers homnids van aparixer al final del Mioc (fa uns 6 Ma) i van comenar a fer servir el bipedisme com a mitj ms com de locomoci, les seves mans van ser "alliberades" de les seves funcions locomotores. La selecci naturalara noms treballant en la manipulaciva convertir les proporcions ja existents de la m d'aquests primats en l'rgan manipulatori que representa la m humana avui dia.
Resumo:
Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat dAugust, es va desenvolupar a lantiga provncia Tarraconensis un sistema productiu centrat en lexplotaci agrria vitivincola amb una finalitat clarament comercial. La majoria dassentament vitivincoles es troben emplaats al litoral catal, associats de vegades a figlinae que fabricaven les mfores per al transport i comer de lexcedent vincola. No obstant, a lrea del Valls Occidental i del Baix Llobregat es troben una srie de villes vinculades a la producci de vi i a la fabricaci dmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribuci daquesta zona a lexpansi econmica de la provncia. La caracteritzaci arqueolgica i arqueomtrica dun gran nombre dmfores procedents de diversos tallers cermics situats al Valls Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tcniques danlisi qumica, mineralgica i petrogrfica, ha portat a establir quins tipus dmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. Shan identificat alguns dels processos tecnolgics de la cadena operativa: la selecci i processat de les matries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de lrea on es troba cada centre de producci, el modelatge, lassecat i la cocci de les peces. En alguns dels casos analitzats, sha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a lestabliment i la seva provinena. La integraci daquests resultats en la base de dades analtica que disposa lERAAUB ha perms avaluar el grau destandarditzaci dels processos tecnolgics en aquesta rea. La contrastaci final amb les dades histriques i arqueolgiques contribueix al coneixement arqueolgic de les mfores vinries de la Tarraconensis i, a travs delles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Kimmel Center for Archaeological Research, Israel, entre 2010 i 2012. Els fitlits sn un dels components principals dels sediments arqueolgics. Sn relativament estables i menys propensos a la degradaci biolgica que altres restes vegetals, per tamb poden ser afectats per la diagnesis. Per entendre com la diagnesis afecta als fitlits hem desenvolupat una aproximaci experimental utilitzant solucions alcalines per determinar lestabilitat individual de fitlits fòssils i moderns. Lexperimentaci ha estat completada amb un estudi de camp a Izbet Sartah. Els resultats mostren com la diagnesis canvia la composici dels conjunts de fitlits, i per tant afecta la interpretaci arqueolgica. Conseqentment, hem desenvolupat un mtode per determinar lestat de preservaci dels fitlits en els jaciments arqueolgics. Lexperimentaci mostra com els fitlits moderns sn ms solubles que els fitlits fòssils. Tant els fitlits fòssils com els moderns sn menys estables si sn cremats. No totes les morfologies es preserven igual, indicant aix que hi ha unes morfologies ms estables que unes altres. Els fitlits amb decoracions delicades, especialment aquells formats a la inflorescncia de gramnies, sn ms propensos a la dissoluci que els de les fulles. Lavaluaci de lestat de preservaci dels fitlits en jaciments arqueolgics es pot realitzar utilitzant un conjunt de tcniques com ara: lIndex de Variaci de Fitlits, el mtode de dissoluci rpida, la identificaci de morfologies delicades i la utilitzaci del FTIR. Proposem que la diagnesis dels fitlits depn directament de la quantitat inicial de fitlits en els sediments, la velocitat de sedimentaci, i la presncia o absncia de fitlits i plantes modernes en lrea estudiada. Els resultats daquesta investigaci han estat publicats en dos articles afegits al final de linforme (Cabanes et al., 2011 i Cabanes et al., in press), presentats en congressos internacionals i utilitzats indirectament en altres investigacions.
Resumo:
Lxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de lensenyament obligatori passa per lentesa de les seves famlies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi lentorn social en que estan immersos. Per entendres uns i altres els cal establir vies de comunicaci eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anlisi de la Comunicaci Famlia-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qesti al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en lxit escolar: famlies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines sn les vies de comunicaci que fan servir i quina la seva eficcia; 3.Qu pensen les famlies, qu necessiten a qu es poden o volen comprometres respecte a lescola i a leducaci dels seus fills i filles; 4.Qu pensa el professorat de la comunicaci amb les famlies, qu necessiten com a professionals i a qu pot o vol comprometres; 5.Quins sn aquells factors que poden influir de forma ms rellevant en la millora de les possibilitats dxit de tot lalumnat fent, en darrer lloc, noves propostes dintervenci en particular per ajudar a solventar les necessitats especfiques de lalumnat procedent daltres cultures que sescolaritzen a Catalunya.
