Anna Senyé : Notes biogràfiques i recorregut poètic

Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle xx, com a poeta, periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i a Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada.

L'Experiència autobiogràfica, l'art i el compromís ètic de l'escriptor: tres eixos de la narrativa de Maria Àngels Anglada

L’obra de M. Àngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influències que s’interpreta a través de nivells de significació i d’interessos que s’entrecreuen. Com a pilar que sosté tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clàssic i una vasta formació literària que, juntament amb l’experiència vital i el posicionament ètic de l’autora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint d’aquesta idea, l’article aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de l’obra de l’escriptora: els elements autobiogràfics, l’art i el compromís social.

La renda salarial a Osona. Estimació, distribució espacial i mesures de desigualtat

Aquest estudi analitza la distribució de la renda salarial a la comarca d’Osona, en comparació amb la resta de comarques de Catalunya i la seva distribució entre els municipis, utilitzant una base de dades original creada a partir de la informació sobre salaris de l’Enquesta d’Estructura Salarial i sobre la població dels censos de 1996 i 2001. La unitat espacial utilitzada, la secció censal, permet obtenir estimacions per als diferents àmbits geogràfics i calcular i descompondre índexs de desigualtat que mostren les característiques de les distribucions.

Entre el llibre de viatges i la traducció: Maria Àngels Anglada a Itàlia i Grècia

En les dècades de 1980 i 1990, l’escriptora Maria Àngels Anglada fa feina de torsimany en els seus dos llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988) i Paradís amb poetes (1993), en els quals se serveix de la poesia per a (re)construir, en forma d’assaig, les geografies italiana i grega. Aquest article analitza la confluència entre viatge i traducció a Paisatge amb poetes i Paradís amb poetes, textos híbrids amb els quals l’autora vigatana ret homenatge a unes veus clàssiques i mediterrànies germanes

L'emprenedoria femenina i la immigració a Osona. El suport dels serveis municipals

En la literatura sobre creació d’empreses, les dones empresàries són considerades un re· servori de desenvolupament econòmic i un model de gestió empresarial alternatiu. D’al· tra banda, els immigrants posseeixen un fort esperit emprenedor. El paper de les adminis· tracions locals per donar suport a aquests col· lectius en la creació d’empreses és rellevant. L’intens procés migratori viscut a Osona en els darrers anys mereix una anàlisi des de la perspectiva de l’emprenedoria de gènere. Aquest estudi fa una comparació de les em· presàries autòctones i immigrades de la co· marca, així com de les polítiques de suport realitzades pels ajuntaments.

Relació entre el coneixement bàsic sobre alimentació i nutrició i els hàbits alimentaris de l'alumnat d'ESO de l'Institut Damià Campeny. Proposta d'intervenció

La recerca que presento a continuació té l’objectiu fonamental, com el seu propi títol indica, de relacionar els coneixements bàsics sobre alimentació i nutrició i els hàbits alimentaris de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de l’Institut Damià Campeny de Mataró. Aquesta temàtica m’ha interessat des de la meva infància, ja que jo mateix era un jove amb sobrepès absorbit pels vicis alimentaris de la societat i la família. Vaig haver de sobreposar-me a aquest petit trauma i trobar solucions a una situació que m’era incòmode i perjudicial. Gràcies a l’esport i a una voluntat de millora dels meus hàbits alimentaris vaig poder reconvertir la situació fins a tenir un pes saludable. Des d’aleshores sempre m’ha interessat el tema d’alimentació i nutrició, i m’he anat formant gràcies a la meva recerca personal més que pels recursos que se m’han ofert, molt limitats sobretot des de l’escola i l’institut. Per últim vull agregar que aquesta recerca té un caràcter totalment individualitzat en l’Institut Damià Campeny de Mataró ja que ha estat el centre on jo he realitzat les pràctiques de professor d’Educació Física durant els mesos de febrer i maig de 2013. A més d’analitzar el seu context i planificar una proposta d’intervenció interdisciplinar el més adequada possible, m’agradaria que el treball no s’estanqués en aquest punt i que algú de l’Institut pogués aprofitar-se d’aquesta feina realitzada per intentar aplicar aquesta proposta a mig/llarg termini.

Estequiometria i metabolòmica d'Alopecurus pratensis i Holcus lanatus en condicions de sequera

La variabilitat de l’estequiometria elemental dels organismes a causa de l’ontogènia i dels canvis en les condicions ambientals està relacionada amb la variabilitat metabolòmica. Això és degut a que els elements operen majoritàriament com a parts de compostos moleculars. Així doncs, la hipòtesi realitzada per Rivas-Ubach et al., (2012), la qual postula que els estudis estequiomètrics i metabolòmics d’un conjunt d’espècies vegetals exposades a condicions ambientals diferents han de mostrar la flexibilitat que posseeix un organisme a l’hora de modular la seva estequiometria i el seu metaboloma per tal de mantenir la forma òptima sota condicions variants, esdevé la base que sustenta l’experiment EVENT II. A partir de l’estudi de les relacions estequiomètriques, -principalment C:N:P- i del metabolisme d’Alopecurus pratensis i Holcus lanatus en situacions simulades de sequera, s’han obtingut resultats que evidencien una clara diferenciació a nivell d’espècie, de part de la planta i de tractament. El metabolisme i l’estequiometria diferencial que presenten ambdues gramínies dóna suport a la hipòtesi del nínxol biogeoquímic. A nivell de parts de la planta, s’observa un clar augment de la relació C:nutrients a la part aèria, mentre que a les arrels, aquesta relació disminueix. La part aèria doncs, necessita més C per invertir en funcions estructurals, mentre que l’elevada concentració de nutrients i metabòlits a les arrels donen indicis de la presència de mecanismes osmòtics per a facilitar l’entrada d’aigua, i de creixement, per a la recerca de noves fonts d’aigua, observant-se una disminució de la relació part aèria:arrels. Un altre factor que demostra aquest creixement radicular són les baixes relacions N:P trobades, fet que dóna suport a la hipòtesi de la velocitat de creixement.

Regresión a segundo grado: causas y consecuencias

La investigación aborda la situación penitenciaria de regresión a segundo grado de una persona clasificada en tercer grado de tratamiento. Esta investigación nace del dato de que en Cataluña el retorno escalonado a la comunidad (a partir del tercer grado o de la libertad condicional) no es la forma habitual en que las personas condenadas extinguen la condena, sino que resulta más común la finalización en segundo grado. Esta realidad resulta preocupante ya que existe una evidencia científica favorable al retorno escalonado como un sistema con más probabilidades de lograr la reinserción de la persona. La investigación parte de que uno de los factores que explica esta baja tasa de finalización de la condena en tercer grado o en libertad condicional es justamente la regresión a segundo grado. Aceptado este hecho, los objetivos de la investigación consisten en valorar si nuestro sistema penitenciario hace un uso restringido de la regresión y en explorar si se pueden identificar las causas que explican que una vez que se ha producido la regresión sea difícil retomar el proceso de reinserción en la comunidad. Para llevar a cabo la investigación se ha tomado como población de referencia a las personas que sufrieron una regresión a segundo grado en Cataluña durante el año 2011 y que finalizaron su condena entre el 1 de julio y el 31 de diciembre de 2012. Esto da una población de 52 personas. Se ha procedido a estudiar los expedientes penitenciarios de estas personas y se ha conseguido entrevistar al 75% de ellas. La investigación pone de manifiesto que nuestra práctica de regresión se encuentra todavía alejada de un modelo garantista y rehabilitador, indica algunas razones que explican la dificultad de recuperar el tercer grado o la libertad condicional una vez regresado y finalmente se señalan un conjunto de recomendaciones o buenas prácticas.

Les Imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC-I dC)

Aquesta obra és fruit de la taula rodona «Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispània Citerior en època tardorepublicana i altimperial: producció i comercialització», que va reunir durant tres dies representants de tretze grups de recerca per reflexionar sobre les imitacions de les ceràmiques fines d’importació d’època romana tardorepublicana i altimperial. Com a resultat d’aquestes xerrades es van redactar 14 articles que presenten els estats de la qüestió que cada grup de recerca va portar a terme en el seu àmbit geogràfic i en els jaciments on van desenvolupar el seu treball de camp: diverses zones de la Hispània Citerior des de les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona, València, Alacant i Valladolid, així com des dels Museus d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Mataró i Badalona, i de l’ICAC. Dos articles del llibre, però, se centren en un altre punt de la Mediterrània occidental, el Llenguadoc, aportat per un grup del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS).

Rehabilitación del Parque Recreativo Cariari : propuesta de actividades de educación ambiental

El proyecto de rehabilitación del "Parque Recreativo Cariari" se enmarca en el proyecto más amplio "Proyecto Limón Ciudad Puerto". Se ubica en la zona más desfavorecida de Costa Rica, a nivel social y de infraestructuras. Nuestra labor en el proyecto de rehabilitación, se centra en la preparación de la propuesta de actividades de educación ambiental, aprovechando los recursos biológicos y geológicos del parque, así como las infraestructuras que incluirá una vez rehabilitado. Para la realización del proyecto fue necesaria una gran revisión bibliográfica, una serie de encuestas y reuniones con escuelas, profesores y la responsable del Ministerio de Educación Pública en la región. También se contactó con personal especializado con materias claves para los talleres. Además se acordó con universidades nacionales la realización de prácticas de sus estudiantes de los sectores de turismo ecológico y administración. Así, el resultado, son los 18 talleres, y la preparación de un hormiguero y un mariposario abierto, que se implementarán durante la rehabilitación del parque. De llevarse a cabo correctamente, se espera que transmitan a sus participantes la importancia ambiental de la zona, implicándolos en la conservación de esta. A nivel general, se espera que el parque sea vía de escape y ayude al progreso social y mejora de la calidad de vida de Limón.

Efecte del gruix de greix dorsal sobre paràmetres d’interés productiu en truges híbrides i de raça Duroc

En aquest estudi s’ha volgut comprovar l’afectació de la condició corporal de lesfemelles híbrides TB1 (Landrace x Duroc) i de raça pura Duroc de l’empresa SelecciónBatallé en dos moments de la seva vida productiva sobre els rendiments reproductiusposteriors.En concret, s’ha volgut estudiar la relació existent entre un indicador de condiciócorporal, el gruix de greix dorsal (GGD) mesurat en el primer cobriment i en eldeslletament, i els resultats reproductius en el cicles posteriors

Grècia i Egipte en l'origen del drama : el context sagrat

El llibre gira entorn de l’origen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del gènere dramàtic tant a Egipte com a Grècia per observar-ne el context d’origen. Es constata que la música, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experiències escèniques egípcies són comparades amb les incipients experiències teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragèdia. En aquest bressol, les figures d’Osiris i Dionís fonamenten el relat mític de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexió entre les pràctiques rituals, l'ús del mite com a expressió d'una conducta i la codificació dels seus continguts en un llenguatge escènic. També s’aborden les circumstàncies que van portar les experiències teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.

Primers resultats dels estudis dels elements marmoris del jaciment de l'antiguitat tardana del Pla de Ses Figueres de l'illa de Cabrera

El Pla de ses Figueres és un jaciment que es troba a la riba del port de Cabrera, una petita illa de 1.836 ha. situada en el sud de les illes Balears. Diversos treballs de prospecció i d’excavació han donat a conèixer una important ocupació humana del lloc centrada en els segles V a VII dC. A les zones intervingudes s’han identificat una factoria de salaons, un possible taller de producció de porpra i una necròpoli. En el present treball s’exposaran set peces de marbre localitzades en dit jaciment dintre del projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”, el qual ja fa dotze anys que finança ininterrompudament l’Ajuntament de Palma.

SOBRE L'ADOPCIÓ INTERNACIONAL. L'ús de la imatge dels nens i nenes i el 'mercadeig'

L'adopció internacional és una de les manifestacions de l'acolliment que més desenvolupament ha tingut darrerament al nostre país. I s'ha demostrat com una de les estratègies d'optimització de la vida de molts infants. En aquesta col·laboració es fa un recorregut pel fet de l'adopció i la seva vessant internacional per acabar analitzant algunes pràctiques i la seva adequació al respecte dels drets dels infants. Això ens col·loca davant de situacions en les que, des de la mirada jurídica i ètica, potser no s'estigui assegurant de manera efectiva l'interès superior de l'infant'