El conformista de Bernardo Bertolucci: Alberto Moravia + Platón contra el fascismo

[spa] ¿Por qué Bernardo Bertolucci, al adaptar cinematográficamente la novela de Alberto Moravia Il conformista, introdujo en The Conformist la imagen platónica de la caverna? Este artículo preende dar respuesta a esta pregunta mediante el análisis de una parte considerable de la obra de Moravia.

El conformista de Bernardo Bertolucci: Alberto Moravia + Plató contra el feixisme

[cat] Per què Bernardo Bertolucci, en fer l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Alberto Moravia Il conformista, introduí a The Conformist la imatge platònica de la caverna? Hom pretén donar resposta a aquesta pregunta mitjançant l’anàlisi de bona part de l’obra de Moravia.

Mourning Becomes Electra by Eugene O’Neill: Aeschylus and Plato’s Cave to Create a Dark Drama

The fundamental debt of E. O’Neill’s Mourning Becomes Electra to Aeschylus, and to a lesser degree to Sophocles and Euripides, has been always recognised but, according to the author’s hypothesis, O’Neill might have taken advantage of the Platonic image of the cave in order to magnify his both Greek and American drama. It is certainly a risky hypothesis that stricto sensu cannot be proved, but it is also reader’s right to evaluate the plausibility and the possible dramatic benefit derived from such a reading. Besides indicating to what degree some of the essential themes of Platonic philosophy concerning darkness, light or the flight from the prison of the material world are not extraneous to O’Neill’s work, the author proves he was aware of the Platonic image of the cave thanks to its capital importance in the work of some of his intellectual mentors such as F. Nietzsche or Oscar Wilde. Nevertheless, the most significant aim of the author’s article is to emphasize both the dramatic benefits and the logical reflections derived, as said before, from reading little by little O’Neill’s drama bearing in mind the above mentioned Platonic parameter.

The love marriage : challenging Victorian myths in Anne Brontë’s 'The Tenant of Wildfell Hall'

La tesina analitza com Anne Brontë desafia el mite del casament romàntic a la novel·la The Tenant of Wildfell Hall. Argumento que aquesta crítica es fa mostrant les conseqüències nefastes d’un matrimoni (entre l’Arthur i l’Helen) basat en l’atracció i en la idea que una dona pot salvar un home de mala vida. Malgrat que la novel·la acaba amb un altre casament (entre l’Helen i en Gilbert), si s’analitza en detall es pot veure que presenta elements subversius. Per exemple, la seva unió està basada en igualtat intel·lectual i compatibilitat de caràcters, enlloc d’igualtat econòmica i social