103 resultados para Sujeito (Filosofia) na literatura Séc. XVII
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Bibliothque Nationale, Frana, entre maig i juliol del 2007. Lestudi de les decoracions per les cerimnies del Npols virregnal en la segona meitat del segle XVII s el tema duna futura tesi doctoral. Principalment la tesi est basada en una crnica indita dAndrea Rubino, que descriu detalladament aquestes celebracions durant el perode 1648-1673. De moment s el document ms complet per a la reconstrucci de festes no testimoniades en relacions impreses, com per exemple les de Carnestoltes. Per verificar i augmentar les informacions ofertes per aquesta font shan visitat diferents biblioteques, arxius i fototeques europeus.
Resumo:
La problemtica de la investigacin se plantea en el contexto de la filosofa trascendental de Kant, en relacin al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el mbito de la moralidad. Nuestra comprensin natural o preterica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en trminos de la relacin que se establece entre el signo lingstico y el objeto: nuestros trminos lingsticos estn en el lugar del objeto extralingstico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmacin kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuicin fundamental. Ahora bien, la cuestin que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significacin, cul es el significado de nuestros trminos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisin) incondicionado de una accin y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cul es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los trminos morales) y de qu manera somos capaces de representrnoslo. Mi investigacin ha pretendido esclarecer precisamente en qu sentido debe entenderse la afirmacin kantiana de que en la reflexin sobre la correccin moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analgicamente del concepto de naturaleza, as como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.
Resumo:
El poeta Agust Bartra va publicar la novella Xabola (Mxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentraci francs d'Argelers. El 1958 un editor li'n deman una traducci castellana, per Bartra opt per reescriure de dalt a baix la narraci i en result la novella Cristo de 200.000 brazos, que es public en catal el 1968 i, en una edic definitiva, el 1974. El procs de revisi i de redacci (supressi de fragments, incoporaci de textos, altereaci de captols, revisions estilstiques) que Bartra aplica al text sn notables i permeten analitzar l'evoluci literria de l'autor.
Resumo:
Partiendo de una concepcin del teatro como espacio poltico por excelencia, se analizan las relaciones entre este, el trauma colectivo y la memoria histrica en un contexto de violencia poltico a partir del estudio de dos montajes de Antgona, de Jos Watanabe y el Grupo Yuyachkani: su estreno en Lima (2000) y su reposicin en Huanta (2001). El anlisis del texto en sus contextos originales de recepcin permite reflexionar desde nuevas perspectivas sobre un problema relacionado con el conflicto armado interno ocurrido en el Per entre los aos 1980 y 2000: la responsabilidad tica y poltica de los sobrevivientes
Resumo:
El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antologa de cuentistas espaoles contemporneos, de Francisco Garca Pavn, obra que contribuy en su da a la difusin y consolidacin del cuento en nuestro pas. A travs del anlisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, as como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evolucin que ha experimentado el gnero en Espaa desde los aos de la primera posguerra hasta la dcada de los ochenta.
Resumo:
Shi tracten els vincles entre lobra de Maria Aurlia Capmany i les tesis formulades per lexistencialisme, sobretot lexistencialisme francs, perqu s el que ms la influeix; per adonar-nos que tot al llarg de la producci capmaniana, duna manera o altra, aquests vincles es manifesten. El comproms i la responsabilitat existencialistes, planaran per les obres capmanianes, com a frmula per fugir del caos propi del moment en qu viu lautora: la postguerra, el franquisme Capmany hi trobar la frmula per mantenir lesperana i pensar en un futur millor, tant individualment com en el cas del feminisme i de la causa nacional.
Resumo:
En aquest treball sanalitza la construcci de la identitat femenina a partir de la idea de transgressi en tres textos de Gioconda Belli: Waslala, El pas bajo mi piel i La mujer Habitada. La transgressi es produeix en diferents nivells. Primer, en la recuperaci i revaloritzaci del cos femen i, associat a ell, la possibilitat del gaudi i lerotisme. Segon, en la desestructuraci de lespai domstic com a espai de subjecci. Tercer, en la ruptura amb lordre legalment establert. Quart, en la visi que ofereix de la dona. Finalment, en fer pblica a travs de la paraula la prpia veu de la dona
Resumo:
Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb lhome com a centre de tot. Lescriptor, desprs de fracassar en castell, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en catal, fins al punt que si abans era un autor de sal, ara esdev un autor moral, la missi del qual ser transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el rac ms dolors de la seva existncia. Els racons de lilla, el seu paisatge natural i hum, li serviran per desenvolupar la seva potica.
Resumo:
En aquest treball sanalitza la introducci dabreviatures en el Diccionario de la Real Academia Espaola, especialment les relacionades amb el lxic especfic, en la 1 edici dAutoridades (1726), en la incompleta 2 edici dAutoridades (1770) i en la 1 ed. del DRAE (1780). Desprs de lanlisi, es manifesta la modernitat de la 2 edici dAutoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatcniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A ms a ms, es comprova que la 1 ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. L'amor, l'etern tema en el mn literari s el protagonista de la temtica en qu se centra el projecte per, des de les primeres mostres literries fins l'actualitat sn infinites les creacions aparegudes. El treball s'ha centrat en algunes que sn una digna representaci de l'amor literari en cada poca i en diverses parts de la literatura universal. Fins aqu un plantejament que no s'alunya de cap model realitzat dins de la temtica de la literatura comparada. Per per solucionar la manca d'un fil conductor es va crear una novella que s la que guia aquest treball. Aix es mostra el que una persona pot extreure llegint diverses obres d'amor literari, i no noms sobre teories generals, sin tamb d'opinions i prpies emocions que provoca l'experincia de lectura. De la m d en Marco, un jove verons, i la seva vella amiga, la bibliotecria Sophie, es guia al lector a travs d'un viatge que sorgeix de les primeres mostres d'amor escrit i arriba fins als nostres dies.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball s fer un recull de literatura de transmissi oral i reunir daquesta manera les histries, els contes, les llegendes. etc. que els avis de lautora li contaven. Un dels objectius era que servs alhora de mitj de coneixement per a tots els nens i nenes que, tenint un origen marroqu o berber, han nascut a Catalunya, per la qual cosa no han tingut accs a aquest tipus de literatura. Ja que, per una banda han estat sempre escolaritzats en catal, i per l altra la font de coneixement que suposen els avis s ha quedat al Marroc. Aquests nens tenen poc coneixement sobre la seva cultura dorigen i ms si aquesta gaudeix de poc valor.
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s que l'autor derivi en testimoni de la societat a partir d'enquestes i dels seus propis textos, que exemplifiquen situacions diverses. Tot regit per una voluntat que ms o menys expressada, dirigeix l'acci dels homes: l'esperana en un mn millor que en cap lloc es troba, ni en altres temps. L'autor fent-se ress d'un humanisme tormentat s'insereix en experincies literries, que sn mirall de l'home coetani. De tota manera mai no oblida els intents que en el passat han portat els homes a imaginar indrets de felicitat. s per aix la constant recurrncia a les utopies literries. En contrast amb les enquestes realitzades apellant a les diverses ideologies poltiques. Com a conclusi el treball ens aporta la idea que la vida segueix i parallela a ella, segueix la vida literria, i totes dues sn fonament de la utopia. s a dir, que podem fer nostre, altra vegada, el vell aforisme enigmtic i totalitzador que ens anuncia que 'el cam s'ha iniciat i el viatge s'ha acabat'.
Resumo:
Attempts on her life es una obra que desafa la posibilidad de su propia representacin. El tratamiento del personaje; la ausencia de dilogo strictu sensu; una accin que se desarrolla en el relato de los locutores; espacio y tiempo que no acaban de definirse sino en el hic et nunc del espectculo: todo esto convierte la obra de Crimp en parmetro ideal para detectar el estado de la llamada crisis del drama en la contemporaneidad. Este trabajo quiere centrarse en la relevancia que las caractersticas formales y de contenido de la obra cobran dentro del mbito dramatrgico y filosfico contemporneos
