Ser catalans : una visió dels visitants de Barcelona... més enllà dels tòpics

Es tracta d'un treball en què s'analitzen les dades obtingudes de quatre entrevistes a estudiants estrangers que viuen a Barcelona sobre la seva visió de la catalanitat. També hi ha reflexions sobre quina visibilitat té la llengua catalana en aquest concepte d'identitat catalana.

L'adaptació de la norma als centres de menors. Estudi del Centre Educatiu L'Alzina

Aquesta investigació és una aproximació al procés d’adaptació a la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, al Centre Educatiu L’Alzina. La recerca constitueix un intent d’anar més enllà d’allò merament descriptiu, en un esforç per fer palesa la racionalitat subjacent a la pràctica quotidiana i a la lògica implícita a l’intervenció educativa amagada sota nocions centrals en el seu desenvolupament, com ara progrés, retrocés, càstig, recompensa, activitat esportiva o pauta mèdica. Els autors proposen una interpretació que implica la consolidació d’una lògica de la simulació netament allunyada de la lògica dels fets que, formalment, plana sobre la dinàmica de l’aplicació de la norma al Centre.

Modelatge i simulació de quatre centres de processament de dades connectats per WAN

Aquest projecte conté l'estudi de la comunicació entre quatre Centres de Processament de Dades (CPD) per via WAN. L'estudi consisteix en simular aquestes comunicacions en un entorn de proves físic i també en entorn de proves virtual on s'han extret resultats dels protocols de seguretat, d'enrutament, a més dels temps de resposta i limitacions dels equips físics i virtuals.

Generador d'horaris per a centres docents

El treball tracta el desenvolupament d'una eina per la creació d'horaris per a centres educatius. Encara que l'eina podria ser extrapolable a altres tipus de centres, està molt enfocada a centres d'educació primària i secundària. L'objectiu principal de l'eina és facilitar la feina de creació dels horaris a la persona encarregada de fer-los. L'eina permet introduir la informació rellevant per a l'horari de cada un dels elements que en prenen part (professors, aules, grups, cursos...) i les relacions que entre ells s'estableixen. Un cop introduïda tota aquesta informació, l'aplicació s'encarregarà de generar un horari adequat.

ComptaXM : Aplicació web per a la gestió comptable de diferents centres d'una empresa

El treball que es presenta a continuació consisteix en l'anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació web que permet la configuració de diferents usuaris, centres, codis comptables i períodes comptables i gestiona rebuts per portar a terme l'entrada de dades comptables de manera personalitzada i visualitzar informes de diferents centres d'una empresa. El treball està realitzat amb tecnologia J2EE i utilitza els frameworks Struts2, Tiles i Hibernate.

Estudi i disseny de millores IT en centres educatius

El present document intenta donar a conèixer una forma de millorar la funcionalitat i optimitzar els costos d'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'àmbit dels centres educatius.

Incidència de l’entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d’origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelona’s metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris

El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala.

Dinamització de l’handbol als centres penitenciaris

L’objectiu d’aquest curs i d’aquesta síntesi i petit recull sobre l’handbol és simplement apropar als tècnics d’esports i altres professionals dels diferents centres, l’essència, les normes i el concepte bàsic d’un esport dinàmic, ràpid i atractiu que està en continu creixement i evolució. Amb aquesta primera aproximació, el que volem és que els tècnics esportius dels centres coneguin l’handbol, aprenguin a dinamitzar-lo i transmetin aquests coneixements i aquesta nova proposta esportiva als interns perquè, de mica en mica i d’una manera pausada, puguin anar incorporant-hi aquest esport i generalitzant la seva pràctica entre la població penitenciària.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris

Arran de les jornades d’educadors del febrer de 2007 es va constituir un grup de treball d’educadors per crear un programa per a la mobilitat segura. Aquesta proposta va sorgir de la necessitat detectada per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil (SSPRJJ), com a conseqüència de la reforma del Codi penal. Arran d’aquesta nova legislació s’ha incrementat el nombre d’usuaris que ingressen als serveis penitenciaris per aquests tipus de delictes. El grup d’educadors per a la mobilitat segura crea aquest Programa per donar eines als educadors de presons i als usuaris des de la vessant socioeducativa. En la creació d’aquest programa hem tingut el suport del Servei Català de Trànsit, d’experts de l’equip de Formacció en la matèria de formació de formadors i la Secció d’Educació, Cultura i Esports del Departament de Justícia. Aquest suport s’ha objectivat amb l’aportació de material, llibres, revistes..., així com la supervisió i validació del que tot seguit exposarem. L’estructuració del programa es compon de dos blocs. En una primera part trobem el que són els continguts, és a dir, tot el referent al marc teòric del programa. En aquesta part s’expliquen tots els conceptes bàsics relacionats amb la mobilitat segura. La seva finalitat és donar suport a les sessions del programa. Aquesta part teòrica es divideix en tres apartats: factor humà, via i entorn i vehicle. El factor humà és comú a tots tres, per la qual cosa aquesta divisió és purament analítica i ens serveix per poder esbrinar els factors que influeixen en la mobilitat. En un segon lloc hi trobem totes les dinàmiques i unitats didàctiques per dur a terme la part pràctica del Programa. La metodologia emprada en les pràctiques és la del R-O-A-C que consisteix en: primer, fase de reflexió (R) en què es tracta d’extreure les idees prèvies dels usuaris, el que pensen, saben i creuen al voltant del punt tractat; segon, oferir (O) als usuaris noves experiències perquè incrementin coneixements, millorin habilitats o es replantegin actituds; tercer, aplicar (A) els continguts socioeducatius; quart, conclusió (C) per donar sentit a tots els continguts. Cal destacar la presentació de les dinàmiques en fitxes individuals que faciliten que els professionals puguin treballar i avaluar les sessions individualment segons el seu criteri.

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.

Gènere i immigració en les narratives visuals de les noies dels països del sud d’Àsia escolaritzades a Catalunya

Aquesta recerca aborda la interpretació de les relacions entre escolarització, immigració i gènere de forma complexa mitjançant la construcció d’una recerca visual narrativa i d’històries de vida amb el grup de noies/dones immigrades procedent dels països del sud d’Àsia que viuen i han estat escolaritzades –totalment o parcialment– a Catalunya. La investigació dóna visibilitat a les trajectòries d’èxit escolar de les noies/dones immigrades al seu pas per l’escola secundària, tot narrant: les seves expectatives i desitjos, els moments i canvis, les identitats i relacions, així com els aprenentatges assolits i les perspectives de futur. La recerca s’ha portat a terme a partir d’observar, entrevistar i conversar amb diversos grups de noies immigrades (principalment de la regió del Panjab de l’Índia i el Pakistan) en 4 centres educatius i 1 entitat, de l’àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La investigació reconstrueix la trajectòria de 20 noies immigrades com a protagonistes. El treball de camp etnogràfic i la construcció de les històries visuals de vida culmina amb l’edició d’un documental audiovisual. De forma resumida, l’anàlisi de les dades realitzada a partir del treball de camp etnogràfic, de les entrevistes en profunditat i les converses en els cinc contextos presentats, s’organitza d’acord amb els següents eixos temàtics: 1. Migracions, espacialització i mobilitat en un context transnacional i local; 2. La construcció de les subjectivitats i del gènere de les adolescents/adultes immigrades; 3. Processos d’escolarització i formació a Catalunya de les noies/dones immigrades; i 4. Visibilitat, visualitat i representació en la recerca.

Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.