La cartografía colonial española durante la Segunda República (1931-1936)

La Segunda República dedicó cuantiosos recursos, económicos y humanos, a la cartografía de las posesiones coloniales. Los sucesivos gobiernos republicanos mantuvieron una fuerte continuidad, organizativa y funcional, en el ámbito de la cartografía colonial, sin que se detecte ningún cambio significativo respecto a los planes trazados en etapas anteriores. La actividad cartográfica continuó centrada en el territorio de Marruecos, y fue protagonizada por una unidad dependiente del Ministerio de la Guerra, la Comisión Geográfica de Marruecos y Límites. En este trabajo, que se apoya en fuentes primarias, se ofrece una descripción del marco institucional de la cartografía colonial durante el período republicano, se identifica a sus artífices, y se da cuenta de los levantamientos cartográficos realizados.

La cartografía del Estado Mayor del Ejército de Tierra republicano durante la Guerra Civil española. El archivo del general Vicente Rojo

En los últimos años, se ha llevado a cabo un considerable esfuerzo de análisis y catalogación de la ingente cantidad de mapas militares, planos, croquis y vistas panorámicas realizados durante la Guerra Civil española, pero aún quedan múltiples aspectos por investigar. En este artículo, analizamos la formación cartográfica del general Vicente Rojo -el jefe del Estado Mayor del Ejército de Tierra republicano-, las relaciones de Rojo con la cartografía durante la Guerra Civil y la cartografía militar contenida en su archivo personal, que se custodia en el Archivo Histórico Nacional de Madrid. Dicha cartografía posee un gran valor cartográfico y militar, porque fue utilizada por el Estado Mayor del Ejército de Tierra republicano durante el período en que Rojo estuvo al frente del mismo, y porque contiene una serie de documentos cartográficos manuscritos inéditos de gran importancia para comprender el desarrollo de algunas de las operaciones bélicas principales.

El mapa topográfico del Protectorado de Marruecos en su contexto político e institucional (1923-1940)

Durante los años veinte, tras una profunda reorganización de los servicios cartográficos del Estado, la dictadura de Primo de Rivera encargó al Depósito de la Guerra la formación de un mapa topográfico del Protectorado español de Marruecos a escala 1:50. 000. El levantamiento de la carta marroquí se realizó simultáneamente a otras operaciones cartográficas en las islas Canarias, el norte de África y la Península. Este artículo estudia la formación del mapa de Marruecos, prestando especial atención a su contexto geopolítico e institucional. La carta marroquí abrió una nueva etapa en la militarización de la cartografía topográfica española. La consulta de fuentes archivísticas ha permitido reconstruir la trayectoria profesional de sus artífices.

A la recerca del temple d’August a Tarragona: una experiència entre arqueologia i geofísica

Aplicació de diferents tècniques de prospecció geofísica aplicades al subsòl de la Catedral de Tarragona: tomografia de resistivitat elèctrica (ERT), cartografia de conductivitat (EM) i radar de subsòl (GPR).

Bideak: rutas y relatos sonoros

Award-winning

A.Fluent: reconstruint els camins de l'aigua

Projecte presentat per a la Convocatòria de residències per la creació Cal Gras 2013

Disseny i implementació d'una aplicació per a dispositius mòbils per identificar elements geològics en el terreny

En aquests treball es presenta el procés de disseny i desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que permet millorar la localització i identificació de les zones d'allaus. L'aplicació anomenada IdAllau, té les següents funcions principals: emmagatzematge, geolocalització, fotografia, representació cartografica, realitat augmentada i recerca per proximitat. La aplicació s'ha desenvolupat amb Android i llibreries i API's de codi lliure (Osmdroid i Appunta); amb els avantatges i inconvenients que comporta treballar-hi. El resultat final és una aplicació que permetrà als tècnics identificar les zones d'allaus en el camp utilitzant principalment la realitat augmentada i la geolocalització amb cartografia temàtica

Servei intranet per a la consulta d’indicadors estadístics

El projecte presenta l'actualització d'un servei intranet per a la consulta d'indicadors estadístics desenvolupat l'any 2007, fent servir ArcGIS for Server 10.1. La implementació sha portat a terme en l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Les premisses principals són: obtenir una interfície amb dos mapes sincronitzats i el desenvolupament d'eines que permetin realitzar la cartografia temàtica dels indicadors. El servei intranet dissenyat representa una eina intuïtiva i fàcil d'utilitzar que permet tenir una visió ràpida de la distribució espacial dels indicadors estadístics. L'estructura del visor, amb dos mapes sincronitzats, permet optimitzar processos de comparació d'indicadors diferents o variacions temporal

La sección cartográfica del Estado Mayor Central durante la Segunda República (1931-1936).

Este artículo examina la actividad de la Sección Cartográfica del Estado Mayor Central, que era la principal institución cartográfica del Ejército de Tierra, durante la Segunda República. Se discute la tesis de la supuesta parálisis de los servicios cartográficos sostenida por la historiografía franquista, se valora el alcance de la reforma de la cartografía militar llevada a término por las autoridades republicanas, y se presentan evidencias de la labor realizada entre 1931 y 1936. Dentro de esta labor se destaca el proyecto y las primeras realizaciones del Plano Director a escala 1:25.000, y la actividad de la Sección topográfica de la 1.ª División Orgánica radicada en Madrid

E-portal de cartografía de las bibliotecas de la UPC: acceso a las colecciones mediante un mapa sensible

Peer Reviewed

Poblament i estructuració del territori a la comarca del Vallès Oriental: una proposta metodològica

Landscape research in urban or peri-urban areas implies important methodological constraints. In this sense, the area of study, placed in the Vallès basin, near the city of Barcelona, has known an important process of landscape’s transformation in the last two decades. This fact restrains the retrieving of archaeological data and the development of archaeological surveys and fieldwalking. The destruction of large agrarian areas implies that landscape morphology research must focus on an intensive work with historical cartography and old aerial photography within a GIS environment.

Generación de mapas digitales de vegetación a nivel de parcela mediante la utilización de un escáner láser terrestre (LIDAR)

El present projecte final de carrera s'engloba dins de l'àmbit de l'Agricultura de Precisió (AP). La qual es presenta com una resposta als nous condicionants i reptes existents que giren entorn a l'agricultura, entre el quals caldria citar: la seguretat, el respecte del medi ambient, la qualitat i l'augment de la competitivitat dins del sector agrícola. Per tant, per fer front davant d'aquest escenari, cal plantejar-se una nova manera d'entendre l'agricultura. El principal fonament de la AP es basa en la necessitat de dur a terme totes les accions agrícoles tenint en compte la variabilitat inherent que existeix a les parcel·les. Doncs bé, el present treball es realitza en una plantació de vinya. Concretament s'utilitza una tecnologia làser capaç de caracteritzar la vegetació del cultiu i posteriorment, mitjançant l'ús d'eines matemàtiques, s'arriba a la generació de mapes de vegetació juntament amb la creació de diferents zones de maneig. Per tant, el resultat d'aquest treball és posar a disposició de l'agricultura una metodologia capaç de generar mapes de vegetació, que serviran de base per a l'aplicació dels diferents insums, tenint en compte la variabilitat intraparcelària.

Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Las Forcas” en los términos Municipales de Graus y Capella (Huesca)

El present projecte tracta sobre les obres de restauració i correcció d'un camí forestal als termes municipals de Graus i Capella (Osca). En aquest document, es realitzen els estudis pluviomètrics, climàtics i edafològics necessaris, a més de l'estudi cartogràfic del nou traçat. També s'inclouen els càlculs de les obres de desguàs i obres de pas per evitar el deteriorament pluvial que pateix actualment. També s'ha inclòs l’estudi de seguretat, l’estudi preliminar d'incidència ambiental, el plec de condicions de les obres i el pressupost. Inclou cartografia del traçat, longitudinal, transversal, seccions, obres de pas i conques de desguàs.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).