Josep Aragay, el noucentista constant

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 – Breda, 1973) ha estat un personatge clau dins l’art català contemporani i un dels més rellevants del panorama cultural del noucentisme. Aragay va ser dibuixant, gravador, pintor i ceramista, però també fou poeta, professor i polític, i va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art

Les estratègies discursives del docent per guiar els aprenentatges: “de la pluja d’idees, al paper”: un estudi de cas

Aquest treball analitza l’enregistrament audiovisual d’una activitat de guiatge duta a terme per una professora practicant en el rol d’investigadora en l’acció en una classe de català de 1r d’ESO per valorar el grau d’efectivitat de la seva parla. Al llarg de la recerca, es confronten els resultats de l’anàlisi qualitativa i quantitativa recollits a partir del discurs enregistrat de la docent amb mostres del treball fet pels alumnes per donar resposta a les preguntes de la investigació i extreure conclusions que permetin configurar una guia de propostes de millora per a la futura tasca docent de la investigadora

La negació en pallarès: sintaxi de l’adverbi cap

L'objectiu d'aquest treball és donar compte d’un fenomen de microvariació sintàctica pel que fa a l’expressió de la negació emfàtica en el dialecte pallarès. L’objectiu general de la recerca és caracteritzar morfosintàcticament la partícula de negació pallaresa cap. Així se n’intenta determinar l’origen i l’evolució i, addicionalment, s’observen les restriccions semàntiques i pragmàtiques del seu ús, així com també es comparen les dades obtingudes amb el comportament de partícules de la mateixa naturalesa d’altres parlars catalans i d’altres llengües romàniques

Anàlisi lingüística d'un procés judicial de Mallorca del començament del segle XV

Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat entre el mes de desembre de 1403 i el mes d'abril de 1404 a Binissalem (Mallorca). L'interès per la llengua no literària dels textos catalans medievals n'és el seu l'origen. L'estudi que presentam s'ha dividit en diferents seccions en què analitzam els nivells lingüístics (grafies i fonètica, morfosintaxi i lèxic). Els resultats aconseguits ens han permès confirmar i aportar més informació sobre l'estat de la llengua a la Mallorca medieval, entre els quals destacam alguns trets innovadors que detallam a l'anàlisi

Anàlisi de la viabilitat econòmica i ecològica de la patata d'Alinyà. Transició cap a un model ecològic

Aquest projecte és un recull del treball realitzat pels autors en l’anàlisi de la viabilitat econòmica i ecològica de la producció de patates a Alinyà. Mitjançant la recopilació d’informació multidisciplinar i estudiant la realitat socioeconòmica d’Alinyà, s’han pogut projectar una sèrie d’escenaris de possibles produccions que es podrien esdevenir a la vall, calculant-ne els seus beneficis i despeses. De forma paral·lela, s’ha analitzat l’ecologia de la patata, estudiant el cicle de vida i condicions i requeriments necessaris pel seu desenvolupament. Els resultats obtinguts demostren que la patata d’Alinyà és rendible econòmicament però no es pot considerar un producte ecològic, degut principalment a la utilització del fertilitzant Triple 15, prohibit pel CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica). Un dels objectius que comprèn aquest projecte és la transició del model tradicional cap a un model de producció ecològica, amb la possibilitat de creació d’una agrobotiga local per tal de vendre aquestes patates i altres productes de la zona. Per tal de què aquest model de compravenda progressi, és del tot necessari la implementació d’una sèrie de propostes encaminades a la difusió i dinamització d’Alinyà. Alguns exemples en són la creació d’una pàgina web, la distribució de tríptics informatius, i esdeveniments com fires o festes locals per tal de reunir un bon nombre de visitants els quals puguin conèixer el producte. Al llarg de l’estudi es recalca la dificultat d’èxit d’aquest tipus d’iniciatives de venta de productes, la patata en aquest cas, degut a la petita població i d’avançada edat present a Alinyà. Com a conclusions finals, l’estudi determina que la patata d’Alinyà és un valor afegit a l’oferta paisatgística, cultural i turística de la vall. En cap cas té prou força per sí sola com per esdevenir un factor d’atracció de la població. És un complement gastronòmic de qualitat. Es confirma també, de forma numèrica, la viabilitat de la creació de l’agrobotiga local, acompanyant-la d’un catàleg de productes ecològics de la zona. Per últim, s’espera que les propostes de màrqueting donin el cop d’efecte que necessita Alinyà i que en la mesura del possible, el cultiu de la patata segueixi essent un valor identitari que s’estengui a les futures generacions i no es perdi amb el pas del temps.

Protocol de viabilitat socioecològica del llop : àrea d'estudi de la Vall d'Alinyà

Aquest estudi analitza diferents variables ecològiques i socials amb l’objectiu de determinar la viabilitat de l’espècie Canis lupus en el territori que compren la Vall d’Alinyà, i definir unes pautes per extrapolar aquest tipus d’anàlisis a altres àrees d’estudi. El llop va desaparèixer de Catalunya a causa de la forta pressió antròpica exercida sobre l’espècie en el passat. En l’última dècada, s’han donat indicis d’una possible reaparició del súper depredador en el territori català. Com a mètode per a la cerca del llop s’ha experimentat amb l’ús de gossos de rastreig per a la cerca i diferenciació de rastres de llop, aquesta és una tècnica innovadora no utilitzada anteriorment per a aquest tipus d’objectiu. L’exploració de les inquietuds dels ramaders i caçadors de la zona, mostra una bona predisposició a la reaparició de l’animal. Malgrat no s’ha detectat llop amb els mètodes emprats, es demostra que li és viable d’establir-se a la zona.

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Mesura de la força i de la potència en l'esport. Aplicació del chronojump boscosystem

El propòsit del Treball de Fi de Grau és dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el màxim rendiment. Previ a l’elaboració d’aquest, s’ha requerit un treball de documentació teòrica, fet a través de la revisió bibliogràfica i entrevistes a experts en preparació física dintre del món de l’entrenament esportiu, procés que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didàctic. Aquest últim està compost per deu pràctiques on, en cadascuna d’elles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una d’aquestes consta d’una primera part més teòrica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqüència de passos a fer per a portar a terme la pràctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si s’ha comprès la informació donada i el funcionament del programa. En les pràctiques on s’ha de passar algun test, s’afegeix també un suport audiovisual per tal de deixar clar l’execució i la tècnica correcta de la prova en qüestió.

Bola de Drac: Doblatge, influència i cançons. Anàlisi del procés de doblatge, la influència sociaI, el llenguatge i elaboració de les cançons de Bola de Drac

El meu treball de fi de grau gira al voltant de la sèrie Bola de Drac, doblada al català i emesa a TVC des de l’any 1990. Primer de tot, he fet un recorregut per l’arribada de l’anime i de Bola de Drac a Catalunya. A continuació, parlo del doblatge en general i, en concret, de la sèrie, posant especial atenció al procés de traducció, revisió i ajust. El treball també pretén posar en relleu la influència de la sèrie a la societat catalana, amb especial èmfasi en el seu llenguatge. La següent part del treball tracta la traducció i composició musical de les cançons de Bola de Drac, primer explicant-ne la seva importància i, tot seguit, fent una anàlisi de quatre de les cançons de la sèrie, comparant amb les originals el contingut semàntic de les lletres i la composició musical. Finalment, a l’annex trobareu entrevistes a professionals relacionats amb Bola de Drac i una enquesta realitzada a 1.832 persones relacionada amb la influència i les cançons de la sèrie.

Nous perfils professionals i polivalència del periodista a Catalunya: mapa de situació

Aquesta investigació –finançada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)– presenta un mapa dels nous perfils professionals en el panorama periodístic català actual com a conseqüència de la digitalització de les eines i els processos de treball en els mitjans de comunicació. L’article analitza també l’extinció i la transformació de figures professionals en els mitjans audiovisuals i multimèdia. A banda d’això, la recerca presenta un panorama de les competències professionals que ha de tenir un o una periodista en la nova realitat creada pels processos de digitalització de la producció informativa.

Dues traduccions catalanes de La Princesse de Clèves de Madame de La Fayette. Un clàssic del XVII que marca l’accés de la dona a la novel·la

L’article analitza les causes que van propiciar la traducció al català d’un clàssic del preciosisme francès del xvii, com a resultat de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb l’eclosió del noucentisme, moviment artístic que va promoure traduccions de la literatura universal amb l’objectiu d’assajar la configuració d’un llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versió catalana de La Princesse de Clèves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que s’hi va afegir el 1990, que és la retraducció que n’ofereix Josep A. Grimalt, lingüísticament més actual, transparent i més lliure d’artificis noucentistes. Tots dos traductors, això no obstant, són fidels al sentit, al to i a l’estil d’un text que representa l’entrada de la dona, en qualitat d’autora i de protagonista, a la novel·la moderna.