Avaluació per capacitat agrològica i capacitat de segrest de carboni dels sòls d’un transsecte de la comarca de La Selva

Aquest projecte es basa en obtenir informació dels sòls d’una zona representativa de la comarca de La Selva on hi trobàvem sòls amb diferents usos i diferents orígens geològics. Es pretén conèixer les propietats físico-químiques d’aquests sòls i la contribució dels diferents usos i orígens geològics del sòl respecte les emissions de diòxid de carboni. També s'avaluen les classes de capacitat agrològica i el coeficient de mineralització del carboni

Creació d’un visor web basat en software lliure per al Consorci d’Ardenya-Cadiretes

En aquest treball es pretén explicar el procés metodològic que s'ha seguit per a crear una eina informàtica de visualització de dades "online" per al Consorci d'Ardenya – Cadiretes. Inicialment s'explica el context en el que es desenvolupa el projecte, com a conveni de col·laboració en pràctiques, per a realitzar el treball de final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica, en la seva tretzena edició. S'explica també la situació de l'entitat col·laboradora del projecte, el consorci d'Ardenya – Cadiretes. Els objectius que es fixen al projecte són els de generar aquest visor amb eines de software lliure, de manera que el cost de producció sigui el menor possible. També es pretén crear una aplicació de senzill ús i que resulti atractiva per al client web. Es repassen els diferents aspectes tècnics i funcionals que ha de tenir en compte el projecte, per tal que aquest es pugui desenvolupar de forma correcte. Es tracten temes com el tipus de programari que s'ha de fer servir i per que unes aplicacions es consideren més oportunes que d'altres per a treballar tasques concretes del propi projecte. A través de la metodologia seguida en el projecte es repassa el dia a dia que s'ha anat seguint durant el projecte, des de l'inici en el que s'instal·laven els diferents programes necessaris fins al final de l'escriptura del codi de programació, passant per l'edició de les dades geogràfiques o la càrrega d'aquestes al servidor de mapes

ARS : Assignació de rols SAP

El projecte ARS (assignació de rols SAP) consisteix en la preparació, creació i implantació d'un programari basat en codi lliure destinat a proporcionar una interfície als administradors de SAP per a la gestió dels rols dels usuaris.

Caracterització radiològica i dosimètrica ambiental d'una planta de producció de fosfat bicàlcic

The production of dicalcium phosphate are included in the list of industries classified as NORM in Euratom 29/96. The aim of this study is to determine the con-centrations of specific flows and their variability over time of 226Ra, 210Pb and 210Po in the inputs and out-puts of the production process. Also classified areas of the plant and the workers according to the radio-logical risk and radiation protection measures have been proposed. The results show that the rock phos-phate has a high specific activity of the 226Rn, 210Po and 210Pb in secular equilibrium (1500-2000 Bq • kg-1) but the outputs of the process will distort the secu-lar equilibrium. The only shortfall is the flow balance of 226Ra, which accumulates in the process. The dis-tribution of the dose in the plant concentrates on the area of reactor tanks and slop pipes as regards exter-nal irradiation dose and the grinding zone, the area of packaging and loading area so respects dose inhaled. We propose a signaling areas, cleaning and replace-ment of old equipment in the facilities and radiological safety of the maintenance staff.

Polítiques d'accés lliure i gratuït a la informació

Presentacions del curs celebrat al COBDC els dies 7, 12, 19 i 21 de juny de 2006.

El poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens, a final dels segle XVIII

Article sobre l' estructura social del poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens a finals dels segle XVIII

La "classe" dels hisendats

Article que analitza el comportament del grup social que controlava la propietat de les terres i que vivia de les seves rendes en la realitat agraria gironina dels segles XVlll i XIX

Incidència de l’entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d’origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelona’s metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

La implicació de les famílies immigrades en els processos educatius dels seus fills/es: estratègies davant l'èxit i el fracàs escolar

En el present projecte hem analitzat els determinants de les trajectòries educatives dels i les adolescents d'origen immigrant, centrant I'atenció en el paper de les seves famílies davant de I ‘èxit o fracàs escolar del seu fillla. Amb aquest objectiu, I'estudi combina tècniques quantitatives i qualitatives. Per una banda hem analitzat les dades longitudinals del Panel de Famílies i lnfancia, que ens permeten fer un seguiment de les trajectòries educatives i personals de 248 alumnes d'origen immigrant que al 2006 estudiaven I'ESO al llarg de la seva adolescència, i identificar els factors socials responsables de la seva diversificació. Els resultats indiquen que malgrat presentar actituds bastant favorables als estudis i I'assoliment educatiu, concentren diverses situacions de vulnerabilitat a la llar (dificultats socioeconòmiques, estructures familiars atípiques, i erosió de capital social), que incideixen negativament sobre els seus rendiments acadèmics. Per altra, hem realitzat 59 entrevistes semi-estructurades per a complementar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts a la recerca quantitativa i copsar les narratives dels propis protagonistes. Aquestes entrevistes s'han realitzat a: una submostra de les famílies d'aquests alumnes, seleccionades en funció de perfils d’èxit o fracàs educatiu de la trajectòria del menor (46), una submostra d'estudiants resilients (a), i una sèrie d'agents educatius i socials, que inclou membres d'equips directius de centres escolars, AMPA i entitats dedicades a I'atenció a la infància i les famílies (5). El projecte que presentem té una clara vocació de servei públic. L'objectiu és incrementar el coneixement de factors "extraescolars" que poden condicionar I ‘èxit escolar dels estudiants d'origen immigrant. Aquest coneixement constitueix la base per al disseny i orientació de programes d'acompanyament a les famílies dels infants en situació de risc. La nostra voluntat (que reflecteix el principal objectiu de I'lnstitut d’infància i Món Urbà, instituci6 que impulsa el projecte) és contribuir a la transferència de coneixement que pugui ser d'utilitat pels agents que treballen directament sobre les qüestions que estudiem.

Sobre la facticitat de la consideració moral dels animals no humans

Aquest treball s'enquadra en l'àmbit del que s'anomena bioètica animal i es desenvolupa al voltant de la consideració moral dels animals no humans a partir d'un tractament interdisciplinari que implica l'encontre de disciplines tan diverses com filosofia, història, psicologia o estudis de gènere, entre d'altres.

Trajectòries d’èxit dels i les joves marroquines a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des d’una perspectiva comparada

Les investigacions mostren que en la majoria dels països hi ha diferències significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. També indiquen que, tot i tenir una actitud més positiva cap a l'escola i aspiracions més elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadèmics. No obstant això, la literatura de recerca sobre migracions i educació també mostra com es distribueixen les oportunitats com les polítiques públiques -educatives - i l'estructura i cultura escolar col•laboren en la construcció de les trajectòries dels i les joves de minories. Ara bé, aquestes tendències no poden invisibilitzar les trajectòries d'èxit escolar i la creixent participació social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendència marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'èxit acadèmic i la continuïtat educativa entre aquests joves.L'anàlisi reconstrueix els factors centrals que han permès el desenvolupament d'aquestes trajectòries i la consolidació d'aspiracions acadèmiques de llarga durada.

La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

Avaluació per capacitat agrològica dels sòls del municipi de Sant Gregori

El projecte consisteix en realitzar l’avaluació dels sòls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificació per Capacitat Agrològica. Aquest projecte es va portar a terme per pal•liar la manca d’informació sobre sòls que hi ha nivell local

Estudi sobre la valoració i percepció dels turistes de la destinació turística: anàlisi aplicat a la destinació Costa Brava

Treball sobre la percepció que tenen els turistes dels principals factors que fan possible la seva estada al lloc de destinació. Es pretén saber com és la percepció que tenen quan se’ls acaben les vacances i observar si tenen intenció de tornar a visitar la destinació, en aquest cas la Costa Brava, per poder relacionar les seves opinions amb la intencionalitat

Estudi i propostes de gestió de les zones humides dels Estanys de Basturs

Estudi del medi abiòtic i biòtic dels estanys de Basturs (Conca del riu Tremp) a partir del qual s'han elaborat diverses propostes de gestió dirigides a una millora de la conservació les zones humides