923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
Breu resum dels temes resultants de l'estudi sobre les necessitats de formaci universitria a Girona, que inclou els diferents punts: Percepci, valoracions i expectatives sobre la UdG, Percepcions sobre lentorn: necessitats i demandes de leconomia gironina, La necessitat destablir aliances, El lideratge de la UdG, Loferta formativa, La necessitat dun plantejament global
Resumo:
Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Pasos Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major nmero destudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de lEdat Mitjana, i les ms nombroses peces flamenques conservades en aquesta regi vena, tamb la Corona dArag mantenia intenses relacions comercials amb els Pasos Baixos del sud, essent la colnia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port dexportaci a lpoca. s nombrosa la documentaci referida a naus catalanes viatjant cap al nord, aix com als privilegis de qu gaudia aquesta colnia de mercaders. Un bon grapat de peces daquesta procedncia es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no sen coneix el moment darribada, daltres es troben ben documentades o sen pot dedur la seva presncia a Catalunya des de finals de lEdat Mitjana, conformant un farcit catleg. Daltra banda, la documentaci darxiu ens proporciona valuoses notcies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes per que haurien existit a lpoca, evidenciant que el que avui ens resta no s ms que una molt petita porci del que hauria estat a finals de lEdat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visi de la societat i els seus gustos ms propera a la realitat de lpoca, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.
Resumo:
El sector vitcola catal, mxim exponent de l'expansi agrcola registrada des d'inici del segle XVIII fins a mitjan XIX, va patir en les darreres dcades de la passada centria un gran daltabaix. Un insecte desconegut fins aleshores, la filloxera, originari del continent americ i contra el qual les vinyes europees no disposaven de cap mena de defensa, va destruir en un marge de cinquanta anys tots els antics ceps d'Europa.
Resumo:
Desprs de 30 anys de la restauraci de la Generalitat es desconeix gaireb tot del perfil social de lelit poltica Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximaci inicial al tema a partir dels ltims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la poblaci dacord amb el model daglutinaci de les elits poltiques, tot i aix el model de Desproporci Social Creixent noms es valida respecte el gnere. El seu perfil s el dun home, de ms edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formaci molt per sobre de la mitjana i de professi economista. Aquest perfil no s exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferncies es centren ledat i la professi mentre que el gnere, lorigen i el nivell de formaci coincideixen. Sobserva tamb que els Governs desquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE sn ms joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits dmbit estatal.
Resumo:
La tesis titulada La prctica mdica en el ejercicio fsico en la Barcelona de principios del siglo XX trata de examinar cmo se relacionaba la prctica mdica con los ejercicios fsicos como la gimnasia y el deporte, y saber si realmente se lleg a formar una especialidad mdica llamada medicina del deporte en la Barcelona de los principios del siglo XX. La primera parte se titula Perspectiva histrica del ejercicio fsico y la medicina, y trata de la relacin general entre el ejercicio fsico y la medicina desde el punto de macro-vista histrico y regional. La segunda parte se titula Hacia la formacin de la especializacin de la medicina del deporte en Barcelona, y analiza la prctica mdica relacionada con el deporte en una ciudad concreta durante un tiempo determinado, es decir, desde un punto de micro-vista. En el fondo de la creacin de las especialidades mdicas a partir de mediados del siglo XIX existe la formacin de una sociedad moderna, simbolizada por el sistema administrativo de la democracia nacional y el sistema econmico del capitalismo. Considerando los elementos comprendidos dentro del sistema de la modernidad que provocaron la especializacin mdica tales como la urbanizacin, la industrializacin, el aumento de la poblacin, el inters estatal, el desarrollo de la prensa, el elevado inters pblico, el progreso intelectual y tecnolgico de la ciencia y la medicina, la creacin de un sistema de atencin de la salud, la formacin y participacin en las instituciones internacionales, el cambio de la identidad de los mdicos, y la reposicin de la medicina holstica, investigo integralmente la formacin de la especialidad de la medicina del deporte en Catalunya, y lo caracterizo por las iniciativas privadas emprendidas por un sector experto y profano, y la ausencia de un inters estatal suficiente en la dicha especialidad.
Resumo:
En esta investigacin se explora el fenmeno de la agresividad originada en entornos cerrados como lo son los centros educativos de justicia juvenil de Catalua. Una correcta valoracin estructurada en combinacin con el anlisis de las redes sociales establecidas entre los individuos de los centros permite obtener informacin precisa sobre los comportamientos agresivos producidos en estos entornos cerrados. Esta informacin puede ser utilizada por los equipos profesionales para detectar, registrar y prevenir futuros incidentes.
Resumo:
Anlisi de les pautes de creixement que han seguit els municipis turstics de la Costa Brava a fi i efecte de proposar un nou model de desenvolupament per la demanda creixent de sl i allotjament. Tenint en compte la incertesa del sector turstic, es pretn repensar el model actual de tendncia a lespecialitzaci en segona residncia mitjanant un cas prctic de planejament urbanstic de carcter mixt (residencial, comercial i hoteler), transformable i evolutiu
Resumo:
Aquest treball analitza les conseqncies que per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, per a la histria de Catalunya, per a la reordenaci urbanstica i per a l'evoluci de la tipologia de l'edificaci d'habitatges va tenir l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona.
Resumo:
Des de lentrada en vigor del nou Codi Penal de 1995, la Direcci General de Mesures Penals Alternatives i Justcia Juvenil ha realitzat un nombre redut de mediacions. Al novembre de 1998, es va iniciar un programa pilot en alguns jutjats penals i dinstrucci de Catalunya, basat en lanlisi de les possibilitats daplicaci de la reparaci a la vctima. Tamb sestudiaven les primeres experincies de mediaci i les tcniques de mediaci adquirides pels professionals de la Direcci General en els mbits de la mediaci penal juvenil i la mediaci familiar. En aquest estudi, savaluen els objectius respecte de linfractor (responsabilitzaci de les accions i reparaci), la vctima (participaci en la resoluci, sentir-se reparada...), la justcia (promoure la responsabilitzaci, la reparaci i la pau social, garantir la resoluci...) i la comunitat (apropar la justcia als ciutadans). Els resultats mostren la rellevncia que est adquirint la justcia restauradora i la necessitat de facilitar eines perqu es pugui desenvolupar, tot i que de moment el nombre de casos derivats ha estat baix. Sha demostrat la necessitat de flexibilitat en el tractament dels casos a causa de la diversitat de conflictes. Tamb sha vist la necessitat de promoure la formaci dels professionals que hi intervenen i dimpulsar reformes legislatives.
Resumo:
L'objectiu de la comunicaci s donar a conixer un estudi sobre els requisits que han de tenir els materials formatius en lnia de les biblioteques, i difondre l'experincia pilot que s'ha dut a terme per a elaborar uns materials de formaci en format vdeo a la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.El punt de partida de l'estudi ha estat la necessitat de crear uns materials de formaci nous, adaptats a les necessitats dels usuaris en un entorn virtual i en el marc de l'EEES, en el qual els estudiants cada vegada han de ser ms autnoms i en qu les competncies informacionals sn bsiques. Tots aquests aspectes ens han portat a repensar els nostres materials formatius.
Resumo:
La investigacin analiza si, con el horizonte del Libro Sexto del Cdigo Civil de Catalua relativo a las obligaciones y los contratos, el legislador cataln tiene que mantener el modelo tradicional de la rescisin por lesin ultradimidium, o bien tiene que integrar esta institucin en el marco de la proteccin de la parte dbil del contrato, en la lnea de las modernas propuestas de derecho europeo.
Resumo:
Analisi des discorsi sus era identitat aranesa en Internet pendent era polemica peraaprobacion deth Projcte de Lei de Vegueries, en hereur de 2010. A traus der estudi d'aguesti discorsi s'identifiquen quini son es principaus trits identitaris damb es quaus se definissen es aranesi.
Resumo:
Lestudi t per objectiu conixer la reincidncia penitenciria de la poblaci excarcerada de les presons catalanes lany 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La poblaci total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. Sha treballat amb els expedients informtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numrics per garantir la privacitat de les dades. A part dactualitzar la taxa de reincidncia penitenciria (la ltima datava de lany 1994 i es referia a les dades de 1987), lestudi tamb descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. Tamb identifica el perfil ms com de les persones reincidents front a les que no ho sn. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidncia mitjanant laplicaci de tcniques danlisi multivariat.
Resumo:
El present treball de recerca explora i descriu alguns dels aspectes ms rellevants del que ha estat la trajectria de lAula de Teatre de la UVic (ATUV) al llarg dels anys. Consta de dues parts diferenciades. En la primera, presento de forma breu alguns dels elements bsics de carcter histric que configuren la relaci del teatre amb leducaci, fent una especial referncia al teatre universitari a lestat espanyol i a Catalunya. La segona part del treball es desdobla, a la vegada, en dues perspectives. En una, dono compte de levoluci realitzada per lAula de Teatre de la Universitat de Vic, des del punt de vista de la seva organitzaci, caracterstiques i funcionament, i produccions. Sha fet una memria descriptiva dels 18 anys de trajectria de lATUV. La segona perspectiva aporta la visi del conjunt de persones (estudiants i exestudiants) que han passat per lATUV i que fan, a partir dun qestionari trams prviament, una valoraci dels objectius de dinamitzaci cultural de la Universitat que es proposa laula, aix com dels aspectes de formaci humanstica que comprenen el treball de valors, dhabilitats i dactituds com a procs de creixement personal que han viscut en la seva experincia a lATUV..
Resumo:
Amb vista a una ampliaci de laeroport Girona-Costa Brava, per poder donar un servei de qualitat a tots els passatgers, es decideix fer una nova central elctrica de transformaci. Ledifici de la central elctrica ja est projectat, i lobjecte daquest projecte s dissenyar la installaci elctrica de mitja tensi des de lescomesa de la xarxa general fins les lnies de sortida de mitja i baixa tensi
