Análisis y diseño de un sistema de acreditación de competencias digitales a través de entidades locales

Desenvoluparem un Sistema d'Acreditació de Competències Digitals a través d'entitats locals. El sistema consisteix en una sèrie de proves que es realitzaran presencialment o a través d'una plataforma en línia, aquestes proves demostraran les competències digitals dels usuaris, es registraran de manera que es puguin explotar les dades obtingudes, conèixer la situació en què es troba la població atesa per poder emprendre iniciatives adequades i avaluar el funcionament del propi sistema. Per a registrar les dades emprarem una base de dades ja existent, aquesta base de dades registra les diferents iniciatives que es duen a terme per part de l'entitat local.

Gestión de Proyectos y Colaboración via Web

Kialti, S.A. es una consultoria regentada per una persona propera a l'alumne que subscriu, precisava d'una eina per a la col·laboració i la gestió de projectes.

Com donar resposta a la diversitat a l'aula

La diversitat és una característica de l'individu. Com podem atendre els alumnes a l'aula seguint les particularitats de cadascun?

Estrategias para compensar las habilidades adaptativas de una persona con TCE en su núcleo familiar

Aquest treball inclou el disseny i l'elaboració d'un projecte titulat

Conseqüències de crèixer i madurar en condicions de dificultat social

El tema del projecte consisteix a treballar les habilitats de relació interpersonal i de comunicació dels interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona com un possible ajut de cara a la seva reinserció i integració social posterior, ja que un domini adequat de les habilitats socials és del tot imprescindible perquè qualsevol persona pugui encaixar socialment.

¿Qué información sobre salud esconde Internet? Un análisis cualitativo de su contenido

L'acostament entre el professional de la salut i el qui necessita els seus serveis és un tema d'interès per a la psicologia de la salut des que va començar com a disciplina. En el context de la societat de la informació i el coneixement apareix un nou escenari d'intervenció d'aquests dos col·lectius que és necessari conèixer. Per això s'han començat diferents propostes, però la que presenta el grup d'investigació de Psicologia de la Salut i Xarxa (PSINET) de la Universitat Oberta de Catalunya s'encamina a potenciar la creació d'espais virtuals de trobada entre ambdós col·lectius (professionals de la salut i usuaris de serveis de salut). L'establiment de plataformes digitals de serveis sanitaris per als ciutadans del segle XXI passa primer per conèixer la realitat dels diferents col·lectius implicats en la relació salut i xarxa. L'objectiu que es planteja en aquest estudi se centra en el primer col·lectiu i en el descobriment del que hi ha sobre salut a Internet. Per a això, seguint una metodologia de recerca exhaustiva per Internet, s'han recollit webs sobre salut en català i castellà, i s'ha fet una anàlisi de dades textuals de la informació que contenien els webs en català. Aquesta anàlisi ha permès conèixer i descriure el prototip de web sobre salut que hi ha a la xarxa en el moment de fer l'estudi.

Les tecnologies de la comunicació al servei de la gent gran

Aquest informe mira de documentar el projecte GeriaTic, que desenvolupa l'Ajuntament de Barcelona al districte 22@. L'informe fa una anàlisi de la situació de la gent gran en relació amb les tecnologies de la informació i la comunicació en el sector de la salut, el control de l'entorn i el lleure. L'anàlisi de la documentació trobada i la informació extreta d'un grup de discussió amb persones grans usuàries de les TIC permeten identificar el mercat existent, els productes i serveis, les necessitats no cobertes i les bones pràctiques relacionades amb els tres sectors estudiats. Les conclusions de l'estudi assenyalen tres aspectes clau: la necessitat que la tecnologia s'incorpori a la vida quotidiana de les persones, perquè aparegui com a quelcom necessari i útil; la cura en cercar un disseny modular, escalable i integrat de la tecnologia que acompanyi les característiques específiques de la persona i els canvis al llarg del seu cicle vital, i, finalment, la consideració que la incorporació de les TIC en l'àmbit de la gent gran no tan sols involucra la persona, sinó també el conjunt de professionals i la societat en general. Aquests tres aspectes permeten plantejar l'exigència que la incorporació de la tecnologia en la vida de la gent gran abandoni el model assistencial i es presenti a la persona i a la societat com una font de noves possibilitats i una oportunitat per al canvi.

Aplicació de visió per dispositius mòbils

En aquest projecte es presenta l’aplicació per a dispositius mòbils Doppelganger. La seva funció és, a partir d’una fotografia, detectar la cara i mostrar la persona famosa de la nostra base de dades que més s’assembla a la persona en la fotografia. Per la implementació s’han utilitzat algoritmes de visió per computador i d’aprenentatge automàtic com per exemple el PCA i el K-Nearest Neighbor, tot utilitzant llibreries gratuïtes com són les OpenCV.

La reincidència penitenciària a Catalunya

L’estudi té per objectiu conèixer la reincidència penitenciària de la població excarcerada de les presons catalanes l’any 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La població total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. S’ha treballat amb els expedients informàtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numèrics per garantir la privacitat de les dades. A part d’actualitzar la taxa de reincidència penitenciària (la última datava de l’any 1994 i es referia a les dades de 1987), l’estudi també descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. També identifica el perfil més comú de les persones reincidents front a les que no ho són. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidència mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi multivariat.

Eduard Toldrà : sis sonets per a violí i piano

Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.

La cuestión de la mímesis (de Platón a la Odisea)

Proyecto de investigación realizado en la Freie Universität Berlin, Alemania, entre 2010 y 2012 desarrollando el proyecto titulado "El problema ontológico de la mímesis", el cual continuaba y desarrollaba planteamientos esbozados en mi tesis doctoral ("Problemas hermenéuticos en la lectura de la Ilíada"). Se pretendía examinar la noción de «mímesis» que se critica en el libro décimo de "La república". Se observó que 1. la actividad de Homero y los «poetas» era analizada en términos de pretensión de «saber»; 2. la noción de «saber» que operaba en la base del análisis filosófico era la de «saber habérselas con» (quien sabe de riendas es el jinete, etc.); 3. la problematicidad de la actividad de los «poetas» radicaba en que su pericia no tenía ámbito de referencia delimitado alguno; en este sentido, el poeta era un imitador, o sea, se le disputaba la posesión de auténtico saber. Partiendo del análisis platónico la investigación pasó a centrarse en ciertos aspectos cruciales para una interpretación de la Odisea. Nos interesaba especialmente observar que Ulises era un héroe esencialmente atípico en cuanto que era extraordinariamente «sabio» (astuto, capaz, perspicaz), lo cual daba cuenta tanto de la anticotidianidad del aprendizaje realizado (las llamadas «aventuras») como de su condición de héroe-poeta, o sea, de experto «decir». El reverso de esta especialísima capacidad era nada más y nada menos que su dudosa y problemática aptitud para actuar y decir como si fuera otro, es decir, su capacidad para lo que en Platón se llama «mímesis».

El aprendizaje híbrido y los nuevos espacios personales de aprendizaje: entre el aula, la red y la calle

El trabajo colaborativo en las aulas de formación universitarias configura gran parte de las propuestas metodológicas de e-learning. En la actualidad, las plataformas que Internet ofrece hacen pensar que hay escenarios nuevos que permiten otro tipo de experiencias a nivel de docencia. Es imprescindible tener en cuenta los espacios personales de aprendizaje, pero también podemos hacer el ejercicio de utilizarlos para generar sinergias entre los aspectos educativos formales, no formales e informales por los que pasa una persona. Este aspecto pasa por introducir un modelo híbrido de enseñanza donde el aula virtual o la presencial utilice las informaciones que existen fuera de ella. La utilización de microbloggings, medios de comunicación mediante Internet y medios de comunicación “tradicionales” o “en papel” pueden conseguir un enlace entre la virtualidad y la presencialidad.

Motion capture amb Microsoft Kinect

El proyecto trata de convertirse en una herramienta para animadores 3D, tanto para los que hacen películas como para los que modelan videojuegos, que necesiten de un software para simplificar el trabajo que conlleva animar un modelo 3D. Todo sin necesidad de usar trajes especializados. El proyecto, usando Kinect, convertirá los movimientos captados por la cámara y los agregará al modelo, creando una animación basándose en los movimientos reales de una persona.

Self-reported social class in adolescents: validity and relationship with gradients in self-reported health

Background: Analyzing social differences in the health of adolescents is a challenge. The accuracy of adolescent's report on familial socio-economic position is unknown. The aims of the study were to examine the validity of measuring occupational social class and family level of education reported by adolescents aged 12 to 18, and the relationship between social position and self-reported health.Methods: A sample of 1453 Spanish adolescents 12 to 18 years old from urban and rural areas completed a self-administered questionnaire including the Child Health and Illness Profile-Adolescent Edition (CHIP-AE), and data on parental occupational social class (OSC) and level of education (LE). The responsible person for a sub-sample of teenagers (n = 91) were interviewed by phone. Kappa coefficients were estimated to analyze agreement between adolescents and proxy-respondents, and logistic regression models were adjusted to analyze factors associated with missing answers and disagreements. Effect size (ES) was calculated to analyze the relationship between OSC, LE and the CHIP-AE domain scores.Results: Missing answers were higher for father's (24.2%) and mother's (45.7%) occupational status than for parental education (8.4%, and 8.1% respectively), and belonging to a non-standard family was associated with more incomplete reporting of social position (OR = 4,98; 95%CI = 1,3–18,8) as was agreement between a parent and the adolescent. There were significant social class gradients, most notably for aspects of health related to resilience to threats to illness.ConclusionAdolescents can acceptably self-report on family occupation and level of education. Social class gradients are present in important aspects of health in adolescents.

Social capabilities in Alzheimer's patients

Patients with stage-I (very mild and mild) Alzheimer's disease were asked to participate in a Dictator Game, a type of game in which a subject has to decide how to allocate a certain amount of money between himself and another person. The game enables the experimenter to examine the influence of social norms and social preferences on the decision-making process. When the results of treatments involving Alzheimer's disease patients were compared with those of identical treatments involving patients with mild cognitive impairment or healthy control subjects, with similar ages and social backgrounds, no statistically significant difference was found. This finding suggests that stage-I Alzheimer's disease patients may be as capable of making decisions involving social norms and preferences as other individuals of their age. Whatever brain structures are affected by the disease, they do not appear to influence, at this early stage, the neural basis for cooperation-enhancing social interactions.