64 resultados para knowledge management barriers
Resumo:
Estudi d'una solució i implantació d'un sistema centralitzat per gestionar el coneixement de l'equip del servei d'atenció a l'usuari de l'empresa TIC a la que treballem. Basant-nos a la nostra experiència, considerem que la majoria de les tasques a desenvolupar es poden transmetre de manera eficient com a coneixement explícit dins d'un format documental, amb una evident millora en cas de recolzar-se en recursos multimèdia, per això hem seleccionat l'entorn wiki com a una eina apropiada per a aquesta finalitat.
Resumo:
Este trabajo intenta analizar los diferentes procesos, roles y herramientas que intervienen en la gestión del conocimiento dentro de la gestión de proyectos informáticos con el fin de conseguir transformar los datos en conocimiento y usar estos como ventaja competitiva.
Resumo:
Estudi per a la implementació d'un sistema de gestió documental (SGD) per a un centre sanitari. S'exposa el pla de treball, l'estudi dels requeriments, el disseny i, finalment, la implementació.
Resumo:
La Sociedad del conocimiento y la forma como hoy gestionamos la información se han traducido en la introducción de las TICs en el sistema educativo, incorporando muchas veces la terminología (Escuela 2.0, aprendizaje digital, ) pero no los auténticos cambios que esas tecnologías han provocado en la Sociedad y, por ende, en nuestros estudiantes. En este artículo se plantean 9 de los temas más relevantes que son objeto de discusión social: la autoridad del experto cuestionada por la inteligencia colectiva, la superficialidad del conocimiento denunciada por Carr, la inestabilidad de los documentos y de sus contenidos sujetos a cambio en cualquier momento, la inabarcabilidad de la información que hace "imposible incluso al especialista estar al día", los derechos del autor y el propio concepto de autor en la era de la "segunda oralidad", la democracia informativa como alternativa al "cuarto poder", el acceso global superando fronteras, el respeto a la privacidad y la identidad digital. Frente a esos temas la escuela o la universidad introducen las tecnologías sin alterar su modelo ni sus prácticas. El objetivo final de este texto es invitar a los educadores a reflexionar sobre su práctica docente.
Resumo:
La Sociedad del conocimiento y la forma como hoy gestionamos la información se han traducido en la introducción de las TICs en el sistema educativo, incorporando muchas veces la terminología (Escuela 2.0, aprendizaje digital, ) pero no los auténticos cambios que esas tecnologías han provocado en la Sociedad y, por ende, en nuestros estudiantes. En este artículo se plantean 9 de los temas más relevantes que son objeto de discusión social: la autoridad del experto cuestionada por la inteligencia colectiva, la superficialidad del conocimiento denunciada por Carr, la inestabilidad de los documentos y de sus contenidos sujetos a cambio en cualquier momento, la inabarcabilidad de la información que hace "imposible incluso al especialista estar al día", los derechos del autor y el propio concepto de autor en la era de la "segunda oralidad", la democracia informativa como alternativa al "cuarto poder", el acceso global superando fronteras, el respeto a la privacidad y la identidad digital. Frente a esos temas la escuela o la universidad introducen las tecnologías sin alterar su modelo ni sus prácticas. El objetivo final de este texto es invitar a los educadores a reflexionar sobre su práctica docente.
Resumo:
Sorprenentment llegia que el conseller Mas-Colell i alguns responsables universitaris deien que l'oferta de graus, 460, a Catalunya és excessiva i que això fa difícil la tria de l'estudi per l'alumne. A mi em sembla que això no és exactament cert. Cap estudiant no es planteja una tria entre 460 graus. Poso per exemple el grau de medicina. No crec que el problema sigui triar entre els sis llocs on estudiar medicina, els estudiants no dubten gaire, trien segons interessos. O fer Química en els quatre llocs possibles. Hi ha repeticions de graus que no hi haurien de ser, però em sembla que això hauria de corregir-se per la pròpia iniciativa de les universitats
Resumo:
L'assignatura pendent dels diferents governs és saber destinar els recursos als llocs adients i en la quantitat suficient. Sovint s'ha encertat en el lloc però l'import ha estat massa petit i els diners no han produït resultats apreciables. La massa crítica només s'aconsegueix quan els recursos són suficients. Altres vegades s'ha gastat més del compte, amb desencert, sense que els recursos invertits produïssin resultats. Catalunya, fent servir la palanca Barcelona, ha d'apostar pel coneixement, la innovació i la creativitat, i el govern té l'obligació d'invertir perquè els fruits no es perdin
Resumo:
Es pot fer una anàlisi sobre les diferències entre les universitats que transfereixen molt coneixement i les nostres. També, es poden comparar les condicions socioeconòmiques, en relació a la creació d'empreses, i els 'clients' de les universitats, en relació als contractes de transferència. Aquesta informació ens pot ajudar a decidir què podem fer per millorar aquests pobres resultats
Resumo:
En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions
Resumo:
La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment
Resumo:
A Catalunya, a diferència d'altres països, no tenim eines públiques que afavoreixin que el fruit de la recerca serveixi per desenvolupar noves empreses de base científica. No tenim els mecanismes financers ni la cultura necessaris per fer que siguin els grups de recerca els que posin el coneixement al mercat. Aquests mecanismes financers els ha de crear l'administració, igualment que és ella qui ha de finançar la formació dels científics emprenedors