Poden ser els pactes successoris un instrument al servei de la continuïtat de l'Empresa Familiar?

En aquest treball es pretén indicar l'existència d'alguns instruments, com són els Pactes Successoris, en aquest cas a Catalunya, que poden ser utilitzats per proporcionar un plus d'estabilitat a un dels reptes fonamentals de les EF, la successió. També es posa l'accent en la introducció de la poda de l'arbre familiar com una opció poc a tenir en compte en la dinàmica pròpia de l'Empresa Familiar.

Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat: l'exemple de Barcelona

L"article mostra, a través de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l"aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca després d"un breu anàlisi dels precedents històrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s"estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.

El Portafoli de l'alumne com instrument d'autoaprenentatge

Presentem el Projecte d'Innovació Docent que es porta a terme des de la Unitat d'Infermeria de Salut Mental de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona dins de la formació especialitzada d'Infermeria de Salut Mental. Aquesta especialitat es desenvolupa en règim de residència clínica on el EIR (Enfermero Interno Residente) rep formació des de l'àmbit assistencial i docent. El portafoli de l'alumne es planteja com un instrument d'autoaprenentatge reflexiu que ha de contribuir a facilitar l'adaptació de la formació global del EIR als criteris del Espai Europeu de Formació Superior on el treball de l'alumne (concretat en el crèdit ECTS) és l'eix central de les metodologies docents.

Teaching cross-cultural competence and CLIL: a CLIL approach in International Relations University Courses

International relations professionals need cross-cultural competence and English language communication skills to function in the international arena (Graddol 1997). English language communication skills are necessary not only to communicate with foreign colleagues (Bocanegra-Valle 2014) but also to access the vast amount of knowledge transmitted in English over the internet (Ku, Zussman 2010). This work reports the use of CLIL and cross-cultural training in the University of Messina International Relations Advanced Degree Program as a method to raise students’ level of English as quickly as possible while giving them the essential intercultural skills for work in the international field. The researchbased course program combined cross-cultural communication training (Storti, 1997; Lewis, 1999; Gannon, 2004, Harris and Moran, 2007; U.S Peace Corps Training Handbook 2012,) and intercultural competence skill development (Bennett, 1998). Two objectives were proposed: 1) develop cross-cultural communication competence; 2) bring students up to a B2 level as fast as possible. The final exam demonstrated significant growth in the areas of cross-cultural competence as well as an increase in European Common Framework level ranging from .5 to 1.0 depending on the student. Students expressed their belief that what they had learned would be useful for their future career. Combining CLIL with intercultural competence building seems to be effective in meeting two objectives: increasing English language fluency and developing cross-cultural communication competence. More research is recommended to further document this method for increasing English communication proficiency while developing interculturally competent international professionals.

English as a medium of instruction in teaching other languages: attitudes and practices

Internationalisation of HE and emergence of English as a global academic lingua franca used by people who share neither a common native tongue nor cultural and educational background have not only offered more opportunities but also raised challenges. According to recent European surveys, the percentage of pupils attaining the level of independent user in English varies from 14% to 82%, which evidences the potential and the complexity for English as a medium of instruction at tertiary level. This study aims to present the model of foreign language instruction at Vytautas Magnus University where one third of 30 languages are taught through English. It investigates the attitudes and practices of teachers in delivering their English-medium language courses by discussing the questions whether teaching other languages through English is psychologically, culturally and educationally preferable for teachers and students, whether it can limit the content taught and require a special methodology, how the teaching process changes with multiple languages used in the classroom and what level of English is necessary for teachers and students to ensure high quality of English-medium language teaching. The study is based on qualitative methodology with 12 language teachers participating as respondents. The results reveal areas in need of improvement.

The application of communicative language teaching : a particular case in a polish primary school

L’objectiu d’aquest estudi és examinar si l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua és usat per les mestres quan duen a terme classes d’anglès com a llengua estrangera en una escola de primària polonesa, amb un context educatiu especial. Aquesta recerca qualitativa analitza cinc conjunts principals d’informació relacionats amb l’ensenyament de la llengua estrangera que caracteritzen l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua i que estan centrats en: el coneixement i les creences dels mestres sobre l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua; l’ús de la llengua; els aspectes de la llengua anglesa que s’ensenyen; les característiques de les activitats: i el procés d’ensenyament. Per aquest objectiu, s’ha proporcionat un qüestionari a cada mestra d’anglès i s’han portat a terme algunes observacions d’aula per tal de recollir dades, analitzar-les i extreure’n unes conclusions. Els resultats de la investigació mostren que les mestres d’anglès donen bastant suport a l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua, així com apliquen força sovint els seus trets característics quan porten a terme les classes.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Estudi de pràctiques d’educació infantil: la participació com a recurs d’inclusió

El nostre estudi és una investigació educativa amb metodologia qualitativa que, a través de l’anàlisi de contingut, vol determinar si existeixen indicadors que tenen un pes específic més rellevant per assolir un alt grau de participació a l’aula, entenent que aquesta és un element d’atenció a la diversitat en la perspectiva de l’educació inclusiva. La mostra analitzada consta de quaranta-nou experiències educatives extretes de la Revista Infàn- ci-a de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, en l’apartat Escola 3-6, des del novembre-desembre del 2009 i fins al novembre-desembre del 2013. L’instrument d’anàlisi ha estat una fitxa d’observació formada per una sèrie d’indicadors extrets del marc teòric. Els resultats mostren que hi ha uns indicadors que tenen una major rellevància quan es fan activitats d’ensenyament-aprenentatge amb un alt grau de participació. Per tant, els docents hauran de tenir en compte aquests indicadors per portar a terme pràctiques educatives inclusives amb alts índex de participació.

¿Por qué los estudiantes participan poco en la gestión de la universidad? La opinión del profesorado = Why do students participate so little in the management of the university? The opinion of the teaching staff

El artículo invita a reflexionar sobre la participación de los estudiantes en la gestión y el gobierno de la universidad a partir de una investigación. Se centra en la opinión y percepción que el profesorado implicado directamente en la gestión de la docencia tiene sobre esta participación. Se aportan datos relevantes que ayudan a disponer de una visión más completa de un fenóneno complejo y multidimensional como es la participación estudiantil. Sus interpretaciones nos ofrecen información significativa que contribuye a comprender algunas de las causas de la baja participación y nos orienta hacia las posibles estrategias a emprender para intentar invertir esta tendencia

Col.legi d' educadors socials de Catalunya: un nou i necessari instrument al servei de la professió

Sempre és difícil assignar un origen a les iniciatives socials perquè, la majoria de vegades, solen resultar conseqüència de l'esforç col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podríem dir que del Col·legi Professional se'n parla, en molts dels àmbits de l'educació social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparició aquest objectiu. Però llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federació que les coordinés. El tema es reprèn en el I Congrés d'Educadors de Pamplona (març de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fixà en la creació de la Diplomatura i en això es posaren tots els esforços fins 1991. Després va seguir un període de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt col·lectivament, amb una sèrie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Col·legi Oficial. Així doncs, en el I Congrés de l'Educador Social d'abril de 1995 a Múrcia, un dels àmbits temàtics oberts fou el del Col·legi Professional. Més en concret, l' Associació Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta línia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, polítics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...

La Incidencia de las nuevas tecnologías en los hábitos formativos de los estudiantes de magisterio = The Impact of new technologies in the learning habits of teacher students

Este trabajo persigue dos objetivos: el primero es analizar el uso de las TIC en un grupo de estudiantes de segundo curso de Magisterio de la Universidad de Girona; el segundo es analizar los documentos normativos legales que establecen el currículum de educación primaria en Cataluña para observar qué tipo de papel juegan las TIC en las nuevas programaciones educativas. La primera parte se ha llevado a cabo mediante una encuesta, cuyos resultados permiten observar tres aspectos distintos: el primero, que una parte considerable del grupo considera las TIC más como un complemento para el aprendizaje que como una forma de aprendizaje; el segundo, que a pesar de hacer un uso considerable de las TIC, el conocimiento que tienen de ellas es muy básico y utilizan aplicaciones muy genéricas; y el tercero es que una parte de sus propuestas didácticas para el uso de las TIC son propuestas tradicionales simplemente adaptadas a un nuevo instrumento, sin buscar realmente la innovación que puede suponer la incorporación de las TIC. En la segunda parte del artículo, a partir del análisis e interpretación de los documentos legales que establecen el currículum de Educación Primaria, se observa que en un mismo documento conviven aserciones sobre las TIC como complemento al aprendizaje de contenidos con otras formulaciones que consideran las TIC como constructoras de conocimiento. A partir del perfil de los estudiantes y del estado de los documentos legales, al final del artículo se hacen propuestas para formar al futuro maestro teniendo en cuenta las TIC como herramientas básicas de conocimiento

On-line teaching and Copyright : Any Hopes for an EU Harmonized Playground?

Education never fails to be mentioned ¿ and, often, mentioned first ¿ as a public interest that justifies an exception to copyright. Educational purposes were already present in the first version of the Berne Convention of 18862 and have remained there (although in revised language) ever since. The WIPO Copyright Treaty of 19963 expressly referred to education in its Preamble, when ¿Recognizing the need to maintain a balance between the rights of authors andthe larger public interest, particularly education, research and access to information, as reflected in the Berne Convention¿ (emphasis added). And morerecently, the EU Directive on Copyright in the Information Society4 stressed its goal ¿to promote learning and culture by protecting works and other subjectmatter while permitting exceptions or limitations in the public interest for the purpose of education and teaching¿ (Recital 14, emphasis added).

Online Learning and Teaching in Higher Education, a book review

Peer-reviewed

University teacher competences in a virtual teaching/learning environment : analysis of a teacher training experience

This paper attempts to shed light on the competencies a teacher must have inorder to teach in online university environments. We will relate a teacher trainingexperience, which was designed taking into account the methodological criteriaestablished in line with previous theoretical principles. The main objective of ouranalysis is to identify the achievements and difficulties of a specific formativeexperience, with the ultimate goal of assessing the suitability of this conceptualmethodologicalframework for the design of formative proposals aiming to contribute tothe development of teacher competencies for virtual environments.