Motivo de consulta más frecuente del paciente oncológico hospitalizado en el Hospital de Sagunto. Estudio descriptivo.

Estudi descriptiu dels principals motius d´ingrés i símptomes més freqüents del pacient oncològic. S´obtenen dades demogràfiques, clíniques i patològiques del pacient; així com el principal motiu d´ingrés i la simptomatologia que associa. Resultats: El principal motiu d´ingrés han estat les complicacions derivades de la neoplàsia (84 %), sent el dolor mal controlat la principal causa. La simptomatologia més prevalent ha estat l´anorèxia (69 %), dolor (60 %) i la perduda de pes (40 %). El dolor va ser considerat el símptoma principal, no obstant això, el 60 % dels pacients que presentaven dolor, estava mal o molt mal controlat (EVA>4).

Adequació de la infraestructura de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per a la implantació de S.A.P. (System Application & Products)

En aquesta memòria s'explica com, per la implantació de SAP en l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova s'ha de realitzar una adequació tant de xarxa, com de parc d'ordinadors i impressores, instal·lació d'un nou cpd. Es fa un anàlisi previ de la situació i s'expliqen quins canvis es fan i perquè.

Pla per optimitzar el cost d’adquisió i logística de medicaments en un hospital

Un dels àmbits d’actuació del Pla de Mesures publicat pel Departament de Salud és la racionalització de la despesa farmacèutica en els hospitals. Cal dir que, actualment aquesta suposa dins de les despeses d’explotació dels hospitals un 13-15% del total i que, a diferència del consum de receptes mèdiques, no ha deixat de créixer en els últims anys. Si desglossem aquest percentatge, en la seva gran majoria correspon a un tipus de medicació anomenada Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) i s’ha de diferenciar del consum de fàrmacs intrahospitalari. La MHDA és un tipus de medicació d’ús hospitalari que es dispensa des del servei de farmàcia de l’hospital a pacients no ingressats i tracta diferents patologies que pel seu seguiment o control, es precisa que es faci des del mateix hospital. L’Objectiu del treball és fer un anàlisi exhaustiu de la gestió d’adquisicions d’un servei de farmàcia estàndard. Aquest anàlisi es farà a partir de l’elaboració de processos interns relacionats amb les adquisicions, passant per fer una relació de les despeses del servei, enumerant els recursos necessaris, i identificant les despeses logístiques i de personal.

Health care management autonomy: Evidence from the Catalonian hospital sector in a decentralised Spain

The organisation of inpatient care provision has undergone significant reform in many southern European countries. Overall across Europe, public management is moving towards the introduction of more flexibility and autonomy . In this setting, the promotion of the further decentralisation of health care provision stands out as a key salient policy option in all countries that have hitherto had a traditionally centralised structure. Yet, the success of the underlying incentives that decentralised structures create relies on the institutional design at the organisational level, especially in respect of achieving efficiency and promoting policy innovation without harming the essential principle of equal access for equal need that grounds National Health Systems (NHS). This paper explores some of the specific organisational developments of decentralisation structures drawing from the Spanish experience, and particularly those in the Catalonia. This experience provides some evidence of the extent to which organisation decentralisation structures that expand levels of autonomy and flexibility lead to organisational innovation while promoting activity and efficiency. In addition to this pure managerial decentralisation process, Spain is of particular interest as a result of the specific regional NHS decentralisation that started in the early 1980 s and was completed in 2002 when all seventeen autonomous communities that make up the country had responsibility for health care services.Already there is some evidence to suggest that this process of decentralisation has been accompanied by a degree of policy innovation and informal regional cooperation. Indeed, the Spanish experience is relevant because both institutional changes took place, namely managerial decentralisation leading to higher flexibility and autonomy- alongside an increasing political decentralisation at the regional level. The coincidence of both processes could potentially explain why some organisation and policy innovation resulting from policy experimentation at the regional level might be an additional featureto take into account when examining the benefits of decentralisation.

Market structure and hospital efficiency: Evaluating potential effects of deregulation in a national health service

In this article we examine the potential effect of market structureon hospital technical efficiency as a measure of performance controlled byownership and regulation. This study is relevant to provide an evaluationof the potential effects of recommended and initiated deregulation policiesin order to promote market reforms in the context of a European NationalHealth Service. Our goal was reached through three main empirical stages.Firstly, using patient origin data from hospitals in the region of Cataloniain 1990, we estimated geographic hospital markets through the Elzinga--Hogartyapproach, based on patient flows. Then we measured the market level ofconcentration using the Herfindahl--Hirschman index. Secondly, technicaland scale efficiency scores for each hospital was obtained specifying aData Envelopment Analysis. According to the data nearly two--thirds of thehospitals operate under the production frontier with an average efficiencyscore of 0.841. Finally, the determinants of the efficiency scores wereinvestigated using a censored regression model. Special attention waspaid to test the hypothesis that there is an efficiency improvement in morecompetitive markets. The results suggest that the number of competitors inthe market contributes positively to technical efficiency and there is someevidence that the differences in efficiency scores are attributed toseveral environmental factors such as ownership, market structure andregulation effects.

La Cultura de la caritat: inventari dels béns de l'Hospital de la Seu (Girona, 31 de gener 1342)

L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacció d'un inventari detallat dels béns d'aquesta institució, relació que s'acompanya de la valoració d'aquests per a un possible encant o subhasta pública; el seu càrrec, nomenat pel capítol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservació d'aquests béns. És per aquest motiu que ordena aquesta escripturació davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol pèrdua. [...]

Integración de la prevención en los protocolos clínico asistenciales de un hospital de Barcelona

Objetivo: Revisar la integración de medidas preventivas dirigidas a la protecciónde los trabajadores en los protocolos clínico-asistenciales de un hospital deBarcelona.

Risc cardiovascular en pacients que consulten a urgències d´un hospital general amb un esdeveniment vascular agut

La malaltia cardiovascular és una de les principals causes de morbimortalitat. Els factors de risc cardiovasculars són diversos. Hi ha moltes guies de prevenció clínica i escales de risc. Malgrat l’existència de guies de pràctica clínica i millor identificació dels factors de risc, persisteix l’impacte negatiu cardiovascular. L’estudi enregistra aquests esdeveniments cardiovasculars en pacients que ingressen a urgències, durant tres anys, els factors de risc, els tractaments a l’ingrés i a l’alta i l’evolució i mortalitat durant l’ingrés. Compararà la població que ens ocupa amb d’altres i els tractaments. Detectarà el seguiment de les guies i circuits de millora.

Experiencia con Telaprevir en una corte de pacientes monoinfectados y coinfectados en un hospital de tercer nivel

Objetivos: avaluar tasas de respuestas y seguridad, a las 24 semanas del inicio de tratamiento, en pacientes monoinfectados por VHC y coinfectados VIH/VHC con Telaprevir. Métodos: estudio descriptivo transversal de los pacientes mono y coinfectados (tanto “naive”, recaedores, no respondedores y respondedores parciales), tratados con Telaprevir en una Unidad de Enfermedades Infecciosas. Se recogieron los datos demográficos de cada paciente, datos analíticos, inmunológicos y virológicos así como la determinación de polimorfismo IL B28. Se recogen datos basales y a las 4, 8, 12 y 24 semanas. Resultados: un total de 43 pacientes analizados que iniciaron tratamiento con Telaprevir. Completan tratamiento hasta 12 semanas los 43, y hasta la semana 24 con Peginterferon y Rivabirina un total de 35 pacientes. Un 48% eran pacientes monoinfectados y un 51% coinfectados VIH-VHC. Un 80% eran hombres y un 20% mujeres, con una edad media de 52 años +/- 8´79. A las 12 semanas, un 76% de los pacientes monoinfectados y un 86% de los coinfectados tenían indetectable VHC, y a las 24 semanas un 86% de los monoinfectados y un 90% de los coinfectados, mantenían respuesta viral en tratamiento, sin ser estas diferencias estadísticamente significativas. De la misma forma no se encontraron diferencias estadísticamente significativas en las proporciones de efectos secundarios. Conclusiones: la efectividad y la seguridad del tratamiento con triple terapia que incluye Teleprevir en la infección crónica de VHC, son similares en pacientes monoinfectados y coinfectados.

Hospital de día de enfermedades respiratorias: Impacto sobre la tasa de ingresos hospitalarios por exacerbaciones de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica.

Las exacerbaciones de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EA-EPOC) constituyen una de las principales causas de hospitalización y de asistencia a los Servicios de Urgencias, lo cual les confiere ser las responsables de una gran carga sobre el sistema sanitario. En nuestro estudio hemos evaluado el impacto de un modo asistencial alternativo (los hospitales de día de enfermedades respiratorias -HDER-) sobre la tasa de ingresos durante las EA-EPOC. Los resultados muestran que la atención en los HDER puede disminuir el número de ingresos en comparación con los Servicios de Urgencias a partir de un modelo de atención continuada y multidimensional.