El olvido en la Olímpica VII

En la tradición poética, memoria y olvido actúan no solo como mecanismos de comunicación o incomunicación con uno mismo, sino como sujetos operativos en el código mítico...

Martí i Pol traduït: Estudi de la correspondència entre el poeta i els traductors de la seva obra

La relació de Miquel Martí i Pol amb la traducció és estreta. D’una banda, l’exerceix com a traductor de Georges Arnaud, Claude Lévi-Strauss o Simone de Beauvoir; de l’altra, la seva producció poètica és objecte de traduccions a més de 15 idiomes. Amb aquest article ens proposem l’objectiu d’analitzar la correspondència entre el poeta i els seus torsimanys disponible al Fons Miquel Martí i Pol de Roda de Ter per tal de resseguir, en la mesura del possible, el grau de participació de l’autor rodenc en el procés de traducció de la seva obra a d’altres llengües.

De "Paraules al vent" a "La Fàbrica": creació, evolució i publicació dels primers poearis de Miquel Martí i Pol

Aquest article té per objecte resseguir la trajectòria de creació i publicació dels primers llibres de Miquel Martí i Pol i mostrar el canvi d’orientació poètica de la seva obra a partir de 1957 i fins a 1961. El «canvi de rumb» experimentat, tal com l’anomenava el mateix autor, va comportar el trànsit de la introspecció dels primers reculls, inclosa l’evolució de la seva crisi religiosa, cap a la «poesia social» d’El poble i La fàbrica.

Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630

Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Ideade’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge versun fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent enl’obra, dos anys més tardana, que inaugura la mostra: La verge de Loreto, tambéconeguda com la Verge del peregrins. Davant el procés creatiu de Zuccari basat en laIdea, es a dir el disegno interno de bellesa, Caravaggio pren la realitat com a modeltrencant així amb el manierisme reformat que, a la Roma papal, te la seva plasmació al’Oratori dels Gonfalone on el citat tractadista hi va participar. D’altra banda la novamanera caravaggesca es contraria a la proposada per Annibale Carracci al programa dela Galeria Farnese i, alhora, per la defensada per tota la tractadística italiana del segleXVII, des de Giovanni Battista Agucchi, en el seu Tractat de la pintura(1607-1615),fins a Giovan Pietro Bellori en el seu discurs L’Idea del pittore, dello scultore edell’architetto, scelta dalle bellezze naturali superiore alla natura que seguint els vellsprincipis de la Poètica defensen que l’obra d’art ha de tenir versemblança, ha d’imitar els millors i pot corregir la realitat. No es estrany, doncs, que Agucchi posi comexemple a seguir l’art d’Annibale Carracci i que compari a Caravaggio amb l’escultorgrec Demetri, que va seguir tant al peu de la lletra la semblança que no va tenirconsideració per la bellesa.

Les conquestes de l'amor

Són molts els místics que han situat l'amor com a epicentre de les seves cosmogonies, i que l'han postulat com a eina imprescindible per a la millora qualitativa de les relacions humanes: des de Ramon Llull (per destacar un místic català universal), que dedicà un dels 365 aforismes del Llibre d'Amic e Amat a reflexionar sobre la força i l'extensió de l'amor ("Amor és bulliment d'audàcia e de temor per frevor..."), fins a Lluís Maria Xirinacs (per destacar-ne un altre), la trajectòria vital i poètica del qual és un clar exemple d'amor a les persones, a la terra i al país.

Natalici nadalenc

Sí, ja ho sé, el títol d'aquest article és redundant, atès que Nadal prové de natalici. Però és que vull parlar justament d'això, de naixements, coincidint amb la festa dedicada a aquest fet, el Nadal, malgrat que, segons la tradició, en la concepció de l'infant el naixement del qual es commemora no hi intervingué cap progenitor masculí. Potser és una manera poètica de fer referència al que tot sovint s'anomena "guerra de sexes", de la qual també parlaré tot seguit [...].