From a pattern-language to a pattern ontology approach for CSCL script design

Collaborative activities, in which students actively interact with each other, have proved to provide significant learning benefits. In Computer-Supported Collaborative Learning (CSCL), these collaborative activities are assisted by technologies. However, the use of computers does not guarantee collaboration, as free collaboration does not necessary lead to fruitful learning. Therefore, practitioners need to design CSCL scripts that structure the collaborative settings so that they promote learning. However, not all teachers have the technical and pedagogical background needed to design such scripts. With the aim of assisting teachers in designing effective CSCL scripts, we propose a model to support the selection of reusable good practices (formulated as patterns) so that they can be used as a starting point for their own designs. This model is based on a pattern ontology that computationally represents the knowledge captured on a pattern language for the design of CSCL scripts. A preliminary evaluation of the proposed approach is provided with two examples based on a set of meaningful interrelated patters computationally represented with the pattern ontology, and a paper prototyping experience carried out with two teaches. The results offer interesting insights towards the implementation of the pattern ontology in software tools.

Improving social measurements: the experience of the ESS first rounds in Spain

With the two aims of monitoring social change and improving social measurement, the European Social Survey is now closing its third round. This paper shows how the accumulated experience of the two first rounds has been used to validate the questionnaire, better adapt the sampling design to the country characteristics and efficiently commit fieldwork in Spain. For example, the dynamic character of the population nowadays makes necessary to estimated design effects at each round from the data of the previous round. The paper also demonstrates how, starting with a response rate of 52% at first round, a 66% response rate is achieved at the third round thanks to an extensive quality control conducted by the polling agency and the ESS national team and based on a detailed analysis of the non-response cases and the incidences reported by the interviewed in the contact form.

Música i fotografia

La relació entre la música i les arts plàstiques s'ha donat des de diverses perspectives al llarg de la història. Després d'analitzar en quins aspectes i amb quina finalitat s'han basat aquestes relacions, proposo una nova aproximació entre la música i la fotografia, basada en els paràmetres morfològics i formals d'aquesta per buscar una relació el més objectiva possible. A partir d'aquesta equivalència defenso la idea de que el coneixement del llenguatge d'una altra forma artística ens pot permetre enriquir el nostre propi llenguatge, aplicant en aquest cas a la música, aquells elements característics de la fotografia. Finalment poso en pràctica aquesta equivalència, per experimentar fins a quin punt ens pot ajudar a enriquir el nostre llenguatge.

Bands width, credibility and exchange risk: Lessons from the EMS experience

This paper presents an analysis of the credibility of the EMScurrencies that covers the period before and after the increase in thebands of fluctuation. Our credibility indicator is based on the inferredprobabilities derived from the estimation of a Markov-switching model(Hamilton (1989)) applied to the expected rate of depreciation. Theresults show that, for most of the currencies, credibility has improved,at least transitorily, after the increase in the bands. However, for allcurrencies, the credibility measured by the indicator proposed in thispaper has been eroded recently even with the widened bands.

Improving social measurements: The experience of the ESS first rounds in Spain

With the two aims of monitoring social change and improving social measurement, the European Social Survey is now closing its third round. This paper shows how the accumulated experience of the two first rounds has been used to validate the questionnaire, better adapt the sampling design to the country characteristics and efficiently commit fieldwork in Spain. For example, the dynamic character of the population nowadays makes necessary to estimated design effects at each round from the data of the previous round. The paper also demonstrates how, starting with a response rate of 52% at first round, a 66% response rate is achieved at the third round thanks to an extensive quality control conducted by the polling agency and the ESS national team and based on a detailed analysis of the non-response cases and the incidences reported by the interviewed in the contact form.

Teaching, research and service: Experience and opinions of accounting Spanish academics

Research, teaching and service are the main activities carried out in almost all European universities. Previous research, which has been mainlycentred in North-American universities, has found solid results indicatingthat research and teaching are not equally valued when deciding on facultypromotion. This conclusion creates a potential conflict for accountingacademics on how to distribute working time in order to accomplish personalcareer objectives. This paper presents the results of a survey realisedin two European countries: Spain and the United Kingdom, which intendedto explore the opinions and personal experience of accounting academicsworking in these countries. Specifically, we focus on the following issues:(i) The impact of teaching and service on time available for research;(ii) The integration of teaching and research; (iii) The perceived valueof teaching and research for career success and (iv) The interaction betweenprofessional accounting and accounting research. The results show thatboth in Spain and in the United Kingdom there is a conflict between teachingand research, which has its origin in the importance attached to researchactivities on promotion decisions. It also seems evident that so far, theconflict is being solved in favour of research in prejudice of teaching.

What risks do people perceive in everyday life? A perspective gained from the experience sampling method (ESM)

The experiential sampling method (ESM) was used to collect data from 74 parttimestudents who described and assessed the risks involved in their current activitieswhen interrupted at random moments by text messages. The major categories ofperceived risk were short-term in nature and involved loss of time or materials relatedto work and physical damage (e.g., from transportation). Using techniques of multilevelanalysis, we demonstrate effects of gender, emotional state, and types of risk onassessments of risk. Specifically, females do not differ from males in assessing thepotential severity of risks but they see these as more likely to occur. Also, participantsassessed risks to be lower when in more positive self-reported emotional states. Wefurther demonstrate the potential of ESM by showing that risk assessments associatedwith current actions exceed those made retrospectively. We conclude by notingadvantages and disadvantages of ESM for collecting data about risk perceptions.

Single mothers and incentives to work: The French experience

This paper analyzes the effect of the 1998 reform of the French single parents allowanceon the labor supply of single mothers with very young children. The reform aimed atencouraging participation by allowing eligible single parents to accumulate benefits andlabor earnings for a limited period of time. Using data from the French EmploymentSurvey, the analysis shows that single mothers affected by the reform had experienced asignificant increase in their employment rate four years after the reform wasimplemented. During the same period, the employment rate of married mothers withyoung children did not experience a significant change, suggesting that at least part ofthe increase was a consequence of the reform. These results provide some evidence thatbenefit schedules that provide financial incentives to work can have significant effectsin getting single moms back to work, even in the presence of very young children.

El Advergaming en el digital signage: actores que determinan la obtención del "flow experience" de acuerdo a la ubicación de un dispositivo de emisión de contenido digital, dinámico e interactivo con videojuegos de marca

En la recerca d’eines que suposen la interactivitat com a punt clau en el model de comunicació, la present investi- gació aborda l’ús de videojocs amb contingut publicitari o “advergaming” com a punt central d’estudi i pretén es- tablir els factors que determinen una experiència de joc òptima a través de l’ús de pantalles digitals com a mitjà difusor d’aquest tipus de contingut. Parlarem de “flow experience” o teoria de la psicologia po- sitiva segons el seu creador i precursor Mihály Csíkszent- mihályi, i serà la perspectiva des de la qual pretenem desenvolupar aquest estudi, entenent el “flow experience” com l’estat òptim o nivell més alt d’experiència d’usuari que es pot assolir durant una activitat

Disseny d’un sistema d’entrenament per l’escalada

El projecte proposa un sistema d’entrenament per l’escalada, donant noves solucions adaptades a les noves tendències socials i de mercat. La millora en la comunicació usuari-producte i el seguiment del progrés en l’entrenament són les bases d’aquest projecte, entorn a les quals giren totes les solucions plantejades. Donat l’increment exponencial dels usuaris de sales d’entrenament i aficionats a l’escalada en els últims deu anys, on m’incloc, aquest projecte pretén donar una nova visió més real de l’entrenament, plantejant un producte versàtil i canviant, el qual s’adequa a les necessitats concretes de cada usuari, a l’hora que proposa diferents muntatges segons les possibilitats de l’espai d’instal·lació. L’interès personal per l’escalada i l’experiència durants els últims anys en sales d’entrenament m’han fet plantejar-me la funció de diferents elements dins d’aquests espais. L’ús de noves tecnologies i de sistemes de programació específics donen a l’usuari l’oportunitat d’endinsar-se en tota una experiència diferent d’entrenament, on pot dissenyar el seu propi pla, tenir un seguiment estadístic de la seva evolució i ser partícip d’una xarxa social de contactes, recomanacions, actualitzacions d’exercicis i plantejament de nous reptes. Naixent les sales d’entrenament a la dècada dels seixanta, avui dia són més de 40 les empreses dedicades a la producció i fabricació de material per elles. Només un 11% inverteixen en innovació i disseny i, tot i així, els resultats, en la majoria dels casos, no es desmarquen gaire d’allò que ja existeix. Amb aquest projecte es vol obrir un nou paradigma en el sector, donar la volta a allò existent i mostrar que fent un bon estudi de necessitats es poden plantejar solucions molt més reals, adaptables i personalitzables.

My Own Trip: obtenció i localització de punts d'interès II

El projecte vol desenvolupar un programari per Android destinat al guiatge d'un usuari per diferents punts d'interès, els quals han estat extrets de forma automàtica dels seus propis documents. Per poder aconseguir-ho, el programa serà capaç d'analitzar fitxers de text pla i extreure els diferents punts d'interès que apareguin (paraules clau). Un cop extrets, haurà d'assignar una Geolocalització a cadascun. Posteriorment, i connectant-se a l’API de GoogleMaps, l'aplicació permetrà a l'usuari visualitzar els punts d'interès i definir un recorregut (circuit, ruta, ruta pròxima,...).

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.