Avaluació de la tècnica de fitoextracció per a la reducció de concentracions de metalls pesants en sòls contaminats per la indústria minera

L’explotació minera, especialment la mineria metàl•lica, ha estat sempre associada ariscos de contaminació ambiental de sòls, aigües i vegetació, originats per l’activitatextractiva, les operacions de concentració dels minerals i pels emplaçaments de residusminers sense una gestió adequada. En molts casos els residus miners s’abocavendirectament a rius i rierols o s’acumulaven en piles pròximes a centres habitats iactivitats agrícoles. Concretament s’estudia els cas de les mines d’Osor. Donada la possible presència de quantitats elevades de metalls pesants en aquests sòlses decideix avaluar una tècnica de remediació de sòls lleugera com la fitoextracció. Lafitoextracció es basa en l’ús de plantes bioacumuladores que absorbeixen metalls delsòl. Aquesta tècnica permet una descontaminació del sòl no agressiva i de baix cost peròrequereix un tractament de llarga durada

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.     

La legislación como condicionante en la creatividad: perspectiva de género y estereotipos

Entre los varios tópicos que rodean al ámbito publicitario, aquellos relacionados con el tratamiento de género, específicamente al femenino, a través de las representaciones de roles y estereotipos en las que, además, el cuerpo tiene especial relevancia, han determinado que la publicidad sea considerada como uno de los factores que refuerzan y fomentan la discriminación hacia las mujeres. Dentro de los límites que el marco regulador establece para la libertad de expresión y por iniciativas propias del sistema publicitario a través del autocontrol, en las estrategias creativas y en quienes las producen, se han iniciado procesos, llamados a repensar las identidades femeninas y masculinas, pese a ello, existen efluvios que demuestran que el sexismo continua presente en las sociedades en las que la publicidad se desenvuelve, por tanto le dan cabida a ésta y otras formas de comunicación y de procesos y comportamientos sociales

Unitat de Cures Intermitges per a Malats Crítics de Llarga Estada: Anàlisi de Minimització de Costos

Els primers indicis d’intentar crear àrees hospitalàries especialitzades a on agrupar malalts greus o postoperats per tenir una cura més estreta de la seva evolució, ja es troben a alguns hospitals, al segle XIX. Tanmateix, no és fins l’any 1952 arran de l’epidèmia de poliomielitis quan, aquesta idea d’aglutinar malalts que comparteixen una mateixa necessitat de cures, en aquest cas, la ventilació mecànica (VM), rep l’impuls definitiu i dóna lloc al naixement de les unitats actuals, conegudes com a unitats de cures intensives (UCIs). Durant la dècada dels seixanta, progressivament, comencen a agrupar-se als hospitals els recursos per a l’atenció dels malalts greus, particularment els que precisaven VM i malalts coronaris aguts creant-se, dins els diferents hospitals, les UCIs i les unitats coronàries. Des del seu inici, l’organització d’aquestes àrees i unitats ha estat diferent en els hospitals, i supeditada a la recerca permanent de criteris d’efectivitat i eficiència a causa del seu elevat cost respecte al total del pressupost hospitalari. Així, per una banda, el disseny s’ha centrat en concentrar els recursos disponibles buscant una millor capacitació i entrenament del personal per tal d’optimitzar la utilització dels recursos tecnològics però, d’altra banda, a causa de les diferències entre els diversos tipus de malalts crítics (mix de malalts), quan a les seves necessitats diagnostiques i terapèutiques, s’ha buscat també la seva concentració per patologies, creant unitats diferents en quant a organització, recursos tecnològics i personal (2). D’aquesta manera i depenent de les necessitats i recursos de cada hospital s’han creat unitats amb diferents objectius d’atenció i organització, en quant a recursos, formació i personal. Però aquestes unitats sempre han centrat la seva atenció en el pacient crític agut i no en les conseqüències de la seva assistència.

Legislació i perspectives de gènere en la construcció de la ciutadania: una comparativa

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània i s’ha centrat en l’anàlisi, des d'una perspectiva comparativa, dels discursos de gènere a Irlanda i Catalunya. S’ha estudiat especialment com s’articulen a través de la legislació. El període cronològic establert és molt extens. Comprèn des dels anys 20 fins als anys 70 del segle XX. Aquesta cronologia amplia ha permès observar fenòmens de llarga durada: les reconfiguracions dels discursos de gènere en funció d’altres processos socials pels quals es veuen afectats, com són per exemple, el naixement de un nou estat (l’Estat Franquista en el cas de Catalunya, i l’Estat Irlandès independent), la Transició a la Democràcia en el cas espanyol o el debats per a la entrada a la Unió Europea a Irlanda. En el cas de Catalunya el focus en aquest període ha significat l’anàlisi de la legislació pròpia que s’elabora en determinats períodes però especialment l’anàlisi de la legislació estatal per la qual es regeix en d’altres. El projecte s’ha basat en un extens àmbit temàtic, principalment en l’anàlisi de la legislació (drets polítics i reconeixement del principi d’igualtat, món laboral, família, educació, drets reproductius, educació/reeducació moral), ja que és un instrument essencial en la construcció i imposició de models de masculinitat i feminitat. A més, a través de la legislació s’ha pogut fer més evident la relació dels discursos de gènere amb altres factors com són les transformacions polítiques en cada cas, la construcció de l’Estat o la influència del nacionalisme. Aquest enfocament ha permès també avaluar la importància relativa dels diferents agents que intervenen en la imposició d’una determinada legislació (Estat, Església, societat civil etc).

Aproximación a la configuración disciplinaria de la Comunicación desde el análisis de su enseñanza. Estudio del caso español.

Esta investigación se inserta en el debate sobre el estatuto disciplinario de laComunicación desde el análisis de su campo educativo, es decir, desde la aproximación al quehacer docente de los centros dedicados a su enseñanza universitaria, espacios donde se forman de manera preferente –aunque no exclusiva- los futuros investigadores de la disciplina. La investigación se centrará en la enseñanza de las asignaturas correspondientes a la formación en teoría de la comunicación, en las titulaciones de grado vinculadas al área de la Comunicación en España (Grado en Periodismo, ComunicaciónAudiovisual, y Publicidad y Relaciones Públicas), con el fin de identificar ycaracterizar los discursos que sobre el estatuto disciplinario de este campo deconocimiento reproducen y legitiman las Facultades de Comunicación españolas,como representantes de una comunidad académica. De manera operativa, la aproximación a este discurso disciplinar se realizará a través del análisis de dos de sus dimensiones: el discurso institucional de la comunidad académica: entendido como aquellos documentos oficiales de losestudios de grado donde puedan encontrarse elementos de su concepción disciplinaria del campo de la Comunicación; y el discurso experto: entendido como las opiniones particulares de académicos que participan en esa enseñanza disciplinaria en los centros formativos seleccionados. Este trabajo final correspondiente al Máster en Estudios Avanzados en Comunicación, se ha desarrollado de acuerdo a la modalidad de propuesta de proyecto para la elaboración de tesis doctoral, la que será realizada en el programa de Doctorado en Comunicación Social de esta universidad.

La evaluación de la creatividad publicitaria en el ámbito docente. Análisis teórico y proyecto de investigación

La docencia de la creatividad publicitaria convive con diversas contradicciones y vacíos. Si esto es propio de cualquier materia de estudio, aquí se suma el peculiar curso científico tanto de la creatividad como de la publicidad, dos fenómenos de descomunal repercusión social, cultural y económica, aparentemente asequibles, pero en gran medida desconocidos.El presente trabajo indaga en la posibilidad de sistematizar la evaluación de la creatividad publicitaria y estima el valor docente de dicha sistematización. En una primera fase se exploran los ámbitos de referencia que afectan al tópico, así comolas conexiones que establecen entre ellos, en la esfera académica y profesional. A continuación se orientan y discuten los hallazgos de la prospección, se formula una hipótesis y se diseña una investigación que conduzca a validarla o refutarla.

Pompetis : guarderia a la UPF

Presses, embussos, preocupacions... Aquest és el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills són infants.Perquè, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor s’adequa a les sevesnecessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida l’atenció el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el màxim les hores de son després d’una llarga nit de festa, però, per què arriben tard els professors? La resposta és que molts d’ells estan portant el seu fill a la guarderia.Aquests és el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball.En el present treball, volem analitzar la possibilitat d’establir una guarderia a laUPF. Primer, volem conèixer si hi ha demanda de mercat d’aquest servei per part delpersonal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigació demercat per tal d’establir quines haurien de ser les característiques específiques de laguarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hipòtesis: Hi ha demanda de mercat d’una guarderia a la UPF?, ¿Quines són les característiquesespecífiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF?Hem resolt la primera hipòtesi a partir d’un antecedent històric que es va donar ala Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigació de mercat.Durant l’estudi qualitatiu que requereix aquesta investigació, hem organitzat una sessió de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu.Seguidament, mitjançant l’enquesta de l’estudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenció a les preferències d’aquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF.Un cop realitzada tota la investigació, podem concloure que sí hi ha demanda demercat. Pel que fa a les característiques, la Pompetits oferiria un servei d’acollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats talscom la psicomotricitat, jocs al pati, música, piscina i trencaclosques. També es farien sortides a la granja, al zoològic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils.La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina pròpia, ludoteca ijardí; a més, disposaria de pedagogs i logopedes.

Impacte econòmic de la reforma de l'avinguda Diagonal

Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal?Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit.No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample.Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generósper poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i bendelimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avingudamoderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona.I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.

Com afecta la crisi en el sector publicitari?

El objetivo del presente trabajo es demostrar que la crisis en la inversión publicitaria viene motivada por factores que van más allá de la crisis contextual actual. Por otro lado, el trabajo pretende situar internet como presente y futuro de los negocios en general, y de la publicidad y la comunicación en concreto. Asimismo, se demuestra que a pesar de las prácticas erróneas que ha llevado a cabo el sector, éste tiene múltiples opciones para mejorar sus resultados.

Business Plan: Proyecto de creación de un nuevo canal publicitario a nivel nacional: Desarrollo del mercado y creación de empresa de venta de publicidad

El present Treball Final de Carrera pretén desenvolupar la viabilitat d’una empresa de serveis, que ofereix un nou suport publicitari basat en una red pròpia de tours turístics en patinets elèctrics distribuïts per les principals ciutats a nivell nacional.

Anàlisi quantitatiu de la paraula i de la imatge en els programes informatius de televisió. Estudi del cas de L’Informatiu de TVE a Catalunya (1983-2003)

Televisió Espanyola va començar la producció de programes a Catalunya amb la inauguració del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa emès des d’aquest centre va ser realitzat als jardins de l’edifici i presentat per José Luis Barcelona. Era l’inici d’una història que ha superat ja el cinquantè aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conèixer i per explicar. Tota la programació dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissió de televisió en català, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en català. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya és la contribució als informatius d’àmbit estatal. És en aquesta especialitat dels programes d’informació que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experiència. Un indicador per estudiar aquest camí llarg i no sempre fàcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser l’anàlisi de l’evolució dels informatius al llarg del temps. Aspectes com l’hora d’emissió, la durada, el nombre de notícies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot allò relacionat amb l’estructura d’aquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en català en diferents èpoques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que s’hagin produït en diversos aspectes del seu contingut i característiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a l’estudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui l’existència d’una línia d’investigació que es pugui seguir en el futur.

Una extensión de la regresión propuesta por Geweke y Porter-Hudak para la estimación del orden de diferenciación en modelos ARFIMA

Recientemente, ha aumentado mucho el interés por la aplicación de los modelos de memoria larga a variables económicas, sobre todo los modelos ARFIMA. Sin duda , el método más usado para la estimación de estos modelos en el ámbito del análisis económico es el propuesto por Geweke y Portero-Hudak (GPH) aun cuando en trabajos recientes se ha demostrado que, en ciertos casos, este estimador presenta un sesgo muy importante. De ahí que, se propone una extensión de este estimador a partir del modelo exponencial propuesto por Bloomfield, y que permite corregir este sesgo.A continuación, se analiza y compara el comportamiento de ambos estimadores en muestras no muy grandes y se comprueba como el estimador propuesto presenta un error cuadrático medio menor que el estimador GPH

Una extensión de la regresión propuesta por Geweke y Porter-Hudak para la estimación del orden de diferenciación en modelos ARFIMA

Recientemente, ha aumentado mucho el interés por la aplicación de los modelos de memoria larga a variables económicas, sobre todo los modelos ARFIMA. Sin duda , el método más usado para la estimación de estos modelos en el ámbito del análisis económico es el propuesto por Geweke y Portero-Hudak (GPH) aun cuando en trabajos recientes se ha demostrado que, en ciertos casos, este estimador presenta un sesgo muy importante. De ahí que, se propone una extensión de este estimador a partir del modelo exponencial propuesto por Bloomfield, y que permite corregir este sesgo.A continuación, se analiza y compara el comportamiento de ambos estimadores en muestras no muy grandes y se comprueba como el estimador propuesto presenta un error cuadrático medio menor que el estimador GPH

Grau Mira, Ignacio: La organización del territorio en el área central de la 'Contestania' Ibérica, Anejo de la revista Lucentum, 12, Publicaciones de la Universidad de Alicante, Alacant, 2002

Els estudis sobre territoris iberics -no sobre arees territorials més o menys coherents, com l'estudi classic de Llobregat (1972) sobre la Contestania o el de Lillo (1981) sobre l'area murciana, que són una altra COsa- compten ja amb una tradició relativament llarga, des deis primers treballs de F. Burillo (1982) sobre la val! mitjana de l'Ebre i els d' A. Ruiz i M. Molinos (1984) al' Alt Guadalquivir, posteriorment els de J. Bernabeu, H. Bonet, P. Guerin i C. Mata a l'Edetania (en particular, Bonet, 1995) i els que diferents autors han realitzat a les arees costaneres de Catalunya (Martín i Plana, 2001). El trebal! d'Ignacio Grau Mira s'insereix plenament dins d'aquesta tradició i, com és lógic, se'n beneficia en gran mesura.