63 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
Resumo:
Nikola Tesla considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per limportanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con unabbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della societ umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo cos alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare limmagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.
Resumo:
Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evoluci dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball est format per tres captols de recerca histrica i un d'anlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a travs del treball escrit es contextualitza i justifica la selecci de les obres del concert.
Resumo:
Luigi Pirandello (1867-1936) affida alle pagine del suo ultimo dramma, I Giganti della montagna, lestrema riflessione sul rapporto tra lesperienza artistica e la vita, attraverso il mito, inteso come possibilit di ricreazione e rinnovamento. Il rapporto tra persona e personaggio costituir il punto di partenza per lanalisi dello spazio drammatico, luogo emblematico del dialogo tra larte e la vita, incarnato nella personalit dei protagonisti: il mago Crotone e la contessa Ilse. Il riconoscimento finale della capacit salvifica e creativa dellarte riveler il confine friabile che separaed unisce al contempola vita e il palcoscenico.
Resumo:
The starting point is the understanding of the dramatic text as literary text, thus it could be analyzed with methodologies coming from literary studies: the dramatic text is literature, creation of language and it can be read and interpreted as such. Of course I acknowledge the texts performativity, implicit in its characteristic and functions. The analysis of Enrico IV (1921) constitutes a practical application of the proposal and the opportunity for opening the discussion to new perspectives.
Resumo:
Este es un estudio cualitativo de la traduccin de los cmics Disney al italiano, un case study que examina una historia larga publicada en 1949. La contextualizacin histrica introduce el entramado socio-cultural de la poca apuntando a uno de los aspectos fundamentales de la historia de los cmics Disney en Italia, el de la progresiva localizacin esto es, la realizacin in loco de la produccin. Una panormica de los estudios sobre la traduccin del cmic y de otras tipologas afines ayuda a definir el marco terico en el que se inscribe el trabajo.La propuesta de clasificacin, concebida de manera autnoma, guarda relacin con los modelos causales de los Translation Studies. La hiptesis es que se trata de un caso de difference in sameness, o sea una operacin original de conversin de un producto que se distancia de la traduccin en la medida en que no parece buscar un efecto equivalente.
Resumo:
El presente trabajo analiza la construccin del espacio vivencial en cinco series televisivas producidas por la cadena norteamericana HBO: Carnivle, Deadwood, The Sopranos, The Wire y Treme. La investigacin parte de la conviccin de una posible reelaboracin de la historia del espacio domstico norteamericano a travs de la puesta en escena y de la potencialidad simblica del espacio serial. De este modo, el trabajo propone un recorrido hermenutico en el que se analiza la evolucin del espacio narrativo, su evolucin morfolgica en dependencia de las necesidades diegticas de cada una de las obras analizadas.
Resumo:
El llibre gira entorn de lorigen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del gnere dramtic tant a Egipte com a Grcia per observar-ne el context dorigen. Es constata que la msica, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experincies escniques egpcies sn comparades amb les incipients experincies teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragdia. En aquest bressol, les figures dOsiris i Dions fonamenten el relat mtic de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexi entre les prctiques rituals, l's del mite com a expressi d'una conducta i la codificaci dels seus continguts en un llenguatge escnic. Tamb saborden les circumstncies que van portar les experincies teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.
Resumo:
Este trabajo busca investigar el fenmeno de lo generacional en el cine a travs de su relacin con la msica. Para ello, utiliza como punto de partida la filmografa de los Rolling Stones y aplica elconcepto de aura de Walter Benjamin. As, explora las tensiones generacionales entre jvenes y adultos, que se reflejan en los mbitos del creador, la audiencia y la industria como tensiones entre invencin y comercializacin, entre libertad y represin o entre rebelda y conservadurismo. De ese modo, procura identificar en la puesta en escena la capacidad contracultural del cine que apela a lo juvenil y oponerla a los simulacros oportunistas que utiliza el sistema de la industria cultural.
Resumo:
Con este artculo queremos exponer una experiencia didctica interdisciplinar con la intervencin de las reas de expresin visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequea, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para nios.Apelles Mestres, figura polifactica y en estrecha comunin con su tiempo, nos dej un amplio legado en todas las reas o disciplinas que cultiv: la msica, la literatura, el dibujo, la poesa, etc
Resumo:
Es presenta críticament lobra de Hans-Robert Jauss, fent incs en la seva teoria de lexperincia esttica. El captol 1 descriu el context de lobra daquest esteta i hermeneuta alemany en tres mbits: a) l histricointellectual, que semmarca dintre la teoria literria de la recepci o Escola de Constana; b) levoluci en el temps terica de lobra, i c) la seva pretesa relaci amb la postmodernitat. El captol 2 relaciona les aportacions teriques de Jauss amb el seu antecedent filosfic ms important: lhermenutica de Gadamer. El tercer captol presenta la teoria de lexperincia esttica de Jauss, deixada al marge pel nostre mbit acadmic, malgrat el seu inters, i en fa una valoraci crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria esttica kantiana i una conclusi indiquen la continuaci daquesta investigaci.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrítica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crítica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
Translation during the noucentisme was a very important resource for standardising the modern Catalan language and for filling in the historical gaps of Catalan Literature. The literati of the noucentisme looked to Europe to find works that had similar ideals to their own and that could be presented in Catalonia to educate and instruct its new generations. The translation of children and young adults literature, therefore, formed a major part of the project. Together with the best writers and illustrators of the period and the support of the publishing industry, the golden era in the history of children and young adults literature emerged. In this project our aim is to study the reception of British children and young adults literature during the noucentisme. This will be done by using Treasure Island and two of its translations, the first of which is from 1926 by Joan Ars and the second from 2008 by Joan Sellent. Cultural references and the illustrations will be analysed, and we shall ascertain whether the two translators and illustrators used domesticating or foreignising strategies and whether they followed the tendencies of translation of children and young adults literature.
Resumo:
Aquest treball de final de carrera tracta sobre les diferents perspectives i aproximacions a l'Holocaust nazi per part de la literatura i el cinema. La Xo, forma que els jueus utilitzen per anomenar l'Holocaust, s un dels moments ms importants de la histria europea. Ens agradaria veure si aquest tema tan delicat s tractat des de diferents perspectives i aproximacions en la literatura i el cinema. Tamb voldrem esbrinar quina pellcula s millor per ensenyar qu va ser l'Holocaust a una persona adulta, a un grup d'adolescents, a uns infants, etc. i si hi ha alguna pellcula o novella que vagi ms enll, en el sentit que tracti l'Holocaust des d'un punt de vista ms simblic que no pas realista, d'arrel kafkiana, com en el cas de "L'incinerador de cadvers". Per trobar aquestes diferents perspectives (ms realistes i veristes o b ms simbliques) caldr observar diversos tipus de literatura (biogrfica, semibiogrfica i de ficci), pellcules (blliques, drames, biogrfiques, etc.), articles... Analitzarem al mateix temps qu diuen diferents autors sobre l'holocaust com un fet inenarrable. Compararem els dos o tres punts de vista (torturats, torturadors i testimonis).
