Automatisme i control en el llenguatge

En la comprensió i la producció del llenguatge intervenen processos automàtics i processos controlats. La diferència entre uns i altres està determinada pel grau d'implicació del sistema cognitiu en el processament, el qual es pot inferir, en certa mesura, examinant el nivell de consciència i voluntarietat presents en realitzar una tasca. L'objectiu d'aquest article ha estat definir aquests processos i posar-se en relació amb un marc teòric de referència. L'automatisme s'explica a partir de la hipòtesi de la modularitat, mentre que els processos controlats, per la seva estreta relació amb el sistema cognitiu, són interpretats des de diferents marcs teòrics que abasten des de la perspectiva pragmàtica a la teoria de la ment.

El trastorn específic del llenguatge : més enllà del perfil psicololingüistic

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és un dètficit lingüístic que afecta el desenvolupament normal del llenguatge, en qui es poden veure implicades tant la comprensió com l'expressió, i en què es mostra un rendiment cognitiu superior al linguístic. L'objectiu d'aquest treball és estudiar el perfil psicolingüístic de nens amb TEL. S'hi estudien setze nens, vuit amb TEL i vuit que segueixen la pauta estàndard de desenvolupament del llenguatge (NP); tots els nens tenen entre 5 i 9;4 anys d'edat. Les diferències són notables entre els dos grups de nens estudiats, tant quantitativament com qualitativament. En l'estudi es pot observar que la comprensió es relaciona directament amb els errors gramaticals i sintàctics en el nens amb TEL. També es destaquen les relacions existents entre errors de formulació i errors gramaticals i sintàctics, d'una banda, i entre aquests dos últims, de ['altra. Les característiques que mostren els nens amb TEL comprometen el seu procés d'escolarització i la seva integració social.

L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.

El medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?

Quan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.

Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació

Si haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.

Llenguatge i decisions morals

'Què faries si l"única manera de salvar cinc persones d"una mort segura a causa d"un accident atzarós fos provocar expressament la mort d"una altra persona que no està en perill?" No és una pregunta fàcil, ni la resposta trivial. Prenem decisions constantment, sovint intranscendents-quina camisa em poso avui?-, però també moltes que tenen un cert component moral, que poden afectar altres persones.

Sociedad y economia durante el Bronce final y la Primera edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximacion a partir de las evidencias arqueologicas.

A finales de la Edad del Bronce comienzan a producirse importantes transformaciones en el seno de las comunidades del noreste peninsular que tendrán continuidad durante los siglos VII y VI ANE y que se caracterizarán por la paulatina formación de una clase aristocrática de carácter guerrero. Sin embargo, esta élite no se consolidará definitivamente en el poder hasta el ibérico antiguo, constituyéndose así la estructura social sobre la que se desarrollarán los estados arcaicos durante el ibérico pleno.

Èquids i gossos en l"economia i en els rituals. Resultats de l"estudi dels materials dipositats en el sitjar iberoromà del Serrat dels Espinyers (Isona, Pallars Jussà)

[cat]El Serrat dels Espinyers constitueix, per si mateix, un punt important en el poc conegut poblament ibéric del Pallars. En el panorama arqueològic català esdevé un cas únic pel que fa a la utiliztzació dels animals en activitats rituals vinculades tant a espais funeraris com domèstics, en particular pel volum i la qualitat de les dades aportades. L'anàlisi de les restes òssies animals i d'altes materials associats han procurart un conjunt de dades que permeten establir hipòtesis sobre els comportaments rituals de la societat ibèrica que va ocupar el jaciment. D'altra banda, es posa en evidència la importància de dos tàxons: els èquids i els gossos, i la seva relació amb l'activitat econòmica que hi va poder tenir lloc. [eng]Serrat dels Espinyers is an important site within the little known Iberian culture settlement of the Pallars area in Catalonia. Regarding the use of animals in ritual activities related to both domestic and funerary spaces, the data provided by this site are unique within the Catalan archaeology. The results obtained in the analysis of animal bones and other associated materials have allowed us to establish new hypotheses about the ritual behavior in Iberian society. Moreover, the importance of two taxa: horses and dogs, has been highlighted, as well as their relationship with the economic activity that could have taken place on the site.

De Dallas als "Friquis": El llenguatge col·loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners

“De Dallas als “friquis”: El llenguatge col•loquial al doblatge d'un capítol de The Inbetweeners” és una proposta de doblatge en el que es dóna una importància equitativa a les dues parts del procés: la traducció, en la qual s'analitzen principalment el tractament del llenguatge col•loquial, el sentit de l'humor i els trets específicament culturals i l'ajust del text.

Intervenció psicopedagògica en casos de dificultats d'adquisició del llenguatge i d'aprenentatge de les matemàtiques al cicle inicial de primària : Dificultats d'aprenentatge a 1r d'ESO associades a TDAH

La finalitat d'aquest document és reflectir i sintetitzar el procés d'aprenentatge com a futura psicopedagoga que he realitzat al llarg de les meves pràctiques en un centre psicopedagògic privat. He pogut fer intervencions individuals i en parella a infants amb edats entre 6 i 12 anys amb dificultats d'aprenentatge associades a dislèxia i/o TDAH. M'he fonamentat en l'anàlisi de casos, el constructivisme i la perspectiva sistèmica.

Tastets d'economia número 1: Què és l'economia?

Peer-reviewed

Tastets d'economia número 2: Psicologia i Economia

Peer-reviewed

Tastets d'economia número 3: la fàbula de les ratetes

Peer-reviewed

Tastets d'economia número 4:el paradigma dels diamants i l'aigua

Peer-reviewed