Magnesium hydrogen breath test using end-expiratory sampling to assess achlorhydria in pernicious anaemia patients

A modified magnesium hydrogen breath test, using end expiratory breath sampling, is described to investigate achlorhydria. The efficacy of this test in the diagnostic investigation of pernicious anaemia was compared with that of serum pepsinogen I. Twenty one patients with pernicious anaemia--that is, patients with achlorhydria--and 22 with healed duodenal ulcer and normal chlorhydria were studied. Magnesium hydrogen breath test, serum pepsinogen I, serum gastrin, and standard gastric acid secretory tests were performed in all subjects. The mean (SEM) hydrogen peak value was lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (21.7 (1.9) v 71.3 (5.2) ppm; p = 0.00005). The hydrogen peak value had a 95.2% sensitivity and a 100% specificity to detect pentagastrin resistant achlorhydria. Mean serum pepsinogen I concentrations were also significantly lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (10.7 (2.7) v 123.6 (11.8) micrograms/l p = 0.00005). Sensitivity and specificity to detect pernicious anaemia were both 100% for pepsinogen I. It is concluded that this modified magnesium hydrogen breath test is a simple, noninvasive, cost effective, and accurate method to assess achlorhydria and may be useful in the diagnostic investigation of patients with suspected pernicious anaemia.

Changes of the mucosal N3 and N6 fatty acid status occur early in the colorectal adenoma-carcinoma sequence

Despite data favouring a role of dietary fat in colonic carcinogenesis, no study has focused on tissue n3 and n6 fatty acid (FA) status in human colon adenoma-carcinoma sequence. Thus, FA profile was measured in plasma phospholipids of patients with colorectal cancer (n = 22), sporadic adenoma (n = 27), and normal colon (n = 12) (control group). Additionally, mucosal FAs were assessed in both diseased and normal mucosa of cancer (n = 15) and adenoma (n = 21) patients, and from normal mucosa of controls (n = 8). There were no differences in FA profile of both plasma phospholipids and normal mucosa, between adenoma and control patients. There were considerable differences, however, in FAs between diseased and paired normal mucosa of adenoma patients, with increases of linoleic (p = 0.02), dihomogammalinolenic (p = 0.014), and eicosapentaenoic (p = 0.012) acids, and decreases of alpha linolenic (p = 0.001) and arachidonic (p = 0.02) acids in diseased mucosa. A stepwise reduction of eicosapentaenoic acid concentrations in diseased mucosa from benign adenoma to the most advanced colon cancer was seen (p = 0.009). Cancer patients showed lower alpha linolenate (p = 0.002) and higher dihomogammalinolenate (p = 0.003) in diseased than in paired normal mucosa. In conclusion changes in tissue n3 and n6 FA status might participate in the early phases of the human colorectal carcinogenesis.

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

Cela Espín, X. i Revilla Calvo, V., Annexos de Jaume Buxeda i Garrigós i Miquel Ângel Cau Ontiveros; Mariana Pérez-Sala i Rodés; Eva Orri Terrado i Alicia Estrada Martín.: La transició del municipium d'Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d"un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15, 2004

Aquest llibre reuneix un estudi arqueològic extraordinàriament acurat referit a tot un seguit d'actuacions detectades a partir del registre arqueològic, que caracteritzen l'espai urbà de l'antiga Iluro durant el període de l'Antiguitat tardana. S'hi estudia amb molt deteniment cadascuna de les accions detectades -així com tot el mobiliari ceràmic relacionat- amb la finalitat de situar-les correctament en el temps, però també per entendre, a través de la cultura material, la dinàmica que pren la ciutat a les darreries de l'Antiguitat; per a poder intuir, més que saber, quina societat es desenvolupa darrere d¿aquests contenidors plens de productes alimentaris arribats d¿un ultramar llunyà i alhora molt proper; una societat capaç de respondre a l¿estímul exterior amb una producció pròpia que competirà o substituirà una gran part de la que ve de fora.

Pere Bosch Gimpera y Juan Cabré. La pugna por el control de las excavaciones en San Antonio de Calaceite y el Bajo Aragón (1914-1916) y su influencia en la creación del Servei d"Investigacions Arqueològiques del IEC

En la historiografía de la investigación sobre la cultura ibérica, el poblado de San Antonio el Pobre (Calaceite) va indeleblemente unido a las intervenciones del Institut d¿Estudis Catalans (IEC) y a la figura de Pere Bosch Gimpera, sin duda el prehistoriador español de mayor prestigio hasta el final de la guerra civil. Sin embargo, es significativo que dicho conocimiento se deba más a trabajos aislados y a la recuperación de sus diarios de excavación realizada por Francisca Pallarés Salvador en 1958, que a la publicación de una serie de monografías que recogiera sus trabajos en el área entre 1914 y 1923.

Joan Maragall y Pere Bosch Gimpera (1910-1911). Una amistad en torno a la traducción de los Himnos homéricos.

A finales de 1909, coincidiendo con el intento de procurar unas raíces clásicas a la lengua y literatura catalanas, Lluís Segalà i Estalella pedirá al poeta Joan Maragall su colaboración en la traducción y versificación en catalán de la Olímpica primera de Píndaro. Para ello, uno de sus alumnos, Pedro Bosch Gimpera, trabajará junto al poeta dando así inicio a una corta pero intensa relación de amistad y magisterio que tendrá su más perdurable expresión en la traducción y versificación de los Himnos homéricos. Escogida por la recién creada Sección Filológica del IEC como una obra emblemática para la difusión de las normas que debían regular el uso escrito del catalán, la edición sufrirá diversos avatares motivados por las divergencias surgidas entre Segalà y Bosch, así como por el apoyo que Maragall brindará a su joven amigo hasta su muerte en 1911. Reconstruida a partir de la correspondencia personal, la historia de la edición de los Himnos homéricos supone una aproximación a la figura de Bosch en la época en que la filología y la religión griegas constituían su objetivo de investigación, substituidas poco después por la prehistoria y la arqueología.

L'Oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tarraco a l'Antiguitat tardana: possibilitats i límits

L'Oracional hispanic de Verona ha estat sempre referencia obligada per als estudis de topografia de l'Antiguitat tardana a Tarragona. L'estudi intenta conjugar la litúrgia amb l'arqueologia per a coneixer l'empla~ament de les esglésies de Tarraco vers el 700. L'analisi litúrgica de l'Oracional no només permet assegurar que les conegudes rubriques de les processons del diumenge de Carnestoltes no pertanyen a l'ordo catedral, sinó que, també, permet identificar una quarta església -a més de les de Sant Fructuós, Sant Pere i la Catedral-, per a la qual va ser adaptat el Codex Veronensis i que, probablement, estava advocada a sant Hipolit. També és novedosa la proposta per a l'emplaçament de l'església de Sant Pere, en una volta de la cap~alera oriental del Circ -desafectat de la seva funció com a edifici d'espectacles- que argumentem mitjan~ant un text de 1174 del Diplomatari de Poblet.

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa.

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés. Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés. Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Caracterizacion quimica de la vidriera historica de Sant Pere i Sant Jaume (segundo cuarto del s. XIV, Monestir de Pedralbes, Barcelona)

Se han caracterizado químicamente diferentes tipos de vidrios arquitectónicos originales de la iglesia del Monestir de Pedralbes, Barcelona (realizados hacia 1330). Esta nota expone los resultados obtenidos mediante el empleo de microsonda electrónica en vidrios de varios colores (blanco, verde, rosado, azul, amarillo, rojo) de la vidriera de Sant Pere y Sant Jaume. Corresponden esencialmente a vidrios sódicos (dentro del rango 13-19 % de Na2O) de coloración y composición homogénea, con elementos que actúan como colorante (p.e., CuO en rango 1.6-6 % en los vidrios verdes). El vidrio rojo, potásico, es una excepción notable (16.5 % K2O, 14 % CaO), tecnológicamente diferente (vidrio"plaqué" blanco con una intercalación roja de composición análoga pero sensiblemente más rica en CuO). Los vidrios sódicos no aparecen substancialmente dañados, los vidrios potásicos presentan corrosiones (moderadas) y pérdida parcial de transparencia. El predominio en esta vidriera de vidrios sódicos (inusuales para la época por lo que conocemos) ha permitido una excelente conservación. La composición química es una característica que permite diagnosticar precozmente el estado de deterioro y evaluar los costes de restauración en una vidriera, independientemente de los recubrimientos, pátinas y morteros que ésta presente.