La gestión de los recursos digitales en una biblioteca virtual : la Biblioteca virtual de la UOC

Les Biblioteques i Centres de Documentació han exercit sempre un paper molt important en el desenvolupament de l'aprenentatge, de la docència i de la investigació, però el canvi experimentat en aquests últims anys en l'àmbit docent, ha potenciat la funció d'aquest tipus de centres que han incorporat paulatinament una gran quantitat i varietat de recursos multimèdia d'informació, dissenyant i incorporant al mateix temps sistemes i programes de gestió que permetin un accés fàcil, amigable i eficient a aquests recursos. En el present article s'exposa l'experiència d'una biblioteca / centre de documentació virtual, per donar solució a una realitat que a poc a poc estan assumint la majoria de biblioteques universitàries espanyoles.

Recolecta : resultados y balance de su actividad 2009

Recolecta sorgeix sota els auspicis de la Fundación para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Red Bibliotecas Universitarias Española (REBIUN) amb l'objectiu d'impulsar i coordinar la creació d'una infraestructura a nivell nacional de dipòsits digitals interoperables segons estàndards internacionals i actuar com a agència nacional respecte a la infraestructura global de dipòsits digitals científics com a part integrant de l'Espai Europeu de Recerca.Es presentaran els resultats i balanç de la seva activitat 2009 en el marc del Conveni Rebiun / Fecyt 2008-2009.

Formación interactiva en entornos virtuales : una experiencia en screencasting

L'objectiu de la comunicació és donar a conèixer un estudi sobre els requisits que han de tenir els materials formatius en línia de les biblioteques, i difondre l'experiència pilot que s'ha dut a terme per a elaborar uns materials de formació en format vídeo a la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.El punt de partida de l'estudi ha estat la necessitat de crear uns materials de formació nous, adaptats a les necessitats dels usuaris en un entorn virtual i en el marc de l'EEES, en el qual els estudiants cada vegada han de ser més autònoms i en què les competències informacionals són bàsiques. Tots aquests aspectes ens han portat a repensar els nostres materials formatius.

Reasons for deploying an e-reader loan service at the UOC Library

The presentation will focus on the reasons for deploying an e-reader loan service at a virtual university library as a part of an e-learning support system to aid user mobility, concentration of documentary and electronic resources, and ICT skills acquisition, using the example of the UOC pilot project and its subsequent consolidation. E-reader devices at the UOC are an extension of the Virtual Campus. They are offered as a tool to aid user mobility, access to documentary and electronic resources, and development of information and IT skills. The e-reader loan service began as a pilot project in 2009 and was consolidated in 2010. The UOC Library piloted the e-reader loan service from October to December 2009. The pilot project was carried out with 15 devices and involved 37 loans. The project was extended into 2010 with the same number of devices and 218 loans (October 2010). In 2011 the e-reader loan service is to involve 190 devices, thus offering an improved service. The reasons for deploying an e-reader loan service at the UOC are the following: a) to offer library users access to the many kinds of learning materials available at the UOC through a single device that facilitates student study and learning; b) to enhance access to and use of the e-book collections subscribed to by the UOC Library; c) to align with UOC strategy on the development of learning materials in multiple formats, and promote e-devices as an extension of the UOC Virtual Campus, and d) to increase UOC Library visibility within and beyond the institution. The presentation will conclude with an analysis of the key issues to be taken into account at a university library: the e-reader market, the unclear business and license model for e-book contents, and the library's role in promoting new reading formats to increase use of e-collections.

El proyecto PEAK y sus implicaciones para el acceso a los artículos científicos

Durante los últimos cinco años hemos visto cómo las bibliotecas universitarias y también las de investigación han aumentado el número de revistas electrónicas en su fondo bibliográfico, ya sea como complemento a las impresas o bien para reemplazarlas. Por su naturaleza, las publicaciones electrónicas representan retos para los sistemas existentes: tanto las editoriales como las bibliotecas se ven condicionadas por los procedimientos y procesos que reinaban en el entorno del papel impreso. Por ejemplo, las primeras siguen editando títulos según el patrón tradicional de recopilaciones de artículos, y las bibliotecas se esfuerzan para adaptar sus presupuestos y operaciones para la integración de suscripciones electrónicas.

La aplicación de los estudios de satisfacción de usuarios en la biblioteca universitaria: el caso de las universidades catalanas

El objetivo del texto es dar a conocer la aplicación de los estudios de satisfacción de usuarios en las bibliotecas universitarias catalanas. Se pretende establecer, además, qué factores influyen en su realización, especialmente todos aquellos ligados al ámbito de la gestión de los centros. Se describe el proceso de la investigación y la metodología del trabajo de campo utilizada (una encuesta autocumplimentativa enviada a los directores de las bibliotecas). Finalmente, se analizan los resultados de la encuesta y se presentan las conclusiones generales.

Gestión, uso y preservación de contenidos digitales: las necesidades técnicas frente a los derechos de propiedad intelectual

Los contenidos digitales se han convertido en una parte fundamental de la oferta que proveen las bibliotecas. En el caso de las bibliotecas públicas los libros, revistas y periódicos en papel aún suponen el porcentaje predominante de su oferta, sobretodo si nos fijamos en su presencia física en los espacios bibliotecarios. La situación ya es bien distinta en otros tipos de bibliotecas y sistemas afines, como las bibliotecas universitarias, las especializadas en centros de investigación y los centros de documentación de las empresas; en estos casos los contenidos digitales ya son predominantes, con una clara tendencia a corto plazo a convertirse en los únicos que se van a usar para obtener información rápida y fiable. Una difusión aún más amplia de los contenidos digitales y un mejor uso de los mismos depende de condicionantes varios, como los sistemas de comercialización (entre los que destacan los modelos de precios), las prestaciones de usabilidad y accesibilidad, la aceptación por los usuarios dentro de sus hábitos de trabajo y entretenimiento, y la resolución de problemas técnicos desde su creación hasta su operativa. Por mi parte voy a centrarme en una parte concreta de estos problemas técnicos: la que se relaciona la propiedad intelectual de los contenidos y su gestión y uso presentes y su preservación futura.

Projecte de creació d'un repositori institucional per a la gestió de la producció acadèmica : El cas de TSI-Turisme Sant Ignasi

Aquesta investigació pretén servir d'orientació per a totes aquelles institucions que tinguin la intenció d'implementar un repositori com a eina per allotjar, organitzar, difondre i preservar la producció acadèmica generada pels seus professors i/o investigadors. A partir d'una necessitat real donada a TSI-Turisme Sant Ignasi, s'examinen diferents iniciatives per conèixer la situació actual i les tendències, tant nacionals com internacionals, pel que fa a aquest tipus de repositoris, que ens ajudin a establir uns criteris clars per definir el nostre propi model de repositori.

The Library for learning service charter

Presentació de la missió i els serveis per a l'aprenentatge que ofereix la Biblioteca Virtual de la UOC.

Science 2.0 : The use of social networking in research.

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

Ciencia 2.0 : aplicación de la web social a la investigación

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

Serveis de la Biblioteca per a l'aprenentatge

Presentació de la missió i els serveis per a l'aprenentatge que ofereix la Biblioteca Virtual de la UOC.

Servicios de la Biblioteca para el aprendizaje

Presentació de la missió i els serveis per a l'aprenentatge que ofereix la Biblioteca Virtual de la UOC.

20 años de automatizacion de préstamo interbibliotecario en España (1992-2012)

Se presenta la evolución en los últimos veinte años (1992-2012) de la automatización del préstamo interbibliotecario en las bibliotecas universitarias españolas. A partir de los distintos procesos que se llevan a cabo en este servicio, envío de peticiones, localización y recepción de documentos y gestión interna, se identifican cada uno de los programas utilizados y se pone de manifiesto como han evolucionado cada uno de los procedimientos en paralelo a la propia tecnología.

L'evolució de la biblioteca de la UOC : perspectives de futur

La Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya ofereix els seus serveis de manera virtual des de la seva creació, l'any 1995. Per això, l'aposta per les noves tecnologies del moment ha estat una constant durant aquests anys. A continuació, a través d'una breu menció a l'evolució històrica, es comenten els serveis i recursos oferts de forma pionera a nivell de biblioteques universitàries. S'analitzen els aspectes més destacables pel que fa als serveis, la gestió de la col·lecció, la formació, i la relació amb la Universitat, en el moment actual. Per concloure, es fa una anàlisi dels principals reptes de futur que la Biblioteca espera afrontar en els propers anys, tenint com a referent principal els usuaris i les innovacions tecnològiques que permetin donar resposta a les noves necessitats que vagin sorgint. Tot això, per continuar sent capdavantera en l'àmbit de les biblioteques virtuals.