Systemic risk, interbank relations and liquidity provision by the Central Bank

We model systemic risk in an interbank market. Banks face liquidityneeds as consumers are uncertain about where they need to consume. Interbank credit lines allow to cope with these liquidity shocks while reducing the cost of maintaining reserves. However, the interbank market exposes the system to a coordination failure(gridlock equilibrium) even if all banks are solvent. When one bankis insolvent, the stability of the banking system is affected in various ways depending on the patterns of payments across locations. We investigate the ability of the banking industry to withstand the insolvency of one bank and whether the closure ofone bank generates a chain reaction on the rest of the system. Weanalyze the coordinating role of the Central Bank in preventing payments systemic repercussions and we examine the justification ofthe Too-big-to-fail-policy.

Interest rate restrictions in a natural experiment: loan allocation and the change in the usury laws in 1714

This article studies the effects of interest rate restrictions on loan allocation. The British governmenttightened the usury laws in 1714, reducing the maximum permissible interest rate from 6% to5%. A sample of individual loan transactions reveals that average loan size and minimum loan sizeincreased strongly, while access to credit worsened for those with little social capital. Collateralisedcredits, which had accounted for a declining share of total lending, returned to their former role ofprominence. Our results suggest that the usury laws distorted credit markets significantly; we findno evidence that they offered a form of Pareto-improving social insurance.

Post crisis challenges to bank regulation

The current crisis has swept aside not only the whole of the US investment banking industry butalso the consensual perception of banking risks, contagion and their implication for bankingregulation. As everyone agrees now, risks where mispriced, they accumulated in neuralgic pointsof the financial system, and where amplified by procyclical regulation as well as by the instabilityand fragility of financial institutions.The use of ratings as carved in stone and lack of adequate procedure to swiftly deal withsystemic institutions bankruptcy (whether too-big-to-fail, too complex to fail or too-many to fail).The current paper will not deal with the description and analysis of the crisis, already covered inother contributions to this issue will address the critical choice regulatory authorities will face. Inthe future regulation has to change, but it is not clear that it will change in the right direction. Thismay occur if regulatory authorities, possibly influenced by public opinion and political pressure,adopt an incorrect view of financial crisis prevention and management. Indeed, there are twoapproaches to post-crisis regulation. One is the rare event approach, whereby financial crises willoccur infrequently, but are inescapable.

Relationship and transaction lending in a crisis

We study how relationship lending and transaction lending varyover the business cycle. We develop a model in which relationshipbanks gather information on their borrowers, which allows them toprovide loans for profitable firms during a crisis. Due to the servicesthey provide, operating costs of relationship-banks are higher thanthose of transaction-banks. In our model, where relationship-bankscompete with transaction-banks, a key result is that relationship-banks charge a higher intermediation spread in normal times, butoffer continuation-lending at more favorable terms than transactionbanks to profitable firms in a crisis. Using detailed credit registerinformation for Italian banks before and after the Lehman Brothers'default, we are able to study how relationship and transaction-banksresponded to the crisis and we test existing theories of relationshipbanking. Our empirical analysis confirms the basic prediction of themodel that relationship banks charged a higher spread before the crisis, offered more favorable continuation-lending terms in response tothe crisis, and suffered fewer defaults, thus confirming the informational advantage of relationship banking.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

An application of capital allocation principles to operational risk

The cost of operational risk refers to the capital needed to a fford the loss generated by ordinary activities of a firm. In this work we demonstrate how allocation principles can be used to the subdivision of the aggregate capital so that the firm can distribute this cost across its various constituents that generate operational risk. Several capital allocation principles are revised. Proportional allocation allows to calculate a relative risk premium to be charged to each unit. An example of fraud risk in the banking sector is presented and some correlation scenarios between business lines are compared. Keywords: solvency, quantile, value at risk, copulas

Proyecto para la creación de una página web que simule una banca online

El objetivo de este proyecto es ir narrando el desarrollo, desde el momento de aceptación, sobre una oferta concreta con un proveedor de una aplicación web que dé servicio a los clientes de una determinada financiera. En este caso, la herramienta, a la que se le ha llamadoCustomer Web Site (CWS), se encargará de ofrecer determinados servicios de consulta y modificación de datos para que los clientes eviten contactar telefónicamente con el call center de la empresa.