Análisis del espectáculo "La bona persona de Sezuan"de Bertolt Brecht, bajo la dirección de Ricard Salvat.

El present treball pretén apropar al lector dels grans creadors de l’escena catalana del segle XX, potser el director que ha tingut més impacte en el treball teatral barceloní, per extensió, en la tasca escènica catalana. Es tracta de Ricard Salvat, director teatral de gran inovació escènica, dramaturg, investigador, escriptor entre altres aspectes. Concretament analitzarem les estrategies teatrals empreses por Salvat en el muntatge o posada en escena de ‘La bona persona de Sezuan, al mateix temps será objecte de estudi en aquest treball la influència innegable que Bertolt Brecht va a tenir de sobre Ricard Salvat. Ens limitarems unicament al espectacle esmentat anteriorment.

Titayna, d'Àngel Guimerà

Aquest treball consisteix en l'estudi de Titayna, drama líric d'Àngel Guimerà amb música d'Enric Morera, editat el 1910 per La Renaixença i estrenat en italià al Liceu el 17 de gener de 1912. Recull la recepció de la premsa de Barcelona i de Madrid, a més de la d'una revista especialitzada de Bilbao i una altra de França. Explicita les dificultats en la datació de l'estrena de l'obra, comenta la col·laboració entre Guimerà i Morera i recorda la figura del gitano en la producció poètica i dramàtica de Guimerà

De la cuina a l'escenari : el teatre gastronòmic en la postmodernitat

S'ha evidenciat l'existència d'una nova tendència artística batejada com a gastrodramatúrgia, en la que s'hi insereixen dos tipus de teatre: el teatre culinari, que incorpora en els seus espectacles les tres instàncies del menjar: preparar, servir i consumir un menjar real que serà mastegat, empassat i/o digerit, i el teatre gastronòmic, que podríem definir-lo com aquell teatre que es pot classificar "selon la franchise de leur allusion alimentaire" i, per extensió, "de ce que mangent les personnages" (Barthes 1971: 128). La seva aparició ha coincidit amb el fenomen gastronòmic de l'actualitat i n'ha permès la qualificació d'epifenomen de la postmodernitat

Environmental Tax on Products and Services Based on Their Carbon Footprint: A Case Study of the Pulp and Paper Sector

The main aim of this work is to define an environmental tax on products and services based on their carbon footprint. We examine the relevance of conventional life cycle analysis (LCA) and environmentally extended input-output analysis (EIO) as methodological tools to identify emission intensities of products and services on which the tax is based. The short-term price effects of the tax and the policy implications of considering non-GHG are also analyzed. The results from the specific case study on pulp production show that the environmental tax rate based on the LCA approach (1,8%) is higher than both EIO approaches (0,8% for product and 1,4% for industry approach), but they are comparable. Even though LCA is more product specific and provides detailed analysis, EIO would be the more relevant approach to apply economy wide environmental tax. When the environmental tax considers non-GHG emissions instead of only CO2, sectors such as agriculture, mining of coal and extraction of peat, and food exhibit higher environmental tax and price effects. Therefore, it is worthwhile for policy makers to pay attention on the implication of considering only CO2 tax or GHG emissions tax in order for such a policy measure to be effective and meaningful. Keywords: Environmental tax; Life cycle analysis; Environmental input-output analysis.

Método alternativo a la modelización gráfica en el cálculo del espacio necesario para crear zonas lineales de aparcamiento en vías urbanas

Aquest mètode permet calcular numèricament l¿espai necessari per crear zones lineals d¿aparcament d¿ n places sense haver de recórrer a la modelització gràfica. Està dissenyat especialment per trobar amb facilitat les característiques òptimes de zones d¿aparcament en vies amb limitacions d¿espai. Aquest estudi és una anàlisi trigonomètrica d¿una àrea d¿aparcament tenint en compte el comportament d¿un vehicle estàndard en la maniobra d¿estacionament.

Mètode alternatiu a la modelització gràfica en el càlcul de l'espai necessari per crear zones lineals d'aparcament en vies urbanes

Aquest mètode permet calcular numèricament l'espai necessari per crear zones lineals d'aparcament d' n places sense haver de recórrer a la modelització gràfica. Està dissenyat especialment per trobar amb facilitat les característiques òptimes de zones d'aparcament en vies amb limitacions d'espai. Aquest estudi és una anàlisi trigonomètrica d'una àrea d'aparcament tenint en compte el comportament d'un vehicle estàndard en la maniobra d'estacionament.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Proposta d'Intervenció al Centre Obert

Presentació del que són els Serveis Socials a Catalunya i la seva materialització en el cas de l'Àrea Bàsica de Pineda de Mar. Coneixement de l'activitat del psicòleg de la Intervenció Social i la seva actuació en l'EBASP.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Intervenció des del Suport Social.

Aquesta memòria mostra la intervenció social des del suport social. Se n'han constatat els efectes en la participació en un grup d'autoajuda i s'ha volgut generar en el projecte de creació d'un grup de suport a dones víctimes de la violència de gènere.

Aplicación web para gestionar el plan docente de la Facultad de Traducción e Interpretación

Aquest projecte va ser creat per organitzar el pla docent de la Facultat de Traducció i Interpretació, controlant de forma automàtica les hores dedicades d’un professor al llarg d’un curs. L’aplicació ajuda a emmagatzemar tota la informació necessària i útil referent a totes les funcions d’un professor dins d’una facultat. A més, permet relacionar i mostrar aquesta informació sense la necessitat de consultar altres fonts.

Algunes observacions sobre pintures gironines d’època barroca de temàtica santnarcisiana

Descripció de les pintures que hi ha a la capella de Sant Narcís de l’església de Sant Feliu de Girona, què són d’època barroca. L’article s’escriu després d’una restauració de la capella, què dóna més lluminositat a les pintures. En el context de monogràfic dedicat a Sant Narcís

La fascinació del país de les piràmides

Descripció del viatge a Egipte, així com de les impressions que van provocar l’autora els indrets que va visitar com ara les piràmides de la vall de Giza, Memfis, Sakkara i Dashur entre altres

Funcionalització regioselectiva d'una cetona amb metal·lacarborans polianiònics

L’ús de metal·lacarborans en la síntesi de compostos polianiònics amb un alt contingut en bor i amb bons rendiments és un tema d’alt interès i estudi al grup de Síntesi Inorgànica i Catàlisi de l’ICMAB. Els metal·lacarborans presenten diverses aplicacions innovadores com la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy),1 tractament d’aigües residuals,2 activitats catalítiques3 i com a agents dopants de membranes polimèriques conductores.4 Amb la perspectiva d’emprar clústers de bor per materials moleculars funcionalitzats, hem iniciat una investigació que busca la síntesi de productes híbrids amb múltiples elements electroactius (metal·lacarborans) i el grup funcional carbonil, que gràcies a la seva reactivitat coneguda ens permetrà aplicar les molècules sintetitzades a futures reaccions i aplicacions. Una de les condicions inicials plantejades en aquesta investigació és l’ús de productes químics assequibles i de gran disponibilitat, per tal de poder assegurar l’obtenció de precursors per a futures aplicacions amb bons rendiments i ràpids de sintetitzar. Per assolir aquest objectiu es van iniciar les investigacions amb la cetona més simple coneguda, l’acetona (CH3-CO-CH3) (pKa = 19.3) com a producte de partida. A partir de la reacció d’aquesta amb una base forta no nucleòfila es genera CH3-COCH2 (-). Si s’aconsegueix prevenir o minimitzar la reacció d’addició aldòlica, l’anió CH3- CO-CH2 (-) pot atacar nucleofílicament al carboni contigu al catió oxoni5 de la molècula de cobaltabisdicarballur dioxanat (cosà dioxanat), [3,3’-Co(8-(OCH2CH2)2-1,2- C2B9H10)(1’,2’-C2B9H11)], generant un derivat del cosà dioxanat que conté un grup carbonil. Aquest procediment pot ser repetit per introduir diverses unitats de metal·lacarborans (cosà, fesà, etc.), tot i que aquest procés presenta una gran dispersió de subproductes, fet que fa baixar el rendiment global i li resta interès. Un procediment molt més efectiu i que dóna un control de la regioselectivitat molt major dels centres electroactius incorporats és la síntesi acetoacètica (pKa H intercarbonílic = 10.7). Múltiples molècules homo i hetero polianiòniques amb metal·lacarborans han estat sintetitzades amb èxit en aquest treball, amb un control regioselectiu molt precís mitjançant aquest mètode sintètic, i caracteritzades per mètodes electroquímics.

Desarrollo de un método para acoplar arenos a metalacarboranos

El uso de metalacarboranos en la síntesis de compuestos aril-cobaltobis(dicarballuro) ha despertado un nuevo tema de interés y de estudio en el grupo de Síntesi Inorgànica i Catàlisi del ICMAB-CSIC. Los metalacarboranos presentan diversas aplicaciones innovadoras como la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy), el tratamiento de aguas residuales, actividades catalíticas, como agentes dopantes en membranas poliméricas conductoras, y como integrantes en sensores potenciométricos, entre otros. El principal objetivo de este trabajo de investigación ha consistido en desarrollar un método de acoplamiento B–C sobre el anión sándwich [3,3’-Co-(1,2-C2B9H11)2]- para la formación de nuevos derivados aril-cobalto-bis(dicarballuro); éstos se han sintetizado por su posible capacidad fotoactiva. Este acoplamiento transcurre mediante una reacción de sustitución electrófila aromática (SEAr) sobre el anillo aromático o desde la óptica del metalacarborano, mediante una sustitución nucleófila inducida electrofilicamente (EINS). Dicha reacción requiere el uso de un ácido de Lewis como catalizador. El hecho que se haya utilizado AlCl3 como catalizador, hace que la reacción que se desarrolla en este trabajo recuerde de alguna manera a una reacción de Friedel-Crafts, pese a que la reacción está dirigida a la formación de un enlace B–C mediado por un ácido de Lewis. El principal problema de las reacciones de Friedel-Crafts es la elevada cantidad de areno que se precisa para llevar a cabo la reacción, debido a que el disolvente empleado puede actuar como fuente de electrófilos. El procedimiento empleado en nuestro caso utiliza el mesitileno como disolvente, el cual posee un gran impedimento estérico y un alto punto de ebullición. De esta manera, se puede realizar esta reacción utilizando entre 1.5 y 10 equivalentes de areno respecto al cobalto-bis(dicarballuro) sin que el disolvente actúe como reactivo. Se han estudiado y optimizado las condiciones experimentales para que el método sintético que genera el enlace B–C sea lo más universal posible para cualquier tipo de anillo aromático. Se han probado una gran diversidad de anillos aromáticos, desde anillos aromáticos fuertemente activados a los más desactivados, así como anillos aromáticos heterocíclicos. Finalmente, las condiciones de síntesis extraídas de este estudio son muy satisfactorias para los anillos activados probados y para los anillos débilmente desactivados. En cambio, para los arenos fuertemente desactivados, los rendimientos de la reacción han sido bajos. Por otro lado, las pruebas realizadas sobre los anillos heterocíclicos no han sido exitosas y no se ha producido el acoplamiento B–C.