Biodi��sel: impacte en origen del biodi��sel consumit a Catalunya i a Espanya

Actualment la situaci�� del mercat espanyol i català del biodi��sel es caracteritza per les grans importacions d’oli de palma africana. Per a produir aquesta matèria primera s’estan establint plantacions a gran escala d’Elaeis guineensis (palma africana) a Indonèsia. El monocultiu d’Elaeis guineensis i la producci�� de l’oli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals són principalment la desforestaci��, el canvi d’ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, l’erosi�� del sòl i la contaminaci�� de l’aire, del sòl de l’aigua. Per altra banda, els impactes socials més destacats són la violaci�� dels drets humans dels pobles indígenes, els conflictes d’adquisici�� de terres i que es compromet la seguretat alimentària del país. Per tant, l’ús del biodi��sel produït amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonèsia.

Pla de dinamitzaci�� turística de Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany

La situaci�� del sector turístic evoluciona de forma constant i els destins han d’encarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge més que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinaci�� que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacci�� dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinaci��. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamitzaci�� Turística de Banyoles i el la de l’Estany, que, dins les seves possibilitats, pretén ser una eina útil al territori en matèria de planificaci�� i desenvolupament turístic. Aquest és el segon estudi d’aquestes característiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment s’havia realitzat un Pla Estratègic, l’any 1996

Variaci�� segons edat i sexe del component força de l'escala de Constant de valoraci�� de la funci�� de l’espatlla

Un dels instruments més utilitzats per a mesurar la funci�� de l’espatlla és el conegut com a Constant Score on una quarta part del valor total de la valoraci�� funcional de l’espatlla correspon a la força d’aquesta regi�� anatòmica. En el disseny original del Constant Score no es tingueren en compte les possibles variacions dels valors normals de força en funci�� de l’edat o del sexe. Aquesta variaci�� no ha estat mai correctament establerta. Aquest treball pretén establir l’existència de diferències en la força de l’espatlla entre diferents grups d’edat i entre sexes.

Carme Vidal i la recerca educativa

La recerca ha de tenir ben clars els seus objectius: coneixer quina és la realitat, i proposar petites millores, que facinmés rendibles els mitjans que s'hi aboquen,que facin més felices i mes lliures les personesimplicades, que garanteixin l'acomplimentdels objectius pretesos i que henefici��n el màxim nombre possible d'homes i dones

Art i Baix Ter : artistes actuals i paisatge

Aquest projecte de recerca proposa un estudi emmarcat en la realitat actual de lazona geogràfica del Baix Ter enfocat des d’un prisma transversal que col·labori a feraflorar noves reflexions sobre el territori i el paisatge a partir d’algunes de les aportacionsque s’estan produint des de les arts plàstiques.La investigaci�� pretén omplir un buit historiogràfic existent pel que fa alpatrimoni d’art contemporani de la zona, tenint en compte la notorietat de la sevariquesa cultural i artística. Es proposa analitzar algunes de les figures artístiques mésrellevants que hi treballen i seleccionar d’aquelles que treballin més directament sobre elterritori, el paisatge i la formaci�� de nous valors al seu entorn

Síntesi i caracteritzaci�� de compostos azobenzènics per la preparaci�� de nous interruptors moleculars

Aquest treball de recerca té com a objectiu la síntesi i caracteritzaci�� de nous interruptors moleculars basats en cromòfors azobenzènics i amb aplicaci�� a nivell biològic. Més concretament, es planteja el desenvolupament d’interruptors moleculars basats en el sistema MAG per a controlar el funcionament d’un canal i��nic de les cèl·lules del sistema nervi��s central governat pel receptor iGluR. Tot i que ja s’han descrit interruptors moleculars tipus MAG que permeten el control d’aquest canal, en aquest treball es pretenen optimitzar dues de les seves propietats: augmentar el rendiment quàntic de fotoisomeritzaci�� entre els estats trans i cis de l’interruptor i augmentar la constant tèrmica d’isomeritzaci�� cis-&trans. Aquestes dues propietats depenen de les característiques estructurals del cromòfor azobenzènic central del sistema MAG.

El Conflicte a l'educaci�� infantil: pautes i activitats per gestionar el conflicte positivament

La violència i els conflictes escolars malauradament són presents en el dia a dia de l’escola. De totes maneres, els conflictes no són dolents en si mateixos si són gestionats positivament. Només si aquests no són tractats de manera adequada es converteixen en violència. Aquest treball neix, doncs, amb la necessitat de diferenciar aquestes dues paraules i proporcionar pautes per gestionar el conflicte positivament sota un clima de convivència. A la vegada, vol mostrar la potencialitat de treballar-los a l’etapa d’Educaci�� Infantil, a través d’unes activitats clares que donin les eines necessàries als més petits, per resoldre els seus conflictes positivament

Paraula i poètiques del desig. Tres itineraris del subjecte líric postmodern: alteritat, identitat i escriptura al l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercé Marçal i Enric Casasses

La present investigaci�� parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen l’àmbit de la representaci�� del desig. Sota aquest paraigües teòric i la seva estricta vinculaci�� amb les noves formulacions del subjecte líric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexi��: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci�� d’una subjectivitat única i monolítica, he investigat i esclarit les variables retòriques (teoria literària ) i ontològiques (discursos filosòfics) que coparticipen en la instal•laci�� d’un subjecte líric i un quefer poètic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lírica que transforma la identitat textural en un procés, en una recerca. Així és que l’alteritat amorosa s’evidencia com el centre de representaci�� i experimentaci�� dels límits del jo líric. A partir de les aproximacions teòriques sobre la representaci�� del desig –que des del postestructuralisme han arribat, mitjançant la crítica literària feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodològiques que justifiquen el triangle comparatiu i m’han permès mostrar com la poesia eròticoamorosa és epicentre de la poesia i la poètica dels tres autors. L’exègesi de les seves obres ha guiat la investigaci�� cap a l’abordatge de les construccions dels “jo” lírics, tot prenent com a centre: a) l’escriptura, obertura cap a l’Altre, b) el subjecte de l’enunciaci�� com a subjecte desitjant, c) les representacions de l’altre/a amorós, d) les retòriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i poètiques. L’objectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de l’escriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de síntesi i d’obertura, com l’obra d’Enric Casasses recull la retòrica de l’alteritat amorosa i funda, des d’ella, la necessitat de la paraula oral i l’acci�� poètiques.

Estudi de les addicions de Michael i aza-Michael. I, Catalitzades per lantànids. II, Catalitzades per un nou organocatalitzador suportat en nanopartícules d'or

Aquesta memòria es centra en un gran tema de la química orgànica que és la catàlisi asimètrica de les addicions de Michael. Més concretament, en aquest treball s’estudia la enantioselectivitat que proporcionen dos lligand en qüesti��, un d’ells basat en metalls i l’altre organocatalític, en unes reaccions de Michael. Així doncs, s’estudiaren dos tipus de sistemes. El primer cas és l’addici�� de Michael entre 2-tert-butoxicarbonil-1-indanona i tres acceptors de Michael diferents com són la metilvinilcetona, el Nacriloïloxazolidinona i l’azodicarboxilat de di-tert-butil, catalitzat per combinacions de metalls lantànids (majoritariament Yb) amb lligands quirals de tipus pybox. La segona part de la memòria es centra en l’estudi d’enantioinducci�� que proporciona un nou organocatalitzador en les addicions de Michael esmentades en l’apartat anterior. Aquest catalitzador està format pel derivat de la cincona 11-(9-mercaptononiltio)-10,11-dihidrocinconina suportat en nanopartícules d’or.

Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (annexos web)

Annexos web de l'estudi que analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transici�� que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.