Diversitat funcional (discapacitat) i espiritualitat

Aquest treball pretén reflexionar al voltant de l’espiritualitat i la diversitat funcional, especialment des de l’òptica del treball dels professionals de l’acció social i des del que es promou des de les institucions. Pel que fa a la diversitat funcional, revisarem críticament el terme discapacitat i dependència i tindrem en compte les diferents dimensions de la persona, especialment l’espiritual. La premissa “la recerca del sentit de la vida és una força primària de la vida humana que té relació amb la felicitat” (Benavent) serà l’eix vertebral de la major part d’idees que aquest article pretén abordar.

Centre d’Assistència Primària, Aparcament i Urbanització exterior al solar d'equipament Can Bruguera, Vilassar de Dalt

Award-winning

Reflexions dels estudiants respecte al seu aprenentatge en el Centres d’Atenció Primària

En el marco del Espacio Europeo de Enseñanza Superior y dentro de los estudios de Grado de Enfermería, la importancia de las prácticas radica en que el alumno pueda situar los aprendizajes teóricos dentro de un marco real; así mismo se fomenta el análisis crítico dentro del ámbito de actuación. Durante la realización de las prácticas clínicas en los CAPs se pide al alumnado que haga por escrito una reflexión de su aprendizaje. El aprendizaje reflexivo pretende que el estudiante tome conciencia de su propio proceso de aprendizaje y mantenga un compromiso activo con su formación para mejorar la adquisición de sus habilidades profesiona-les.

L'educació des del punt de vista racional. El currículum conceptual i procediment evolutiu, els programes de desenvolupament intel·lectual

L’article centra, en primer lloc, el sentit del títol: l’educació que potencia la refl exió lògica i racional, suportada en el còrtex cerebral, i la situació educativa actual, que no té establert amb claredat un currículum educatiu específi c per a l’ensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. D’altra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt útils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lògica i operacions mentals deductives, inductives… Per tant, tenim currículums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes també racionals i, a més, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisió del currículum basada en les aportacions de les neurociències, i la focalització del currículum en el desenvolupament harmònic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, però, no ho contemplen.

L'educació física i la intel·ligència

L a denominació Educació Física pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedagògics, orgànics i socioculturals del comportament motor humà en l’educació integral de la persona. La manca de valoració social de la matèria converteix la recerca del prestigi en una lluita contínua contra la resta de disciplines científi ques acceptades culturalment, i es tradueix en múltiples situacions: l’utilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicació horària a la matèria. En- front d’aquesta casuística, des d’un enfocament de camp de la psique humana, es defensa que l’Educació Física és també educació intel·lectual. Així es comprèn que l’Educació Física no és una activitat que realitza un subjecte com a manifestació d’alguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a l’ésser humà, construir-se psicològicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligència permet identifi car el caràcter multidimensional d’aquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la conveniència del cognom de l’Educació: «Física». I, en segon lloc, des d’un sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor humà és educació intel·lectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esquelètica amb la temporalitat com a criteri d’èxit: l’alumne, l’atleta o el jugador intel·ligent que realitza els moviments en el moment oportú, independentment del nivell funcional rígid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teòric pretén superar la incertesa de l’edifi ci acadèmic de l’Educació Física per bastir-lo en una futura comprensió antropològica i humanista de la intel·ligència i del moviment: ... «La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreañadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no sólo diferenciada por su específi ca contextura corporal y su particular locomoción , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia.» (Cagigal, 1986, p.17).

Educació de les actituds, valors i normes a través del judo

L’educació de les actituds, valors i normes és un tema que cada dia preocupa més. En aquest bloc de continguts se situen els hàbits de conducta que, al mateix temps, provenen del raonament i les convencions socials de la nostra cultura. En aquest article es proposa una integració funcional per tractar els hàbits de conducta a través del judo, per tal d’aconseguir que els individus s’acostumin a aquests tipus de comportament mitjançant el reforçament de les seves conductes.

El dibuix de la figura humana com a llenguatge expressiu

El dibuix de la fi gura humana utilitzat com a llenguatge expressiu es pot contemplar a diferents exposicions artístiques com a font d’informació històrica on es relacionen les vivències personals amb la seva representació pictòrica. Les exposicions més representatives d’aquest tema que han tingut lloc a la nostra ciutat en els darrers anys han estat La col·lecció Prinzhorn (Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2001), En guerra (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2004) i Hi havia una vegada Txernòbil (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006). En el grup de recerca Salut Activitat Física i Esport (SAFE) de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, dins el projecte Dansa Esquema Corporal (DEC) hi ha una línia d’investigació dedicada a avaluar l’impacte de les sessions d’expressió corporal, entesa principalment com a vivència personal, i la seva representació gràfi ca en paper. Els objectius principals de la nostra recerca son examinar si el dibuix de la fi gura humana és una eina efi caç per avaluar el coneixement de l’esquema corporal en població general infantil i en població d’adolescents amb Síndrome de Down amb el test de Goodenough, i avaluar la repercussió de la sessió d’expressió corporal en el desenvolupament emocional amb el test de Koppitz .

Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt

Este texto aborda las dificultades que tiene para el sujeto contemporáneo asumir responsabilidades sociales. Presenta una revisión de 10s conceptos de responsabilidad y autoridad de 10s educadores a la luz del pensamiento de Hannah Arendt, y plantea la relación del educador con el conocimiento y con 10s sujetos de la educación. Por Último, reflexiona sobre la responsabilidad de educar para comprender y vivir la diversidad de nuestro mundo contemporáneo.

Possibilitats del sistema Sofia com a sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació

En aquest article s'explica, breument, quins són els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, es comenten els de major ús al nostre país i es presenta un sistema gràfic d'aparició recent, el sistema Sofia, que podria ser utilitzat com a tal perque es tracta d'un sistema grafic obert, amb possibilitats d'estructurar i generar llenguatge. Perd, per a aixo, caldria ensenyar-lo a usuaris reals i investigar-ne les possibilitats.

Fluència verbal i funcions neuropsicològiques en la malaltia del Parkinson

S'han estudiant les funcions neuropsicològiques en una mostra de 96 pacients amb malaltia de Parkinson (MP) i 42 controls aparellats per gènere, edat, escolaritat i intel.ligència verbal. Els resultats indiquen que els pacients afectats per MP, com a grup, presenten alteracions en les funcions visuoespacials, en la memòria i en les funcions frontals, però que aquests dèficits no estan sempre presents en tots els pacients. L'anàlisi de clusters realitzat ens mostra que les alteracions neuropsicològiques presents en la MP estan distribuides en subgrups. En un dels grups es va observar la presència d'afectació cognitiva generalitzada, mentre que el segon subgrup va mostrar absència de dèficits cognitius i, finalment, el darrer subgrup presentava alteracions específiques en les funcions visuoespacials i frontals. La puntuació verbal mostrava el mateix patró de deteriorament que les funcions frontals i es va trobar una diferència significativa entre els pacients i el grup control en aquesta funció. La presencia de depressió estava present en un 50% dels pacients i estava fortament relacionada amb els dèficits frontals. Els resultats d'aquest estudi mostren la importància d'avaluar les funcions neuropsicobiològiques i del llenguatge en els pacients afectats per MP, amb la finalitat de conèixer el patró de deteriorament, per tal d'afavorir-ne el funcionament i la qualitat de vida.

El trastorn específic del llenguatge : més enllà del perfil psicololingüistic

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és un dètficit lingüístic que afecta el desenvolupament normal del llenguatge, en qui es poden veure implicades tant la comprensió com l'expressió, i en què es mostra un rendiment cognitiu superior al linguístic. L'objectiu d'aquest treball és estudiar el perfil psicolingüístic de nens amb TEL. S'hi estudien setze nens, vuit amb TEL i vuit que segueixen la pauta estàndard de desenvolupament del llenguatge (NP); tots els nens tenen entre 5 i 9;4 anys d'edat. Les diferències són notables entre els dos grups de nens estudiats, tant quantitativament com qualitativament. En l'estudi es pot observar que la comprensió es relaciona directament amb els errors gramaticals i sintàctics en el nens amb TEL. També es destaquen les relacions existents entre errors de formulació i errors gramaticals i sintàctics, d'una banda, i entre aquests dos últims, de ['altra. Les característiques que mostren els nens amb TEL comprometen el seu procés d'escolarització i la seva integració social.

La Detecció universal neonatal de la sordesa a Catalunya : situació actual i reptes de futur

Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecció universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del món. La seva aportació a la millora de la competència en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecció molt més precç de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta així les probabilitats que la rehabilitació auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenció integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecció de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnòstic als tres mesos i la instauració del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autèntic repte que exigeix, d'una banda, la creació de centres qualificats i, de l'altra, la reformulació dels protocols d'actuació dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptació a les noves eines disponibles per al diagnòstic, l'adaptació protètica i la rehabilitació auditiva del nadó sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenció amb infants sords, tot considerant els avenços tècnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qüestió a Catalunya, alhora que es faran una sèrie de reflexions sobre els canvis que la detecció molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.

El Fons documental de Jordi Verrié i Faget, una aportació a la història de l'educació catalana

El febrer de 2001 moria a Santa Cristina d’Aro Jordi Verrié i Faget, personatge polifacètic que al llarg de la seva vida s’havia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passió pels llibres i del seu interès per la nostra història educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental és el punt de partida d’aquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verrié, contextualitzar el seu fons i valorar què significa per la nostra pedagogia. Aquest és un reconeixement a Jordi Verrié i a la seva tasca, que representa una important aportació a la història de l’educació catalana