Cooperative games with size-truncated information

[Eng] We study the marginal worth vectors and their convex hull, the socalled Weber set, from the original coalitional game and the transformed one, which is called the Weber set of level k. We prove that the core of the original game is included in each of the Weber set of level k, for any k, and that the Weber sets of consecutive levels form a chain if and only if the original game is 0-monotone. Even if the game is not 0-monotone, the intersection of the Weber sets for consecutive levels is always not empty, what is not the case for non-consecutive ones. Spanish education system.

Cooperative games with size-truncated information

[Eng] We study the marginal worth vectors and their convex hull, the socalled Weber set, from the original coalitional game and the transformed one, which is called the Weber set of level k. We prove that the core of the original game is included in each of the Weber set of level k, for any k, and that the Weber sets of consecutive levels form a chain if and only if the original game is 0-monotone. Even if the game is not 0-monotone, the intersection of the Weber sets for consecutive levels is always not empty, what is not the case for non-consecutive ones. Spanish education system.

Presentació: Elements per a la comprensió crítica de la reforma de l'ensenyament secundari

La reforma de l'ensenyament secundari ha estat i és encara un tema polèmic, controvertit. En sentir crítiques referents a l'estat actual de l'ensenyament secundari per part de professionals procedents de sectors deis diferents estaments educatius, tant si aquestes crítiques són favorables a la reforma com si no ho són, és fàcil percebre un ambient general de preocupació. Davant d'aquest ambient, cal pensar que alguna cosa no deu acabar d'anar bé perquè s'hagi creat un clima de descontent tan generalitzat.

QuesTInSitu: mejora del sistema de autoría y móvil para la creación, realización y monitorización de rutas abiertas de preguntas geolocalizadas

Aquest projecte te com a objectiu estendre el treball realitzat amb l‟eina QuesTInSitu, ques‟emmarca dins del món de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) iconcretament en l‟àrea d‟E-Learning. Es presenta una aplicació Web, QuesTInSitu, la qual ésuna eina d‟autoria que permet crear preguntes geolocalitzades a sobre de mapes de GoogleMaps. Aquestes preguntes segueixen l‟especificació IMS Question & Test Interporability (QTI)i són gestionades pel motor de QTI NewApis.L‟usuari pot crear preguntes geolocalitzades i organitzar-les com a rutes (qüestionaris) sobre unmapa de qualsevol punt del món. Per una altre banda, s‟ofereix la possibilitat de respondre a lespreguntes geolocalitzades mitjançant mòbils 3G gràcies a una aplicació especialmentdissenyada per a dispositius mòbils on els usuaris poden respondre les preguntes i veure lapuntuació.Aquest PFC presenta nous aspectes de millora sobre l‟eina ja existent, com per exemple: un nousistema de monitorització, un nou sistema de rutes, noves funcionalitats tant de l‟aplicaciómòbil com de l‟aplicació web entre d‟altres. Aquests nous aspectes s‟han avaluat dins de nousescenaris educatius.

Parentalitat i resiliència en l’adopció

En aquest article presentem els primers resultats de la investigació que duem a terme vinculant les variables parentalitat i resiliència, en el cas dels infants procedents d’adopció internacional i les seves famílies. Definim les característiques resilients dels infants i com potenciar-les, destacant el paper de la família com a promotora de resiliència. Tenint en compte l’escassa recerca prèvia que vinculi aquestes tres variables, la recerca que aquí presentem és necessàriament exploratòria. Vam treballar amb una mostra n= 9, i amb l’administració del PEE per a pares (Magaz i García, 1998), amb la finalitat d’avaluar l’estil parental, i amb l’Inventario de Resiliencia para Niños (Salgado, 2005a), validat en la població infantil peruana, per a avaluar la resiliència. Els resultats van desvelar una correlació significativa entre l’estil educatiu inhibicionista de la mare i l’estil educatiu punitiu del pare, com també amb l’estil assertiu d’aquest últim. Per aquest motiu, volem veure la repercussió d’aquests estils educatius envers la resiliència dels infants i confirmar la utilitat d’un instrument per a l’avaluació de la resiliència. A partir d’aquí, pensem procedir a la validació de l’instrument en població espanyola, que actualment estem portant a terme, per tal de poder-lo utilitzar tant en recerca com en l’àmbit clínic.

Una mirada a l'home que juga

En la primera part, de manera molt sintètica, s’indica que l’interès per l’activitat lúdica es desenvolupa sobretot a partir de la curiositat que desperta la infància en el segle XIX, la qual comença a considerar-se com un estat diferenciat de l’adult. Acostar-se al món infantil significà ocupar-se d’una de les activitats principals i primordials que desenvolupen els infants: el joc. D’aquesta manera fou com començarien a desplegar-se, des de perspectives diverses, variades teories explicatives en torn d’aquest fenomen. En l’abordatge d’aquest objecte d’estudi, però, els fruits han estat escassos i som lluny de trobar una teoria explicativa general. En aquest article, resseguint Huizinga, intentem acostar-nos a una definició en torn del joc a partir de considerar diversos dels elements constitutius de la seva essència. No obstant això, cal ser conscients que el joc no es deixa aprehendre amb facilitat, sobretot si aquesta aproximació a l’homo ludens no s’efectua des de la seva dimensió bio-psico-social. Per això el monogràfic té un caràcter multidisciplinari. La segona part d’aquest article té com a finalitat presentar cadascun dels tretze escrits, sabedors que, a pesar de significar interessants aportacions a l’estudi del joc, els articles no esgoten el discurs que es desplega quan estem interessats a fixar la nostra atenció en l’home que juga.

Jugar : un deure sagrat. Activitat lúdica i trascendència

Si alguna obra és de citació gairebé obligatòria quan es parla del joc, és Homo ludens, de Johan Huizinga (Huizinga, 2000). El llibre, publicat originàriament a Leiden el 1938, és la plasmació final de les reflexions dutes a terme per Huizinga des de 1903. Com fa notar el mateix autor, el seu objectiu és presentar el joc com un element omnipresent en la realitat. Tanmateix, sense compartir necessàriament la tesi del llibre (segons la qual no es pot afirmar que el joc sigui un element cultural sinó que ha d’afirmar-se que la cultura humana brolla tota ella del joc, és a dir, que la cultura mateixa ofereix el caràcter de joc i no que el joc sigui una manifestació cultural), el fet inqüestionable és que Huizinga escriu contínuament sobre les connexions entre jugar i accés a la transcendència. Aquesta correspondència serà el nostre fil conductor a fi d’establir alguns dels elements que intervenen en les complexes relacions entre autoconeixement i autotranscendència.

Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia

Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.

El Joc lliure : un espai natural per al desenvolupament infantil

L’article presenta diferents arguments que defensen i recolzen la importància del joc lliure al llarg dels primers 6 anys de vida. Es comenten les atribucions que el defineixen i es relacionen amb algunes de les aportacions dels grans teòrics de la psicologia. Es contempla l’infant com un ésser amb moltes potencialitats, i es mostra com, a través de la seva activitat lúdica, desenvolupa de manera integral la seva personalitat, iniciant i afirmant aprenentatges diversos. S’incideix específicament en el desenvolupament cognitiu, bàsicament per la complexitat que comporta la seva valoració en contraposició a altres àrees com el llenguatge, la motricitat i la socialització, que són àrees més fàcilment observables. Amb aquesta finalitat s’inclouen alguns exemples de joc lliure on s’il·lustra, de manera introductòria, aquest desenvolupament. Al mateix temps s’observa el desenvolupament infantil a partir de les tipologies de joc que es manifesten naturalment en aquests anys, passant de l’activitat exploratòria al joc simbòlic i al joc reglat, i vinculant aquest darrer amb l’entrada a l’educació formal. Finalment s’incideix en la importància de la presència de l’adult, com una presència propera, que educa, i que ha de partir d’unes actituds prèvies molt clares si vol compartir espais de joc lliure amb els infants, afavorint d’aquesta manera que l’espai de joc es converteixi també en espai educatiu.

Cuando jugar se convierte en un problema : el juego patológico y la adicción a los juegos de rol online

En este artículo se revisan las características que pueden llevar a convertir el juego en un trastorno psicológico. Tal es el caso de los juegos de azar con apuesta y de los juegos de rol online (MMORPG). Para ello se repasan los dos criterios de dependencia con respecto a sustancias y conductas, la dependencia psicológica (craving, polarización atencional, modificación del estado de ánimo y pérdida de control) y los efectos perjudiciales (intra e interpersonales). A continuación se analizan los videojuegos y los juegos de rol online para concluir que el juego de identidades que permiten estos últimos es un elemento crucial para establecer si se trata de un hábito inadecuado o de una verdadera adicción. Por otro lado, los videojuegos y los juegos de rol online también fomentan el contacto entre jugadores y por tanto tienen un claro aspecto socializador.

La intervenció psicopedagògica en l'etapa d'educació infantil

L’etapa d’Educació Infantil, malgrat no ser obligatòria, representa, per a la majoria de nens i nenes del nostre país, l’entrada a l’escola; per això és important una intervenció psicopedagògica intensa i efi caç que faciliti l’adaptació i evolució escolar de l’infant i de les seves famílies a l’entorn escolar. Entre les funcions psicopedagògiques, en la primera etapa de l’ensenyament, podem assenyalar, entre altres, les següents: prevenir i detectar dèfi cits que puguin infl uir en l’aprenentatge escolar; contribuir a l’adaptació dels infants en el nou context escolar; acollir les famílies i integrar-les en la dinàmica del centre escolar; mantenir contactes amb els diferents serveis educatius, sociosanitaris i locals; promoure un caràcter preventiu i compensador per a aquells nens que ho necessitin; assessorar les famílies sobre la primera infància i desenvolupar programes específi cs per a facilitar l’adaptació personal, social i acadèmica. En defi nitiva, l’actuació psicopedagògica ha de contribuir, de manera substancial, a una escolarització de qualitat en els primers anys de vida de l’infant.

Axiomatization of the nucl eolus of assignment games

On the domain of general assignment games (with possible reservation prices) the core is axiomatized as the unique solution satisfying two consistency principles: projection consistency and derived consistency. Also, an axiomatic characterization of the nucleolus is given as the unique solution that satisfies derived consistency and equal maximum complaint between groups. As a consequence, we obtain a geometric characterization of the nucleolus. Maschler et al. (1979) provide a geometrical characterization for the intersection of the kernel and the core of a coalitional game, showing that those allocations that lie in both sets are always the midpoint of certain bargaining range between each pair of players. In the case of the assignment game, this means that the kernel can be determined as those core allocations where the maximum amount, that can be transferred without getting outside the core, from one agent to his / her optimally matched partner equals the maximum amount that he / she can receive from this partner, also remaining inside the core. We now prove that the nucleolus of the assignment game can be characterized by requiring this bisection property be satisfied not only for optimally matched pairs but also for optimally matched coalitions. Key words: cooperative games, assignment game, core, nucleolus

A note on the Lorenz-maximal allocations in the imputation set

In this note we introduce the Lorenz stable set and provide an axiomatic characterization in terms of constrained egalitarianism and projection consistency. On the domain of all coalitional games, we find that this solution connects the weak constrained egalitarian solution (Dutta and Ray, 1989) with their strong counterpart (Dutta and Ray, 1991)

Kamikawa, videojuego para practicar el vocabulario de la lengua inglesa

Desarrollo de un videojuego para Android, Kamikawa, que sirve para practicar el vocabulario de la lengua inglesa.

Perfil complet d'usuari per a la xarxa KPAX

Nova funcionalitat per a la xarxa KPAX. Perfil complet de l'usuari que mostra els reconeixements (badges) rebuts per la seva participació en els jocs així com les habilitats acreditades mitjançant els premis aconseguits gràcies als bons resultats obtinguts en el desenvolupament de les partides.