Disseny i construcci�� d'un motor 3D en temps real per la Gameboy Advance

El projecte desenvolupat ha tractat l’estudi i disseny d’un motor 3D interactiu a la consolaGame Boy Advance (GBA). La GBA disposa d’un processador ARM7TDMI a 16’78Mhz i no disposa de operacions 3D per-hardware, és una consola lenta en comparaci�� lesque podem trobar al mercat d’avui en dia. Aquest treball, va partir de la construcci�� d’un prototipus ray-casting per-columna. Després,vàrem adaptar-lo a una estructura de portals i sectors. Més tard,es va introduir el mapeig de sostre/terra i de paisatges. Per últim,vàrem introduir efectes a la renderitzaci�� per donar més realismeal recorregut del món, com il·luminaci��, objectes, etc.Tot i que es va estudiar l’arquitectura d’un motor eficient, no estenia prou per arribar a tenir un motor interactiu. Una de lestasques més difícils va ser la part de optimitzaci��. Peraconseguir-ho s’ha hagut de substituir operacions a temps realcostoses a temps de execuci��, replantejar parts de l’algorisme per fer-lo més eficient, entre altres

Desenvolupament d'una plataforma informàtica per al tractament, manipulaci�� i visualitzaci�� de dades cardíaques

El processament de dades cardíaques és, sinó el que més, un dels més complexes de tractar.El problema principal és que a diferència d’altres parts de l’organisme, el cor del pacientestà en moviment continu. Aquest moviment queda representat en les imatges generadespels aparells de captaci�� en forma de soroll. Aquest soroll no només dificulta la detecci�� deles patologies per part dels cardi��legs i els especialistes sinó que també en moltes ocasionslimita l’aplicaci�� de certes tècniques i mètodes. Així per exemple, l’aplicaci�� de mètodes devisualitzaci�� 3D (mètodes que permeten generar una representaci�� 3D d’un òrgan) quepoden aplicar-se fàcilment en visualitzaci�� de dades del cervell no són aplicables sobredades de cor. El Grup d’Informàtica Gràfica de la Universitat de Girona, juntament amb l’Institut deDiagnòstic per la Imatge (IDI) de l'hospital Dr. Josep Trueta, està col·laborant en eldesenvolupament de noves eines informàtiques que donin suport al diagnòstic. Una de lesprioritats actuals de l'IDI és el tractament de malalties cardíaques. Es disposa d’unaplataforma anomenada Starviewer que integra les operacions bàsiques de manipulaci�� ivisualitzaci�� de dades mèdiques. L’objectiu d’aquest projecte és el de desenvolupar i integrar en la plataforma Starviewer elsmòduls necessaris per poder tractar, manipular i visualitzar dades cardíaques provinents deressònancies magnètiques

Projecte de cultiu ecològic de planta aromàtica i medicinal i avantprojecte d'assecador a la finca de Mas Teulera, al municipi de Lladó, l'Alt Empordà

El projecte estudia la producci�� ecològica de planta aromàtica i medicinal com a alternativa a la producci�� de cereals en una de les parcel·les de Mas Teulera, situada al terme municipal de Lladó, a l’Alt Empordà, per millorar la rendibilitat econòmica de la finca. Es proposa la rotaci�� de cultius de planta aromàtica i medicinal més adequada tenint en compte la seva adaptaci�� en el medi, la sortida comercial més interessant i la compatibilitat del seu procés productiu amb les característiques tècniques de l’explotaci��. Es realitza a més, un avantprojecte sobre la transformaci�� de la collita per a conèixer les característiques del procés d’assecat de les plantes necessari per obtenir un producte de qualitat i amb el format adequat per a la seva comercialitzaci��

Pla de creaci�� de l'empresa de producci�� i comercialitzaci�� de carn d'oví "Xai Pigallat" situada al terme municipal de Riudaura (La Garrotxa)

Estudi dels paràmetres més rellevants en la creaci�� d'una empresa agropecuària (identificaci�� del projecte, equip fundador, anàlisi del mercat, pla de marqueting, pla d'organitzaci��, pla jurídic - fiscal i pla econòmic- financer per tal de valorar la viabilitat de l'empresa "Xai pigallat" de Ridaura (La Garrotxa)

Estratègies i errors en la resoluci�� de problemes d'extrems per mètodes elementals

Aquesta investigaci�� s’engloba dins del camp de la resoluci�� de problemes en educaci�� matemàtica i se centra en estudiar de quina manera els alumnes de primer curs de Batxillerat de dos instituts públics de Catalunya resolen alguns problemes d’extrems per mètodes elementals, és a dir, sense utilitzar les tècniques del càlcul diferencial. Tanmateix, s’estudia el punt de partida d’aquests alumnes davant dels problemes de màxims i mínims i es detecten algunes estratègies i diversos errors que cometen a l’hora de resoldre’ls. L’instrument de recollida de dades és un qüestionari individual que combina problemes d’extrems de resposta tancada amb altres problemes de resposta oberta. Es realitza una anàlisi inductiva – deductiva de les dades, la qual permet determinar que una part important dels participants en la recerca confonen les relacions entre l’àrea i el volum d’algunes figures geomètriques. A més, la majoria dels alumnes d’aquesta investigaci�� resolen els problemes d’extrems plantejats fent ús de l’estratègia de conjecturar. Finalment, es detecta que diverses respostes dels participants presenten errors causats per l’ús de teoremes i/o de definicions matemàtiques equivocades. Aquest és el cas d’una aplicaci�� errònia del teorema de Pitàgores, la confusi�� del perímetre d’un quadrat amb la longitud del seu costat i la determinaci�� incorrecta de l’altura de diversos paral·lelograms.

Importaci�� d'obres artístiques dels Països Baixos del Sud a Catalunya durant els segles XV i primera meitat del XVI

Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Països Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major número d’estudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de l’Edat Mitjana, i les més nombroses peces flamenques conservades en aquesta regi�� veïna, també la Corona d’Aragó mantenia intenses relacions comercials amb els Països Baixos del sud, essent la colònia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port d’exportaci�� a l’època. És nombrosa la documentaci�� referida a naus catalanes viatjant cap al nord, així com als privilegis de què gaudia aquesta colònia de mercaders. Un bon grapat de peces d’aquesta procedència es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no se’n coneix el moment d’arribada, d’altres es troben ben documentades o se’n pot deduïr la seva presència a Catalunya des de finals de l’Edat Mitjana, conformant un farcit catàleg. D’altra banda, la documentaci�� d’arxiu ens proporciona valuoses notícies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes però que haurien existit a l’època, evidenciant que el que avui ens resta no és més que una molt petita porci�� del que hauria estat a finals de l’Edat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visi�� de la societat i els seus gustos més propera a la realitat de l’època, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.

Disseny i implementaci�� d'una base de dades relacional d'un sistema de control energètic

El propòsit d'aquest treball és el disseny i la implementaci�� d'una base de dades relacional d'un sistema de control energètic a nivell europeu. Aquesta base de dades emmagatzema tota la informaci�� referent a: línies de comunicaci��, centrals de producci��, centraletes de distribuci��, comptadors, clients, connexions i contractes, a més dels consums diaris, consums històrics i produccions d'energia històriques. Conseqüentment, pel manteniment de tota aquesta informaci�� s'han creat els diferents procediments d'alta, baixa i modificacions de registres per a cada entitat.

Estudi del tractament de la teoria de l'evoluci�� a La Vanguardia Española entre el 1939 i el 1978

Aquesta recerca pretén ser una primera aproximaci�� a l’objectiu d’esbrinar si el tractament de la teoria de l’evoluci�� als mitjans de comunicaci�� a l’Espanya del franquisme i la transici�� pot ser un baròmetre a través del qual poder rastrejar l’estat de la societat espanyola i la seva evoluci��. Aquesta recerca serà restringida, com a primera prospecci��, a l’anàlisi dels articles sobre teoria de l’evoluci�� publicats a La Vanguardia Española entre els anys 1939 i 1978. En l’anàlisi s’ha tingut en compte tant articles que se centren en l’evolucionisme biològic, com aquells que hi fan referència en el tractament d’altres temes, com els que simplement l’esmenten en el seu discurs. D’aquesta manera es pretén aconseguir una visi�� àmplia de l’abast de l’apropiaci�� del concepte d’evoluci�� en la quotidianitat del discurs popular i de l’ús de la teoria com a instrument ideològic. L’estudi dels usos lingüístics, conceptuals i estratègics de la teoria en el discurs periodístic d’aquest període apunta un reflex entre les preocupacions i situaci�� política de la societat del moment i el tractament de la teoria de l’evoluci��, resultat punt de partida que mereix ser estudiat i contrastat amb més profunditat per tal de poder-ne establir una generalitat.

Microdi��lisis cerebral aplicada a l'estudi del metabolisme energètic i a la resposta neuroinflamatòria dels pacients amb traumatisme cranioencefàlic

La tècnica de la microdi��lisis cerebral (MDC) és un instrument que proporciona informaci�� rellevant en la monitoritzaci�� del metabolisme cerebral en els pacients neurocrítics. El lactat i l’índex lactat-piruvat (ILP) són dos marcadors utilitzats per a la detecci�� de la hipòxia cerebral en pacients que han patit un traumatisme cranioencefàlic (TCE). Aquests dos marcadors poden estar anormalment elevats en circumstàncies que no cursen amb hipòxia tissular. Per una altra banda la recent aparici�� dels catèters de MDC amb porus de major mida denominats d’”alta resoluci��”, permet ampliar el rang de molècules que es poden detectar en el dialitzat. Objectius: 1) descriure les característiques del metabolisme energètic cerebral que s’observa en la fase aguda dels pacients que han patit un TCE en base als dos indicadors del metabolisme anaeròbic: lactat i ILP, i 2) determinar la recuperaci�� relativa (RR) de les molècules implicades en la resposta neuroinflamatòria: de IL-1β, IL- 6, IL-8 i IL-10. Material i mètodes: Es van seleccionar 46 pacients d’una cohort de pacients amb TCE moderat o greu ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i monitoritzats amb MDC. Es van analitzar els nivells de lactat i ILP i es va correlacionar amb els nivells de PtiO2. Es van realitzar experiments in vitro per estudiar la recuperaci�� de les membranes de 100 KDa per tal de poder interpretar posteriorment els nivells reals de les molècules estudiades en l’espai extracel•lular del teixit cerebral. Resultats: La concordança entre el lactat i l’índex LP per a determinar episodis de disfunci�� metabòlica va ser dèbil (índex de kappa = 0,36, IC 95%: 0,34-0,39). Més del 80% dels casos en què el lactat i l’índex LP es trobaven incrementats, els valors de la PtiO2 es van trobar dins els rangs de normalitat (PtiO2&15mmHg). La recuperaci�� de les citoquines a través de la membrana de microdi��lisis va ser menor de l’esperat tenint en compte la mida dels porus de la membrana. Conclusions: el lactat i l’índex LP elevats va ser una troballa freqüent després d’un TCE i no es va relacionar, en la majoria de casos, amb episodis d’hipòxia tissular. Per un altra part la mida del porus de la membrana no és l’únic paràmetre indicador de la RR de macromolècules.

Avenços en l'estudi de la litiasi renal: mètodes de chemical imaging i intel·ligencia artificial (ANN) per la caracteritzaci�� de càlculs renals

La litiasi urinària és un trastorn que implica la formaci�� de precipitats en qualsevol part del tracte urinari. Aquest és un desordre comú que afecta aproximadament a una desena part de la poblaci�� de la Uni�� Europea al llarg de la seva vida. A més, durant els cinc anys posteriors a un episodi liti��sic el percentatge de recurrència dels pacients és del 45 al 75%. Aquest trastorn urinari està influït per una gran quantitat de variables, d’origen fisiològic, psicològic i ambiental. Els episodis liti��sics, es poden solucionar espontàniament, amb l’expulsi�� del càlcul renal, o bé a través de diverses intervencions mèdiques. Els tractaments mèdics derivats de la litiasi urinària; és a dir, la fragmentaci�� del càlcul, intervencions quirúrgiques i tractaments posteriors generen unes grans despeses als sistemes mèdics. Pels motius exposats, la identificaci�� del desordre que ha originat l’episodi liti��sic és de radical importància, per tal de minimitzar el risc de reincidència. Els mètodes més usuals per determinar les causes que desencadenen la formaci�� del càlcul renal són les anàlisis d’orina i l’estudi del càlcul generat. La correcta descripci�� de la composici�� i, especialment, l’estructura del càlcul renal pot aportar informaci�� clau sobre les possibles causes de la seva formaci��, tant de l’inici de nucleaci�� del càlcul com de les successives etapes de creixement cristal·lí. Tenint en compte aquest darrer aspecte, el present estudi s’ha dirigit a la caracteritzaci�� de càlculs urinaris mitjançant l’aplicaci�� de metodologies d’imatge química (Hyperspectral Imaging), el que va contribuir a determinar les principals característiques espectrals de cada compost majoritari als càlculs renals. D’altra banda, la utilitzaci�� de mostres de composici�� coneguda ha possibilitat la creaci�� d’un model amb Xarxes Neuronals Artificials, que permet la classificaci�� de noves mostres de composici�� desconeguda, de manera més ràpida que el procediment actual. Aquest treball constitueix una nova contribuci�� a la comprensi�� de l’estructura de les pedres de ronyó, així com les condicions de la seva formaci��. Els resultats obtinguts destaquen les possibilitats que presenten les tècniques emprades al camp de la litiasi renal, que permeten complementar els coneixements existents enfocats a millorar la qualitat de vida dels pacients.

Disseminaci��, integraci�� i visualitzaci�� de dades biològiques

La recent revoluci�� en les tècniques de generaci�� de dades genòmiques ha portat a una situaci�� de creixement exponencial de la quantitat de dades generades i fa més necessari que mai el treball en la optimitzaci�� de la gesti�� i maneig d'aquesta informaci��. En aquest treball s'han atacat tres vessants del problema: la disseminaci�� de la informaci��, la integraci�� de dades de diverses fonts i finalment la seva visualitzaci��. Basant-nos en el Sistema d'Anotacions Distribuides, DAS, hem creat un aplicatiu per a la creaci�� automatitzada de noves fonts de dades en format estandaritzat i accessible programàticament a partir de fitxers de dades simples. Aquest progrtamari, easyDAS, està en funcionament a l'Institut Europeu de Bioinformàtica. Aquest sistema facilita i encoratja la compartici�� i disseminaci�� de dades genòmiques en formats usables. jsDAS és una llibreria client de DAS que permet incorporar dades DAS en qualsevol aplicatiu web de manera senzilla i ràpida. Aprofitant els avantatges que ofereix DAS és capaç d'integrar dades de múltiples fonts de manera coherent i robusta. GenExp és el prototip de navegador genòmic basat en web altament interactiu i que facilita l'exploraci�� dels genomes en temps real. És capaç d'integrar dades de quansevol font DAS i crear-ne una representaci�� en client usant els últims avenços en tecnologies web.

Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferaci�� massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composici�� de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegaci�� fluvial, i afavorint la proliferaci�� d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminuci�� del fòsfor dissolt, la regularitzaci�� i la disminuci�� de cabals, i l’aparici�� d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gesti�� per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteraci�� del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

Continguts sobre anti vacunaci�� dintre les webs de parla espanyola i catalana

Tant a Nordamericà com a Australia el moviment Antivacunaci�� està creixent i cada cop hi ha més nens que no es vacunen. Es preveu que aquí a Espanya el moviment antivacunes anirà en augment. Els continguts de les webs antivacunes influeixen en les decisions dels pares quan volen vacunar els infants.

Pràcticum II de Psicologia Clínica i de la Salut

L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant més de cent hores de pràctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visi�� general del centre, la seva història i els seus òrgans de funcionament. Es fa una petita exposici�� dels motius de l'elecci�� per part de l'alumne, l'orientaci�� teòrica del centre, així com la metodologia utilitzada i la temporalitzaci�� amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les àrees infanto-juvenil i d'addicci�� i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexi�� per als futurs estudiants de psicologia, en l'àrea clínica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prácticum clínico que no convierta a los estudiantes de psicología en pedigüeños de las prácticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros públicos o privados, a la búsqueda de algún paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep Mª Farré, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de María Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psicólogo", en la seva segonda edici��).

Determinaci�� d'hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs) en mostres de sòls per cromatografia de gasos acoblada a l'espectrometria de masses (GC/MS)

La importància dels Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (PAHs) com a contaminants ha estat sempre en debat. Des del moment en què no compleixen els requeriments de persistència, toxicitat i transport a llargues distàncies, no es consideren contaminants orgànics persistents (POPs). En conseqüència, no es troben inclosos dins la llista dels dirty dozen de la Convenci�� d’Estocolm sobre POPs. A més, ja que el seu alliberament no és intencionat, algunes veus han plantejat la possibilitat d’eliminar o reduir la quantitat d’aquests compostos a l’atmosfera i que arriben també, per deposici��, al sòl, sediments, aigües, etc. Tanmateix, segons el Protocol firmat pel Comitè Estats Units-Europa (UNECE), els PAHs haurien d’haver estat inclosos a aquesta llista ja que són productes químics les emissions dels quals haurien de ser minimitzades o previngudes. És per això i l’interès pel medi ambient que dins el projecte Estudi de la influència de contaminants orgànics (BTEX i PAHs) en la mobilitat de metalls pesants en sòls, al qual es vol entendre quin és el mecanisme de transport dels metalls pesants en presència d’aquests contaminants, enfocat sobretot als marges de les carreteres per la combusti�� de gasolines i l’exhaust dels vehicles, que es justifica aquest treball de recerca. Aquest treball de recerca es basa en la posta a punt d’un mètode d’anàlisi de PAHs mitjançant la Cromatografia de Gasos acoblada a l’Espectrometria de Masses (GC/MS). Cadascun dels mètodes seguits estan reportats a la Environmental Protection Agency dels Estats Units (US EPA), però tot i així cal fer la optimitzaci��, realitzant o no, lleus modificacions d’aquests per ajustar-nos a les nostres necessitats específiques. En aquest treball de recerca s’exposen els diferents passos a realitzar un cop feta la presa de mostra fins l’expressi�� final dels resultats un cop identificats i quantificats els PAHs d’interès presents en una matriu de sòl. Això comprèn la seva extracci�� inicial mitjançant el Soxhlet, un cleanup posterior a partir tant de l’extracci�� en fase sòlida (SPE) amb una fase C18 com la cromatografia en columna utilitzant gel de sílice com a adsorbent. Finalment, s’han determinat els paràmetres influents en la separaci��, identificaci�� i quantificaci�� dels PAHs amb relaci�� a la cromatografia de gasos i la seva detecci�� per espectrometria de masses.