Convergència Democràtica de Catalunya: un partit de gent i nacionalista en l'etapa de fer govern

Convergència Democratica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punteng de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d' una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, l'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de "fer país", la de "fer política", la de "fer partit" (aquestes tres explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que I'autor anomena "fer govern". I pel que fa al concepte de nació que defensa CDC, s'hi pot percebre la influència de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideològic, sinó un nacionalisme entès com una ètica i, a més, globalitzador, ès a dir, sense exclusions previes i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, però I'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-allparty o partit arreplegador o, com el mateix Jordi Pujol diu, un "partit de gent".

Alfabetització, cultura escrita i classes populars a l'època contemporània

Aquest article se centra en l'estudi de la relació de les classes populars amb la cultura escrita a l'època contemporània. Els exemples que s'exposen es refereixen bàsicament a la ciutat de Reus al segle XIX, tot i que també hi ha altres referències. En un primer moment s'estudia l'accés de les classes populars a la cultura escrita a través de l'escola. També hi ha una anàlisi d'alguns àmbits extraacadèmics on hom pot obtenir els mecanismes per accedir a la lectura i l'escriptura. Entre ells s'han escollit les associacions i les presons. Finalment, s'analitzen alguns testimonis escrits de les classes populars.

La promoció de la lectura a Catalunya (2008-2009)

D'un temps ençà, la preocupació pels baixos índexs lectors de la població juntament amb els lamentables resultats de les proves PISA de comprensió lectora entre els escolars, han portat les administracions i organismes que en depenen, com biblioteques i escoles, a augmentar els esforços en el camp de la promoció lectora. La revisió d'aquest àmbit s'articula en tres blocs: en el primer, es fa balanç de les accions més significatives dutes a terme els anys 2008 i 2009 des del govern autonòmic i dels governs municipals, les activitats de promoció lectura que s'han dut a terme a les biblioteques públiques i les iniciatives dutes a terme des de les biblioteques escolars arran de la posta en marxa del Puntedu i de l'elaboració de plans de lectura de centre. En un segon bloc, es recullen les iniciatives a l'entorn de la recerca i la formació, molt menors en quantitat. I en el tercer bloc, s'inclou una bibliografia seleccionada de tot tipus de documents��llibres, articles de revistes, actes de congressos i llocs web¿ sobre la promoció de la lectura publicats durant els anys 2008 i 2009, de la qual se'n comenten alguns títols.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s���emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.

Terracota, Arquitectura y Barcelona: siglos XIX y XX

Creemos que la terracota, en cuanto que materia, posee sufi cientes cualidades, por s�� mismay por su vinculación con la arquitectura en la que se ubica, que la hacen merecedora de unestudio profundo y de un acercamiento respetuoso. Un producto cerámico que aporta comopropiedad fundamental su carácter escultórico. Valores que pretendemos sean totalmente explícitos, con la condición que sean fácilmente reconocibles. Un material que defi ne un momento de la historia y de la historia de la arquitectura de Barcelona, incompleta sin el estudio sistemático que presentamos.

La geografia a la part troncal en el futur cicle de l'escola secundària obligatòria a Catalunya

Aquest article recull quines han estat les línies mestres en I'elaboració del currículum de geografia per a l'etapa 12-16 anys de I'ensenyament obligatori a Catalunya i la relació entre els conceptes, els procediments i les actituds dissenyats i els objectius generals del cicle. S'hi fa també una reflexió sobre les aportacions de la geografia al currículum de I'etapa i sobre la formació del professorat que I'ha d'impartir.

Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situació genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.

Crisi i pobresa infantil a Catalunya

Aquest treball radiografia la pobresa infantil a Catalunya en el context d"adversitat econòmica que estem vivint. Les anàlisis realitzades posen en relleu que Catalunya presenta nivells de pobresa infantil molt alts quan es compara amb altres països europeus, i les tendències que s"apunten en els darrers anys s��n negatives. La nostra investigació discuteix, en primer lloc, la magnitud del fenomen, la seva evolució i els principals perfils socials. En segon lloc parem atenció al tipus d"experiències de la privació en les llars on viuen infants, rastrejant els canvis que es produeixen entre l"any 2007 i 2010. Per acabar, analitzem l"impacte de les transferències públiques sobre la pobresa infantil a Catalunya i als països de la Unió Europea 15. Evidenciem les enormes limitacions de les polítiques públiques vigents al nostre país per corregir fenòmens de pobresa i privació. El treball acaba alertant sobre les conseqüències a les quals ens aboca el fet de relegar la inversió social en infància i planteja una s��rie de propostes.

Les matemàtiques com a eina d'inclusió i d'equitat per a l'alumnat llatinoamericà nouvingut als centres educatius de Catalunya. El cas equatorià

Les matemàtiques constitueixen un element imprescindible per a l'alumnat, per tal que puguin esdevenir ciutadans responsables, ja que es tracta d'una disciplina que pot ajudar a interpretar la realitat. Per tant, considerem que l'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques és una qüestió d'equitat per a l'alumnat nouvingut. En aquest estudi, es mostren les semblances i les diferències de l'alumnat llatinoamericà (concretament d'alumnes equatorians) respecte als alumnes autòctons d¿ESO en la resolució de problemes matemàtics. Aquest estudi aporta el coneixement de la realitat educativa equatoriana i la comparació amb els alumnes del nostre país. Juntament amb aquesta recerca, s'ha fet també un estudi de cas sobre la realització de problemes matemàtics amb alumnes nouvinguts a l'aula d'acollida i s'han comparat els resultats amb els dels alumnes autòctons. Finalment, a partir de les dades obtingudes de l'estudi de camp s'ha dissenyat un portal web que dóna pautes d'ajuda per a l'acolliment dels alumnes.

Cultura y negocios: el americanismo catalán de la Revista Comercial Ibero-Americana MERCURIO, 1901-1938.

ESTE LIBRO describe la historia de la Revista Comercial Ibero- Americana MERCURIO, la publicación barcelonesa que salió a la luz en diciembre de 1901, poco después de la pérdida de las últimas colonias (Cuba, Puerto Rico y Filipinas),y que dejó de aparecer a mediados del año 1938, en plena Guerra Civil española. Elfundador de esta revista fue Jos�� Puigdollers Macià, un importante empresario quetambién se hizo cargo del Crédito Ibero-Americano desde finales del siglo XIX. Durante los primeros años de edición, la revista se identificó por su carácter mensual, pero desde 1907 comenzó a aparecer semanalmente al dividirse entre la Edición Ilustrada y la Edición Comercial y de Transportes. La Edición Ilustrada fue posible gracias a los directores Federico Rahola Trèmols, Mariano Viada Lluch y Rafael Vehils Grau-Bolívar,y al director artístico Pere Casas Abarca. La Edición Comercial y de Transportes, por su parte, quedó en manos de los directores Simeón Mugüerza Sanz y Mariano Viada Viada.MERCURIO divulgó importantes contribuciones de más de 800 autores y autoras quecolaboraron con la revista. La encargada de resguardar las fuentes bibliográficas y hemerográficas fue María del Carmen Vehils Grau-Bolívar. El libro incluye el índice de los artículos publicados por MERCURIO entre 1901 y 1938.

Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya

Informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Buenos libros, malas lectoras: la enfermedad moral de las mujeres del siglo XIX

El seu article parteix de l'afirmació que el destí de les dones al segle XIX està marcat, en la ficció, pel "bovarysme", malaltia que proposa que les dones s'emmalalteixen i moren perquè llegeixen malament. El treball analitza aquest problema de la "mala lectura" traçant un recorregut que va des de Fernán Caballero fins a Freud i es comenten alguns episodis de lectura que apareixen en la "Autobiografía" de Gertrudis Gómez de Avellaneda, Clemencia, Amalia, Madame Bovary, María, La regenta i El caso Dora. Her article departs from the statement that the destiny of women in the 19th century is determined, in fiction, by "bovarysm", an illness which proposes that women get sick and die because they read incorrectly. The work analyzes this problem of "bad reading" tracing a journey from Fernán Caballero to Freud, and comments on several episodes about the act of reading, from Gertrudis Gómez de Avellaneda's "Autobiography", Clemencia, Amalia, Madame Bovary, María, La Regenta and Dora's Case.